STSJ Cataluña 8399/2009, 17 de Noviembre de 2009
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:13278 |
| Número de Recurso | 4478/2008 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 8399/2009 |
| Fecha de Resolución | 17 de Noviembre de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 17 de novembre de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8399/2009
En el recurs de suplicació interposat per HIMALAYA REUS SA a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 22 de novembre de 2007 dictada en el procediment
núm. 470/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social i Fidela, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19 de setembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2007, que contenia la decisió següent:
"Que DESESTIMANDO la demanda presentada por HIMALAYA REUS, S.A. contra el INSS y DÑA. Fidela, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a los expresados demandados de las pretensiones formuladas en su contra, confirmando la resolución administrativa impugnada"
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La trabajadora DÑA. Fidela, nacida el 21/10/1963, afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM000 y con categoría profesional de camarera de pisos, sufrió un accidente de trabajo el 7/5/2005 cuando prestaba servicios por cuenta y orden de la empresa HIMALAYA REUS, S.A., dedicada a la actividad de hostelería, concretamente en el Hotel H10 Europa Park de la localidad de Salou.
El accidente de trabajo se produjo sobre las 15:00 horas del día 7/5/2005 cuando la codemandada DÑA. Fidela, una vez finalizada su jornada laboral, salió del Hotel por la puerta de servicio, situada en la parte trasera. La trabajadora, para llegar al nivel de la calle, descendió por una rampa y en el trayecto de bajada resbaló o tropezó y cayó.
Como consecuencia del accidente la trabajadora sufrió fractura del maleolo peroneal del tobillo derecho.
Desde la puerta de servicio hasta el nivel de la calle hay una escalera y una rampa, situadas una junto a la otra. El espacio de salida donde comienzan las escaleras y la rampa mide aproximadamente 204 cm de anchura. Unos 127 cm corresponden a la rampa y los 77 cm restantes a las escaleras. Hay cuatro escalones de unos 16,5 cm de altura cada uno. La rampa tiene una longitud de 355 cm. Desde el punto donde comienzan las escaleras y la rampa hasta el plano inferior hay una altura aproximada de 67,5 cm. La rampa tiene una pendiente del 19%. Al tiempo del accidente no había barandilla en la zona donde se junta la escalera con la rampa ni pasamanos en los lados cerrados; tampoco existía ningún tipo de indicativo, cartel o señal que especificara una vía o camino de circulación obligatorio para los trabajadores.
No consta que la trabajadora hubiera recibido información o formación en materia de prevención de riesgos laborales con carácter previo al accidente.
Girada visita de Inspección de Trabajo, se procedió a levantar acta de infracción en fecha 5/1/2007 en la que se declaró que los hechos constituían infracción en materia de Seguridad y Salud Laboral por incumplimiento de lo preceptuado en el Anexo I A) 3 del Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se establece las disposiciones mínimas se seguridad y salud en los lugares de trabajo y en la que se proponía la imposición de una sanción a la empresa por importe de 1.503 euros.
La Inspección de Trabajo remitió informe al INSS en fecha 2/1/2007 interesando que la empresa fuera condenada al abono de un recargo del 30% de todas las prestaciones económicas que fueran satisfechas a consecuencia de dicho accidente.
Con posterioridad al accidente la Inspección de Trabajo formuló requerimiento a la empresa al objeto de que procediese a la colocación de barandillas y pasamanos en las escaleras y la rampa. La empresa ha cumplido el requerimiento.
En fecha 16/1/2007 el INSS remitió escrito a la empresa comunicándole el inicio del expediente de falta de medidas de seguridad y concediéndole un plazo de 10 días, a contar desde la recepción del escrito, para formular las alegaciones que considerara oportunas. El escrito fue entregado a la empresa en fecha 19/1/2007.
En fecha 16/3/2007 la Dirección Provincial del INSS dictó Resolución declarando la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por la trabajadora DÑA. Fidela en fecha 7/5/2005 y la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente de trabajo fueran incrementadas en el 30% con cargo exclusivo a la empresa responsable HIMALAYA REUS, S.A. DÉCIMO.- La empresa presentó reclamación administrativa previa que fue desestimada mediante resolución de fecha 20/9/2007.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Sra. Fidela . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'empresa ocupadora planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la seva pretensió en matèria de recàrrec de les prestacions de la seguretat social per manca de mesures de seguretat que van causar l'accident de treball patit per la seva treballadora Sra. Fidela . L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment en que es van infringir normes processals que produeixen indefensió, revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191. a), b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Denuncia en aquest apartat la infracció dels articles núm. 11 i 12 de l'Ordre de 18 de gener de 1996 i l'article núm. 62.1 de la Llei 30/1992 així com criteri jurisprudencial d'aquesta Sala que cita. Pretén que es declari que la resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social impugnada per la recurrent, que va imposar el recàrrec del 30% de les prestacions de la seguretat social per manca de mesures de seguretat que van causar l'accident, va ser dictada amb omissió de garanties del procediment essencials. Argumenta que l'ordre social de la jurisdicció te competència per examinar la legalitat de les resolucions administratives en els aspectes procedimentals i de contingut material. Cita l'article núm.11.4 de l'Ordre Ministerial de 18 de gener de 1996 que estableix que en el supòsit de tramitació administrativa de proposta de recàrrec s'haurà de donar audiència al empresari responsable, i parteix que l'ens gestor va ometre aquest tràmit i no va donar trasllat del informe proposta de la Inspecció de Treball abans de dictar la Resolució, de forma que no va poder proposar prova contradictòria amb el dictamen proposta. Invoca l'article núm. 62 de la Llei 30/1992 per mantenir que la resolució administrativa és nul la per aquesta omissió procedimental essencial, i entén que s'ha d'equiparar a l'absència total de procediment que preveu aquella norma per la nul litat de ple dret de l'acte administratiu. Amb cita de doctrina jurisprudencial de la Sala 3ª del TS. que considera obligada l'audiència al interessat en compliment del previst en l'article núm. 105 de la Constitució Espanyola i previst en l'article núm. 91 de la Llei 30/1992, i que aquest tràmit d'audiència no és corregible amb la possibilitat d'interposar recurs, conclou que en la tramitació present s'ha vulnerat l'article núm. 24 de la Constitució Espanyola perquè la manca d'audiència en la proposat del recàrrec s'equipara a la imposició d'una sanció de l'Administració. Entén que ha de seguir-se el mateix criteri que l'audiència en la tramitació de sancions en l'ordre social segons l'article núm. 18 del R Decret 928/1998 de 14 de maig .
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 1987\8804], 28 maig 1990 [RJ 1990\4510] y 9 d'abril 1991 [RJ 1991\3257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba