STSJ Cataluña 2880/2009, 3 de Abril de 2009

PonenteANDREU ENFEDAQUE I MARCO
ECLIES:TSJCAT:2009:6224
Número de Recurso3567/2006
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución2880/2009
Fecha de Resolución 3 de Abril de 2009
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 25120 - 44 - 4 - 2005 - 0000079

mm

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 3 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2880/2009

En el recurs de suplicació interposat per Aureliano a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 9 de enero de 2006 dictada en el

procediment Demandes núm. 57/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA FREMAP, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 21 de gener de 2005, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de gener de 2006,, que contenia la decisió següent:

"Desestimo íntegrament la demanda instada per Aureliano i absolc la mútua FREMAP de la demanda instada en contra seva. "

Segon

En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents: "

PRIMER

Es declara provat que Aureliano va causar alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms el 18.10.99, havent concertat la cobertura per contingències comunes amb la Mútua FREMAP. El domicili de l'activitat era Alcalde Pujol, 11, de Lleida corn a administrador de finques. (Doc. 1 actora).

SEGON

Del 14.05.01 al 30.09.04 el demandant va causar baixa per rnalaltia comuna (doc. 2 actor) i havent reclamat el pagament de prestacions per I.T.a l 'INSS i aquest derivar-ho, el 15.06.01, a la Mútua demandada, el 20.06.01 aquesta refusa la seva responsabilitat entenent que no reuneix les condicions de cotització necessàries. (Doc. 4 actora).

TERCER

Requerit novament per FREMAP el 2.08.01 per tal de ser reconegut pels serveis mèdics i aportar documentació. s'hi persona el demandant signant la sol.licitut de prestació d'I.T. el 10.08.01. (Doc. 6 actor).

QUART

El 25.11.02 l'actor reclama davant l'INSS i la Mútua FREMAP el pagament de la baixa des del dia 14 de maig de 2001 al 14 de novembre de 2002 -data d'alta inicial- reclamació que l'INSS li desestima per ser competència de la Mútua, el 12.12.02 (docs. 7, 8, 14 i 17 actor) i quina reclamació prèvia repeteix davant la Mútua el 19.10.04. (Doc. 18 actora). El 21.01.05 es presenta la demanda en aquest jutjat.

CINQUÈ

Durant el dies 29.08.01, el 18.12.02 i el 7.01.03 i 13.01.03 el demandant ha estat treballant a Gestió de Finques Rive, S.L., al carrer Enrie Arderiu, 1 de Lleida. (testimoni Sr. Florencio i reportatge fotogràfic de Group Stamford, detectius privats).

SISÈ

La base reguladora diària és de 23,73 euros. (No contradit per la part contrària). "

Tercer

Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

RAONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

La sentència que va dictar la Sala resolent aquest recurs ha estat cassada pel Tribunal Suprem que, en no apreciar la caducitat que vam aplicar a la nostra respecte de la reclamació del demandant, ens remet a resoldre els restants motius de recurs.

Prèviament, hem de reproduir el fonament jurídic relatiu al motiu formulat per a la revisió dels fets provats, i que la Sala manté en el sentit de que "el treballador demandant, amb impugnació de la Mútua d'Accidents, ataca els fets declarats provats de la dita resolució en dos extrems: el primer referit al fet provat quart, en el sentit de consignar la data de reclamació prèvia davant la Mútua, així com la determinació del temps transcorregut en situació d'incapacitat temporal. No s'escau la dita consignació, no perquè no sigui certa, sinó que les dates que corresponen es contenen ja en el fets provats segon i quart, per la qual cosa no s'escau la modificació fàctica pretesa. Respecte de les bases reguladores corresponents, no es fonamenta la petició en prova documental ni pericial que justifiqui la modificació a l'empara de l' apartat b) de l'article 191 LPL, havent de restar doncs inmodificats els fets provats de la sentència".

SEGON

Respecte del motiu de dret, i d'acord amb el que ha resolt el Tribunal Suprem, hem de donar lloc al motiu articulat per la part en l'apartat d) del motiu II del seu escrit de recurs, respecte de la vulneració dels articles 43.1 i 44.2 LGSS i passar a l'examen dels restants motius de dret.

En el motiu de l'apartat a), la part actora denuncia infracció de l' article 80.2 del RD 1993/1995 de 7 de desembre, doncs entén que la Mútua d'Accidents no va notificar al treballador la suspensió de prestació que li hauria imposat pel fet de treballar en situació de baixa. En evident connexió amb aquest motiu està el següent (apartat b)) en el qual es denuncia com a infringit l' article 47.1.b) de la LISOS, respecte de la durada de la sanció, el que s'erigeix en motiu nuclear del recurs. Cal examinar, però, amb prioritat, per la seva possible incidència en els fets provats, la infracció que la part denuncia dels articles 72.2 i 142.2 LPL en haver valorat el Jutjat la prova testifical de detectius en no constar la mateixa en l'expedient administratiu, pretensió que no pot reeixir doncs la limitació processal en matèria revisòria prevista en aquests preceptes legals es refereix a les causes de denegació, no a la prova de les mateixes per a la qual les parts podran utilitzar els corresponents mitjans, entre els quals es troba la prova testifical, dedicada pertinent i practicada a judici amb totes les garanties d'immediació i de contradicció.

D'acord doncs amb els inmodificats fets provats de la sentència, la Sala ha de considerar demostrada la circumstància de que el treballador va prestar serveis, malgrat estar de baixa per incapacitta temporal, els quatre dies que s'indiquen a la mateixa, fet del qual la Mútua d'Accidents en deriva la suspensió de la prestació d'incapacitat temporal. Però hem d'acollir la pretensió del recurrent doncs tal i com ha establert la jurisprudència del Tribunal Suprem (sentència de 9 d'octubre de 2006, seguint la de 5 d'octubre del mateix any) aquest fet no autoritza la Mútua a la dita extinció:

".. la resolución del presente debate impone -por elemental claridad en la exposición- que recordemos los preceptos reguladores de la materia de que tratamos; y que en la limitada extensión que el concreto debate de autos requiere, se examinen dos sucesivos temas: las facultades expresamente atribuidas a las citadas aseguradoras en la gestión de la contingencia; y las concretas disposiciones legales relativas a la extinción del subsidio.... Sobre el primer extremo ha de destacarse que a las Mutuas les viene atribuida la actividad de gestión, puesto que el art. 4. del RD 575/1997 [18 /Abril] les confiere el ejercicio del «control y seguimiento de la prestación económica de incapacidad temporal objeto de cobertura, pudiendo realizar a tal efecto aquellas actividades que tengan por objeto comprobar el mantenimiento de los hechos y de la situación que originaron el derecho al subsidio». Con lo que se reitera lo que ya establecía el art. 73.1 RD 1993/1995 (7 /Diciembre ) para los trabajadores por cuenta ajena [«ejercerán, a través de los servicios médicos de que dispongan, el seguimiento y control de las prestaciones ..., pudiendo instar la actuación de la Inspección Médica de la Seguridad Social, en los mismos términos que se reconoce a las empresas»] y el art. 79.1 para los trabajadores del RETA [«ejercerán, a través de los servicios médicos correspondientes, el seguimiento y control de las prestaciones otorgadas, pudiendo instar la actuación de la Inspección Médica de la Seguridad Social en los mismos términos que, respecto a los trabajadores por cuenta ajena, se reconoce a las empresas»].

  1. - Para la inteligencia de lo que normativamente integra «gestión», ha de acudirse al art. 2 RD 576/1997 (18/Abril), que añade al RD 1993/1995 un Capítulo V, en cuyo texto [art. 80 ] se dispone - con indudable fuerza argumental- que la «gestión» de la IT «comprende [...] las funciones de denegación, suspensión, anulación o extinción del derecho»; y que los «actos por los que [...] se deniegue, suspenda, restrinja, anule o extinga el derecho, serán motivados y se formalizarán por escrito, quedando supeditada la eficacia de los mismos a su notificación a los beneficiarios». Pero insistiendo la norma -con reiteración de la previsiones contenidas en los arts. 73.1 y 79.1 RD 1993/1995, ya citados- en que las «Mutuas podrán instar la actuación de la Inspección de Servicios Sanitarios de la Seguridad Social en los términos que se reconoce a las empresas». ...................Sobre el segundo punto a tratar normativamente, el relativo la

    suspensión o extinción del derecho al subsidio, las disposiciones básicas en la materia son dos:

    a).- El art. 131 bis.1 LGSS, conforme al cual [tras la reforma operada por el art. 34 de la Ley 24/2001, de 27 /Diciembre], el derecho al subsidio «se extinguirá por el transcurso del plazo máximo establecido [...]; por ser dado de alta médica el trabajador [...]; por haber sido reconocido al beneficiario el derecho al percibo de la pensión de jubilación; por la incomparecencia injustificada a cualquiera de las convocatorias para los exámenes y reconocimientos establecidos por los médicos adscritos [...]; o por fallecimiento». Y

    b).- El art. 132 LGSS, en el que se declara que el derecho a la prestación económica de IT «podrá ser denegado,...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STS, 7 de Diciembre de 2010
    • España
    • 7 Diciembre 2010
    ...Auto de Aclaración de 5 de mayo de 2009 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en recurso de suplicación nº 3567/06 , interpuesto contra la sentencia de fecha 9 de enero de 2006, dictada por el Juzgado de lo Social nº 1 de Lleida , en autos núm. 57/05, segui......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR