SAP Barcelona, 20 de Diciembre de 2006
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2006:14395 |
| Número de Recurso | 181/2006 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 20 de Diciembre de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Recurs d' apel.lació nº 181/06-C
Procediment Abreujat nº 131/05
Jutjat Penal nº 22 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint de desembre de dos mil sis
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 131/05 del Jutjat Penal nº 22 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l' acusat Luis Pedro , contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 21 d' abril de 2006 per delicte de coaccions i danys. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Luis Pedro como autor responsable de un delito de coacciones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de UN AÑOY TRES MESES de prisión, con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena. Le condeno también como autor de un delito de daños , sin concurrir circunstancias, a la pena de UN AÑO Y TRES MESES de prisión con sus accesorias legales, y 16 MESES DE MULTA con cuota diaria de 10 euros con responsabilidad personal subsidiaria de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Asimismo, se les condena al pago de las costas, y a que indemnice la mercantil FERCE 2001 SL con la cantidad de 93.490,63 euros. En las costas se incluye la mitad de las generadas a la acusación particular. Se absuelve al acusado del delito de extorsión de que había sido acusado".
Contra l' esmentada resolució va formalitzar -en temps i forma- recurs d' apel·lació la defensade l' acusat. Admès a tràmit per provisió de 26 de juny de 2006, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part acusadora particular, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 20.11.06 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 29 de novembre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per la part recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d' evitar reiteracions innecessàries, si bé cal afegir a l' últim incís la frase següent: " Este nuevo sistema incorporó un sofware y un hardware comercializados por Sistemas y Automatismos SL, OVAL LAB SL, y LITT OFF lnformática SL, cuyas prestaciones y tecnología son de una calidad y potencia muy superior a las existentes en FERCE 2001 SL cuando se produjo el bloqueo de programas imputado al acusado, lo que ha redundado en una revalorización del activo empresarial".
FONAMENTS DE DRET
La defensa del recurrent fonamenta l' apel.lació , a l' empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d' octubre , en els següents motius de legalitat ordinària: 1) Error en la valoració de la prova respecte de la tipicitat penal de la conducta coactiva, que atesa la seva minsa gravetat, escau residenciar en seu de falta de l' art. 620.2 CP i no pas dins l' àmbit del delicte de l' art. 172 del Codi ; 2) Subsidiària infracció de llei per aplicació indeguda del principi d' alternativitat en la pena, en ser més adient la sanció pecuniària ( multa) que no pas la pena de presó imposada; 3) Indeguda aplicació de l' art. 264.2 CP per inexistència del delicte de danys informàtics; 4) Infracció de llei derivada d' inaplicació deguda de les atenuants de confesió ( art. 21.4º ) i error de prohibició vencible ( art. 14.1 o 3 CP ); 5) Impugnació de la determinació quantitativa de la responsabilitat civil.
-
Dins l' àmbit d' error en la valoració de la gravetat de la conducta executada i reconeguda- per l' acusat en perjudici de la querellant FERCE 2001 SL, planteja en primer lloc la defensa de l' acusat que no mereix la reprovació penal del delicte de coaccions de l' art. 172.1 CP , sinó com a màxim- la sanció per una falta de l' art. 620.2 del Codi , atès que cal contextualitzar l' acció de bloqueix del programa informàtic dins l' àmbit d' una relació de prestació de serveis deteriorada des del moment en que la mercantil comitent va impagar les factures lliurades pel Sr. Luis Pedro , que responien a uns serveis efectivament prestats.
Cal recordar que el legislador ha volgut diferenciar el tipus penal de l' art. 172 CP (delicte) i el de l' art. 620.2 (falta) en funció de les circumstàncies objectives i subjectives que envolten el fet, atès que ambdues normes penals mantenen idèntica estructura jurídica, i es diferencien només per la gravetat de la coacció. Així ho han vingut matisant les STS de 20.1.86, 23.4.90 i 23.7.01 .
En l' afer que ens ocupa, recull la sentència d' instància que estem davant d' una situació greu atès que va afectar al normal funcionament de l' empresa durant força dies, com a conseqüència directa de l' acció executada per l' acusat en bloquejar els codis d' accés al programa informàtic de comptabilitat que ell mateix havia dissenyat per encàrrec de l' esmentada mercantil. La Sala comparteix aquesta valoració, doncs està acreditat en les actuacions que no va ser fins que FERCE 2001 SL va fer pagament de les factures que considerava injustificades, quan l' acusat va desbloquejar la via d' accés al programa, i aquesta conducta constitueix sense cap mena de dubte un acte de constrenyiment forçós vers un tercer que compleix "prima facie" tots els requisits objectius i subjectius que exigeix l' art. 172 del Codi Penal .
No hem d' oblidar, que la norma aplicada pel jutge penal, sanciona al qui sense estar legítimament autoritzat- impedeix a d' altri de forma violenta fer allò que la llei no prohibeix, o l' obliga a fer quelcom que no vol, sigui just o injust. L' acusat, com a treballador autònom que havia creat unes aplicacions informàtiques específiques i les havia cedit en ús a favor de FERCE 2001 SL, a canvi d' una contraprestació econòmica, no podia de cap manera fer valer els seus coneixements tècnics per a obstaculitzar el normal funcionament del programari instal·lat en els ordinadors de l' empresa, sota l' excusa de no haver rebut la contraprestació monetària del contracte de serveis. És als tribunals de justícia de l' àmbit civil on havia d' haver acudit, i en no fer-ho va anar més enllà àdhuc de la realització...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba