STSJ Cataluña 8523/2006, 30 de Noviembre de 2006
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:14089 |
| Número de Recurso | 8599/2005 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 8523/2006 |
| Fecha de Resolución | 30 de Noviembre de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 30 de novembre de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8523/2006
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la
sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 18 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 813/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Salvador , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 22 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda presentada por D. Salvador , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro el derecho del actor a percibir la pensión de invalidez reconocida por resolución de 28-04-04 y, en consecuencia condeno al INSS al pago de la citada pensión reconocida por importe de
1.369,41 euros más revalorizaciones con efectos de 08-03-04, debiendose abonar regularmente en tanto no recaiga resolución judicial que la suspenda "
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:1.- El actor D. Salvador , D.N.I. nº NUM000 se halla en situación de incapacidad permanente absoluta, gran invalidez según resolución del I.N.S.S. de fecha 28-04-04, hoy firme.
-
- El actor afiliado al RETA se hallaba al tiempo de su reconocimiento de incapacidad permanente, al descubierto en el pago de sus cotizaciones correspondientes a los periodos 1 a 9/91 y del 7/00 al 1/04 por un importe total de 13.487,13 euros.
-
- El actor solicitó y obtuvo de la Tesoreria General un aplazamiento extraordinario de su deuda, en fecha 20-04-04. Desde entonces viene abonando los plazos estipulados, además de haber sido objeto de un procedimiento de apremio que no se paralizó (U.R.E. 08/08).
-
- En fecha 03-05-04 se le notifica la resolución de la Tesoreria General de 20.04.04 por la que se deja sin efecto la resolución de aplazamiento concedido el 16-04-04. En base a ello el INSS no ha abonado al actor la pensión de incapacidad permanente absoluta reconocida.
-
- El actor ha recurrido ante la jurisdicción contencioso-administrativa la resolución por la que se deja sin efecto el aplazamiento del pago de la deuda inicialmente reconocido. El Juzgado de lo Contensioso Administrativo nº 13 de Barcelona que entiende de la reclamación ha declarado la suspensión cautelar de la resolución impugnada ( la de 20-04-04 que dejaba sin efecto el aplazamiento de pago).
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que estima la demanda i acull la declaració de dret a percebre la prestació d'incapacitat suspensa, postula la defensa de la part demandada INSS, com a únic motiu de recurs, a l'empara de l' article 191 a) de la LPL , la nul litat de la sentència i la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se, al legant la infracció dels articles 421 en relació al 222 i al 225 de la LECivil , interessant que s'estimi la excepció de litispendència que no ha estat acollida pel jutjat de instància.
Sobre la excepció de litispendència, l'escrit de impugnació indica que és extemporània, ja que no ha estat al.legada en la instància. Cal destacar però, que consta ímplicitament plantejada en l'acta del judici, per la qual cosa ha de ser examinada. Es coneguda, la subordinació de la institució de la litispendència a la de cosa jutjada, tal i com forma reiterada ha posat en evidència la doctrina unificada (entre d'altres, SSTS 13.10.1994, 28.12.1994, 14.03.1995, 12.04.1995, 15.05.1995, 25.10.1995 i 20.12.1995 ). En altres paraules, aquella institució processal només opera quan aquesta segona desenvolupa la seva eficàcia legal.
La "més perfecta identitat" referida -que contemplava el derogat art. 1252 CC - ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba