Tribunal Constitucional
| Autor | Jaume Vernet i Llobet/Eva Pons i Parera |
| Cargo | Professor titular de Dret constitucional de Ja Universitat Rovira i Virgili/Professora de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 251-254 |
Page 251
Durant el període comprès des de gener a juny de 1992, s'ha publicat, en els suplements del BOE, una sentència rellevant des de l'òptica del dret lingüístic. A més han estat resoltes un parell d'interlocutòries relacionades amb l'objecte de la nostra ressenya.
Sentència del Tribunal Constitucional 236/1991, de 12 de desembre, ple. Ponent: Eugenio Díaz Eimil. Vegeu el suplement al boe, núm. 13, de 15 de gener.
Aquesta Sentència resol els conflictes de competència núm. 44/1986, 48/1986, 49/1986, 50/1986, 64/1986 i 1602/1988, presentats pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, pel Govern basc i la Junta d'Andalusia contra el Reial Decret 1616/1985, d'11 de setembre, pel qual s'estableix el control metrològic que realitza l'Administració de l'Estat, el
Page 252
Reial Decret 1617/1985, d'11 de setembre, sobre el procediment d'habilitació de verificació metrològica, el Reial Decret 1618/1985, d'li de setembre, pel qual s'estableix el Registre de Control Metrològic i el Reial Decret 579/1988, de 10 de juny, que regula el control metrològic de la Comunitat Econòmica Europea.
En el FJ 10 d'aquesta Sentència, després de considerar que corresponen a la Generalitat de Catalunya les potestats d'execució del control metrològic CE, el Tribunal resol en contra de la Generalitat la petició d'aquesta perquè el Tribunal declarés la inconstitucionalitat per incompetència de l'art. 23 del Reial Decret 598/1988 i de l'apartat 1.1 de l'annex I. Els preceptes impugnats deien que:
Las inscripciones que proceda efectuar conforme a lo dispuesto en elpre-sente Real Decreto se redactaran en lengua castelhna
(art. 23); i «La solici-tud y toda la documentarien que a ella se refiera se redactarà en lengua castellana. El solicitante dirigirà simultaneamente a todos los Estatutos [(sic) vol dir "Estados"] miembros un ejemplar de su solicitud» (apartat LI de l'annex I).
De manera que l'Administració imposa una única llengua oficial en la inscripció, la sol·licitud i la documentació addicional, malgrat l'existència de dues llengües oficials en un mateix territori.
El Tribunal entén que les actuacions no es poden realitzar indistintament en castellà o català, malgrat que el mateix Tribunal, en la stc 82/1986, fj 5, va assumir una definició d'oficialitat segons la qual es reconeix a la llengua considerada oficial com a vehicle de relació o de comunicació. En conseqüència, són llengües oficials les que l'Estat reconeix com a mitjà vàlid d'expressió de la seva voluntat i de la dels ciutadans. Per tant, les dues llengües oficials són indistintament mitjans d'expressió eficaços i vàlids.
El Tribunal, a partir de l'apartat 5.1 de l'annex I, que afirma que les distintes aprovacions de model ce es publicaran en el Diari Oficial de les Comunitats Europees, afirma que:
En este sentido, es de indudable relevancia para una recta comprensión del problema lo dispuesto en el apartado 5.1 del Anexo I, donde se afirma que las distintas aprobaciones de modelo cee se publicaran en un anexo especial del Diario Oficial de las Comunidades Europeas, puesto que parece innegable que dicha publicación formal deberd en todo caso efectuarse en alguna de las nueve lenguas oficiales de las Comunidades Europeas, según L·s normas propias del Derecbo Comunitario (art. 217 del Tratado de la cee y art. 5 del Reglamento n° 1 del Consejo de 15 de abril de 1958, por el que
Page 253
se fija el régimen lingü'istico de la cee, modificada en varias ocasiones tras las sucesivas adhesiones), y no en cualesquiera de las lenguas propias y oficiales de las Comunidades Autónomas, según las normas del Derecho Constitucional interno (art. 3.2 del Estatuto de Autonomia de Cataluna). Del mismo modo, elpàrrafo 2° del citado apartado 1.1 del Anexo I estabkce la obliga-ción directa del solicitante de una aprobación de modelo cee de dirigir «si-multàneamente a todos los Estados miembws» un ejemplar de su solicitud, no estamos, por tanto, ante un supuesto de relación de un ciuiadano con una Administración autonòmica, sinó ante verdaderos actos de comunicació» de poderes públicos entre si que deben ser regulados por las normas del Derecho Comunitària y, entre éstas, aquélhs que incumben a la oficialidad de las lenguas de los Estados miembros. Dïcho de otra manera: el problema de cudl sea la lengua en la que deban efectuarse las solicitudes de reconocimiento y contraste metrológico cee, h documentación que generan y las inscripció-nes que se proceda efectuar, cae dentro de la esfera del Derecbo Comunitària y no en la del reporto interno de competencias, objeto del conflicto constitucional.
Y en tal sentida, la expresión de «lengua oficial de conformidad con la legislaciórt del Estado en que se presente la solicitud», que emplea el citado art. 1.1 del Anexo I de la Directiva, debe entenderse en el sentido de referirse a las lenguas que, el Derecho Cotnunitario deckra oficiales en la Comunidad Europea, entre las cuales no se encuentra el catalan, si bien debemos advertir que el uso obligatorio de la lengua castellana no impide que la Administración autonòmica adopte las medidas necesarias para que el ciudadano pueda dirigirse y hacer uso indistintamente de ambas lenguas en sus relaciones con ella, però este derecho del ciudadano y correlativo deber de la Administración autonòmica no puede llevar a pensar que los preceptos impugnados vengan viciados de incompetència.»
Aquesta argumentació ens porta a ignorar la llengua de presentació dels documents, llengua oficial a Catalunya, i a plantejar-nos qui ha de córrer amb les despeses de traducció de la citada documentació: el ciutadà, l'Administració autonòmica, la central o la comunitària. Sentències com aquesta haurien de fer-nos reflexionar sobre l'actitud del govern espanyol, del Tribunal Constitucional i de les comunitats europees respecte de les llengües oficials en determinades parts del territori europeu. No és solament l'Administració catalana la que ha de complir els principis constitucionals i estatutaris que han reconegut un Estat plurilingüe, sinó que l'Administració central també ho ha de complir i, a més, fer-ho respectar per les autoritats comunitàries europees (vid. l'article de Jaume Vernet
Page 254
sobre «la regulació del pluriüngüisme a l'Administració espanyola», en aquesta mateixa revista).
La primera interlocutòria ha estat dictada a propòsit del conflicte positiu de competències núm. 879/1987, plantejat per l'advocat de l'Estat contra l'article 3 del Decret 10/1987, de 15 de gener, del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, per la qual es declara la manca d'objecte del litigi en apreciar la identitat amb els conflictes resolts mitjançant les sentències del Tribunal Constitucional 69 i 80/1988. Aquestes sentències tractaven de les competències de la Generalitat de Catalunya, de la Xunta de Galícia i del Govern de l'Estat respecte a l'etiquetatge comercial.
La controvèrsia competència! gira entorn de les condicions d'envasat i etiquetatge dels productes pirotècnics. El precepte discutit explicitava que les dades impreses a l'etiqueta d'aquests productes podien consignar-se només en llengua catalana. L'advocat de l'Estat sostenia que el títol competencial aplicable era el comprès a l'article 149.1.26, que reserva a l'Estat la competència exclusiva en matèria d'explosius. Contràriament, la Generalitat defensava l'exclusió del règim de les substàncies perilloses i, per tant, la plena aplicació de la doctrina general en matèria d'etiquetatge.
La segona interlocutòria acorda tenir per desistit el Govern de l'Estat en el conflicte de competències núm. 2055/1988, plantejat per l'advocat de l'Estat contra els articles 2 i 3 del Decret 180/1988, de 27 de juliol, del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, pel qual es dicten normes sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. La raó del desistiment ha estat la identitat de supòsit amb les citades sentències del Tribunal Constitucional.
