El futur que volem necessita més i millor lideratge i ambició política
| Páginas | 1-6 |
Page 1
La Conferència de les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible (Rio+20) s’ha dut a terme a Rio de Janeiro entre el 20 i el 22 de juny passats, precedida de la darrera de les sessions de la Comissió Preparatòria. 57 caps d’Estat, 8 vicepresidents, 31 caps de Govern, 9 viceprimers ministres i 487 ministres, a banda de 12.000 delegats, han estat presents en la Conferència, en representació de 188 Estats. Centenars d’actes paral·lels s’han desenvolupat en la mateixa seu de la Conferència, un espai de 570.000 m2a la zona de Barra de Tijuca, i en l’escenari alternatiu de la Cimera dels Pobles, ubicat enfront de la platja de Flamengo. En la mateixa han participat prop de 10.000 representats de les ONG i altres major groups. Per acabar amb les xifres brutes de l’esdeveniment, s’ha d’assenyalar que més de 4.000 representants de mitjans de comunicació n’han fet la cobertura informativa.
Tanmateix, malgrat les dimensions del desplegament tant polític com social com mediàtic, l’únic resultat de la Conferència és un document adoptat sense oposició de facto el dia 19 de juny, abans de l’inici formal de la Conferència, a partir d’una proposta de Brasil, amfitrió de la Conferència, sota el títol El futur que volem, per al que s’ha evitat la qualificació de resolució o, fins i tot, de declaració. La primera dada a retenir és que la negociació ha estat absent durant els dies de la Conferència, ocupats exclusivament a donar cabuda a la llarga llista d’oradors inscrits en la representació dels estats participants davant del plenari de la Conferència. La segona dada és la pràctica impossibilitat d’actuació en la Conferència de les ONG, excloses de l’accés al pavelló de les delegacions oficials i amb un accés molt limitat al plenari, on van poder realitzar una única intervenció conjunta de dos minuts.
En aquesta intervenció, el 20 de juny les ONG van emfasitzar la urgència del moment i la responsabilitat dels Estats presents per revertir les dinàmiques actuals. Les ONG van denunciar que el document proposta està mancat de qualsevol esment als límits del planeta, a punts d’inflexió o a la capacitat de càrrega de la Terra, amb la qual cosa consideraven el text com a "completament fora de contacte amb la realitat" i inacceptable. En aquesta brevíssima intervenció, la representació de les ONG va assenyalar que moltes d’elles van subscriure a la vista de la proposta un document titulat El futur que no volem, en el que es reclamava l’eliminació de la referència, en el paràgraf primer del Document final, a la "plena participació de la societat civil" en la
Page 2
Conferència. També esmentaven alguns exemples il·lustratius de la debilitat del Document final de la Conferència, en aspectes com l’àmbit del finançament del desenvolupament sostenible, l’explotació dels recursos marins, l’adopció de noves normes convencionals, o l’omissió de qualsevol referència als conflictes armats, entre altres. Però no va haver cap resposta a les seves demandes o a les seves propostes.
El Document final -un text llarg de quasi 60 pàgines i 283 paràgrafs- és bàsicament una reiteració de coses ja dites amb anterioritat, com ho prova la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba