STSJ Cataluña 324/2010, 19 de Mayo de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:4948 |
| Número de Recurso | 193/2007 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 324/2010 |
| Fecha de Resolución | 19 de Mayo de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 193/07
Part recurrent: Alejandro
Procurador: Juan Emilio Cubero Royo
Advocat: Santiago Mas Camí
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció Lleida
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 324
Magistrats:
José Manuel de Soler Bigas
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 19 de maig de 2010
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Lleida de 2 de març de 2007 que fixava el preu just de l'ocupació de domini, servituds i d'ocupació temporal de la parcel·la número NUM000 del polígon NUM001 d'Alcarràs propietat de l'actora que és afectada pel projecte de connexió de servei elèctric per a l'EDAR de Barbens, Seana i Ivars d'Urgell (expedient número NUM002 ).
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lés l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria de 10 de gener de 2008 va obrir el procés a prova i un cop practicada la que va ser admesa, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 6 de maig de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La representació del senyor Alejandro impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Lleida de 2 de març de 2007 que fixava el preu just de l'ocupació de domini, servituds i d'ocupació temporal de la parcel·la número NUM000 del polígon NUM001 d'Alcarràs propietat de l'actora que és afectada pel "projecte de connexió de servei elèctric per a l'EDAR de Barbens, Seana i Ivars d'Urgell" i ho fa perquè entén que el Jurat no ha motivat el valor del sòl que adopta; que tampoc ho fa en relació als percentatges de les servituds i, finalment, rebutja que no se l'indemnitzi pel concepte d'ocupació temporal pel fet que tingui la finca arrendada. Demana, per tot això, l'anul·lació de l'acord del jurat i que es fixi un nou preu just conforme va sol·licitar al full d'apreuament, més els interessos legals des de la data d'ocupació i les costes.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació; que aquesta ha estat degudament motivada; que el jurat ha exposat els arguments i les dades i raonaments subjectius que no evidencien cap error en la valoració "objectiva" que fa; que la recurrent recolza les seves pretensions exclusivament en el dictamen de part i que no pot ser considerat el mutu acord referit a una finca veïna. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Quant a les qüestions de fons relacionades amb l'acord del Jurat impugnat per la propietat, cal assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl classificat com a no urbanitzable, li és d'aplicació l' article 26 de la Llei 6/1998 .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba