STSJ Cataluña 275/2010, 22 de Abril de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:3788 |
| Número de Recurso | 84/2007 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 275/2010 |
| Fecha de Resolución | 22 de Abril de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 84/07
Part recurrent: Recortex, S.A.
Procuradora: Maria Teresa Aznarez Domingo
Advocat: Joan Sánchez Gómez
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 275
Magistrats:
Emilio Berlanga Ribelles
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 22 d'abril de 2010
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós-administratiu contra l'acord del Jurat de 28 de novembre de 2006 (expedient 4202-06), que fixava el preu just de la finca número 71 situada al terme municipal d'Olesa de Montserrat, afectada pel "projecte d'infraestructura de la presa de corrent i plataforma de via de desdoblament de via entre l'estació de Martorell enllaç i Olesa de Montserrat dels FGC".
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria de 5 de novembre de 2007 va obrir a prova les actuacions i un cop practicada la que va ser admesa, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 22 d'abril de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La representació de la part actora-propietaria impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat de 28 de novembre de 2006 (expedient 4202-06), que fixava el preu just de la finca número 71 situada al terme municipal d'Olesa de Montserrat, afectada pel "projecte d'infraestructura de la presa de corrent i plataforma de via de desdoblament de via entre l'estació de Martorell enllaç i Olesa de Montserrat dels FGC". Demana l'anul·lació de l'acord del jurat perquè no resulta ajustada a Dret al infringir criteris de la Llei 6/98, pel que fa a la valoració d'un sòl urbà consolidat al qual el planejament no atribueix cap tipus d'aprofitament lucratiu; perquè no procedeix la deducció dels costos d'urbanització; perquè s'han emprat testimonis de valor en veda inadequats i perquè no procedeix computar deures de cessió. A més, demana la pronuncia sobre els interessos legals que pertoquin.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant que la resolució està adequadament motivada i exposa la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. A més, dona contesta al mode de determinació de l'aprofitament, als paràmetres tinguts en compte pel Jurat a l'hora de fixar el valor de repercussió, fa esment de que l'acord impugnat aplica la meitat dels costos de construcció que digué l'actora, que tot evidencia que no estem davant d'un sòl urbà consolidat i, finalment, que la cessió del 10% s'ha de fer d'acord amb la Llei 10/2004 . Per tot això, demana la desestimació de la demanda.
Cal, en primer lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl urbà amb la qualificació de sistema ferroviari, li és d'aplicació l'article 29 de la Llei 6/1998 .
L'exposició de motius de la Llei 6/1998 ja disposa que pel cas que no existeixin o no resultin aplicables els valors de les ponències cadastrals per haver perdut la vigència o haver-se modificat el planejament, el valor bàsic de repercussió s'ha de calcular pel mètode residual, utilitzat de forma comuna en l'àmbit immobiliari, en les seves diferents modalitats, tant pel sector públic com pel privat. En aquest punt, el Jurat adopta el mètode residual, cosa que no resta controvertida per les parts en aquest procediment.
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa (STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l'article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
c)Tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996, que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen coneixements tècnics,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 13 de Enero de 2011
...dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Segunda) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso número 84/2007, sobre Por providencia de 3 de noviembre de 2010 se acordó dar traslado, por un plazo de diez días para alegaciones a la parte recurrente del es......