SAP Barcelona 378/2011, 6 de Abril de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:4164 |
| Número de Recurso | 36/2011 |
| Procedimiento | Apelación penales rápidos |
| Número de Resolución | 378/2011 |
| Fecha de Resolución | 6 de Abril de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 36/11-C
Procediment Abreujat nº 280/10 R
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, sis d'abril de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª de l'Audiència Provincial, el procediment abreujat nº 280/10 del Jutjat Penal nº 25 de Barcelona, en tràmit en aquest
tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l' acusat Jesus Miguel , contra la sentència
dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 7 de desembre de 2010, per delicte de robatori d'ús amb violència de vehicle a motor. Ha estat designat ponent
l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Jesus Miguel como autor de un delito de robo de uso con violencia de vehículo a motor, en grado de tentativa, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 15 MESES de prisión, con la accesoria legal de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante la condena."
Segon.- Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 22 de desembre de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 11.2.11 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista pública atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni la considera necessària el tribunal.
Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre , consistents en: 1) Error en la valoració de la prova; 2) Infracció de norma legal per aplicació indeguda de l' art. 244.1-2 del Codi Penal ; 3) Infracció de llei derivada d'inaplicació de la circumstància atenuant ( art. 21.1 CP ) de drogadicció.
Argumenta en primer lloc la defensa que en el judici oral no es va practicar cap prova de càrrec que avali -sense dubtes raonables- la autoria de l'acusat en l'intent de sostracció del vehicle imputada per la víctima, en considerar que l'única intenció que el guiava era fer sortir la conductora del turisme sense que hagi quedat acreditat què volia fer després. Conclou sol·licitant es declari la lliure absolució o, subsidiàriament, s'apliqui el principi jurídic " in dubio pro reo".
La tesis ha de ser desestimada. Ateses les nostres acotades funcions revisores de la legalitat i coherència de la sentència condemnatòria dictada en primera instància, una vegada examinada amb cura l'acta del judici oral i la gravació audiovisual en CD que la complementa, no apreciem cap infracció de drets fonamentals ( art. 24.2 CE ) en seu de presumpció d'innocència en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90 , reiteradament avalades per la jurisprudència en les recents STS de 25 d'octubre de 2006, 2 de desembre de 2010 i 23 de febrer de 2011 , atès que l'estudi integral de la causa palesa que en aquest procediment s'han aportat diverses proves obtingudes de forma lícita ( art. 11.1er LOPJ ), vàlides en dret i de caire incriminatori.
Constatem també que la seva pràctica en el plenari s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat , contradicció d'acusació i defensa, amb immediació de la jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada ( art. 120.3er CE ) sobre el seu abast i com les ha analitzat per a formar la plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que recull l' art. 741 Lecrim. Una vegada més, cal recordar que no és pas idèntica -en clau d'àmbit constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima però obviament parcial i esbiaixada) en la valoració de la que efectivament es va practicar en el judici oral. En el primer cas, podriem estar davant d'una resolució arbitrària; en el segon, estem davant d'un debat sobre la suficiència de la imputació. I és la pròpia defensa de l'apel·lant qui admet en el mateix motiu de recurs que en el judici van...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba