ATSJ Cataluña , 22 de Diciembre de 2003

PonentePONÇ FELIU I LLANSA
ECLIES:TSJCAT:2003:290A
Número de Recurso129/2003
ProcedimientoPENAL
Fecha de Resolución22 de Diciembre de 2003
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal R. Queixa núm. 129/2003 INTERLOCUTÒRIA President:

Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 22 de desembre de 2003 FETS Únic.- Per la representació processal de la Sra. Natalia i de la Sra. Rosario s'ha interposat recurs de queixa contra la interlocutòria de 25 de juny de 2003 que va denegar la preparació de recurs de cassació contra la sentència de data 31 de març de 2003 dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona, rotlle d'apel·lació 72/2003, i desestimada la reposició per interlocutòria de 29 de setembre de 2003.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

FONAMENTS JURIDICS

PRIMER

Contra la Interlocutòria de l'A.P. de Barcelona (Secció 17º) de 29 de Setembre passat, confirmatòria de la del 25 de Juny del 2003, per la qual es denegava a la representació de les Senyores Natalia i Rosario tenir per preparat recurs de cassació contra la sentència de l'esmentat Tribunal de 31 de Març del 2003 , es formula el present recurs de queixa :

a).- La part recurrent entén que és admissible el seu recurs de cassació per la doble motivació de tractar-se el cas d'un assumpte de quantia superior els 25.000.000 de pessetes (ara 150. 253 euros segons el R. D. 1.417/2001, de 17-12-01) i d' oferir interès cassacional, en oposar-se la sentència de l'A.P. a jurisprudència del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala.

La interlocutòria que ara es combat afirma que no cap cassació contra l'esmentada sentència perquè

la quantia de l'assumpte es molt inferior als 25.000.000 de pessetes i, pel que fa a l'al·legat interès cassacional, perquè el recurs ha estat mal preparar en no identificar-se el nucli de la qüestió litigiosa i perquè tals supòsits de cassació queden limitats als processos seguits per raó de la matèria.

b).- Aquesta darrera afirmació de la Interlocutòria recorreguda no pot ser compartida per la Sala, atès que aquest Tribunal ve dient (per totes Interlocutòria de 18 d'Abril del 2002) que " és un principi de dret ininterrompudament aplicat per la jurisprudència que "ubi lex non distinguit nec nos distinguere debemus"

(sentencies del Tribunal Suprem des de la de 12 de gener de 1884 seguida per les d'11 de març de 1885, 27 de febrer de 1909, 31 de maig de 1949, 13 de maig de 1950, 11 de maig de 1964, 12 d'abril de 1988, 2 d'abril de 1990, 22 de febrer de 1993, 31 de desembre de 1994, etc.) ; i... l'Audiència, en interpretar el núm.

3r esmentat, fa unes distincions entre els processos substanciats per raó de la matèria o els especials, i els tramitats per raó de la quantia, que aquell precepte no fa; i en no existir justificació legal per recolzar-ho, caldrà entendre que l'Audiència ha distorsionat aquell precepte i la voluntat del legislador pel que fa a la interpretació de les Sentencies que són susceptibles de ser impugnades en cassació..... En efecte, el núm.

2n de l'art. 477.2 diu que són susceptibles de ser recorregudes en cassació per la seva via les sentencies dictades en segona instància per les Audiències "quan la quantia de l'afer excedeixi els vint-i-cinc milions de pessetes "sense fer cap mena de distinció de procediments (ni dels substanciats per raó de la matèria, els especials, o els tramitats per raó de la quantia); cosa per la qual escau concloure, sense més additaments, que qualsevulla que hagi estat el procediment que s'hagi seguit i la classe de procés que s'hagi emprat, si la quantia de l'afer ultrapassa els 25.000.000 de ptes. el recurs de cassació per aquesta via del núm. 2n s'haurà d'admetre; i s'haurà d'admetre per la via del núm. 3r "quan la resolució del recurs presenti interès cassacional", i en presentarà si concorre algun dels 4 supòsits de l'apartat 3 de l'art. 477 qualsevulla que sigui la quantia de l'afer i la classe de procediment emprat, ja que segons el núm. 3r de l'art. 477,2, l'únic que cal és que la resolució del recurs presenti interès cassacional; interès que, com diu l'apartat 3, en presentarà si la Sentencia s'oposa a doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem o del Tribunal Superior de Justícia, o resol punts i qüestions sobre els quals existeixi jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials o si aplica normes sobre les que no hi hagi doctrina jurisprudencial...

En aquesta mateixa Interlocutòria afegia la Sala que " el criteri interpretatiu i decisori que aquest Tribunal adopta en aquesta resolució difereix del que havia aplicat en la seva interlocutoria de 31 de gener passat en el recurs de cassació núm. 68/2001 en la qual aquesta Sala havia assumit la doctrina en que ara es fonamenten les interlocutories de l'Audiència que són objecte d'aquesta queixa; però, a parer d'aquest Tribunal, no escau continuar mantenint aquella doctrina perquè es basa essencialment (per fer aquella diferenciació entre els procediments substanciats per raó de la matèria i els substanciats per raó de la quantia als efectes...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR