STSJ Cataluña 36/2010, 22 de Enero de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:262 |
| Número de Recurso | 395/2006 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 36/2010 |
| Fecha de Resolución | 22 de Enero de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 395/06
Part recurrent: Victorio
Procuradora: Ana Roger Planas
Advocat: Joan Mauné Carbó
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 36
Magistrats:
Emilio Berlanga Ribelles
José Manuel de Soler Bigas
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés Pàmies
Barcelona, 22 de gener de 2010.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya de 13 de juny de 2006 (expedient NUM000 ) que desestima el recurs de reposició presentat contra l'acord del mateix de 2 de novembre de 2005, que fixava el preu just de les finques parcel·laries 1,5, 72 i 83, del terme municipal de Palau Saverdera, afectades pel projecte de recuperació de l'Estany de Palau de Baix dins la Reserva Natural Integral dels Aiguamolls de l'Empordà.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
Per interlocutòria de 21 de maig de 2007 es van obrir les actuacions a prova i, un cop rebudes les actuacions en aquesta Sala, va ser practicada la prova admesa i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 21 de gener de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya de 13 de juny de 2006 (expedient NUM000 ) que desestima el recurs de reposició presentat contra l'acord del mateix de 2 de novembre de 2005, que fixava el preu just de les finques parcel·laries 1,5, 72 i 83, del terme municipal de Palau Saverdera, afectades pel projecte de recuperació de l'Estany de Palau de Baix dins la Reserva Natural Integral dels Aiguamolls de l'Empordà. Demana l'anul·lació de l'acord del jurat perquè considera que s'han de valorar tant la pèrdua de renda ramadera com la pèrdua de regadiu i d'aquesta manera quantifica el preu just que ha de rebre en 163.195,20 euros, que inclou el premi d'afecció.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa i recorda el concepte d'expropiació per delimitar les pretensions que realitza l'actora, per concloure que l'expropiació suposa fixar un preu just en relació a la privació d'uns béns clarament determinats en la declaració de necessitat d'ocupació dels béns i que no es pot confondre ni amb l'establiment de limitacions al dret de propietat ni amb la institució de la responsabilitat. Dit això, assenyala que el dret de concessió d'aprofitament d'aigües, si el té, no és objecte d'expropiació en aquest expedient i, pel que fa a la part dels terrenys de regadiu que passaran a cultiu de secà, ho posa en dubte, doncs l'expropiació no afecta ni limita l'extracció d'aigüa i, d'altra banda, que la reducció de 2,50 Ha vers la superfície total que utilitza per l'alimentació de bestiar, no li comporta cap mena de perjudici econòmic, doncs queda acreditat pel mateix Jurat, que preu fixat pel sòl expropiat és superior al valor de mercat de finques de la zona que podrien substituir aquesta reducció de superfície de la finca actual. Per tot això, demana la desestimació de la demanda.
Cal, en primer lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant- se, com és el cas, de sòl no urbanitzable, li és d'aplicació l' article 26 de la Llei 6/1998 .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba