SAP Barcelona 235/2007, 17 de Abril de 2007
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2007:5730 |
| Número de Recurso | 660/2006 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 235/2007 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 660/06
Judici ordinari 829/05
Jutjat de 1a. Instància núm. 41 de Barcelona
S E N T È N C I A 235/2007
Magistrats:
Il·lm. Sr. JOSÉ FRANCISCO VALLS GOMBAU
Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Barcelona, 17 d'abril de dos mil set
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les
actuacions número 829/05, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm.
41 de Barcelona a instàncies de la Sra. Gema contra el Sr. Abelardo i la Sra. Emilia, que estan pendents de ser resoltes en virtut
del recurs d'apel·lació interposat pel Don. Abelardo contra la sentència dictada el dia 26 de maig del 2006 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando totalmente la acción instada por Doña Gema, representada por la Procuradora Sra. Espejo, frente a Don Abelardo, representado por la Procuradora Sra. Pallás, debo de condenar y condeno a dicho demandado a otorgar escritura pública de cesión de la vivienda sita en Barcelona c/ DIRECCION000 NUM000, NUM001, NUM002 inscrita en el Registro de la Propiedad nº 1 de Barcelona, al tomo NUM003, libro NUM004, sección NUM002, folio NUM005, finca NUM006 a favor de Doña Gema, imponiendo a dicho demandado las costas causadas con esta acción.
Y debo desestimar y desestimo por contra la acción asimismo instada por Doña Gema frente a Doña Emilia, representada por la Procuradora Sra. Pallás, absolviendo a dicha demandada de lo pedido en su contra, imponiendo a la actora las costas causadas con esta acción."
Don. Abelardo apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 41 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 22 de març d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
La Sra. Carla i l'ara demandant, el 11 d'octubre del 2002 van firmar un contracte privat pel qual la primera transferia a la segona la nua propietat del pis del que era propietària reservant-se l'usdefruit vitalici. Com a contraprestació s'obligava a entregar-li una determinada quantitat en efectiu, a fer-se càrrec de les quotes de la hipoteca que gravava la finca i les despeses de la comunitat i a abonar-li en concepte de pensió vitalícia la quantitat de 300 euros mensuals.
A la mort de la Sra. Carla, la Sra. Gema demana que se li reconegui la plena propietat sobre el pis per la mort de l'usufructuaria i que l'hereu, que l'ha inclòs en el cabdal relicte i l'ha inscrit en el Registre, atorgui al seu favor la corresponent escriptura pública. L'hereu de la Sra. Carla ha resultat ser el seu nét Abelardo. Abelardo es va oposar a la demanda i contra la sentència que l'estima respecte a ell ( també va ser interposada demanda contra la filla de la Sra. Carla que ha estat absolta) recorre en apel·lació aquest litigant al·legant que:
a).- no s'ha aportat prova que demostri que la Sra. Gema ha pagat les quantitat a què s'havia compromès
b).- el preu que finalment ha pagat la demandant per aquest pis és ridícul atesos els preus que es paguen a la ciutat de Barcelona
c).- no es pot donar validesa a un contracte com aquest perquè la seva àvia quan el va firmar era una persona gran
d).- ara el pis és seu i no de la seva àvia perquè ja ha acceptat l'herència.
L'ara demandant va subscriure amb la Sra. Carla un contracte de renda vitalícia. La jurisprudència ( STS 9 de febrer de 1990, 5 de juny de 1991 i 18 de gener de 1996 ), l'ha definit com un contracte onerós i aleatori pel qual una part s'obliga a pagar una renda durant un temps incert i l'altra a transmetre-li la propietat d'un bé.
El net i també la seva filla de la Sra. Carla ( que no residien amb ella sinó a un poble de l'Aragó) al·leguen que mai els havia dit que tingués dificultats econòmiques ( amb tot, admeten que cobrava una pensió petita) ni que havia signat aquest contracte amb la Sra. Gema però no neguen ni qüestionen que la firma que consta en aquell contracte privat sigui d'ella. El que s'intenta per part de la part demandada és qüestionar --amb pocs arguments i menys prova-- la validesa del contracte i ho fa per una doble via.
En primer lloc, sostenen que la contraprestació prevista és absolutament irrisòria. D'aquesta manera, sembla que volen plantejar una desproporcionalitat de les respectives prestacions ( no es pot obviar que l'acció rescissòria per lesió en la meitat del preu just no pot ser exercida en el contractes de caràcter aleatori). Segons ha assenyalat el Tribunal Suprem, en sentència d'11 de juny del 2003, si per raó de la desproporció de prestacions, desapareix per una de les parts el requisit de l'aleatorietat, el contracte seria nul per inexistència de causa. En el cas que s'examina, aquesta pretesa desproporcionalitat vindria donada per la contraprestació econòmica pactada. El primer que cal dir és que, en contestar la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba