Solucionari

AutorJosé Manuel Calavia Molinero
Páginas90-93

Exercicis d'autoevaluació

  1. Concepte i fonts del dret mercantil

  2. Els trets distintius més destacables del dret mercantil en la primera etapa de la seva formació històrica deriven directament del seu doble caràcter originari -professional i consuetudinari- i són els següents:

    - Antiformalisme, que es tradueix en una major flexibilitat en la contractació.

    - Protecció de la seguretat del tràfic en detriment, a vegades, de la pròpia seguretat jurídica.

    - Agilitat i rapidesa en la resolució dels conflictes, amb òrgans propis de decisió i execució (tribunals consulars).

    - Vocació d'uniformitat, tant en l'àmbit nacional com internacional.

  3. En la seva elaboració, predomina l'adopció d'una concepció objectiva. L'article 2n del Codi proclama la submissió al seu imperi de tots els actes de comerç "siguin o no comerciants qui els executin". Ara bé, aquesta voluntat objectivadora no es veu confirmada després en la resta de l'articulat; ben al contrari. Així, cal remarcar que, en la majoria dels preceptes dedicats a la regulació dels diversos contractes, s'exigeix, com a requisit indispensable per a considerar-los mercantils, la participació d'un comerciant. Es produeix, doncs, el binomi comerciant-acte de comerç com a criteri mixt (subjectiu-objectiu) de delimitació de la matèria subjecta a regulació en el Codi de comerç.

  4. A partir de la codificació, l'ús de comerç passa a ocupar una posició secundària en el quadre de fonts del dret mercantil. D'acord amb l'article 2n del Codi, solament serà d'aplicació en defecte de llei. Com a font del dret presenta, doncs, un caràcter essencialment supletori. Ara bé, quan l'ús de comerç resulta d'aplicació, pot desplegar, com a norma jurídica pròpiament dita, una funció interpretativa o integradora (ja sigui d'un contracte, o bé de la mateixa llei).

  5. Els factors que més han incidit en la renovació de les fonts tradicionals del nostre dret mercantil han estat, d'una banda, la promulgació de la Constitució de 1978 i, de l'altra, la nostra integració a la Comunitat Europea l'any 1985. L'impacte constitucional s'ha projectat tant en l'ordenació jeràrquica de les fonts com en el sistema de producció de les normes jurídico-mercantils. La integració a Europa, per la seva banda, ha comportat el reconeixement de noves fonts i la progressiva assumpció i incorporació a l'ordenament intern de la voluminosa obra legislativa comunitària de caràcter mercantil.

  6. L'empresa 1 l'empresari

  7. En el contracte de compra-venda d'establiment mercantil, el venedor està obligat, en primer lloc, a lliurar o a posar a disposició del comprador els diversos elements integrants de l'establiment. A més, ha de situar l'adquirent en les condicions precises perquè pugui utilitzar i explotar l'organització objecte de transmissió.

    En segon lloc, el venedor té el deure d'informar lleialment el comprador sobre l'organització interna de l'establiment i sobre les possibilitats d'actuació en el mercat. En tot cas, s'ha d'abstenir de pertorbar o impedir la demanda dels clients dirigida a la nova empresa. Pesa sobre el venedor, en definitiva, una obligació de no-competència.

  8. Per tal d'exercir la condició legal del comerciant o empresari s'han de complir els requisits generals establerts a l'article lr del Codi de comerç, que són els següents: tenir capacitat legal per a exercir el comerç i dedicar-s'hi habitualment. Aquests requisits generals -i les seves excepcions- es desglossen després amb detall en els articles 3r, 4t i 5è del Codi.

  9. Els auxiliars de l'empresari poden ser de dues classes: els auxiliars que presten els seus serveis en l'esfera interna de l'empresa i que no tenen facultats representatives, i els auxiliars de l'empresari amb facultats de representació, que col·laboren en l'esfera externa de l'empresa, entrant en relacions contractuals amb terceres persones en nom de l'empresari i per compte seu. La diferència entre els primers i els segons no està, doncs, en la naturalesa del contracte o de la relació que els vincula amb l'empresari, sinó en què els primers no tenen facultats representatives i els segons sí.

  10. Dues han estat les tècniques jurídiques assajades amb la finalitat d'oferir a l'empresari individual la possibilitat de limitar la responsabilitat derivada de l'exercici de la seva activitat en el mercat...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR