STSJ Cataluña 1058/2009, 23 de Diciembre de 2009
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:14894 |
| Número de Recurso | 340/2006 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 1058/2009 |
| Fecha de Resolución | 23 de Diciembre de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 340/06
Part recurrent: Patricia i Bartolomé
Procurador: Antonio Maria de Anzizu Furest
Advocat: Ignacio de Ribot i de Balle
Part recurrent: Ajuntament de Castell-Platja D'Aro
Procuradora: Elisabeth Hernandez Vilagrasa
Advocat: Jordi Salgas Rich
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 1058
Magistrats:
José Manuel de Soler Bigas
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 23 de desembre de 2009
ANTECEDENTS DE FET
Els procuradors esmentats, en representació de les parts actores, van interposar sengles recursos contenciosos-administratius contra l'acord del Jurat de 24 de maig de 2006 que fixava el preu just de l'expedient número NUM000, de la finca dels actors-propietaris que es troba qualificada pel Pla General de sistema de zona verda de Castell-D'Aro.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·les l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
La interlocutòria del dia 4 de setembre de 2007 va obrir a prova les actuacions i es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 10 de desembre de 2009.
FONAMENTS DE DRET
La representació dels senyors Patricia Bartolomé impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat de 24 de maig de 2006 que fixava el preu just de l'expedient número NUM000, de la finca dels actors-propietaris que es troba qualificada pel Pla General de sistema de zona verda de Castell-D'Aro. Diu que la finca ha de ser valorada com sòl urbà consolidat i, per tant, no ha de suportar cessions teòriques i despeses d'urbanització. Assenyala que els expedients administratius del seu recurs i el de l'Ajuntament no són idèntics. A més, demana un pronunciament pel que fa als interessos i així diu que meriten des del 20 de juliol de 2004. Per això, demana un preu just de 2.911.364,63 euros i els interessos des de l'esmentada data.
La representació de l'Ajuntament de Castell-Platja D'Aro planteja, en primer lloc, que manca la legitimació dels sol·licitants doncs diu que no consta l'acord de la resta de copropietaris. Pel que fa al preu just, addueix que les finques objecte d'expropiació no es troben dins de cap àmbit de gestió urbanística ni han efectuat cap tipus de cessió ni urbanització, de manera que tampoc han participat en un procediment de distribució de beneficis i càrregues. A més, assenyala que es tracta de finques en sòl urbà no consolidat. Per això, demana que s'haurien de deduir les mateixes cessions que va efectuar el polígon que serveix de referència per esbrinar el valor unitari. Finalment, recorda que el Jurat d'Expropiació ha tardat més d'un any en resoldre i notificar a l'Ajuntament del preu just i per això demana que sigui declarada la responsabilitat del Jurat dels interessos meritats entre el 23 de febrer de 2005 i el 5 de juliol de 2006. D'aquesta manera, demana que es declari la nul·litat de l'acte administratiu impugnat per manca de legitimació activa dels sol·licitants i, subsidiàriament, es fixi el preu just en 376.066,95 euros efectuant el seu repartiment entre quotes de propietat i en atenció a les càrregues existents.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. Quant a les al· legacions dels actors-propietàris assenyala que el valor de repercussió ens ve donat per les ponències de valors; en relació a l'aprofitament, esdevé d'aplicació l' article 29 de la LLei 6/98 i, que se li han de deduir les cessions que estableixi la legislació i la deducció dels costos d'urbanització, cosa que ha fet el Jurat. Quant a les al·legacions de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro recorda que el ventall de possible deduccions és força ampli però que tot depenia del destí dels terrenys expropiats i que en aquest cas la majoria de deduccions no són aplicables. Refusa aplicar més cessions quan es tracta d'uns terrenys que es troben classificats com a sòl urbà no consolidat pel planejament vigent i demana la desestimació de la manca de legitimació dels sol·licitants. Finalment, diu que s'ha de desestimar la petició de responsabilitat del Jurat en la demora i pel supòsit que se li pogués imputar, s'hauria de satisfer per mitjà de la institució de la responsabilitat patrimonial. Per tot això, demana la desestimació dels dos recursos.
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar la doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba