SAP Barcelona, 19 de Enero de 2004
| Ponente | Santiago Vidal i Marsal |
| ECLI | ES:APB:2004:434 |
| Número de Recurso | 692/2003 |
| Fecha de Resolución | 19 de Enero de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
D. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELLD. SANTIAGO VIDAL I MARSALD. DANIEL ALMERIA TRENCO
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 692/03-C
Procediment Abreujat nº 5/03
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lmsSrs.
D. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL ALMERIA TRENCO
Barcelona, dinou de gener de dos mil quatre
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la
causa procedent de procedimentabreujat nº 5/03 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona,
en tràmit en aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la representació
processal de l'acusat Eduardo contra la sentència dictada
per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 22 de maig de 2003. Ha estat designat ponent
l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Eduardo como autor responsable de un delito de lesiones , concurriendo las circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal atenuante de embriaguez y agravante de parentesco, a la pena de 20 MESES DE PRISIÓN indemnice a Jose Ángel en la suma de 3005 euros por las lesiones , así como al pago de las costas procesales, y a que indemnice a Lucía en 270 euros por las lesiones sufridas".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 18 de juny de 2003, i prèvia impugnació pel Ministeri Fiscal, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 20 d'octubre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 14 de gener per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els de la sentència llevat en allò que s'oposin als d'aquesta resolució.
El recurrent fonamenta l'apel.lació en tres motius a l'empara del que permet l'art. 795 de la Lecrim 7/88, avui reformat per l'art. 790 de la llei 38/02: 1)- Error en l'apreciació de la prova i vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència. 2)- Infracció de llei per aplicació indeguda de l'art. 23 del Codi Penal. 3)- Infracció de llei derivada de desproporció en la pena a l'empara dels arts. 21.1, 20.2 i 66 del Codi Penal.
-
Fonamenta en primer lloc el recurrent aquest hipotètic error del jutge penal en la valoració de la prova relativa a la participació de l' acusat en el delicte de lesions doloses de l'art. 147.1 del CP/95, d'acord amb l'autoria directa de l'art. 28 del Codi Penal, en el fet que -al seu entendre- la credibilitat atorgada pel jutge "a quo" a la testifical de càrrec analitzada en la sentència d'instància és excessiva, ja que considera l'apel·lant que ni la declaració de la víctima ni la del seu marit, testimoni presencial dels fets, és imparcial i objectiva , ateses les contradiccions en que cauen. El motiu ha de ser desestimat.
En efecte, la defensa es limita a exposar la seva valoració personal de la prova de càrrec practicada en el judici oral -legítima però obviament interessada- discrepant del jutjador d'instància, oblidant que la valoració ponderada d'uns fets correspon a l'autoritat judicial d'acord amb l'estudi contrastat de les versions exposades per ambdues parts. Al·lega la defensa de l'acusat que la jutgessa penal ha atorgat major credibilitat a la versió dels fets explicada per la lesionada i el seu marit que no pas a la facilitada pel seu defensat , úniques persones que van ser testimonis presencials de la baralla que es va produir el dia 1 de gener de 2002 en la llar familiar. Un estudi acurat de la causa i de la sentència apel.lada, en especial el seu extens Fonament de Dret II palesa inequívocament que no és així. De forma detallada i amb molta precisió, la jutge penal descriu la conducta de cada un dels familiars, procurant destriar amb claredat la intervenció seqüencial i cronològica de cada un d'ells amb la conseqüent relació causal amb el resultat lesiu final, objectivat pels informes mèdics i pericial forense que consten aportats a la causa.
De l'anàlisi contrastat de les declaracions de cada un dels implicats, junt amb l'esmentada documental mèdica, la sentència dedueix mitjançant un correcte silogisme lògic racional , seguint les pautes interpretatives de l'art. 741 Lecrim., que l'únic agressor va ser Eduardo , germà de la perjudicada, qui sense cap motiu que ho pogués justificar, va colpejar amb els punys el rostre de la noia, provocant la fractura del tabíc nasal diagnosticada en l'informe mèdic unit a la causa, mereixedora de tractament quirúrgic en els termes descrits per l'informe forense, que reuneix tots els requisits objectius i subjectius del tipus penal previst en l'art. 147 del Codi Penal. La clau que permet a la jutge esbrinar el curs causal és no tant sols la testifical de la víctima i el seu marit, sinó àdhuc la pròpia versió explicada per l'acusat, qui reconeix que -atès l'estat d'embriaguesa- va mantenir un "forcegeo" amb la seva germana quan aquesta tractava d'impedir-li l'accés a l'habitatge.
Certament, el recurs d'apel.lació autoritza al tribunal "ad quem" a revisar la valoració de la prova efectuada pel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba