SAP Lleida 200/2007, 7 de Junio de 2007
| Ponente | ANTONI VAQUER ALOY |
| ECLI | ES:APL:2007:571 |
| Número de Recurso | 130/2007 |
| Número de Resolución | 200/2007 |
| Fecha de Resolución | 7 de Junio de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 130/2007
Judici verbal núm. 997/2006
Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4)
SENTÈNCIA núm. 200/2007
PRESIDENT:
En ALBERT GUILANYA I FOIX
MAGISTRATS:
En ALBERT MONTELL GARCIA
En ANTONI VAQUER ALOY (suplent)
Lleida, set de juny de dos mil set
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici verbal número 997/2006, del Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4), en virtut del recurs interposat per la actora Almudena, representada per la procuradora Mª ANTONIA VILA PUYOL i assistida pel lletrat José Luís Rodríguez Garcia contra sentència de data catorze de desembre de dos mil sis dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 130/2007. La part demandada, Vicente, Leticia i Marí Luz, representats per la procuradora MªJOSÉ ECHAUZ GIMENEZ i assistits pel lletrat RAMON DEJUAN COMELLA impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat suplent ANTONI VAQUER ALOY.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data catorze de desembre de dos mil sis, és la següent: "FALLO.- Que desestimando totalmente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales, Mª ANTONIA VILA PUYOL, en nombre y representación de DOÑA Almudena, debo ABSOLVER Y ABSUELVO a DON Vicente, DOÑA Leticia y DOÑA Marí Luz de todas las peticiones realizadas contra ellos, fijando la cuantía del procedimiento en 973,96 euros, con expresa imposición de las costas a la parte actora. [...]"
Contra l'anterior sentència, l'actora, Almudena va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 6 de juny de 2007 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La demandant, Doña. Almudena, interposa recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida el dia 14 de desembre de 2006, que va desestimar la seva demanda contra els senyors Vicente i Leticia i Marí Luz. En aquesta demanda, la part actora exercia acumuladament -per aquest ordre, d'acord amb el petitum- les accions reivindicatòria i de delimitació entre finques, sobre una porció de terreny a Maials en la zona de confluència de les finques propietat de les parts processals situades en forma de quadre i diagonalment entre la carretera de Reus a Fraga i el camí de Maials a Aitona. En cap moment les parts no han posat en dubte les respectives titularitats, sinó únicament els límits de les seves propietats.
Amb caràcter previ, cal recordar que és doctrina consolidada d'aquesta Sala que l'error en la valoració de la prova només podrà ser estimat i, en conseqüència, revocada la sentència impugnada, quan s'acrediti que s'ha deixat sense considerar alguna prova objectiva, i que la valoració dels fets i de la prova practicada realitzada pel jutge de primera instància s'ha de preferir, per la seva imparcialitat, a la interessada de les parts, llevat que es mostri com a il·lògica, irracional o absurda, fins i tot encara que aquella valoració no sigui l'única possible.
Igualment, escau tenir present que la valoració de la prova pericial, d'acord amb reiterada doctrina jurisprudencial, correspon al "el Juzgador según las reglas de la sana crítica, pero sin estar obligado a sujetarse al dictamen pericial, y sin que se permita la impugnación casacional a menos que el mismo sea contrario, en sus conclusiones, a la racionalidad y se conculquen las más elementales directrices de la lógica" ( STS 13.4.2007 ), i que "corresponde a los tribunales de instancia, al tratarse de un medio de apreciación libre, y que, en consecuencia, no cabe su control casacional, salvo que se incurra en error patente o se lleguen a conclusiones irrazonables, con infracción de las reglas de la sana crítica, que, si bien no están catalogadas ni son susceptibles de tal enunciación, sin embargo se entienden violadas cuando se sigue un criterio contrario a los dictados de la lógica o del raciocinio humano." ( STS 16.3.2007 ). Aplicada aquesta doctrina al nostre supòsit, el fet que el jutge de primera instància hagi atorgat major credibilitat a un dictamen que a un altre dels dos aportats a les actuacions entra dins del seu marge d'apreciació, sense que per aquest únic motiu pugui ser revocada...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba