STSJ Cataluña , 14 de Enero de 2002

PonenteFELIX VICENTE AZON VILAS
ECLIES:TSJCAT:2002:199
Número de Recurso5472/2001
ProcedimientoSOCIAL
Fecha de Resolución14 de Enero de 2002
EmisorSala de lo Social

Rollo núm. 5472/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL js ILMO. SR. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO ILMO. SR. D. FÉLIX V. AZÓN VILAS En Barcelona a 14 de enero de 2002 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.

citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 126/2002 En el recurso de suplicación interpuesto por Inss frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº25 Barcelona de fecha 26.03.2001 dictada en el procedimiento nº 1101/2000 y siendo recurrido/a Juan Antonio . Ha actuado como Ponente el/la Ilmo. Sr. D. FÉLIX V. AZÓN VILAS.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 27.12.2000 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Invalidez grado, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 26.03.2001 que contenía el siguiente Fallo:

Estimar la demanda presentada per Juan Antonio contra INSS Instituto Nacional de la Seguridad Social, i declaro l'actor en situació d'invalidesa permanent absoluta per malaltia comuna i el dret a rebre la prestació per import del 100 per cent de la seva base reguladora de 129.403 pessetes al mes a partir de la data d'efectes de 26.05.00, conseqüentment condemno l'ens gestor a pagar a l'esmentada part actora aquesta prestació, amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents.

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

  1. - El demandant Juan Antonio , nascut el dia 11.06.36, i amb DNI NUM000 , figura afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada en el règim general per la seva activitat professional habitual com a Oficial neteja, i acredita el periode de cotització que cal per tenir dret a les prestacions d'invalidesa.

  2. - El demandant va iniciar la I.T. el dia 26.11.98.

  3. - Després de ser examinat per la UVAMI (Unitat de Valoració Médica d'INcapacitats) el dia 25.05.00 per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 18.09.00 es va declarar part actora en situació d'invalidesa permanent.

  4. - Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

  5. - La base reguladora de la prestació es de 129.403 ptes., al mes per a la invalidesa, i la data d'efectes de 26.05.00.

  6. - El demandant pateix:

Espondiloartrosi moderada.

Periartritis escapulo-humeral.

Antecedents d'infart agut de miocardi l'any 1998, amb espisodis posteriors d'angina.

Hipertensió arterial.

FUC: 54%.

Antecedents de trombosi en l'arteria central afectant la retina de l'ull dret, amb pèrdua d'agudesa visual. Visió actual: UD = 0,30% i UE = 50%.

TERCERO

Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado lo impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.

FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO

Se articula el recurso por el INSS en base a un único motivo articulado al amparo de la letra c) del articulo 191 del R. D. Legislativo 2/1995, de 7 de Abril, por el que se aprueba el T. R. de la Ley de Procedimiento Laboral, y se alega infracción del articulo 137.5 del Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de Junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social, al entender que Juan Antonio no está en situación de incapacidad permanente absoluta, como declara la sentencia impugnada, sino tan solo de incapacidad total para su profesión habitual como le fue reconocido en vía administrativa..

SEGUNDO

El art. 136.1 del Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 junio dispone textualmente que es incapacidad permanente la situación del trabajador que, después de haber estado sometido al tratamiento prescrito y de haber sido dado de alta médicamente, presenta reducciones anatómicas o funcionales graves, susceptibles de determinación objetiva y previsiblemente definitivas, que disminuyan o anulen su capacidad laboral. No obstará a tal calificación la posibilidad de recuperación de la capacidad laboral del inválido, si dicha posibilidad se estima médicamente como incierta o a largo plazo.

Jurisprudencia y doctrina coinciden en las notas características que definen el concepto legal de la invalidez permanente, a saber:

1) Alteración grave de la salud, lo que hace referencia a que las diversas enfermedades deben ser intelectualmente integradas y valorarse la totalidad de ellas en su conjunto, de tal modo, que aunque los...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR