SAP Girona 391/2001, 6 de Septiembre de 2001
| Ponente | FERNANDO LACABA SANCHEZ |
| ECLI | ES:APGI:2001:1258 |
| Número de Recurso | 221/2001 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 391/2001 |
| Fecha de Resolución | 6 de Septiembre de 2001 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiéncia Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 221/2001
Actuacions de procedéncia núm. 37/2000
Paternitat
Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 4 la Bisbal
SENTÉNCIA NÚM. 391/2001
PRESIDENT
Im. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Im. Sr. Carles Cruz Moratones
Im. Sr. Miguel Pérez Capella
Girona, 6 de setembre de 2001
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel.lació núm. 221/2001, en el qual ha estat part apel.lant Mauricio , representat i dirigit pel lletrat Antonio de Tiburcio Ribot, i com a parí també apel.lant
Lourdes , representada per la procuradora Gregoria Tuebols
Martínez i dirigida pel lletrat Albert de Quintana d'Ocon. Ha actuat com a magistrat ponent en
aquest recurs l'Im. Sr. Fernando Lacaba Sánchez.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 4 la Bisbal, en les actuacions de judici de paternitat núm. 37/2000, incoades a instáncia de Mauricio , representat per la procuradora Ana Maestro Genover i defensat pel lletrat Antonio de Tiburcio Ribot, contra Lourdes , representada pel procurador Miquel Jornet Bes i defensada pel Iletrat Alberto de Quintana d'Ocon, i amb intervenció del MINISTERI FISCAL, va dictar Senténcia en data 5.01.2001, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO: Estimar la demanda interposada per Mauricio contra Lourdes i declarar que Lourdes és filla de Mauricio , amb tots els efectes consegüents, i entre ells els següents: 1r La filla Lourdes queda sota la pátria potestatcompartida de Lourdes i de Mauricio , assumint la guarda i custódia la mare. 2n El pare Mauricio , atesa l'edat de la filia i les altres circumstáncies concurrents, té dret a estar amb la filla els períodes que s'assenyalin en execució de senténcia, després de la realització pels Serveis corresponent d'un estudi psicosociólogic de la filla de la mare i del pare. 3r El pare Mauricio ha de pagar en concepte d'aliments a la seva filia la quantitat de 30.000 ptes mensuals, que s incrementaran anualment conforme a l'IPC, dins dels cinc primers dies de cada mes. 4t Inscriviu al Registre Civil de Begur, a la inscripció de naixement de la filla, la part dispositiva de la present resolució. No es fa especial imposició de les costes".
Les parts demandant i demandada van recórrer en apel.lació la Senténcia esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiéncia, on s'han seguit els trámits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Contra la Senténcia que va estimar la demanda de reclamació de paternitat de la menor Lourdes , la mare i demandada interposen un recurs d'alçada i la impugnen basant- se en motius de carácter formal i de fons. Respecte dels primers entén que la resolució incompleix el deure de motiváció i respecte deis segons, i es fonamenta en falta de prova que determini la paternitat de l'actor respecte de la menor esmentáda, amb citació de les proves de confessió, testifical del Sr. Oscar , i pericial médica no practicada. No es diu res en el recurs pel que fa a les mesures adoptades en la Senténcia relatives a régim de visita i pensió, per la qual cosa s han d estimar que són consentides per la recurrent, en el supósit de desestimació del seu recurs (tantum apellatum quantum devolutum).
Així mateix, la part actora impugna la Senténcia, en l'únic punt de sol.licitar que les costes de la primera instáncia vagin a cárrec de la demanda, perqué s'ha estimat la demanda.
Abans que res, és de constatar, com ja va apuntar la Senténcia d'instáncia, que la normativa aplicable en el cas que ens ocupa és el Codi de família de 15 de juliol de 1998, que ha refós tota la legislació catalana en matéria de dret de família, i, per tant, també la Llei 7/1991, de 27 d'abril, de filiacions, que era l anteriorment aplicable als supósits com el d'actuacions en qué el menor ha nascut a Catalunya (vegeu foli 8). I si bé és cert que l'article 127, 11 del Codi civil, en redacció donada per la Llei 111/1981, de 13 de maig, ajustant-se al mandat constitucional previst en l'article 39, 2 in fine de la CE de 1978 disposa que en els judicis de filiació será admissible la investigació de la paternitat i de la maternitat mitjangant tota classe de proves, incloses les biológiques, i en el segon parágraf d'aquest mateix article 127 del CC s estableix una restricció en dir que el jutge no admetrá la demanda si no es presenta un principi de prova deis fets en els quals es fónamenti, no és menys cert que aquest precepte no és aplicable a Catalunya, ja que si bé aixó era dubtós en l'etapa anterior a 1991, maigrat que ja la millor doctrina s'havia manifestat en contra, per tal com la possibilitat de rebutjar a nimine la demanda no deixava de ser un obstacle a la lliure investigació de la paternitat, que és precisament una de les tradicions jurídiques catalanes més arrelades des de l'edat mitjana, tal com es recuil en el Preámbul del nou Codi de família, en l'actualitat, a partir de la Llei de filiacions de 27 d'abril de 1991, no hi ha dubte que l'article 127,21 del CC no s'aplica a Catalunya perqué no está recollit en la Llei i perqué s'opósa als príncipis generais de l'ordenament jurídic catalá. En conseqüéncia, s'ha de concloure la total inaplícabilitat de l'article 127 del Codi civil i de la doctrina jurisprudencial que l'interpreta apuntada per l'apel.lant en el cas enjudiciat sobretot quan la disposició transitória tercera del Codi de família atorga efectes retroactius a les disposicions relatives a la filiació.
Si entrem a conéixer del principal deis recursos plantejats, el primer deis motius al.legats té origen en la seva desestimació. Com va recordar la STS 977/1992, de 5 de novembre, si bé és cert que els preceptes 120.3r i 24 CE, 248.3r LOPJ i les STC de 5 de febrer i 14 de maig de 1987 proclamen l'obligatorietat que les resolucions judicials siguin motivades, també ho és que aquesta exigéncia no comporta que el jutge o tribunal hagi d'efectuar una exhaustiva descripció del procés intel.lectual que li porta a resoldre en un determinat sentit, ni li imposa un concret abast o intensitat en el raonament, n'hi ha prou que la motivació compleixi la doble finalitat d'exterioritzar, d'un costat, el fonament de la decisió adoptada, i de permetre,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba