SAP Lleida 403/2009, 16 de Noviembre de 2009
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2009:927 |
| Número de Recurso | 154/2009 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 403/2009 |
| Fecha de Resolución | 16 de Noviembre de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 154/2009
Procediment ordinari núm. 808/2008
Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5)
SENTÈNCIA núm. 403/09
President/a:
SR ALBERT GUILANYÀ FOIX
Magistrats/ades jutges/esses:
SR ALBERT MONTELL GARCIA
SRA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, setze de novembre de dos mil nou
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de
procediment ordinari número 808/2008, del Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5), en virtut del recurs interposat pel FUTUR VALLES 2000 S.L,
representat/da pel procurador/a MONTSERRAT VILA BRESCO i assistit/da pel/per la lletrat/da CARLOS ALFONSO DE JANER contra sentència de data quatre
de desembre de dos mil vuit dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 154/2009. La part INMO VPO INVERSIONES, S.L, representat/da pel/per la
procurador/a ANA MARIA SUILS ARCON i assistit/da pel/per la lletrat/da ANTONI ROSINACH MONTEGUT s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució
el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.
ANTECEDENTS DE FET PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quatre de desembre de dos mil vuit, és la següent: "DECISIÓ.
Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por la mercantil INMO VPO INVERSIONS S.L contra la mercantil FUTUR VALLES 2000 S.L debo condenar a la citada demandada a:
-
) Pagar la cantidad de 622.370 euros que corresponde a la cantidad pendiente de pago del precio IVA incluido mas los correspondientes intereses moratorios calculados desde el 12 de Septiembre de 2007 hasta la fecha de la presente resolución, a partir de la cual dicha cantidad devengara los intereses a que se refiere el artículo 576 de la LEC .
-
) Subrogarse en el préstamo hipotecario que grava la finca. En caso de imposibilidad de subrogación, bien por propia decisión de FUTUR VALLES 2000 S.L bien por ausencia de consentimiento de CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDES la hoy demandada deberá pagar en ejecución de sentencia todas las cantidades que la actora haya satisfecho con cargo al citado préstamo hipotecario bien por intereses (desde el 12 de septiembre de 2007) bien por capital, en este ultimo caso si el incumplimiento se prorroga mas allá del 7 de Mayo de 2009 a que se extiende el periodo de carencia.
-
) Pagar la cantidad de 76.553, 61 euros IVA incluido correspondiente al importe de la licencia de obras y la demolición del edificio sobre solar. Desde la fecha de la presente resolución dicha cantidad devengara los intereses a que se refiere el artículo 576 de la LEC .
-
) Pagar las costas causadas en el procedimiento. [...]"
Contra l'anterior sentència, FUTUR VALLES 2000 S.L va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 16 de novembre de 2009 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els fets declarats provats a la sentència de primera instància. En aquesta resolució s'estima la demanda exercitada per la societat actora, en virtut de la qual exercitava acció de compliment de contracte privat de compravenda signat amb la demandada el 30-5-07, junt amb l'acció d'indemnització dels danys i perjudicis causats per la compradora demandada a l'incomplir els pagaments estipulats. Contra aquesta resolució interposa recurs la demandada Futur Vallés 2000 SL, tot al·legant els mateixos arguments que va adduir en primera instància. Així, al·lega, en primer lloc, que no ens trobem davant un contracte de compravenda mercantil d'un immoble, si no amb un contracte civil, tal i com ho van manifestar les pròpies parts contractants a la seva clàusula setena, per la qual van establir que: "para lo no regulado en este DOCUMENTO, resultaran de aplicación las disposiciones contempladas en el Código Civil en sus Artículos 1445 y siguientes hasta el 1505 ambos inclusive y relativos al contrato de COMPRAVENTA" (textual). Argumenta que aquesta no és una referència genèrica, si no que és específica i concreta, de la que deriva el caràcter civil del contracte, al tenir aquesta clàusula el mateix valor que totes les altres. Afegeix també que fins que la compradora no hagués venut l'immoble a un tercer o fins que no hagués efectuat la promoció immobiliaria, la compravenda s'ha de reputar civil. També indica que al contracte no es van especificar les clàusules de rescissió o resolució, motiu pel qual les parts van pactar remetre's als arts. 1445 a 1505 del C.c., inclòs especialment, l'art. 1454. També afirma que no va poder complir amb les obligacions assumides com a compradora, en especial la de pagar el preu en la forma pactada, perquè l'entitat bancària li va denegar el finançament necessari, fet que qualifica de causa de força major, per la qual cosa s'avé a perdre la quantitat entregada de 180.304 # com a part del preu, més l'IVA corresponent que puja fins a 28.848 #. També es queixa, finalment, que se la condemni a complir i a indemnitzar els danys causats i, en canvi, no es condemni l'actora a atorgar escriptura pública de compravenda.
Pel que fa a la naturalesa del contracte subscrit entre les parts litigants, és reiterada la doctrina i la jurisprudència que no la fa dependre de la qualificació que li atorguin els contractants i, en aquest sentit, la remissió que es realitza a la clàusula setena del contracte al codi civil, i que constitueix el principal argument de l'apellant, no pot ser titllat com a dada concloent i definitiva alhora de determinar-la. Certament que ha existit certa discussió pel que fa a la possibilitat que la compravenda d'un bé immoble pugui ser considerada mercantil i no com a civil, atès el redactat de l'art. 325 del C. de c ., que atribueix aquest caràcter només a aquelles que tinguin per objecte béns mobles. Tanmateix, ja l'Exposició de Motius del Codi de Comerç, obria la porta a la mercantilitat de la compravenda d'immobles, com encertadament s'encarrega d'apuntar el Sr. Jutge de primera instància. Hem de fer esment de la STSJC de 10-8-07, que pel seu interès, reproduïm el següent fragment, on conclou que: " Establerta doncs la possibilitat teòrica o conceptual de qualificar de mercantils certes operacions del tràfic en les quals els béns immobles constitueixen l'objecte principal no devem ara establir amb caràcter general i en abstracte en quins casos el negoci ha de qualificar-se d'una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba