SAP Girona 464/2006, 11 de Diciembre de 2006
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2006:1619 |
| Número de Recurso | 513/2006 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 464/2006 |
| Fecha de Resolución | 11 de Diciembre de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 513/2006
Actuacions: judici verbal núm. 13/2006
Jutjat Primera Instància 2 La Bisbal d'Empordà
SENTÈNCIA NÚM. 464/06
PRESIDENT
Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones
Girona, onze de desembre de dos mil sis
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 513/2006, en el qual ha estat part apel·lant COMUNITAT DE
BENS INSTAL·LACIONS BAIX TER (Sr. Rogelio i Sr. Jon ),
representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i dirigida pel lletrat CARLOS
MORET LLOSAS, i part apel·lada FERRINOX MOLEON, S.L., representada pel procurador
JOAQUIM GARCÉS PADROSA i dirigida pel lletrat JAUME MESTRES MONT-ROS. Ha actuat com
a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Primera Instància 2 La Bisbal d'Empordà, en les actuacions 13/2006, que se segueixen a instància de FERRINOX MOLEON, S.L., representada per la procuradora MARIA ROSA CARRERAS MARQUÉS i defensada pel lletrat JAUME MESTRES MONTROS, contra INSTAL·LACIONS BAIX TER S.C., representada pel procurador LLUÍS VERGARA COLOMER, i defensada pel lletrat CARLOSMORET LLOSAS, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "FALLO: Que ESTIMANDO íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora Dña. María Rosa Carreras Marqués en nombre y representación de la mercantil Ferrinox Moleón, S.L, contra Instal·lacions Baix Ter, S.A. DEBO CONDENAR y CONDENO a la demandada a abonar a la actora la cantidad de 2419,93 euros. Esta cantidad devengará el interés legal desde la fecha de la presentación de la solicitud del juicio monitorio".
La part demandada INSTAL·LACIONS BAIX TER, S.C. va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
En el present procediment es reclama el pagament de la meitat pendent d'una factura per la construcció de sis taules amb peus d'acer inoxidable i sobre de vidre que la part demandada va encarregar a la part demandant que els ha construir i servir. la part demandada al lega l'inexistència de vicis en les taules que li obliguen a una reparació que té un determinat cost i per aquesta raó la demanda només pot prosperar amb la diferència entre la reclamació i el cost de reparació. La sentència d'instància determina que aquest al legat compliment defectuós de l'encàrrec fet a la part demandant no ha estat demostrat per la demanda i la condemna al pagament íntegra de la reclamació. Contra tal decisió, s'alça la part demandada.
Com ja hem dit en altres ocasions, abans d'entrar en l'examen de la prova practicada cal recordar els principis processals que regeixen en aquesta matèria de càrrega probatòria. Ens hem de centrar en l' article 217 de la LEC 2000 que té el seu antecedent immediat en l'article 1.214 del Codi civil, actualment ja derogat. Aquest precepte consagrava la càrrega de la prova distribuint-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius") o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius"). Ara bé l'aplicació d'aquest precepte va anar adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al tribunal.
Així resulta que s'ha vingut interpretant aquell precepte del Codi civil, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva ( art- 24-1 de la CE ), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir-se allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba