SAP Barcelona 371/2008, 27 de Junio de 2008
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2008:7411 |
| Número de Recurso | 239/2007 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 371/2008 |
| Fecha de Resolución | 27 de Junio de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª Penal
Recurs d'apel·lació nº 239/07-C
Procediment Abreujat nº 329/06
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms magistrats
Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Srª MONTSERRAT BIRULÉS BERTRÀN
Barcelona, vint-i-set de juny de dos mil vuit
Vist en grau d'apel.lació per la Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 329/06 del Jutjat
Penal nº 09 dels de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de
l'acusat Guillermo, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 10 de juliol de 2007
per delicte de falsedat documental derivada d'alteració de placa de matricula. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Guillermo como autor de un delito de falsificación de documento oficial, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de CATORCE MESES DE PRISIÓN e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, asi como a la pena de NUEVE MESES de MULTA con cuota diaria de 6 euros y un día de responsabilidad personal subsidiaria por cada dos cuotas impagadas. Le impongo el abono de las costas procesales. Dése a los efectos intervenidos el destino legal".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 10 de setembre de 2007, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 23 d'abril de 2008 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament preestablert, i es va senyalar el proppassat dia 11 de juny d'enguany per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat el recurrent.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic que conté la sentència apel.lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel.lació en tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en : 1) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència i error en l'apreciació de la prova; 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 392 en relació al 390.1 del Codi Penal . 3) Infracció dels arts. 50.5 CP en la determinació de la quota/dia i de l'art.
66.1-6è en la fixació de la multa.
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24.2 CE en clau genèrica, aquest tribunal de segona instància ha de consignar que l'apel.lant no explicita pas en el seu recurs quin és el motiu concret de la presumpta infracció del principi constitucional que - al seu parer- ha comès el jutge d'instància. L'escrit no fa esment a cap dada que ens permeti inferir s'ha produït dita vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, doncs es limita a afirmar que no s'han aportat proves que acreditin l'autoria del delicte imputat.
Tanmateix, l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han practicat diverses proves de càrrec, en concret la documental i la testifical. Consta igualment, que la seva pràctica en el plenari s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les dades que ha analitzat i han format la convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim . Una vegada més, cal recordar que no és pas el mateix -en clau constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima de la part) en la valoració més o menys incriminatòria de la efectivament practicada en el plenari. Atès que a l'acte del judici oral van comparèixer els Agents de l'Autoritat que van detenir l'acusat i van decomisar cautelarment la peça de convicció ( una placa de matrícula), així com el propietari del vehicle d'on havia estat sostreta abans de ser instal·lada en el cotxe conduït pel recurrent, és evident que la sentència s'ha dictat després de l'estudi i valoració imparcial de les esmentades proves, la qual cosa palesa que no estem pas davant d'una resolució arbitrària per manca de tot suport provatori.
Cal doncs, desestimar "ad limine" la censura genèrica d'infracció de preceptes constitucionals generadors d'indefensió, i entrar en l'anàlisi de la veritable qüestió nuclear, és a dir, si l'acusat va tenir participació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba