STSJ Cataluña 8410/2007, 28 de Noviembre de 2007
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:13603 |
| Número de Recurso | 380/2006 |
| Número de Resolución | 8410/2007 |
| Fecha de Resolución | 28 de Noviembre de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 28 de novembre de 2007
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8410/2007
En el recurs de suplicació interposat per Alicia y otros a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 20 de febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 380/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part BIOMAT S.A., ha
ANTECEDENTS DE FET
En data 31 de març de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Conflicte col·lectiu, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de febrer de 2007, que contenia la decisió següent:
"Que debo desestimar y desestimo la demanda sobre CONFLICTO COLECTIVO origen de las presentes actuaciones, promovida por Alicia , Armando , Ana María , Regina , Lidia , Elena Y Luis María frente a BIOAT S.A, a quien absuelvo de los pedimentos ejercitados en su contra."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La parte actora, Alicia , Armando , Ana María , Regina , Lidia , Elena Y Luis María constituyen el Comité de Empresa de la mercantil demandada BIOMAT S.A.
La empresa demandada se halla encuadrada en el XIV Convenio Colectivo General dela Industria Química.
La parte actora entiende que la empresa demandada ha adoptado una decisión en materia salarial que contradice lo prevenido en el art. 29 del Convenio Colectivo de Aplicación acarreando una distorsión en los mecanismos de cierre de abanicos y reparto de la reserva.
Se intentó la conciliación, concluyendo el acto celebrado el día 18 de marzo de 2005 con el resultado de sin avenencia.
Contra aquesta sentència els actors van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en matèria de conflicte col.lectiu, relativa a l'aplicació de l' article 33.II.1 b) del XIV Conveni General de la Indústria Química, publicat en el BOE nº 189 de 6 d'agost de 2.004, en relació amb l'art. 29 de la mateixa norma , s'interposa pels demandats Recurs de Suplicació, que ha estat impugnat per la empresa demandada.
Com a únic motiu del recurs, i amb emparament processal correcte en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent entén que la sentència d'instància ha infringit, per no aplicació, l'art. 33.II.1 del conveni citat anteriorment.
La controvèrsia que s'ha de resoldre en el present recurs es refereix a com s'ha d'aplicar la reserva que preveu l'art. abans citat, i, concretament, la seva incidència en el denominat ajustament dels ventalls salarials dins del mateix grup professional i entre els diferents grups professionals. Segons aquest precepte convencional, en l'any 2.004 es reservarà un 0.48% de l'increment previst per a aqueix any, un 2,5% de la massa salarial bruta per: a ) Noves antiguitats calculades d'acord amb l' article 39. b) Complements de lloc de treball i c) Ajustament de ventalls salarials dins del mateix grup professional i entre els diferents grups professionals. No hi ha divergència entre els dos primers apartats, atès que les noves antiguitats son imputades a la reserva, encara que assumides per l'empresa i els complements de lloc de treball tenen un valor zero. Per tant, la discrepància es centre en l'impacte de la reserva (10.327,92#), en l'anomenat ajustament de ventalls salarials.
La sentència d'instància ha desestimat la demanda dels actors en entendre que en l'empresa demandada no existeixen ventalls salarials, atès que la totalitat de la plantilla percep el salari mínim garantit i el Plus Conveni en el seu topall del 35%, d'acord amb el que preveu l' article 29.1. del Conveni col.lectiu d'aplicació . Una vegada coberts els dos anteriors conceptes i d'acord amb el que preveu el Conveni, s'abonaran, formant part de la masa salarial, quantitats en concepte de complement salarial, tenint en compte el salari mínim garantit per a cada Grup professional, conforme estableix l'art. 32 del citat conveni. L'empresa ha abonat a la totalitat de la plantilla un increment lineal d'un 2,5%, la qual cosa implica que tots els treballadors, han cobrat aquest increment respecte de la totalitat de les seves percepcions, la qual cosa no vulnera l' art. 29 del Conveni Col.lectiu . També indica la sentència que les diferències salarials que poden existir entre els treballadors son degudes a criteris constituients de complements ad personam que en cap cas contradiuen el que disposa el Conveni ni, en conseqüència, generen diferències salarials que no siguin les pròpies, dins de cada empresa, de l'existència de diferents Grups i categories professionals.
Per contra, els motius d'oposició del recurrent són els següents: 1) La jutgessa confon l'objecte del litigi, atès que l'estudia en termes de discriminació, quan la present acció es refereix a la interpretació de la norma convencional d'aplicació. 2) No es pretén que els treballadors adscrits a un mateix grup professional percebin un salari uniforme, sinó que es doni compliment a un instrument jurídic, el propòsit del qual és corregir determinades distorsions propiciades per la pròpia estructura salarial dissenyada convencionalment. El complement personal és una part més del salari i llur característica més important és que es limita a rebre l'excés del salari mínim garantit i el plus conveni. 3) Certament la primera finalitat que té la reserva és l'ajustament del plus conveni i del salari base, però el complement personal és una part més del salari i, en conseqüència entenen els recurrents que queda dins l'àmbit del ventall salarial, perquè si hagi no fos, l'art.
33 II, 1º b) es limitaria a indicar que l'ajustament del ventall salarial esgotaria la seva funció una vegada equiparats el plus conveni de cada grup professional. No obstant, aqueix precepte configura un mecanisme que serveix per a ajustar els ventalls salarials, no tan sols dins del mateix grup professional, sinó entre els diferents grups professionals, per la qual cosa la seva eficàcia jurídica és més àmplia que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 23 de Abril de 2009
...recurso de suplicación, por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de fecha 28 de noviembre de 2007 (autos nº 380/2006), sobre CONFLICTO COLECTIVO. Es parte recurrida DOÑA Herminia Y OTROS, representados y defendidos por el Letrado D. Juan Manuel Fernández Es Ma......