STSJ Cataluña 1541/2010, 23 de Febrero de 2010

PonenteMATILDE ARAGO GASSIOT
ECLIES:TSJCAT:2010:2115
Número de Recurso7676/2008
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución1541/2010
Fecha de Resolución23 de Febrero de 2010
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 23 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1541/2010

En el recurs de suplicació interposat per Baldomero a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 28 d'abril de 2008 dictada en el

procediment núm. 765/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA ASEPEYO, -T.G.S.S.-(Tesorería Gral. Seguridad Social), Almar Productos Ceramicos,S.A. i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 29 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2008, que contenia la decisió següent: " Desestimo la demanda interpuesta por Baldomero contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), la Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS), Mutua Asepeyo y Almar Productos Cerámicos, S.A, sobre determinación de contingencia, declarando que la contingencia de la IT iniciada el

20.11.2006 es por enfermedad común " .

Segon

En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO

Baldomero sufrió accidente de trabajo el 12.05.2000 causándole fractura persubtrocanterea de fémur derecho, fractura epífisis distal ambos radios y fractura de calcáneo derecho, siendo dado de alta médica el 4.06.2001. Tramitado expediente de incapacidad permanente el INSS dictó en fecha 15.10.2001 resolución por la que declaraba al actor en situación de IPP derivada de AT en base al dictamen de la UVAMI, que objetivaba las siguientes lesiones: "cojera cuando camina con basculación en la cadera derecha y algias en la pierna derecha. Practicamente abolidos los movimientos de la subastragalina y limitación al final de la flexión en el tobillo derecho, limitación al final de los movimientos de muñecas" (f. 135, 148 y 149)

SEGUNDO

En fecha 24.10.2006 el actor sufrió AT y estuvo de baja por IT derivada de contingencias profesionales desde el 24.10.2006 hasta el 19.11.2006 por coxalgia derecha con calcificaciones trocanter (D). En fecha 20.11.2006 inició un nuevo proceso de IT por enfermedad común por dolor cadera (f. 100)

TERCERO

Solicitada la determinación de la contingencia de la baja de 20.11.2006, el INSS resolvió en fecha 17.07.2007 ser enfermedad común, en base al dictamen de la UVAMI de 11.05.2007 que objetiva como lesiones las siguientes: "osteonecrosis cabeza femoral derecha, pendiente IQ de prótesis con limitación funcional (f. 100 y 119)

CUARTO

Interpuesta reclamación previa, fue desestimada por resolución del INSS de fecha

18.09.2007 (f. 88 y 89)

QUINTO

En caso de estimarse la demanda, la base reguladora de la prestación es de 60,67 euros diarios y fecha de efectos de 20.11.2006 hasta la IPT (hecho no controvertido)

SEXTO

El actor presenta una necrosis isquémica de cabeza femoral derecha.

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Contra la sentència que desestima la demanda presentada per determinació de contingència del procés de incapacitat temporal presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per la Mútua d'accidents.

SEGON

El primer motiu del recurs, per la via de l'article 191 a) de la LPL, interessa la nul.litat de les actuacions amb reposició de les mateixes al moment anterior a dictar sentència amb petició que sigui realitzada la diligència per millor decidir interessada per la part demandant consistent en citar el metge forense a vista pública per tal que les parts puguin demanar aclaracions sobre el contingut del seu informe. Cita com a preceptes processals infringits els articles 49,51,52,53 i 54, en relació al article 88, de la LPL i 206-2-1 de la LEC i 208.1 de la LEC, indicant que no es va proveir l'escrit de la part que interessava la prova i no tan sols es va notificar la conclusió de les actuacions per a sentència, per la quan cosa no va poder ser impugnada.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924, 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 \4510) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 EDJ 1990/4038 ) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial EDL 1985/8754 (, 2635 y y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley EDL 1985/8754 respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo EDL 1985/8754, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 EDJ 1992/2023 ). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 EDJ 1991/10309 ) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR