STSJ Cataluña 6106/2010, 27 de Septiembre de 2010
| Ponente | LUIS JOSE ESCUDERO ALONSO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:6012 |
| Número de Recurso | 4210/2009 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 6106/2010 |
| Fecha de Resolución | 27 de Septiembre de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2008 - 0003010
MDT
ILMO. SR. JACOBO QUINTANS GARCIA
ILMO. SR. LUÍS JOSÉ ESCUDERO ALONSO
ILMO. SR. DANIEL MARTÍNEZ FONS
En Barcelona a 27 de septiembre de 2010
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 6106/2010
En el recurso de suplicación interpuesto por Assistència Catalana 24 hores, S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 21 Barcelona de fecha 25 de marzo de 2009 dictada en el procedimiento nº 63/2008 y siendo recurrido Onesimo . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. LUÍS JOSÉ ESCUDERO ALONSO.
Con fecha 25.01.08 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclamación cantidad, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 25 de marzo de 2009 que contenía el siguiente Fallo:
"Acceptar en part la demanda interposada per Onesimo contra Assistència Catalana 24 Hores, S.L., per tant, condemno a l'empresa demandada a abonar al demandant en concepte de indemnització compensadora des danys i perjudicis causats inclosos els de caràcter moral aquí reclamats, la suma de
18.000 euros."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
El demandant Onesimo, prestava serveis per la demandada empresa Assistència Catalana
24 Hores, S.L., amb categoria professional de Conductor, cobrant un salari mensual de 2.333,09#, i des del 18/7/2005 si be el 16/9/2005 formalment es va rescindir el contracte per no superar el període de prova, en realitat va ser perquè el demandant estava de baixa des del 22/8/2005 i amb el compromís de tornar-lo a contractar quan tingues l'alta, el que es va produir definitivament el 1/11/2005, i el 7/11/2005 ve reiniciar l'activitat laboral formalment amb un nou contracte temporal després transformat en indefinit.
L'empresa es dedica a prestar un servei de d'assistència en carretera mitjançant servei de grua, per la qual cosa disposa d'uns 11 vehicles per a una plantilla de 8 conductors. El regim de treball es en torns de servei de 12 hores diàries de dilluns a divendres, i un cap de setmana de cada quatre també en torns de 12 hores, de manera que un cop al mes cada treballador esta 12 dies consecutius de servei 12 hores al dia. La distribució del servei es de 6 conductors en el torn de 8 a 20 hores, un conductor en el servei de 20 a 8 hores i dos conductors els caps de setmana. Durant el tems de servei reben instruccions a traves d'una emissora de radio instal·lada a cada vehicle en que se'ls indica el servei a realitzar i per la qual comuniquen a la central el moment de inici i finalització del servei. Durant el temps de descans per dinar que s variable, se'ls tramet les comunicacions a traves de telèfon mòbil. Durant una jornada de treball es fan habitualment entre 4 i 8 serveis i la durada oscil·la entre mitja hora i un hora i mitja. Aquest regim de treball es igual per a tots els conductors, essent des de la central de l'empre des d'on s'assignen a un o altre conductor els serveis que sorgeixen, podent-se produir en moments puntuals de molta demanda solapaments de serveis encomanats abans de finalitzar l'anterior.
El sistema de retribució dels conductors, es distingia entre uns i altres, de manera que mentre uns, normalment els que duien mes temps a l'empres tenien una retribució fixa de 1500 euros nets, cobraven a banda i fora de nomina una retribució variable consistent en el 15% dels serveis efectuats, altres, els de contractació mes recent, cobraven únicament el fix de 1500 euros i els caps de setmana una comissió d'uns 5 euros per servei sense que constin els perfils precisos de càlcul. A partir de gener de 2007 i a conseqüència de les queixes que el demandant i altres conductors que com ell no cobraven comissions, l'empresa va regularitzar les retribucions eliminant els pagaments de comissions fora de nomina i integrant-les a les retribucions fixes de nomina, així mentre els que abans cobraven comissions passaven de 1500 euros nets a 2.400 euros nets, els que com el demandant no les cobraven tret del cap de setmana, passaven de 1.500 euros nets a 1.700 euros nets.
El 17/4/2007 l'empresa va acomiadar al demandant mitjançant carta en la que li imputava que no realitzava les seves funcions de manera satisfactòria en relació als criteris i instruccions de l'empresa. En la mateixa carta es reconeixia la improcedència de l'acomiadament i es posava a la seva disposició la indemnització.
El 26/2/2007 el demandant havia iniciat procés d'incapacitat temporal per presentar síndrome depressiva, efectuat control per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques el 5/4/2007, evidencia la persistència d'elevat nivell d'estres diagnosticant trastorn adaptatiu amb simptomatologia ansiosa en l'actualitat, pendent d'estabilització, valorant la continuació en incapacitat temporal durant un període previst d tres mesos. El 24/5/2007 va esser donat d'alta per causa de millora que permet realitzar la feina habitual. A partir de juliol 2007 va seguir tractament al Centre de Salut Mental de Badalona on es constata que sense antecedents psiquiàtrics, persisteix simptomatologia per un quadre adaptatiu iniciat a principis de 2007 en el context d'un elevat estrès laboral i que després d'optimitzar la pauta farmacològica, el novembre de 2007 havia millorat clínicament, remetent la majoria dels símptomes, i presentat una estabilitat que únicament requeria controls periòdics.
La part actora ha intentat, sense èxit, la preceptiva conciliació administrativa prèvia, que finalitzà el dia 10/1/2008 amb el resultat de sense avinença.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado lo impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Por la parte demandada Assitència Catalana 24 hores, S. L., se interpone recurso de suplicación contra la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social que, estimando parcialmente la pretensión formulada por el trabajador demandante, condenó a la empresa demandada a abonar al demandante en concepto de indemnización compensadora de daños y perjuicios, incluidos los de carácter moral, la suma de dieciocho mil euros (18.000 euros). El presente recurso de suplicación ha sido impugnado por el demandante que solicita la confirmación de la sentencia recurrida.
Como único motivo del recurso, formulado al amparo de lo dispuesto en el artículo 191, apartado c), de la Ley de Procedimiento Laboral, por la parte recurrente se denuncia, en primer lugar, la indebida aplicación del artículo 1101 del Código Civil,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba