SAP Lleida 352/2012, 27 de Septiembre de 2012
| Ponente | ANGEL MIGUEL COSIALLS UBACH |
| ECLI | ES:APL:2012:730 |
| Número de Recurso | 368/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 352/2012 |
| Fecha de Resolución | 27 de Septiembre de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 368/2011
Procediment ordinari núm. 87/2010
Jutjat Primera Instància 2 La Seu d'Urgell
SENTÈNCIA núm. 352/2012
President/a:
SR. ALBERT GUILANYA FOIX
Magistrats/ades :
SR. ALBERT MONTELL GARCIA
SR. ANDRÉS MIGUEL COSIALLS UBACH (Suplent)
Lleida, vint-i-set de setembre de dos mil dotze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 87/2010, del Jutjat Primera Instància 2 La Seu d'Urgell, en virtut del recurs interposat per la part actora, Eloisa I Josefa, representat/da pel procurador/a JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO i assistit/da pel/per la lletrat/da Joan Carles Donaire Mena contra sentència de data nou de desembre de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 368/2011. La part demandada, Eliseo, representat/da pel/per la procurador/a CECILIA MOLL MAESTRE i assistit/da pel/per la lletrat/da JAUME RIBES PORTA s'oposa a l'apel·lació i impugna la sentència. La part apel·lant s'oposa a la impugnació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat suplent Sr. ANDRÉS MIGUEL COSIALLS UBACH .
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data nou de desembre de dos mil deu, és la següent: " DECISIÓ
Estimo parcialment la demanda interposada per Josefa i Eloisa contra Eliseo i:
1) Declaro que Josefa és usufructuària universal de l'herència del causant Fausto i que per tant té dret a percebre tots els fruits de l'esmentada herència des de la data de la mort del causant, 13 de març de 2003, sense que sigui procedent condemnar el demandat a satisfer cap import en concepte de fruits o rendes pendents ni tampoc en relació a la venda de caps de bestiar;
2) Condemno el demandat a lliurar la possessió dels següents béns a l'usufructuària Josefa : talla de fusta de Sant Joan de l'Erm, tall de fusta policromada de la Verge amb el nen, quadre representant la presa de Montjuic, quadre representant la presa de Barcelona, fruiter de plata, rentamans, volums de la Geografia Comarcal de Catalunya Es desestimen la resta de peticions.
Les costes no s'imposen a cap de les parts. [...]"
Contra l'anterior sentència, la representació processal de Eloisa i Josefa va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 11 de juliol de 2012 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS JURÍDICS
Fonament Jurídic Primer
Rendes i fruits de l'usdefruit
La part actora -ara apel·lant- ha sol·licitat durant el procediment davant el Jutjat de Primera Instancia de la Seu d'Urgell número 2 que es lliurin tots els fruits i rendes des del 13 de març de 2003, data de la mort Don. Fausto, a l'usufructuaria, Sra. Josefa, vídua de l'anterior. La reclamació es realitza contra el seu fill, Eliseo . De l'ampli conjunt de proves al procediment, i, com va deixar-se clar en el procediment davant el Jutjat de la Seu d'Urgell existeix un contracte de conlloc (semblant al contracte d'aprofitament de pastures que regula l'actual Llei 1/2008, de 20 de febrer ) per la qual l'arrendatari paga una quantia de 9000 euros anuals a l'usufructuaria. Així mateix, també existeix un contracte d'aprofitament cinegètic sobre les parcel·les que constitueixen l'anomentat Cal Cervós, pel qual es retribueix amb 1500 euros anuals.
No consten altres fruits o rendes civils que hagi percebut el senyor Eliseo per raó de la seva relació directa amb els camps i prats, que hagués de transferir a la seva mare en condició de usufructuaria. La mera valoració del potencial de les diverses finques per part del pèrit a l'informe que presenta la part actora no suposa que existeixi realment una sèrie de beneficis reals. L' article 511-3 CCCat defineix els fruits d'una cosa com aquells productes i altres rendiments que se n'obtenen d'acord amb la seva destinació. De les parcel·les en qüestió poden derivar-se, tant fruits civils, com fruits naturals. Respecte del concepte de fruits el Tribunal Suprem ja va deixar dit a la seva sentència de 6 de març de 1965, que "comúnmente y refiriéndose a las creaciones del reino vegetal y animal, el fruto se inicia con una actividad inminente de los seres vivos no racionales que, en cierto grado de su desarrollo, se convierte en actividad trascendente que da origen a un ser de la misma naturaleza; la planta o el animal, al producir un efecto distinto en sí, con causa eficiente del fruto que crean y el concepto de éste se refiere, no a la causa que lo produce, sino a la cosa producida". Afegeix el Tribunal Suprem, que el objectes del món vegetal "no susceptibles de producir frutos, en el sentido técnico indicado, pero que, en sí mismo, integran productos aprovechables, aunque sea a base de su propio consumo o extinción; en tal aspecto, ese tratamiento jurídico aplicable, suele establecer la distinción entre la masa constituida por el conjunto de vegetales que integran la plantación y los que, individualmente considerados, por haber alcanzado la madurez requerida para su adecuado aprovechamiento, se ofrecen como utilizables, previa su tala o corte y, a estos últimos ha de considerárseles como verdaderos «frutos», a todos los efectos legales procedentes . Tercero) Que siendo así y como quiera que el art. 357 del Código Civil determina que «no se reputarán frutos naturales o industriales, sino los que estén manifiestos o nacidos» lo que obliga a entender que, los que se encuentren en alguna de esas situaciones, han de reputarse como frutos, tal concepto han de merecer los chopos, que, habiendo adquirido el grado de desarrollo suficiente para se aprovechados en debida forma, se ofrezcan como nacidos o manifiestos, aunque su corta o tala no haya tenido aún efecto".
Així doncs, en una heretat d'aquestes característiques l'usufructuari té dret a fruir d'un conjunt de béns, per exemple l'aprofitament forestal. En aquest cas, la senyora Josefa no és titular d'un dret d'aprofitament parcial, sinó que el seu dret avarca la totalitat dels aspectes de la facultat dominical de fruïció. Tot i això, el Codi Civil de Catalunya posa diferent exemples de fruïció d'un paratge agrícola o forestal, tant en seu del dret d'aprofitament parcial ( art. 563-1 CCCat ) com del dret d'usdefruit de boscos i plantes ( art. 561-25 i següents CCCat ). Així, tot usufructuari d'una finca rústica té el dret, entre d'altres i dins del marc de la normativa agrícola i mediambiental vigent, a dret a gestionar i obtenir els aprofitaments forestals a canvi de refer i conservar els recursos naturals i paisagistics o de conservar-ne a fauna i l'escostistema, de pasturar bestiar i ramats, de podar arbres i tallar mates, de tallar i podar els arbres fent-ne una explotació racional, de tallar i fer seus els arbres i els arbustos que es renoven o rebroten en funció de la capacitat de regeneració de l'espècie de que es tracti, de podar únicament les branques del arbres o arbustos que no es renoven ni rebroten, excepte si el nu propietari autoritza la seva tala; de fer les talles periòdiques segons el costum de la comarca de les mates que hi hagi als predis subjectes al usdefruit, fer seus els arbres que morin -inclús aquells de fruita dolça o seca-, i, finalment, quan aquells arbres siguin arrencats, capolats o destruïts pel vent o pel foc sempre que el seu destí sigui el consum domèstic o per la reparació d'algun edifici subjecte al usdefruit pot fer-ne seva la seva llenya. En fi, com diu l' article 561-2 CCCat el dret a usar i gaudir dels béns d'altri salvant-ne la seva forma i substància i a percebre'n de totes les seves utilitats.
Doncs, la senyora Josefa ha pogut disposar directament dels anteriors fruits naturals, o, pot cedir o haver cedit la seva explotació a una tercera persona, per rebre'n un fruit civil. La part actora apel·lant diu (fol. 500) que estaríem davant d'un "usufructo usurpado" que es concretaria en "la diferencia entre aquello que la madre percibe por el arrendamiento de una parte de la heredad y lo que realmente dicha heredad puede producir según la prueba pericial aportada y practicada el día de la vista". No obstant això, és ella la que ha d'ordenar i gestionar els aprofitaments del patrimoni que té en usdefruit com a titular de la facultat de ús i gaudi, tenint en compte les limitacions pròpies del dret d'usdefruit que estableix la normativa; és ella, la que ha de prendre les decisions per tal que aquesta heretat pugui produir el seu màxim possible. Cal recordar, així mateix, l' article 561-6.2 CCCat respecte dels fruits pendents i per tant, no instats o impulsats per la pròpia usufructuària, sinó per un tercer. Aquest article disposa que en el supòsit d'un usdefruit voluntari, els usufructuaris tenen dret als fruits pendents al començament de l'usdefruit, amb l'obligació de pagar les despeses raonables per a produir-los. En aquest cas, l'explotació agrícola de les finques és eminentment ramadera, sense que existeixin cultius de conreu als quals es pugui aplicar aquest precepte. Així doncs, consta que existeix un contracte de conlloc -arrendament de pastures- es mantenia amb el senyor Ambrosio des de feia anys i un contracte d'aprofitament cinegètic de la finca dels que percep les rendes la usufructuària. No consta que hagi hagut altre aprofitament, com els que anteriorment s'han citat a tall d'exemple. És la usufructuaria la que hagués hagut de prendre la iniciativa per a que hagués pogut fruir amb més...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Usufructo en Cataluña
......º 434/2017 de AP Barcelona, Sección 1ª, 12 de Septiembre de 2017, [j 2] que la jurisprudencia es reiterada al ... de TSJ Cataluña (Barcelona), Sala de lo Civil y Penal, 27 de Junio de 2016 [j 4] que si se hacemos un estudio ...ón del CCCat en esta materia la Sentencia nº 352/2012 de AP Lleida, Sección 2ª, 27 de Septiembre de 2012, [j ......