Pleno. Sentencia 57/2023, de 23 de mayo de 2023. Recurso de amparo 7544-2019. Promovido por don Carlos Carrizosa Torres y otros treinta y un diputados del grupo parlamentario Ciutadans del Parlamento de Cataluña en relación con las resoluciones de la mesa de la Cámara que admitieron a trámite una propuesta de resolución "de respuesta a la sentencia del Tribunal Supremo sobre los hechos del primero de octubre". Vulneración del derecho al ejercicio de las funciones representativas, en relación con el derecho de los ciudadanos a participar, a través de sus representantes, en los asuntos públicos: admisión a trámite de iniciativa parlamentaria que incumple el deber de acatar lo resuelto por el Tribunal Constitucional (STC 24/2022). Voto particular.
| Marginal | BOE-A-2023-14925 |
| Emisor | Tribunal Constitucional |
| Rango de Ley | Sentencia |
ECLI:ES:TC:2023:57
El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por el magistrado don Cándido Conde-Pumpido Tourón, presidente, y las magistradas y magistrados doña Inmaculada Montalbán Huertas, don Ricardo Enríquez Sancho, doña María Luisa Balaguer Callejón, don Ramón Sáez Valcárcel, don Enrique Arnaldo Alcubilla, doña Concepción Espejel Jorquera, doña María Luisa Segoviano Astaburuaga, don César Tolosa Tribiño, don Juan Carlos Campo Moreno y doña Laura Díez Bueso, ha pronunciado
EN NOMBRE DEL REY
la siguiente
SENTENCIA
En el recurso de amparo núm. 7544-2019, promovido por don Carlos Carrizosa Torres, doña Lorena Roldán Suárez, don Joan García González, doña Laura Vílchez Sánchez, doña Sonia Sierra Infante, don Ignacio Martín Blanco, doña Marina Bravo Sobrino, doña Noemí de la Calle Sifré, don Jorge Soler González, don Matías Alonso Ruiz, don Juan María Castel Sucarrat, doña Susana Beltrán García, doña Carmen de Rivera Pla, don Francisco Javier Domínguez Serrano, don Antonio Espinosa Cerrato, don David Mejía Ayra, don Javier Rivas Escamilla, don Alfonso Sánchez Fisac, don Carlos Sánchez Martín, don Sergio Sanz Jiménez, doña Elisabeth Valencia Mimbrero, don Martín Eusebio Barra López, doña Blanca Navarro Pacheco, don José María Cano Navarro, doña María Francisca Valle Fuentes, doña Munia Fernández-Jordán Celorio, don Dimas Gragera Velaz, don Manuel Rodríguez de L’Hotellerie de Fallois, don Héctor Amelló Montiu, doña María del Camino Fernández Riol, don David Bertrán Román y doña Maialen Fernández Cabezas, todos ellos diputados del Grupo Parlamentario Ciutadans del Parlamento de Cataluña, representados por el procurador de los tribunales don José Luis García Guardia y asistidos por el abogado don Carlos Carrizosa Torres, contra los acuerdos de la mesa del Parlamento de Cataluña de 22 de octubre de 2019, por el que se admite a trámite la propuesta de resolución «de respuesta a la sentencia del Tribunal Supremo sobre los hechos del primero de octubre»; de 29 de octubre de 2019, por el que se desestima la solicitud de reconsideración presentada contra el acuerdo anterior; de 26 de noviembre de 2019, que admite a trámite las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios Republicà, Junts per Catalunya y el subgrupo parlamentario Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent y de 26 de noviembre de 2019, que desestima la petición de reconsideración presentada contra el acuerdo anterior; así como contra todas las decisiones y actuaciones del presidente del Parlamento tendentes a hacer efectivos dichos acuerdos. Ha comparecido y formulado alegaciones el Parlamento de Cataluña, representado por su letrada. Ha intervenido el Ministerio Fiscal. Ha sido ponente el magistrado don César Tolosa Tribiño.
I. Antecedentes
-
Mediante escrito registrado en este tribunal el 27 de diciembre de 2019, los diputados del grupo parlamentario Ciutadans del Parlamento de Cataluña, representados por el procurador de los tribunales don José Luis García Guardia y asistidos por el abogado don Carlos Carrizosa Torres, interpusieron demanda de amparo contra las siguientes resoluciones del Parlamento de Cataluña:
a) Acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña, de 22 de octubre de 2019, por el que se admite a trámite la propuesta de resolución «de respuesta a la sentencia del Tribunal Supremo sobre los hechos del primero de octubre».
b) Acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña, de 29 de octubre de 2019, por el que se desestima la solicitud de reconsideración presentada por el grupo parlamentario Ciutadans contra el acuerdo anterior.
c) Acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña, de 26 de noviembre de 2019, por el que se admiten a trámite las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) — núm. registro 52252—, Junts per Catalunya (JxCat) —núm. registro 52213— y el subgrupo parlamentario Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent (CUP-CC) —núm. registro 51631—.
d) Acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña, de 26 de noviembre de 2019, que desestima la petición de reconsideración presentada por el grupo parlamentario Ciutadans contra el acuerdo anterior.
e) Todas las decisiones y actuaciones del presidente del Parlamento de Cataluña tendentes a hacer efectivos dichos acuerdos.
-
Los hechos relevantes a los efectos de resolver la presente demanda de amparo son los siguientes:
a) Por acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña, de 22 de octubre de 2019, se admitió a trámite la propuesta de resolución «de respuesta a la sentencia del Tribunal Supremo sobre los hechos del primero de octubre» presentada por los grupos parlamentarios ERC, JxCat y el subgrupo CUP-CC. Dicho acuerdo se adoptó por tres votos a favor (el presidente, el vicepresidente primero y el secretario primero) con el voto de calidad del presidente y tres votos en contra (el vicepresidente segundo, el secretario segundo y la secretaria tercera).
La moción fue publicada en el «Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña» («BOPC») núm. 446, de 22 de octubre de 2019. En su única versión oficial, en catalán, tenía el siguiente tenor literal:
La sentència del Tribunal Suprem contra els líder socials i polítics de l’independentisme suposa una profunda regressió en matèria de drets i llibertats, no només per a Catalunya, sinó per a tot l’Estat espanyol. La sentència no només condemna a penes elevadíssimes de presó a 12 homes i dones de pau per a ver organitzat i promogut la celebració d’un referèndum, sinó que tindrà com a conseqüència una severa limitació de l’exercici dels drets fonamentals i la criminalització de la dissidència política. Al mateix temps, la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya constitueix una vulneració inacceptable del dret a la representació política dels diputats i les diputades, els quals tenen dret a exercir la llibertat d’expressió i la iniciativa política sense coaccions de cap tipus. I atesa la situació d’excepcionalitat democràtica provocada per la citada sentència i els intents de censura al Parlament de Catalunya promoguts pel Tribunal Constitucional, constatant que aquests fets constitueixen una violació flagrant del drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes en el nostre ordenament jurídic i en els instruments i pactes internacionals en matèria de drets humans i de drets civils i polítics, Per tots aquests motius, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya, el Grup Parlamentari Republicà i el Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular presenten la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya:
1. Rebutja la sentència dictada pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907-2017.
2. Exigeix la llibertat dels presos polítics, i les preses polítiques, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió.
3. Expressa la seva indignació davant una sentència injusta que limita l’exercici dels drets fonamentals i s’emmarca en una deriva autoritària de l’Estat que afecta el conjunt dels demòcrates, no només els independentistes.
4. Considera un escàndol democràtic la condemna a onze anys i mig de presó a la presidenta Carme Forcadell per haver permès que al Parlament de Catalunya s’hi pogués parlar de tot.
5. Afirma el caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista, tal com ha demostrat en les múltiples mobilitzacions dutes a terme durant la darrera dècada.
6. Adverteix que la sentència estableix un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de protesta, com per exemple l’aturada d’un desnonament, l’ocupació d’un centre sanitari o el tall d’un carrer per una manifestació, podrien convertir-se en delictes de sedició.
7. Denuncia que l’Estat espanyol imposa la criminalització generalitzada de la dissidència política, en perseguir amb penes de presó l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, d’opinió i de manifestació, tal com ho demostren els múltiples casos de cantants, titellaires, sindicalistes o activistes pel dret a l’habitatge processats en diferents llocs de l’Estat.
8. Reitera que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol és de naturalesa política i que, per tant, no es pot resoldre mitjançant els tribunals: ni la ciutadania d’aquest país ni les majories parlamentàries no renunciaran a llurs conviccions per més repressió que hi hagi.
9. Denuncia la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya, clarament incompatible amb l’autonomia i la inviolabilitat de la cambra.
10. Reivindica el dret dels diputats a debatre sobre tots els assumptes que interessen a la ciutadania, inclosos el dret d’autodeterminació, la monarquia o la sobirania.
11. Davant les coaccions dels poders de l’Estat per a intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d’expressió de tots els diputats i diputades Sense fissures. Perquè si la censura entra al Parlament de Catalunya, es desvirtua el sentit de la institució. Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític.
12. Entén que les competències autonòmiques no poden definir els límits d’allò de què es pot parlar al Parlament de Catalunya, perquè els legítims representants del poble de Catalunya s’han de poder posicionar políticament sobre qüestions com la invasió per Turquia del Kurdistan, la crisi dels refugiats o l’emergència climàtica, per posar només alguns exemples.
13. Recorda que el Parlament de Catalunya ha aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret d’autodeterminació des de l’any 1989 sense que això hagi estat objecte de persecució i censura per part de les institucions de l’Estat, i es compromet a continuar fent-ho si aquesta és la voluntat dels diputats de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba