SAP Barcelona 176/2010, 7 de Mayo de 2010
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2010:5643 |
| Número de Recurso | 69/2010 |
| Procedimiento | PENAL - APELACION PROCEDIMIENTO ABREVIADO |
| Número de Resolución | 176/2010 |
| Fecha de Resolución | 7 de Mayo de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penal núm. 69/2010
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 16 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 516/2009
Data sentència recorreguda: 3/03/2010
SENTÈNCIA NÚM. 176/2010
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Francesc Abellanet Guillot
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 69/2010, interposat contra la
Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 16 BARCELONA en data 3 de març de 2010, en procediment Abreujat núm. 516/2009 . Han estat parts Borja, representat peer la Procuradora Eva Morcillo Villanueva, i el Ministeri Fiscal.
D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, set de maig de dos mil deu.
Antecedents de fet
El 3 de març de 2010 el Jutjat del penal núm. 16 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: "CONDENO a Borja como autor criminalmente responsable de un delito de quebrantamiento de condena, con la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, agravante de reincidencia y atenuante analógica de anomalía o alteración psíquica, a la pena de prisión de 7 meses e inhabilitación especial par el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condna, así como al pago de las costas procesales."
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Borja, el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. Fets provats
S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.
Fonaments de dret
L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint tres motius d'impugnació: "por inaplicación de la eximente completa del art. 20.1 del CP ", "aplicación de la atenuante de dilaciones indebidas del art. 21.6 del CP, con infracción del art. 24.2 de la CE " i "por indebida aplicación de la eximente completa de estado de necesidad del art. 20.5 del CP ".
El primer motiu del recurs no pot prosperar, perquè el fet que quedés acreditat al plenari que l'acusat pateix "una esquizofrenia indiferenciada crónica", com es declara provat en la sentència apel·lada, no significa que al temps dels fets es trobés amb les facultats superiors anul·lades a causa d'aquesta patologia, això és en estat d'inimputable, i la prova practicada no permet la conclusió pretesa pel recurrent, a qui s'ha de recordar, seguint el fonament jurídic tercer de la STS de 27 d'octubre de 2009, que recull la doctrina jurisprudencial al respecte, que "los elementos subjetivos culpabilísticos en el sentido técnico-penal del término y la inferencia de los mismos... no están cubiertos por la presunción constitucional (es refereix a la presumpció d'innocència)... sin que el principio constitucional sirva de cobertura a las circunstancias eximentes y atenuantes, por cuanto la concurrencia y prueba de las causas de justificación no corresponde a la acusación sino a las defensas que las alegan. Es decir que el acusado viene obligado a probar los hechos impeditivos de la responsabilidad penal que para él se derive de lo imputado y probado".
És cert que a l'ací recurrent, diagnosticat des del desembre de 1991 de trastorn esquizofrènic indiferenciat crònic amb exacerbacions, se li va reconèixer un grau de disminució del 65% el 31 de gener de 2007 (foli 89), i també és cert que el metge forense que va emetre dictamen pericial a instància de la defensa manifestà que "una persona afecta de esquizofrenia con descompensación aguda tiene anuladas las capacidades cognoscitivas y volitivas". Però no és menys cert que aquest mateix pèrit va concloure "que en el momento de la exploración, el informado no presenta sintomatología aguda de la patología psiquiátrica" (foli 141), de manera no es pot predicar que aquesta patologia produeixi una permanent anul·lació d'aquelles facultats, i del que no hi ha prova, i aquesta era càrrega de l'acusat, és de que aquest, al temps del fets, tingués anul·lades llurs facultats superiors, ni de l'incidència que sobre tals facultats pogués tenir la patologia psiquiàtrica acreditada, essent significatiu de la manca de prova sobre el particular l'informe mèdic emès pel servei d'urgències de l'hospital al que va ser conduït el mateix dia dels fets, desprès de la detenció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba