SAP Tarragona 254/2012, 26 de Junio de 2012
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 26 Junio 2012 |
| Número de resolución | 254/2012 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3a
Apel lació 67/12
Ordinari 29/11 del Jutjat de 1a Instància 4 d'Amposta
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO
MAGISTRATS
Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA
Il lm. Sr. MANUEL GALAN SACHEZ
Tarragona, 26 de juny de 2012
Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Marcial, CHEANA STELMAR S.L., Mónica, Paula, Pelayo, Rosa, Santiaga, Santiago, Verónica, Urbano María Dolores, Jose Francisco, Alejandra, Luis Manuel i PATCAT G.H. S.L., representats en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Margalef Valldepérez i defensats pel Lletrat/da Sr. Beltrán Mauricio, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 d'Amposta de data 26-9- 2011, en procediment Ordinari 29/11, en el que és part actora els recurrents i part demandada Promociones y Construcciones Catalanoitalianas Alcanar S.L.
ANTECEDENTS DE FET
En la present causa es va interposar per Marcial, CHEANA STELMAR S.L., Mónica, Paula
, Pelayo, Rosa, Santiaga, Santiago, Verónica, Urbano María Dolores, Jose Francisco, Alejandra
, Luis Manuel i PATCAT G.H. S.L. recurs d'apel lació, en data 29-11-2011, contra Sentència d'instància que disposa: "Desestimo la demanda interposada per Marcial, CHEANA STELMAR S.L., Mónica, Paula, Pelayo, Rosa, Santiaga, Santiago, Verónica, Urbano María Dolores, Jose Francisco, Alejandra, Luis Manuel i PATCAT G.H. S.L. contra Promociones y Construcciones Catalanoitalianas Alcanar S.L., absolc a la demandada de les pretensions contra ella deduïdes, amb expressa condemna en costes a la part actora".
En data 16-1-2012 Promociones y Construcciones Catalanoitalianas Alcanar S.L. es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent l'Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda, al gener de 2011, pels diferents copropietaris contra la promotoraconstructora per defectes en la construcció en les cases que varen comprar l'any 2005, demanant que es condemni a la demandada a fer les reparacions i, subsidiàriament, a que pagui la quantitat de les mateixes, que es valora en 17.427 euros; s'exercita l'acció de responsabilitat contractual de l' art. 1101 CC ; es diu a la demanda que l'any 2006 els actors varen interposar una demanda, juntament amb la Comunitat de propietaris, contra l'aquí demandada i els altres agents de la construcció (arquitecte i aparellador), per defectes en la construcció en les cases que varen comprar l'any 2005, exercitant les acciones de la LOE, que va donar lloc al procediment Ordinari 374/06 del Jutjat de 1a Instància 2 d'Amposta; en aquest procediment, en l'audiència prèvia, els actors varen intentar ampliar la demanda aportant un informe pericial ampliatori de defectes, el que no va ser admès pel Jutge, al considerar que els defectes de tal informe pericial ampliatori eren inicials a la construcció, per la qual cosa s'havien d'haver reclamat a la demanda; es reclamen en el present plet els defectes d'aquell informe pericial ampliatori, exercitant-se ara l'acció de responsabilitat contractual de l' art. 1101 CC contra la promotora-constructora, considerant que el seu termini de prescripció és de 15 anys, a l'estar ja prescrites les accions de la LOE.
Va contestar la demandada oposant la preclusió prevista a l' art. 400 LEC i la prescripció.
La sentència impugnada desestima la demanda, al considerar existent la preclusió prevista a l' art. 400 LEC .
S'interposa recurs al legant que no estaria prescrita l'acció exercitada, que al ser la de responsabilitat contractual de l' art. 1101 CC el seu termini de prescripció seria de 15 anys, i que no hi ha la preclusió prevista a l' art. 400 LEC al ser les causes petendi diferents en els dos plets.
Procedeix desestimar el recurs.
-
Quan el que es demani en la demanda es pugui fonamentar en diferents fets o en diferents fonaments o títols jurídics, se n'han d'adduir tants com se'n coneguin o es puguin invocar en el moment d'interposar-la, sense que sigui admissible reservar-ne l'al legació per a un procés ulterior.
La càrrega de l'al legació a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici de les al legacions complementàries o de fets nous o de nova notícia permeses en aquesta Llei en moments posteriors a la demanda i a la contestació.
-
D'acord amb el que disposa l'apartat anterior, a efectes de litispendència i de cosa jutjada, els fets i els fonaments jurídics adduïts en un litigi s'han de considerar els mateixos que els al legats en un altre judici anterior si s'haguessin pogut al legar en aquest.
S'ha de recordar, com dèiem a les nostres Sentències de 30 de juny de 2010 i 5 de novembre de 2010, que la regla de preclusió prevista a l' art. 400 LEC, aplicable tant a la demanda com a la reconvenció - art. 406.4 LEC -, es vincula i s'explica fonamentalment en relació a la institució de la cosa jutjada -material o per l'anomenat efecte reflex- i la litispendència, tal i com disposa l' art. 400.2 LEC, és a dir, en evitar que la mateixa qüestió pugui ser tractada en dos procediments diferents amb el evident risc de sentències contradictòries. A més d'aquest fonament, vinculat amb la seguretat jurídica, la regla de preclusió prevista a l' art. 400 LEC respon també a una raó de política legislativa: Evitar, per una raó d'economia processal, una inadequada utilització de la Justícia mitjançant el plantejament de successius plets per a resoldre qüestions que es podien haver resolt perfectament en un sol plet, el que obliga doncs a les parts a ser diligents quan plantegen un plet (els actors) o quan es veuen demandats per un plet (els demandats) per a resoldre en ell totes les qüestions que puguin quedar sota l'efecte de la cosa jutjada, ja sigui material o per efecte reflex, evitant així que un fet o qüestions puguin quedar d'una manera en una sentència i d'una altra en una sentència posterior.
Com deia el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 30-7-1996, núm. 693/1996, "se considera correcto el razonamiento de la sentencia recurrida respecto a que los vicios o defectos de construcción existentes cuando se entabló el primer juicio, que eran conocidos de la actora, no podían ser objeto de otro ulterior, ya que ello atentaría al principio de la seguridad jurídica.(...) Está claro que no desaparece la consecuencia negativa de la cosa juzgada cuando, mediante el segundo pleito, se han querido suplir o subsanar los errores alegatorios o de prueba acaecidos en el primero, pues no es correcto procesalmente plantear de nuevo la misma pretensión cuando antes se omitieron pedimentos, o no pudieron demostrarse o el juzgador no los atendió. (...) La abstención buscada de propósito -es decir: la exclusión del capítulo relativo a "la coordinación general y custodia" en la demanda inicial por daños y perjuicios- cuando eran patentes, por la indicada Auditoría Técnica y la pericia practicada entonces, los defectos en la carpintería de aluminio y madera, y las repercusiones nocivas del descuido en la atención de estos elementos, pertenece al espacio volitivo de la recurrente, que, consciente de la realidad de dicho estado de cosas al deducir...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Baleares 424/2013, 15 de Noviembre de 2013
...( SSTS 28-2-91 y 30-7- 96), postulados en gran medida incorporados explícitamente ahora al art. 400 de la nueva LEC . La SAP Tarragona 26 junio de 2.012 indica que, " la regla de preclusió prevista a l' art. 400 LEC, aplicable tant a la demanda com a la reconvenció - art. 406.4 LEC -, es vi......