SAP Barcelona 37/2010, 25 de Febrero de 2010
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2010:1783 |
| Número de Recurso | 23/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 37/2010 |
| Fecha de Resolución | 25 de Febrero de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 23/2010
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 17 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 218/2009
Data sentència recorreguda: 04/09/09
SENTÈNCIA NÚM. 37/2010
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Francesc Abellanet Guillot
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 23/2010, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 17 BARCELONA en data 04/09/09
, en procediment Abreujat núm. 218/2009. Han estat parts la procuradora María Alegre Salvans en
representació de Eduardo, la procuradora Magdalena Lucan Peralta en representació de Inocencia, i el Ministeri Fiscal.
D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, vint-i-cinc de febrer de dos mil deu.
Antecedents de fet
El 4 de setembre de 2009 el Jutjat del Penal núm. 17 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: "condeno al acusado Eduardo como criminalmente responsable en concepto de autor, sin la concurrencia de circunstancia alguna modificativa de la responsabilidad criminal, por los siguientes delitos a las siguientes penas: Por un delito de amenazas seis meses de prisión, privación a la tenencia y porte de armas durante 1 año y un día, prohibición de comunicación y aproximación a Inocencia a menos de 1000 metros, a su domicilio, lugar de trabajo y cualquier otro lugar donde se hallara por un período superior en un año a la pena impuesta de prisión; por un delito continuado de coacciones leves nueve meses de prisión, privación de tenencia y porte de armas durante 2 años y prohibición de comunicación y aproximación en los mismos términos ya dichos en el párrafo anterior; las penas de prisión conllevan la inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo... le condeno asimismo al pago de las costas, con inclusión de las de la acusación particular".
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Eduardo, el Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda, excepte l'assenyalat amb la lletra
A), que resta redactat així: "El día 11 de marzo de 2009 la Sra. Inocencia quedó con el acusado para comer en un restaurante chino sobre las 14:30 horas. En el citado establecimiento ambos mantuvieron una discusión y en el transcurso de la misma el acusado cogió el teléfono móvil de quien fue su compañera sentimental, marca y modelo Nokia N70, objeto que resultó deteriorado al caer al suelo, sin que conste cómo. Al salir del citado establecimiento siguieron discutiendo mientras caminaban, llegando a un locutorio a cuya puerta continuaron la discusión".
Fonaments de dret
L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius: "error en la apreciación de las pruebas" i "indebida aplicación de los arts. 171.4 y 172.2 del Código Penal ", encara l'enunciat del segon no es correspon amb l'argumentació que el desenvolupa, centrada en l'injust de coaccions i els missatges i trucades telefònics, doncs la resolució apel·lada qualifica d'amenaces el fet succeït cap a les 14:30 hores del dia 11 de març de 2009, i de coaccions les diverses trucades al telèfon mòbil de la denunciant ("las múltiples llamadas que coaccionaron a la querellante ", diu el fonament de dret II de la sentència impugnada), i el motiu segon del recurs tracta, precisament, de "que la Sra. Inocencia y el Sr. Eduardo se efectuaban constantes llamadas mutuamente, por lo que difícilmente puede decirse que las llamadas que realizaba mi representado coaccionaron a aquella".
Pel que fa al primer motiu del recurs, enunciat "error en la apreciación de las pruebas", cal dir que la valoració de les proves personals feta pel jutge de la primera instància, davant del qual s'han produït, ha de ser mantinguda excepte que sigui il·lògica o irraonable, i no es pot plantejar el debat d'altra manera amb pretensió d'èxit, concretament, no es pot plantejat com a confrontació entre la valoració que de les proves fa el jutge, caracteritzat per la seva imparcialitat, i la que convé a l'apel·lant, caracteritzada per la seva parcialitat, legítima, però parcialitat al cap i a la fi.
Doncs bé, no es pot predicar que la valoració de les proves personals reflectida en la sentència recorreguda sigui lògica i respectuosa amb els principis sobre càrrega de la prova i requisits que ha de reunir la declaració de la denunciant per servir, sense cap altre suport, de prova de càrrec.
En el penúltim paràgraf del fonament de dret II de la sentència impugnada es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba