SAP Barcelona 338/2007, 8 de Junio de 2007
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2007:8481 |
| Número de Recurso | 861/2006 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 338/2007 |
| Fecha de Resolución | 8 de Junio de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 861/06
Judici ordinari 910/05
Jutjat de 1a. Instància núm. 28 de Barcelona
S E N T È N C I A Nº 338
Magistrades:
Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MYRIAM SAMBOLA CABRER
Barcelona, 08 de juny de 2007
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 910/05,
seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 28 de Barcelona a instàncies del Sr. Bernardo contra Esteryfil, SL, que ha formulat reconvenció. Les actuacions estan pendents de ser resoltes en virtut dels
recursos d'apel·lació interposats per ambdues parts litigants contra la sentència dictada el dia 31 de juliol del 2006 pel Jutjat de
1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda formulada por la Procuradora Dña. Berta Jorba Pèmies en nombre y representación de D. Bernardo contra la entidad ESTERYFIL, S.L., y estimando parcialmente la reconvención formulada de contrario, debo declarar y declaro la inexistencia de derecho de servidumbre de la finca propiedad del demandante sita en Barcelona, calle DIRECCION000, principal NUM000 sobre finca contigua nº 3 propiedad de la entidad demandada, y en concreto sobre la terraza existente en su azotea, con desestimación del resto de peticiones de la reconvención, y sin hacer especial pronunciamiento sobre las costas procesales causadas. Líbrese testimonio de la presente el cual se llevará a los autos de su razón quedando el original en el presente libro. Notifíquese."
Ambdues parts litigants han apel·lat contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 28 de Barcelona en base als arguments que consten en els seus escrits, dels quals es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 20 d'abril d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El Sr. Bernardo, des de l'any 2004, és el propietari del pis situat en el principal NUM000 de l'edifici assenyalat amb el número 5 del C/ DIRECCION000 d'aquesta ciutat. Esteryfil, SL és l'actual propietària del local que es troba en el número tres d'aquell carrer. El pis del Sr. Bernardo, des que es va edificar la finca veïna, disposa d'una terrassa que ocupa una part de la coberta del local d'aquesta finca. Abans, i com els altres pisos d'aquell edifici, tenia una galeria en aquesta paret lateral que actualment es situen sobre el vol del local del veí.
En aquest procediment reclama el Sr. Bernardo que es declari l'existència d'una servitud del seu pis sobre la coberta de l'edifici veí. La no menció en el Registre en el moment que el propietari, fins llavors únic de les dues finques, en va vendre una ( on està el local) s'ha d'entendre com un simple oblit que s'ha de rectificar per evitar ulteriors conflictes.
Esteryfil, SL al·lega que la servitud no s'ha pogut adquirir per usucapió perquè no ho permet la legislació catalana, ni és d'aplicació l' article 541 CC. Des de la segregació de les dues finques, l'ocupació d'una part de la terrassa del local per part dels veïns, s'ha permès per simple tolerància, però no perquè hi hagi cap servitud. Per reconvenció i pel cas que es declari l'existència d'una servitud, demana que se li concedeixi una indemnització que xifra en 5.323,90 euros. Reclama, a més, la possessió de la coberta que ocupa la terrassa així, com que es rectifiqui el Registre de la Propietat en el sentit de què es cancel·li l'ús exclusiu de la terrassa que consta en el títol de divisió horitzontal.
La sentència desestima la demanda principal i estima en part la reconvenció. Declara que no es pot entendre una servitud en favor del principal 1a del l'edifici núm.5 en virtut de l' article 541 CC que no és aplicable a Catalunya. Conclou així, que la possessió d'una part de la coberta ha estat per simple tolerància. Declara prescrita l'acció reivindicatòria per la qual cosa Esteryfil SL no pot exigir que cessin els actes de possessió i desestima la petició de rectificació del Registre de la Propietat respecte el títol constitutiu de la propietat horitzontal que és una qüestió aliena als propietaris del local.
Contra aquesta resolució recorren ambdues parts litigants. El Sr. Bernardo al·lega que s'ha de declarar l'existència d'una servitud sigui per aplicació de l' article 541 CC sigui per usucapió que hauria obtingut durant la vigència de l'anterior legislació. En tot cas, si es considera que no s'ha pogut adquirir una servitud, s'ha d'entendre que té un dret d'ús que hauria adquirit també per usucapió. Pel seu cantó, Esteryfil, SL denuncia l'existència d'una contradicció interna a la sentència perquè declara que el Sr. Bernardo no té cap tipus de dret però no se li permet poder recuperar la possessió de la coberta i impedir l'ús que se li està donant. Entén que el termini per poder exercir l'acció reivindicatòria no es pot computar des de l'any 1965 sinó des que el demandat es va voler atribuir un dret de servitud sobre el local. Afegeix que la menció de què el pis del Sr. Bernardo té l'ús exclusiu sobre una terrassa por provocar confusió en ulteriors adquirents i per això cal suprimir-ho del Registre. Finalment, demana que s'imposin al demandant principal les costes que ha generat la seva demanda en haver estat íntegrament desestimada.
Els antecedents històrics de les dues finques és el que permet explicar la curiosa i delicada situació que es dóna entre aquests dos edificis que es troben es una zona de Barcelona ( Poble Sec) que, durant la primera part del segle XX va experimentar una important transformació urbanística arran de l'Exposició Universal. L'edifici assenyalat amb el número 5 del C/ de DIRECCION000 va tenir accés al Registre de la Propietat. L'edificació comptava amb una façana que donava al carrer DIRECCION000 i una de lateral que donava a una via pública ( torrent ) que era l'accés a les pedreres de la muntanya de Montjuïc. En aquell antic torrent o accés a les pedreres és on es troba actualment el local de Esteryfil, SL. Això explica que, quan es va construir l'edifici del núm.5 ( als primers anys del segle XX), tots els pisos tinguessin unes galeries obertes a aquesta via publica on donaven les estances principals. En aquesta situació es va mantenir fins que als anys 20, i dins del procés de conversió urbanística de la zona per adequar-la per aquell esdeveniment cabdal per la ciutat, es va privatitzar la via pública d'accés a les pedreres i els tres solars que ara ocupen el local situats en el número 3 del C/ DIRECCION000 ( 3a, 3b i 3c), van passar a pertànyer a qui fins llavors havia estat l'únic propietari de l'edifici contigu ( el núm.5). D'aquesta manera, l'any 1929, el torrent on tenien sortida certes estances del diferents pisos de l'edifici número 5 a través d'unes galeries, havia passat a ser un nou solar de propietat privada, que havia estat adquirit pel mateix propietari de l'edifici núm. 5. En el nou solar, en data no determinada però en tot cas, abans de 1949, es va construir un local, la coberta del qual arribava a l'alçada de la galeria del principal. El propietari del dos edificis va aprofitar per convertir la galeria on tenia la sortida el menjador i dues habitacions d'aquest pis, en una terrassa que ocupava una bona part de la coberta del local. Aquesta situació fàctica no només es va mantenir sense contradicció, evidentment, mentre el propietari de les dues finques va ser la mateixa persona, sinó també després que l'any 1965 les dues finques es van segregar. Des de llavors el local ha passat a mans de diferents propietaris. Esteryfil el va comprar el 1996. Pel seu cantó, l'edifici es va dividir en règim de propietat horitzontal, i els diferents departaments que l'integren van ser adquirits per tercers, alguns, els que ja els ocupaven com a arrendataris. En concret, el principal 1a va ser comprat per les filles de qui l'havia ocupat com a arrendatària des de 1949 i l'any 2004 el van vendre a l'arquitecte ara demandant, que des d'un bon començament es va interessar en regularitzar la situació de la terrassa del pis que havia comprat amb unes pretensions que Esteryfil SL no ha estat disposada a acceptar.
El demandant, a la demanda va al·legar que la seva finca té al seu favor una servitud que grava la finca veïna ( us i ocupació d'una part de la coberta) que s'ha d'entendre adquirida en virtut de l'article de la presumpció que recull l' article 541 CC. La sentència manté i extensament ho raona, que l' article 541 CC no és aplicable a Catalunya i per tant la presumpció que conté aquest precepte no li ha permès adquirir-la. En el recurs, el demandant insisteix en l'argument de què aquest precepte no és contrari a la tradició jurídica catalana i per tant també a Catalunya el dret real de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba