STSJ Cataluña 4846/2008, 10 de Junio de 2008
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:6929 |
| Número de Recurso | 1675/2007 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4846/2008 |
| Fecha de Resolución | 10 de Junio de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 10 de juny de 2008
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4846/2008
En el recurs de suplicació interposat per Juan Pablo a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 17 de gener de 2007 dictada en el procediment núm. 403/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Tgss T i Inss T, ha actuat com
ANTECEDENTS DE FET
En data 9 de maig de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de gener de 2007, que contenia la decisió següent: " Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por Juan Pablo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, debo absolver y absuelvo a las parte demandada de todas las pretensiones contra ella formuladas en la demanda "
En data 26 de gener de 2007 es dicta interlocutòria d'aclariment, la part dispositiva de la qual es del següent tenor literal: " Dispongo aclarar el Hecho Probado Primero quedando como sigue: " La parte demandante, Juan Pablo, nacido el 25-02-46, afiliado del RGSS, presentó solicitud de pensión de jubilación el 26-2-06, estando de alta en situación de convenio especial con al TGSS, siendole reconocida mediante resolución administrativa de 28-2-06, con efectos económicos de 26-2-06, en la cuantia del 60% de la base reguladora mensual, no discutida de 2336,08 euros" . Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La parte demandante, Juan Pablo, nacido el 25.2.46, afiliado del RGSS, presentó solicitud de pensión de jubilación el 26.2.06, estando de alta en situación de convenio especial con la TGSS, siéndole reconocida mediante resolución administrativa de 28.2.06, con efectos económicos de 26.2.06, en la cuantía del 60% de la base reguladora mensual, no discutida, de 2.094,17 euros.
El actor es mutualista desde antes de 1.1.67.
La parte demandante y Telefónica, SA firmaron contrato de prejubilación por el que a partir del 2.1.99 dejaba de prestar servicios en la misma, y percibía una renta mensual asegurada de
2.094,17 euros, más el coste del convenio especial con la TGSS hasta la fecha de cumplimiento de los 60 años.
El actor tiene cotizados a la Seguridad Social más de 40 años.
La parte actora ha agotado la vía administrativa previa.
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda per increment del coeficient aplicable a la pensió de jubilació anticipada, presenta recurs de suplicació la part demandant, que no ha estat impugnat.
Per la via de l' article 191 c) de la LPL, al lega el recurrent la infracció de l' article 161 i Disposició Transitòria tercera de la LGSS, en la redacció donada per la Disposició Addicional segona de la Llei 52/2003 de 10 de desembre, en relació amb la exposició de motius de la citada Llei 52/2003, i infracció de la jurisprudència, concretament de la sentència de data 23 de maig de 2006, dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem, recurs 1043/2005. Admet el recurrent - jubilat anticipadament de telefònica - que el TS ha determinat en nombroses sentències que el col.lectiu de préjubilats de Telefònica, fins a 13-07-2002, no té dret als coeficients reductors, ni tampoc el col.lectiu de la mateix empresa, jubilat anticipadament en el "segon grup", és a dir, entre el 13 de juliol de 2002 i el 31 de desembre de 2003. Però, també raona que aquesta doctrina ha canviat, arrel de la sentencia de 23-05-2006, abans citada, que casa una sentència del TSJ de Catalunya, aclarint que aquella doctrina estava dirigida als jubilats a tenor de la llei 35/2002, període de 14-07-02 a 01-01-04 - i que no és aplicable retroactivament la previsió de la Llei 52/2003, al grup de jubilats referit. De tot això resulta - segons el raonament del recurrent - que als jubilats a partir del 01-01-2004, si els és d'aplicació la normativa sobre els coeficients reductors. Indica que el demandant va jubilar-se en data posterior al gener de 2004, per la qual cosa no s'ha de tenir en compte si la jubilació va ser voluntària o no, doncs la norma equipara els cessaments no voluntaris als supòsits de pre-jubilacions en els que el treballador ha cobrat prestacions per desocupació i la corresponent cotització, tal com és el cas que s'ha declarat provat, del demandant.
La Llei 52/03 de 10 de desembre,en la D. A. Segona , va establir que: "1. Se modifica el párrafo primero del art. 161.3.d) del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto-Legislativo 1/1994, de 20 de junio EDL 1994/16443, que queda redactado en los términos siguientes:
d) Que el cese en el trabajo, como consecuencia de la extinción del contrato de trabajo, no se haya producido por causa imputable a la libre voluntad del trabajador. A tales efectos, se entenderá por libre voluntad del trabajador la inequívoca manifestación de voluntad de quien, pudiendo continuar su relación laboral y no existiendo razón objetiva que la impida, decide poner fin a la misma. Se presumirá que el cese en la relación laboral se produjo de forma involuntaria cuando la extinción se haya producido por alguna de las causas previstas en el art. 208.1.1 de esta ley.-2. Se modifica el cuarto párrafo de la norma segunda, apartado 1, de la disposición transitoria tercera del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto-Legislativo 1/1994, de 20 de junio EDL 1994/16443, que queda redactado en los siguientes términos: A tales efectos, se entenderá por libre voluntad del trabajador la inequívoca manifestación de voluntad de quien, pudiendo continuar su relación laboral y no existiendo razón objetiva que la impida, decide poner fin a la misma. Se presumirá que el cese en la relación laboral se produjo de forma...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba