Situació legal i règim jurídic dels gats de carrer a Catalunya. Responsabilitat i competència municipal en la seva protecció i benestar. Exigibilitat de la responsabilitat i col·laboració de la ciutadania. Necessitat d'actualitzar la normativa catalana sobre protecció dels animals

AutorCarles Serrano Núñez
CargoAdvocat de la Generalitat de Catalunya
Páginas96-132
96
dret animal
Entre els animals domèstics de companyia, els gats ( espècie: gat comú, nom científic: Felis
catus)101 presenten una problemàtica normativa i social específica, la pròpia del que es coneix
    102, ja tradicional als països del nostre entorn, que és la que deriva de no
figurar aquests animals com a propietat de ningú, i viure, en conseqüència, en estat lliure o
semilliure, o bé, podria ser fins i tot en la condició  (que no al·ludeix pròpiament a
           esquerpa en la relació amb
humans) a zones urbanes i suburbanes.
En relació amb això, habitualment, la situació individual de cada exemplar és, o pot ser,
                
abandonat per               
                      
         103
També el mé               
que els gats que es troben en la situació esmentada tendeixen de manera natural a agrupar-se,
101 E                 I    
pel món, es pot consultar,            En la mente de un gato.
Nuevas respuestas de la Ciencia sobre cómo piensa su gato, de BRADSHAW, JHON (2013), edicions RBS bolsillo.
102 E               
corresponen als gats que podem trobar als carrers de les nostres poblacions són diferenciades, si bé a les ordenances
                  
pròpia idiosincràsia, com passa especialment en el cas dels gats ferals; això sense perjudici que pugui ser procedent
              A Du exposa en les seves
intervencions, disponibles a YouTube: així a https://www.youtube.com/watch?v=LNaLPUY9E2Q.
103 “          C nt una identificació electrònica amb
                
(art. 15 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de   N 
això, el cert és que molt pocs gats són identificats en aquests termes, i menys els de carrer, ja que, si de cas, solament
                 rdut i que
hagués estat prèviament identificat, o bé que hagués estat abandonat, si bé aquest darrer cas ja és difícil (el de gat
   E              
perdut, o bé que hagués estat abandonat, cas en el qual el que hauria de pertocar és reclamar la responsabilitat
          T      
la possibilitat de gestionar colòn         entificats de la manera
adient.
Situació legal i règim jurídic dels gats de carrer a Catalunya.
Responsabilitat i competència municipal
en la seva protecció i benestar.
Exigibilitat de la responsabilitat i col·laboració de la ciutadania.
Necessitat d’actualitzar la normativa catalana sobre protecció
dels animals
97
establint vincles més o menys sòlids, ja siguin familiars a partir de la pròpia descendència, o fins i
tot per vincles que podríem dir, per        
                
     en tot moment en aquest article, escollint així una
            
denominació es refereix.
P                er molt
diversa, i aquesta pot estar condicionada en bona mesura també en funció de la individualitat
   E             
       
dinàmica específica i pròpia de la colònia, que
com a fenomen animal col·lectiu pot
experimentar en conseqüència una gran
varietat.
D     
tradicionalment i fins no fa gaire temps, quan el
gat no vivia a les cases en els termes actuals, més
p      
viu a la llar dels humans, la presència dels gats al
     
una dinàmica vital de la societat que li era més o
menys adient. Contràriament a això, la dinàmica
social dels nostres temps més recents pot
propiciar, i de fet propicia, una proliferació
incontrolada de colònies, que pot generar
molèsties que derivin en accions humanes
lesives i intolerants, i en definitiva perjudicials
per als animals.
La irresponsabilitat dels propietaris que abandonen un gat amb el teòric convenciment que
               
consciència social i administrativa per gestionar de manera adequada les poblacions felines que
en resulten, genera una seriosa problemàtica sobre compatibilitat entre la protecció i el benestar
               -
se però que en moltes altres té la pell massa fina. Això es correspondria també amb la tendència
               
gran ciutat a tot arreu, suprimint així el toc de les campanes de les esglésies, el cant dels galls i
les olors dels animals de granja, supòsits sobre els quals cada cop tenim més exemples i que
retraten un tipus de subjecte urbanita un tant impresentable.
A partir de     la caracterització del fenomen dels gats de carrer i de les colònies
corresponents propicia una gra         
      C         
              de la
98
regulació, entre els quals els gats, que         
I             E   
animals de companyia, obligatòria en uns mínims per a  E    
normatiu autonòmic i municipal amb pocs exemples, quant al que afecta els ajuntaments, tot
        E        
tractar la problemàtica apuntada, conjunt normatiu més o menys important del qual deriva una
classificació, conceptualització i denominació també diversa.
No obstant això, no hi ha més remei, en aquest moment, que partir de la normativa vigent, per al
cas de Catalunya, amb les seves mancances i deficiències, i cercar la seva aplicació més adient
utilitzant instrumentalment els principis generals que deriven de la normativa pròpia, sobretot a la
              
coneix         
D  tant la naturalesa de les colònies de gats com la situació en què es troben els seus
          
apuntat, en funció de la caracterització individual i grupal dels seus components, certament, però
                
membres no poden ser absolutament independents del factor humà, ja que depenen
              
el seu aixopluc, o ambdues coses104.
A                mans
o bé, millor encara, que siguin alimentats directament per persones caritatives i generoses, sense
              
     I    és molt habitual que els gats aprofitin,
de la manera més útil i inversemblant, espais i objectes de la infraestructura constructiva urbana
que els pot servir de llar, encara que aquesta estigui en estat de ruïna105.
104 En relació amb els nivells més o menys intensos de dependència i/o interacció entre els gats de carrer i els humans,
cal insistir, per poder entendre millor tot el relatiu a la procedència de protegir les colònies corresponents, que per
                  
              E  
té interès el que DONALDSON, SUE i KYMLICKA, WILL diuen a Zoópolis, una revolució animalista (primera edició de
          Muchos perros y gatos pueden sobrevivi r por su cuenta, pero es
raro que prosperen, a menos que los humanos complementen su dieta  La mayoría de mascotas asilvestradas, como
los gatos y los perros, tiende a quedarse cerca de los asentamientos humanos, donde actúan como otros animales muy
adaptativos: rebuscan, cazan otros animales más pequeños, viven en edificios abandonados, etc. Como generalistas
adaptativos, tienden a una dependencia flexible y no específica de los humanos. Sin embargo, al igual que las palomas
de Trafalgar Square, algunos individuos establecerán relaciones de dependencia más específicas e inflexibles. Por
ejemplo, los perros y gatos asilvestrados suelen desarrollar relaciones específicas con humanos (vecinos, jardineros,
dueños de tiendas de alimentación o restaurantes) de los que pueden depender para que les den comida o les pongan
cuencos de agua
105 E       AGNÈ“ DUFAU         El
estatuto jurídico del gato callejero en Cataluña: cómo se recoge la existencia de los animales de compañía res nullius
en la legislación catalana   Animales y Derecho, coordinada per DAVID FAVRE i T. GIMÉNEZ-CANDELA,
  Los gatos callejeros no viven en el hogar de las personas, pero necesitan el entorno humano para sobrevivir,
y por esta razón se suelen agrupar en los núcleos urbanos o en zonas industriales. Sus contactos e interacciones con
las personas pueden ser de menor o mayor intensidad, con niveles de interacción muy dispares, dependiendo del grado
de involucración de las personas que cuidan de ellos

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR