STSJ Cataluña 313/2010, 13 de Mayo de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:4935 |
| Número de Recurso | 111/2007 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 313/2010 |
| Fecha de Resolución | 13 de Mayo de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 111/07
Part recurrent: Carlos Daniel
Procuradora: Judith Moscatel Vivet
Advocat: José Alberto Aguilar Lence
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 313
Magistrats:
Núria Clèries Nerín
José Manuel de Soler Bigas
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 13 de maig de 2010
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora esmentada, en representació de la part actora, va interposar sengles recurs contenciós administratiu contra la resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Barcelona, de 2 de febrer de 2007 (expedient núm. NUM000 ) que fixava el preu just d'una finca al número NUM001 del carrer DIRECCION000 de Barcelona, que és afectada per la Modificació del Pla General Metropolità al barri de Torre Baró.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lés l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria de 1 de febrer de 2008 va obrir el procés a prova i un cop va ser practicada i unida a les actuacions, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 29 d'abril de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La part actora interposa el seu recurs contra la resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Barcelona, de 2 de febrer de 2007 (expedient núm. NUM000 ) que fixava el preu just d'una finca al número NUM001 del carrer DIRECCION000 de Barcelona, que és afectada per la Modificació del Pla General Metropolità al barri de Torre Baró, perquè considera que els criteris adoptats pel Jurat per la valoració de la finca son erronis. Diu que la ponència de valors és inaplicable per modificació del planejament; per la diferència entre el valor cadastral i el de mercat i, que l'aprofitament urbanístic ha de ser de 0,377m2st/m2s. Per tot això, demana que s'anul·li l'acord del jurat impugnat i sigui declarat que el preu just és de 274.844,09# més els interessos legals que corresponguin.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. Fa esment de la vigència dels valors de la ponència cadastral i que, a més, el Jurat va actualitzar el valor aplicant- hi un coeficient deduït d'un estudi de l'evolució real del mercat residencial al Districte VIII de Barcelona. Quant a l'aprofitament, assenyala que el que proposa la part recurrent no s'ajusta a l' article 28.2 de la Llei 6/98 i, finalment, pel que fa a la petició d'interessos, recorda que estem en un recurs que té per objecte la fixació del preu just. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Cal, en primer lloc, recordar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl urbà classificat com sistemes (clau 7b), equipament comunitari de nova creació sense pertànyer a cap Unitat d'Actuació o planejament especial, inclòs en l'àmbit de gestió del sector 2, li son d'aplicació els articles 28.2, 30 i 31 de la Llei 6/1998 .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar que:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996 .
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba