STSJ Cataluña 606/2008, 22 de Enero de 2008
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:714 |
| Número de Recurso | 214/2007 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 606/2008 |
| Fecha de Resolución | 22 de Enero de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 22 de gener de 2008
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 606/2008
En el recurs de suplicació interposat per Paula a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 8 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 214/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Chiquipark, S.L.U., Chiquitin
ANTECEDENTS DE FET
En data 23 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2007 que contenia la decisió següent:
"Que ESTIMO EN PARTE la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Paula, frente a CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. y CHIQUIPARK, S.L.U. sobre despido, y DECLARO la improcedencia del sufrido por la parte actora con fecha 17/02/06, condenando a CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. a que readmita a la demandante en su puesto de trabajo y en las mismas condiciones que regían con anterioridad al despido; o, a su opción, que debe ejercitar en el plazo de 5 días desde la notificación de esta sentencia, a que indemnice al demandante en la cantidad de 6.513,97 euros; y en todo caso, con el abono de los salarios dejados de percibir desde el día del despido a razón de 66,81 euros diarios.
Que ABSUELVO a CHIQUIPARK, S.L.U. de todos los pedimentos formulados en su contra."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La actora ha venido prestando servicios para la empresa demandada CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. con la categoría de gerente, percibiendo un salario mensual bruto de 2.004,30 euros, con inclusión de prorrata de pagas extras, sin ostentar cargo alguno de representación unitaria o sindical de los trabajadores. (no controvertido)
La actora suscribió con CHIQUIPARK, S.L.U un contrato de trabajo en fecha 03/01/05. El día 01/07/05 CHIQUITIN CENTROS PROPIOS, S.L. comunicó a la actora su subrogación en la relación laboral mantenida entre aquella sociedad y la demandante. (documento 4 de la actora)
La demandante tuvo una hija en fecha 03/09/06, disfrutando de un periodo de baja por maternidad entre el 03/09/06 y el 25/12/06. La trabajadora disfrutó de vacaciones por el periodo del 26/12/06 al 17/02/07. (no controvertido, interrogatorio de la empresa).
Mediante carta de fecha 12/02/07, entregada ese mismo día, la empresa comunicó a la demandante su despido disciplinario con efectos de 17/02/07, carta cuyo contenido se da por reproducido, y en la que se imputa a la actora un "absentismo sin justificar" y "bajo rendimiento en su puesto de trabajo que venimos observando en los últimos meses", ofreciendo la liquidación y una "indemnización por despido" de 4.704,66 euros, anunciando que disfrutaría de vacaciones del 13/02/07 al 17/02/07. (folio 5).
A la demandante se le había comunicado telefónicamente que se procedería a su despido. (Testifical) Tras serle entregada la carta de despido, la trabajadora presentó a la empresa una solicitud de reducción de jornada laboral. (folio 49 y testifical sobre el momento concreto de presentación)
La empresa cuenta con un sistema de evaluación de sus trabajadoras por el que cada una de ellas, al final de cada año, expresa la valoración que le merece su propio trabajo y el de sus compañeras y superiores. En los cuestionarios de diciembre de 2005, referidos al año 2.005, algunas trabajadoras mostraban buena opinión respecto al trabajo desarrollado por la actora, mientras otras expresaban su descontento con aquel. En los cuestionarios de enero de 2007, referidos al año 2006 y en los que se evaluaba tanto a la actora como a quien la sustituyó en la gerencia durante su baja por maternidad, las trabajadoras expresaban su descontento con el modo en que la demandante había venido desarrollando sus funciones. (Documento nº 5 empresa)
En fecha 22/03/07 se celebró el preceptivo acto de conciliación con el resultado de sin avenencia. (Folio 6)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima en part la pretensió i declara la improcedència de l'acomiadament notificat per l'empresa demandada amb efectes del dia 17 de febrer de 2007. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
En el primer motiu del recurs postula la modificació del fet provat cinquè de la sentència que es refereix a que a la demandant se li va comunicar telefònicament que se l'acomiadaria. Després de lliurar-li la carta d'acomiadament, la treballadora va presentar a l'empresa una petició de reducció de jornada laboral. Proposa que es substitueixi pel text alternatiu per a que consti que " El dia 12 de febrer de 2007, després de la seva reincorporació, la demandant va presentar a l'empresa una petició de reducció de jornada en base al què disposa l' article núm. 37.5 de l'Estatut dels Treballadors, i tot seguit se li va lliurar la carta d'acomiadament per l'empresa.". Basa la modificació en el document que cita.
La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.
En el cas present la modificació proposada es basa en el document de petició de reducció de jornada per maternitat en la qual no consta l'hora de la presentació de la comunicació del dia 12 de febrer, de la mateixa manera que en la carta d'acomiadament tampoc consta l'hora que va ser acomiadada. Aquests documents van ser valorats pel magistrat de la instància en la facultat que li confereix l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, juntament amb la resta de proves i elements de convicció aportats, com és la prova testimonial a què fa referència la sentència sobre aquest fet provat, que motiva que ni en la demanda es fa constar ni en la vista oral es va provar l'hora anterior del lliurament de la comunicació d'acolliment a la reducció de jornada per maternitat. Per tant, no podem estimar aquest objecte del recurs
L'altre objecte de suplicació és la denúncia de l' article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors, el Text Refós del qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995. En síntesi la part que recorre argumenta que el dia 3 de setembre de 2006 va iniciar permís per maternitat fins el dia 25 de desembre de 2006. Que tot seguit a partir del dia 26 de desembre va gaudir de les vacances pendents fins el dia 12 de febrer de 2007 que va incorporar-se al treball. Que va presentar la petició de reducció de jornada i l'empresa li va lliurar la carta d'acomiadament amb càrrecs disciplinaris genèrics a l'hora que li comunicava la seva decisió de què fes vacances fins el 17 de febrer, dia d'efectes de l'acomiadament.
La recurrent argumenta que va comunicar la decisió de reducció de jornada per cura del fill nat en el moment que ho podia fer que era el dia de la seva reincorporació al treball acabat el permís per maternitat i vacances pendents, atès que abans no s'havia incorporat a l'empresa. Conclou que la seva petició va ser el mateix dia de la reincorporació, dia en què es va procedir per l'ocupadora al seu acomiadament. Entén que en aquest cas concorre la nul litat de l'acomiadament segons el previst en l'article núm. 55.5 de l'Estatut dels Treballadors, ja que càrrecs imputats no s'han demostrat i la decissió empresarial ha sigut declarada improcedent. Afegeix com a segon argument que els efectes de l'acomiadament van ser el dia 17 de febrer, amb posterioritat a l'acolliment de reducció de jornada i la corresponent comunicació a l'empresa, de forma que l'acomiadament va ser efectiu després d'haver comunicat a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba