SAP Tarragona 284/2008, 21 de Julio de 2008
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2008:1098 |
| Número de Recurso | 431/2007 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 284/2008 |
| Fecha de Resolución | 21 de Julio de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 431/07
Ordinari 156/06 del Jutjat de 1ª Instància 7 de Tarragona
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 21 de juliol de 2008.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Evaristo,
representat en aquesta instància pel Procurador Sra. Elías Arcalís, i defensat pel Lletrat Sr. Lauroba Gámiz, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 7 de Tarragona de data 18-5-2007, en procediment Ordinari 156/06, en el que figura com a demandant
Tomás Gaseni e Hijos S.L. i com a demandat-reconvinent el recurrent.
ANTECEDENTS DE FET
En data 29-6-2007 es va presentar per Evaristo recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Estimar íntegrament la demanda interposada per Tomás Gaseni e Hijos S.L. i condemno a Evaristo al pagament de la quantitat de 28.475,05 euros de principal, interessos legals des del dia 25-1-2006 i les costes processals causades; amb desestimació de la demanda reconvencional formulada pel demandat i amb expressa imposició de les cotes processals".
Tomás Gaseni e Hijos S.L. en data 19-7-2007 es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda en reclamació de la quantitat de 28.475,05 euros -reduïda a l'audiència prèvia en 778,16 euros, per tant, reclamant-se finalment 27.696,89 euros-, procedents de la suma de tres factures per valor respectivament de 9.347,99, 4.196,19 i 14.930,87 euros; la reclamació prové dels treballs de reparació fets per l'actora al vaixell del demandat; el demandat va oposar-se a la demanda al·legant, en primer lloc, que els treballs varen ser pressupostats en 1.200.000 ptes. de les que ha pagat 500.000 ptes., subsidiàriament, que els treballs fets per l'actora serien solament de 25.764,32 euros, i que l'actora va fer incorrectament la seva feina, causant al demandat uns perjudicis valorats en 31.216,76 euros, per la qual cosa va demanar la desestimació de la demanda, presentant alhora reconvenció on demanava a l'actora el pagament de 5.452,44 euros (31.216,76 - 25.764,32).
La sentència impugnada estima la demanda, i desestima la reconvenció.
S'interposa recurs al·legant, en primer lloc, incongruència de la sentència impugnada, per donar més del que es demanava, al donar 28.475,05 euros de principal quan l'actora va reduir la seva petició a 27.696,89 euros.
El motiu s'ha d'estimar. Efectivament, es va interposar demanda en reclamació de la quantitat de
28.475,05 euros, però l'actor la va reduir a l'audiència prèvia en 778,16 euros, per tant, va reclamar finalment 27.696,89 euros, per la qual cosa no es pot donar mai més d'aquesta última quantitat.
Al·lega, en segon lloc, error en la valoració de les proves.
Per a resoldre el motiu d'impugnació s'ha de partir de les següents premisses:
Según reiterado criterio jurisprudencial, la valoración probatoria es facultad de los Tribunales sustraída a los litigantes, que aunque evidentemente pueden aportar las pruebas que la normativa legal autoriza, no, en forma alguna, tratar de imponerla a los juzgadores, pues no puede sustituirse la valoración que el juzgador de instancia hizo de toda la prueba practicada por la valoración que realiza la parte recurrente, función que corresponde única y exclusivamente al Juzgador a quo y no a las partes, habiendo entendido igualmente la jurisprudencia, que el Juzgador que recibe la prueba puede valorarla de forma libre, aunque nunca de manera arbitraria, transfiriendo la apelación al Tribunal de segunda instancia el conocimiento pleno de la cuestión, pero quedando reducida la alzada a verificar si en la valoración conjunta del material probatorio se ha comportado el Juez a quo de forma ilógica, arbitraria, contraria a las máximas de experiencia o a las normas de la sana crítica, o si, por el contrario, la apreciación conjunta de la prueba es la procedente por su adecuación a los resultados obtenidos en el proceso ( SSTS 15-II- 1999 y 26-I-1998, por todas).
Es a la actora a quien corresponde la carga de probar los hechos en que funda su pretensión, debiendo de estarse a la norma general de distribución de la carga de la prueba del artículo 217 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, en el sentido de que incumbe al actor la prueba de los hechos normalmente constitutivos de su pretensión, y al demandado, en general, la de los impeditivos o extintivos que alegue (STS de 15 de febrero de 1985).
A su vez, respecto a la eficacia o valor probatorio de los documentos privados, como las facturas, la jurisprudencia viene interpretando el artículo 1.225 del Código Civil, en el sentido de que, si bien no impone el reconocimiento de la autenticidad de un documento privado por aquellos a quienes afecta como el único medio de acreditar su legalidad -lo que equivaldría a dejar al exclusivo arbitrio de la parte a quien perjudique la validez y eficacia del documento por ella suscrito o que no le favorece-, puede, en definitiva, concederse la debida relevancia probatoria a un documento privado siempre que en el proceso existan...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba