SAP Barcelona 6/2010, 14 de Diciembre de 2009
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2009:14451 |
| Número de Recurso | 227/2009 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 6/2010 |
| Fecha de Resolución | 14 de Diciembre de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 227/09-C
Procediment Abreujat nº 168/09 R
Jutjat Penal nº 22 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms magistrats
Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, catorze de desembre de dos mil nou
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 168/09 del Jutjat Penal nº 22 dels de Barcelona, en
tràmit davant d' aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Saturnino,
contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 31 de juliol de 2009 per delicte contra la seguretat del trànsit i conducció temerària. Ha estat
designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Saturnino como autor de un delito contra la seguridad vial (consumo de estupefacientes), concurriendo la circunstancia agravante de reincidencia, a la pena de CINCO MESES de prisión y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de TRES AÑOS. Como autor de un delito contra la seguridad del tránsito por carecer de permiso de conducir, sin concurrir circunstancias, a la pena de 18 MESES de MULTA con cuota diaria de 4 euros, sujeta a responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, así como a la pena adicional de 50 DÍAS de trabajo en beneficio de la Comunidad. Y como autor de un delito de conducción temerária, a la pena de UN AÑO de prisión con la accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo, y TRES AÑOS de privación del derecho a conducir vehículos a motor. Asimismo, le condeno al pago de las costas causadas en el presente procedimiento".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 23 de setembre de 2009, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 23.11.09 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni la considera necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa del recurrent fonamenta el recurs en dos motius complementaris degudament diferenciats, amb compliment d' allò que determina l'art. 790 de la Lecrim. 38/02 de 24 d'octubre, de procediment criminal abreujat, consistents en: A) Infracció de precepte legal per aplicació indeguda de l'art. 384 CP respecte del delicte de conduir sense carnet. B) Infracció de llei, i subseqüent error en la valoració de la prova, en relació al delicte de conducció temerària de l'art. 380 del Codi Penal .
S'al·lega en primer lloc que no escau apreciar en aquest cas la concurrència dels elements objectiu i subjectiu del tipus penal previst en l'art. 384.2 CP, atès que la manca d'obtenció prèvia del permís reglamentariament exigible en l'estat espanyol no significa "per se" que el conductor no gaudeixi dels coneixements teòrics i pràctics adients per a circular amb prudència, puix sí gaudia d'autorització administrativa equivalent expedida per les autoritats del seu país (Colombia), malgrat admetre que no l'ha aportat a les actuacions. Conclou sol·licitant la lliure absolució i que la conducta se sancioni exclusivament dins l'àmbit administratiu.
En aquest sentit, cal recordar que fins la reforma del Codi Penal introduïda per la LO 15/07 de 30 de novembre, conduir vehicles a motor, motocicletes o ciclomotors sense el permís o llicència reglamentàries estava castigat en la LSV 19/01 de 18 de desembre com una simple infracció administrativa. Des de l'entrada en vigor de la reforma (1 de gener de 2008) el legislador ha volgut elevar la reprovació social d'aquesta conducta a l'àmbit penal, i ha donat un nou redactat a l'art. 384 del CP, tot configurant així un il·lícit punible de nou encuny quina característica nuclear és la comissió per omissió pura. La reforma és exemple d'una nova tècnica legislativa dels delictes de perill abstracte, que descansa en la idea del principi de seguretat lligada al de perillositat de determinades conductes de risc, inasumibles en una societat democràtica. La conseqüència inevitable és la reducció de l'àmbit d'interpretació de la norma que fins fa poc es reconeixia als tribunals de justícia, atès que la culpabilitat es construeix sobre presumpcions legals taxades.
És en aquest context que cal situar la hipòtesi de l'error de prohibició o de tipus que -en el fons del seu discurs argumental, encara que no ho citi literalment- planteja la defensa en el recurs, puix s'afirma que l'acusat estava convençut que la manca de validació per les autoritats espanyoles del carnet de conduir expedit en el seu país (és ciutadà extracomunitari) era una simple infracció menor, aliena a l'àmbit penal....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba