La successió de l’empresa familiar (una perspectiva societària) - Treball guanyador del premi “Lo Canyeret” d’articles jurídics. Desena edició, 2009
| Autor | Celestí Pol i Vilagrasa |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 23-29 |
Page 23
[VEURE FOTO EN PDF ADJUNT]
Si bé és cert que existeix unitat a l’hora d’admetre que en cap de les legislacions espanyoles no hi ha cap tipus de definició relativa a què s’ha d’entendre per empresa familiar –al marge d’alguna normativa sectorial en la qual s’estableixen elements per a la seva puntual delimitació–, també és cert que s’ha admès de forma generalitzada que una de les característiques determinants d’aquesta institució és la voluntat de perpetuació de la propietat en l’àmbit familiar, és a dir, la successió, sense entrar a determinar quin ha de ser el nucli familiar a tenir en compte per a la seva qualificació. 1
Així, la successió se sol assenyalar com el problema paradigmàtic de l’empresa familiar i, consegüent ment, ha estat una de les principals preocupacions en l’àmbit d’estudi d’aquesta institució. Tot i així, s’ha de remarcar que aquest no és l’únic problema al qual han de fer front les empreses familiars, sinó que al llarg de la seva vida s’hauran d’acarar a multitud de dificultats que cada una per si sola pot determinar la seva extinció: crisis de lideratge, crisis de finançament, falta de professionalització i competència, crisis de control, entre moltes altres.
De totes maneres, podem afirmar que el problema successori és el més preocupant per a les empreses de primera generació, fet que equival a dir que és el problema que a més empreses familiars preocupa, ja que el número d’empreses familiars de primera generació és enorme, mentre que la seva quantitat disminueix considerablement quan passen a la segona generació i de forma dràstica a partir de la tercera generació. Encara que a simple vista pugui semblar que qualsevol empresa que tingui un bon funcionament en el mercat i una economia interna sanejada té la supervivència garantida, aquesta impressió queda desmentida per les dades objectives que ens ofereix l’empresa familiar a Europa: tan sols una tercera part dels negocis familiars passa a una segona generació y únicament arriben a la tercera gene- ració una cinquena part d’aquestos. 2 En l’àmbit nacional, la situació no és més esperançadora, així l’ Instituto de Empresa Familiar ens ofereix una perspectiva similar, ja que en el cicle generacional dels 9’5 milions d’empreses familiars existents a España indica que el 65% són de primera generació, el 25% són de segona generació, el 9% de tercera generació i tan sols l’1% arriba a la quarta generació o més enllà. 3
Des d’aquesta perspectiva, el present article tindrà per objectiu l’anàlisi de les institucions jurídi ques que en l’àmbit societari ens poden ajudar a organitzar de forma coherent i ordenada la successió de l’empresari familiar. Al marge dels aspectes sociològics, econòmics o de gestió empresarial que puguin tenir interès en l’estudi de la successió de l’empresa familiar des d’un punt de vista global, ens centrarem en els aspectes patrimonials de la successió i tractarem les fórmules jurídiques més adequades per donar la màxima garantia de transmissió efectiva de la propietat a la persona que hagi estat escollida. Com a qüestió prioritària és necessari determinar quins són els objectius que tot empresari es fixa al moment de plantejar-se la seva pròpia successió; entre els múltiples objectius assenyalats per la doctrina, nosaltres en destaquem tres per ser els que es troben en tots els supòsits d’empresa familiar:
- Garantir la unitat i continuïtat de l’empresa sense interrupció de l’activitat.
- Elecció del successor idoni per garantir les referides unitat i continuïtat.
- Satisfacció patrimonial adequada de la resta de fills no escollits com a successors de l’empresa, si és el cas.
Un cop determinats els objectius als quals aspirem mitjançant l’activació dels mecanismes jurídics per a la successió de l’empresa familiar, podem passar a analitzar quins seran els més idonis per a tal finalitat.
Aquest article es dedica bàsicament a l’estudi dels mecanismes jurídics de caràcter societari als quals po-Page 24dem recórrer per a l’ordenació de la successió de l’empresa familiar, la qual cosa implica deixar de banda les empreses que no desenvolupin la seva activitat mitjançant una societat mercantil, és a dir, les empreses individuals.
Així mateix i per tal d’acotar el perímetre del nostre estudi, desenvoluparem únicament les qüestions relatives a la societat de responsabilitat limitada, ja que es tracta del tipus societari més freqüentment utilitzat en l’àmbit de les empreses familiars 4 sense oblidar que aquest no pot ser considerat en cap cas un element determinant d’aquestes. 5
Entre les institucions de dret societari que permetran una pacífica transició de l’empresa familiar sense interrupció de l’activitat analitzarem les següents: restriccions a la transmissió de participacions socials; participacions sense vot; i prestacions accessòries.
Potser també seria interessant estudiar els nous supòsits, introduïts per la reforma de la Llei de Societat Limitada Nova Empresa, en els quals la societat de responsabilitat limitada pot adquirir les seves pròpies participacions (art. 40 LSRL), però degut al seu caràcter transversal i instrumental creiem més oportú comentar aquesta regulació en el context dels supòsits de fet que donen lloc al seu exercici –bàsicament supòsits de restricció en la transmissió de participacions.
En l’àmbit de l’empresa familiar, l’objectiu que s’intentarà assolir per mitjà de les restriccions a la lliure transmissió de participacions socials serà la translació del component familiar a l’estructura societària i, per tant, dotar aquest component de rellevància jurídica.
És habitual que en l’empresa familiar existeixin unes relacions de poder basades precisament en la pròpia relació familiar. En aquest sentit, quan el funcionament de l’empresa familiar és normal, la coercibilitat moral intrínseca a les referides relacions de poder fan del tot innecessari recórrer a mecanismes jurídics dotats de coercibilitat judicial per tal d’organitzar l’estructura empresarial.
Tanmateix, per tal de mantenir intacte l’atribut de coercibilitat de les relacions familiars i per tal de restablir la normalitat en situacions de crisi, és totalment necessari evitar l’entrada a l’empresa de persones alienes al cercle familiar que puguin alterar el referit status quo i, en el seu cas dotar-se de mecanismes per excloure’ls.
A aquesta qüestió dedicarem el present apartat fent especial referència als supòsits de transmissió de participacions per causa de mort, a la transmissió forçosa de participacions i a la situació de noves titularitats de participacions degudes a la dissolució del vincle matrimonial, ja que la resta de supòsits queden perfectament regulats a la llei.
Hem de començar però, per l’estudi de les tècniques restrictives de la transmissió de participacions admeses en el nostre ordenament: l’autorització, la preferència i el rescat; les dues primeres tècniques ens seran útils per a la configuració del règim de transmissió voluntària, mentre que el rescat desplega la seva verdadera funció en l’àmbit de les transmissions involuntàries.
-
Autorització.
Aquesta tècnica es fonamenta en la possibilitat de denegar l’entrada d’un tercer subjecte en base al criteri discrecional de la persona o òrgan facultat per a decidir.
En l’àmbit de les societats de responsabilitat limitada, la Llei permet fins i tot la prohibició plena de transmissió de participacions, sempre que s’ofereixi un dret de separació també absolut (art. 30.3 LSRL). En aquest supòsit, s’ha considerat que es tracta d’una denegació absoluta, per part de la societat, de l’autorització per transmetre, sens perjudici d’excepcionar aquesta regla per mitjà del mecanisme de la derogació singular dels estatuts. 6
-
Subscripció preferent.
El dret de prelació en la subs- cripció de les participacions que hagin de ser objecte de transmissió consisteix en atorgar l’opció a l’afavorit o afavorits d’adquirir-les amb prioritat a qualsevol altra persona.
El dret d’adquisició preferent pot atorgar-se a favor d’algun o de la resta de socis o bé a favor de la societat. També es poden establir drets d’adquisició preferent consecutius, primer a favor d’un o alguns socis i després a favor de la societat.
En les societats de responsabilitat limitada, la Llei 7/2003, d’1 d’abril, de la Societat Limitada Nova Empresa ha facilitat enormement l’efectivitat d’aquesta tècnica, al permetre l’autocartera (art. 40 LSRL). Amb anterioritat a aquesta modificació, l’activació de les tècniques restrictives de la transmissió de participacions podia resultar totalment inope-Page 25rant degut a la falta de liquiditat dels afavorits i es podia arribar fins i tot a la liquidació de la societat degut a l’amortització de les participacions del soci separat. Actualment, acostuma a ser habitual que les empreses familiars recorrin a l’ús de l’anomenat «bolsín familiar» per tal de dotar de liquiditat a la societat i permetre així l’exercici dels drets de subscripció preferent en els casos que sigui necessari.
-
Rescat.
La tècnica del rescat consisteix en la possibilitat de recuperació, a favor d’un o diversos socis, de la societat o fins i tot de tercers, de les participacions que hagin pogut ser transmeses. S’articula mitjançant l’obligació de venda i ha estat expressament acceptada en el Reglament del Registre Mercantil, en el seu article 188.3.
L’únic requisit per a l’establiment d’aquesta obligació de venda és la determinació clara i precisa de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba