STSJ Cataluña , 25 de Enero de 1999
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| Número de Recurso | 48/1998 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 25 de Enero de 1999 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Qüestió de Competència núm. 48/98.
S E N T È N C I A Nº 1 Excm. Sr. President :
Guillem Vidal i Andreu Il.lms. Srs. Magistrats:
Antoni Bruguera i Manté
Núria Bassols i Muntada.
Barcelona, 25 de Gener de 1999.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats esmentats al marge, ha vist el conflicte positiu de competència que s'ha suscitat entre el Jutjat de 1ª Instància núm. 3 d'Igualada i el d'igual classe núm. 4 de Girona, segons el següents:
ANTECEDENTS DE FET
El 26 de setembre de 1997, la Societat "JUAN ROMANÍ ESTEVE, S.A." domiciliada a La Pobla de Claramunt corresponent al partit judicial d'Igualada, va presentar als Jutjats d'Igualada demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la Companyia "AUTOMATISMOS GIRONA, S.L." domiciliada a Sant Julià de Ramis que pertany al partit judicial de Girona. En ella demanava la condemna d'AUGI a retirar de la indústria de ROMANI els variadors de velocitat i elements que expressava amb indemnització de danys, perjudicis i costes.
Va correspondre en repartiment al Jutjat de 1ª Instància núm 3 d'Igualada.
Emplaçada la demandada va comparèixer al Jutjat del seu domicili de Girona interposant qüestió de competència per inhibitòria mitjantçant escrit de 30 d'Octubre de 1.997 que va correspondre al Jutjat de 1ª Instància núm. 4 d'aquella ciutat.
Per interlocutòria de 18 de desembre del mateix 1997, el Jutjat núm. 4 de Girona va acordar requerir d'inhibició al d'Igualada.
Per interlocutòria de 26 de juliol de 1998, aquest últim va resoldre no accedir a inhibir-se, comunicant'ho al Jutjat de Girona.
Aquest últim va resoldre, per nova Interlocutòria de 2 d'octubre de 1998, insistir en el requeriment d'inhibició al Jutjat d'Igualada, comunicant'ho així a aquest, trametent les actuacions al present Tribunal, i emplaçant les parts perquè poguessin comparèixer.
En rebre la comunicació del Jutjat de Girona, el d'Igualada va també acordar remetre les seves actuacions al present Tribunal, emplaçant les parts.
Han comparegut davant aquesta Sala l'agent "JUAN ROMANÍ ESTEVE, S.A." representada pel Procurador Sr. Antoni Mª de Anzizu Furest dirigida per l'advocat Sr. Manuel Solà Farré; i també la Societat defenent "AUTOMATISMOS GIRONA, S.A.", representada per la Procuradora Sra. Paloma García Martínez dirigida per l'advocat Sr. Joan Carles Casas Ribas.
Ha emès informe el Ministeri Fiscal, i s'ha fet en aquest Tribunal la tramitació conforme a la Llei, havent-se assenyalat la corresponent vista que ha tingut lloc el 21 del corrent a la qual comparegueren solament el lletrat i la representació de "JUAN ROMANI ESTEVE, S.A." havent informat el lletrat en defensa de la seva posició.
Ha actuat com a Ponent el Magistrat de la Sala Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
Tal com s'ha dit en els anteriors antecedents de fet, en acollir la petició de la Companyia "AUTOMATISMOS GIRONA, S.L." de Sant Julià de Ramis (partit judicial de Girona), el Jutjat de 1ª Instància núm. 4 d'aquella ciutat va requerir d'inhibició al de la mateixa classe núm. 3 d'Igualada per a conèixer el judici declaratiu de menor quantia presentat davant aquest últim contra aquella per l'entitat "JUAN ROMANÍ
ESTEVE, S.A." de La Pobla de Claramunt (terme judicial d'Igualada).
En no haver accedit inhibir-se el Jutge d'Igualada i insistir el de Girona en la seva competència, ambdós Jutjats han sotmès el conflicte a la decisió d'aquest Tribunal d'acord amb el previst a l' art. 73, 2.c)
de la Llei Orgànica del Poder Judicial .
Vistos els plantejaments que han fet els Jutges implicats sobre les compra-vendes objecte del plet; considerades també les al-legacions de les parts i l'informe del Ministeri Fiscal; cal abans de tot aclarir la qüestió de la pretesa submissió expressa de la compradora als Jutjats de Girona impresa en lletra petita sense firmar en les clàusules 12 i 13 del revers de l'oferta de venda d'un dels tres variadors que són objecte del litigi (document núm. 2 de la demanda, al foli 138 revers). La clàusula 12 diu: "12º En caso de litigio el comprador se somete a los Tribunales de Girona. Esta condición es firme siempre y no podrá derogarse en ningún caso". Y la clàusula 13ª afegeix: "13º Por el solo hecho de formular un pedido, se entiende que el comprador se da por enterado, se somete y da su conformidad a las condiciones arriba mencionadas".
Contràriament al que han sostingut les parts, els Jutges implicats i també el Ministeri Fiscal, de les clàusules anteriors sols pot predicar-se'n la seva nul-litat segons la jurisprudència de la que en són exemple les Sentències del Tribunal Suprem de 23 de juliol de 1993, 20 de juliol de 1994, 12 de juliol, 14, 20 i 23 de setembre i 8, 25 i 30 de novembre de 1996, 1 i 21 de febrer, 12 de maig, 5 de juliol, 11 d'octubre i 28 de novembre de 1997, 20 de febrer, 24 d'abril, i 3 i 20 de juliol de 1998.
Aquestes Sentències, en efecte, recolzant-se en la Directiva de la Comunitat Econòmica Europea núm. 93/13, de 3 d'abril de 1993 , estableixen la doctrina que les clàusules contractuals que no s'hagin negociat individualment (cosa que deurà demostrar qui sostingui l'afirmativa) es consideraran abusives si, encara que hi hagi bona fe, causen en perjudici del consumidor un desequilibri important entre els drets i les obligacions de les parts derivats del contracte; havent de considerar-se particularment abusives les clàusules impresses en els contractes d'adhesió; especificant l'apartat G) de la Directiva que "suprimir o obstaculitzar l'exercici d'accions judicials o de recursos per part del consumidor, en especial obligant-lo a dirigir-se exclusivament a una jurisdicció o arbitratge no cobert per les disposicions jurídiques ..." implica un abús, amb la conseqüent nul-litat de la clàusula o clàusules.
D'acord amb aquesta doctrina haurem de tenir per no posades ni existents les esmentades clàusules, i caldrà enjudiciar la qüestió de manera diferent a la realitzada pels intervinents.
La demanda de menor quantia que formula la compradora i que dóna origen a les actuacions, planteja una acció personal que es fonamenta en l' art. 1.124 del Codi civil (fonament de dret V) i té com objectiu aconseguir la resolució del contracte (millor dit, dels contractes) de compra venda dels 3 variadors de velocitat i annexes que figuren en les factures dels documents núms 3 a 5 de la demanda i la indemnització del danys i perjudicis que la demanda diu aquests variadors li han produït. La "súplica" ho expressa així:
"En su día dictar sentencia por la que se condene a AUGI a retirar de la industria de ROMANÍ los variadores de velocidad y elementos que figuran en las facturas 3 a 5 de esta demanda y a indemnizar a ROMANÍ en la cantidad de 11.045.791,-Ptas. conforme resulta del anterior hecho octavo, ...".
Cinqué.- Com que el Jutge que és competent per a conèixer del compliment d'un contracte ho és també de les accions a les que l'incompliment pugui donar lloc (Sentències del Tribunal Suprem de 23 de juny de 1972 i de 23 de'octubre de 1986 entre d'altres), en tractar-se en aquest cas de contractes de compra-venda, caldrà veure si per a conèixer del seu compliment és competent el Jutge de la venedora (Girona) o el de la compradora (Igualada).
Examinats els documents núms 3 al 5 de la demanda que, com ja hem comprovat, són la base del plet, n'hem de destacar que es tracta de la compra per ROMANÍ (d'Igualada) a AUGI (de Girona) de 3 variadors i complements pel preu global de 2.455.051,-Ptes. a les quals cal afegir'hi 150.000,-Ptes. pels "treballs tècnics de la posada en marxa dels tres variadors ..." (foli 140); treballs realitzats per la venedora, lògicament a la fàbrica de la compradora, a la Pobla de Claramunt (Igualada); el pagament de totes les esmentades factures s'havia de fer (i sembla que es va fer) enviant "Taló nominatiu" (folis 139, 140 i 141); i en cap de les 3 factures la compradora paga les despeses del transport.
La regla 1ª de l' art. 62 de la Llei d'enjudiciament civil disposa que en els judicis en que s'exercitin accions personals, serà Jutge competent el del lloc en el que s'hagi de complir l'obligació; i l' art. 1500 del Codi civil , aplicable com a supletori als contractes de compra-venda mercantil dels arts. 50 i 339 del Codi de Comerç (Sentències del Tribunal Suprem de 18 març i 17 de juliol de 1981, 25 de maig de 1982, 28 de maig de 1988 , etc), determina l'obligació del comprador de pagar el preu en el temps i lloc fixats pel contracte, i si no s'haguessin determinat, el pagament haurà de fer-se en el temps i en el lloc on s'hagi fet l'entrega de la cosa venuda.
La tramesa per la compradora des d'el seu domicili de La Pobla de Claramunt (Igualada) al de la venedora a Sant Julià de Ramis (Girona) dels 3 talons per pagar els 3 variadors i complements (tramesa de talons que consignen les 3 factures de compra lliurades per la venedora i acceptades per la compradora)
no pot prendre's en consideració com "lloc fixat pel contracte" als efectes de determinar el lloc d'acompliment i per tant la competència territorial (arts. 1.500 C.c. i 62, 1ª Ll. E.c .) perquè la instrumentació mitjançant talons bancaris de la forma de pagament solament actua com instrument lliberatori del deute en els termes que diu l' art. 1.170 del Codi civil (Sentència del Tribunal Suprem de 19 de desembre de 1997).
No hi ha fixat per tant en el cas el "lloc de compliment de l'obligació" a que es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba