SAP Tarragona 336/2013, 27 de Septiembre de 2013
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2013:1669 |
| Número de Recurso | 20/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 336/2013 |
| Fecha de Resolución | 27 de Septiembre de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3a
Apel lació 20/13
Ordinari 686/08 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO
MAGISTRATS
Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)
Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 27 de setembre de 2013
Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per la CP DIRECCION000 D'ALTAFULLA, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Buñuel Gual i defensada pel Lletrat/da Sr. Ramon Fuentes, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell de data 9-1-2012, en procediment Ordinari 686/08, en el que figura com a demandant la recurrent i com a demandats La Tartrana d'Altafulla S.L., Plácido, Roque i Severino .
ANTECEDENTS DE FET
En data 20-3-2012 es va presentar per la CP DIRECCION000 D'ALTAFULLA recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: "Estimo parcialment la demanda presentada per la CP DIRECCION000 D'ALTAFULLA contra la mercantil La Tartrana d'Altafulla S.L., Plácido, Roque i Severino . En conseqüència, estimant l'acció exercitada, condemno als demandats la promotora La Tartrana d'Altafulla S.L., l'aparellador Roque i el constructor Severino a que procedeixin, com a responsables solidaris, a la reparació dels defectes que s'han detectat en l'edifici de la part demandant assenyalats en el paràgraf segon del FJ 7é d'aquesta sentència. Així mateix, condemno la promotora La Tartrana d'Altafulla S.L., l'aparellador Roque i el constructor Severino a que, en cas de no procedir a les reparacions pendents, indemnitzin a la demandant en la quantitat de 3.027,41 euros, més els interessos legals des de la data de la present. Finalment, desestimant l'acció de responsabilitat civil per vicis i defectes, absolc al demandat Plácido de totes les peticions de la demanda, amb imposició a l'actora de les costes causades respecte del mateix".
La Tartrana d'Altafulla S.L. en data 2-4-2012 es va oposar al recurs.
Plácido en data 19-9-2012 es va oposar al recurs.
Roque en data 21-9-2012 es va oposar al recurs.
Severino en data 21-9-2012 es va oposar al recurs. TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda pels propietaris respecte als vicis de construcció apareguts, exercitant acumuladament l'acció de l' art. 1591 CC i l'acció de responsabilitat contractual de l' art. 1101 CC, demandant a la promotora La Tartrana d'Altafulla S.L., l'arquitecte Plácido, l'aparellador Roque i el constructor Severino, demanant ue fossin condemnats solidàriament a fer les reparacions que consten, i en la forma prevista, a pericial de l'arquitecte Sra. María Rosario .
La sentència impugnada desestima la demanda respecte a l'arquitecte, i l'estima parcialment respecte a la resta de codemandats.
Al lega l'actora recurrent, en primer lloc, incongruència de la part dispositiva de la sentència, que diu que estima la demanda contra tots i després absol a l'arquitecte, així com errors materials en alguns noms.
Certament la part dispositiva de la sentència és deficient, però tal deficiència, així com els possibles errors materials que pugui tenir la sentència, han de ser objecte de la sol licitud d'aclariment o rectificació, mai d'un recurs d'apel lació.
Al lega, en segon lloc, al recurs error en la valoració de la prova, al legant haver rebutjat al perit Sr. Cesar .
Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).
Respecte a la càrrega de la prova dels vicis i el concepte de ruïna ex art. 1591 CC, precepte aplicable al present plet, dèiem a la nostra Sentència de 20 de juliol de 2007 que:
"Es conocida la jurisprudencia que, en aplicación del art. 1591 del Código Civil, apunta una presunción iuris tantum de que si la obra ejecutada padece ruina ésta es debida a las personas que en ella intervinieron, de tal forma que los actores sólo han de probar el hecho de la ruina y su producción dentro del periodo decenal de garantía; incumbiendo a los profesionales demandados la acreditación de no corresponderles ninguna responsabilidad en el campo de sus respectivas funciones y obligaciones y, por tanto, que la patología resulta debida a causas que no les son imputables, criterio reiterado en STS 25-6-1999, que cita la de 12- 11-1992, en semejante línea SsTS 19-10-1998, 4-10-1996, 3-10-1996, 11-3-1996, 2-2-1996, 17-10-1995, 8-5-1995, 3-4-1995, 29- 11-1993, 15-7-1991 .
En cuanto a la naturaleza de la acción ejercitada, hay que indicar que es unánime la jurisprudencia del Alto Tribunal y de la denominada jurisprudencia menor emanada de las Audiencias Provinciales, que permite la consideración como vicios ruinógenos de defectos constructivos como los que nos ocupan por no permitir unas adecuadas y legítimas condiciones de calidad, aptitud, idoneidad y, en fin, de habitabilidad de las viviendas afectadas conforme a lo convenido a cambio del precio. A título de ejemplo, puede citarse la Sentencia del Tribunal Supremo de 28 de mayo de 2001 : En materia de vicios ruinógenos incardinables en el art. 1591 CC la doctrina de esta Sala distingue, junto a las hipótesis de derrumbamiento total o parcial (ruina física), o peligro del mismo (ruina potencial), en las que predomina la consideración del factor físico de la solidez, la denominada ruina funcional que tiene lugar en aquellos casos en que los defectos constructivos afectan a la idoneidad de la cosa para su fin, y en la que entra en juego el concepto o factor práctico de la utilidad, siendo numerosas las resoluciones recientes referentes a la misma ( Ss., entre otras, 26 febrero, 21 marzo y 16 noviembre 1996 ; 30 enero y 29 mayo 1997 ; 4 marzo, 8 mayo y 19 octubre 1998, 7 marzo 2000 y 8 febrero 2001 ); y dentro de este tipo de vicio ruinógeno se comprenden aquellos defectos de construcción que por exceder de las imperfecciones corrientes producen una violación del contrato, o una inhabilidad del objeto, es decir, aquellos defectos que tienen una cierta gravedad obstativa para el normal disfrute de la cosa con arreglo a su destino, y de dicha doctrina se hace eco la Sentencia de instancia que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba