Simposi sobre criteris d'avaluació lingüística en el procés de seleccio de funcionaris

Page 271

Els dies 25 i 26 d'abril de 1988 s'ha dut a terme a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya el Simposi sobre criteris ¿'avaluado lingüística en el procés de selecció de funciortaris, amb la qual cosa s'ha donat ccjmpliment a la indicació feta peí Conseller de Governació en la cloenda de les Jornades de reflexió sobre les llengües espanyoles a la Justicia organit-zádes per la Generalitat de Catalunya els dies 13 i 14 de novembre de 1987.

El simposi ha estat inaugurat peí Conseüer de Governació i hi ha assis-tit una mitjana de cinquanta persones, amb representacions de I'adrninis-tració autonómica i local del País Base, de la Comunitat Valenciana, de les liles Balears i de Catalunya.

El simposi s'inicia amb la ponencia La situado actual a Suissa, presentada peí senyor Robert Comet, funcionari internacional a Suissa i autor de ponéncies per al Colloqui sobre Ilengua i administrado (Introdúcelo al régim lingüístic suís), el Cicle de conferencies sobre traducció i modernitát en el llenguatge administratiu (La modemització dels Uenguatges adminis-tratius europeus) i les Jornades sobre técniques i métodes d'estudi del llenguatge administratiu (La modemització de VAdministrado i el sen reflex en l'estil dels documents admtmstratius). Comet, després de recordar que la Cbnstitució suissa reconeix ¡'existencia de quatre llengües nacionals (l'ale-many, el francés, l'italiá i el romanx), de les quals només tres son oficiáis (l'alemany, el francés i l'italiá), i el dret dé totciutadá a utilitzar la Ilengua oficial que prefereixi en les seves relacions amb l'Administració federal, afirma que els criteris d'avaluació lingüística es basen en un conjunt de fac-tors (els antecederos histories, l'organització política, la situació demográfica, la fnentalitat popular i, per sobre de tot, la voluntat de convivencia), i indica que, a Suissa, s'aplica com a Bélgica el principi de territorialitat lin-Page 272 güística, que comporta I'establiment de zones lingüísticament homogénies i estables. L'aplicació d'aquests principis implica que els funcionaris de les administracions publiques de l'estat suís (la federal, la cantonal i la local) siguín bilingües. Aquest bilingüisme dels funcionaris és garantit, primer, per rensenyament, que obre la possibilitat d'aprendre una segona Ilengua oficial, i, després, per I'organitzadó de cursos de perfeccionament de les Uengües oficiáis, els quals permeten de completar-ne el coneixement.

La segona ponencia, La situado actual al País Base, fou presentada peí senyor Perú Bazaco, Director general d'Administrado local del Govern Base i de l'Institut Base d'Administració Pública, i peí senyor Xavier Aiz-purua, planificador lingüístic a la Secretaria General de Política Lingüística, també del Govern Base. Intervingué, primer, Perú Bazaco, el qual va examinar el marc legal relatiu a l'avaluació lingüística en els processos de selecció dels funcionaris de les administracions publiques de la Comunitat Autónoma d'Euskadi. A continuado, Xavier Aizpurua presenta la situado sociolingüística del País Base i, després de remarcar que amb la promulgado del Decret 250/ 1986, d'Ús i normalització de l'euskara en les Administracions publiques de la Comunitat Autónoma d'Euskadi, s'ha optat per una estrategia racional, objectiva i progressiva de normalització lingüística en les Administracions publiques de la Comunitat Autónoma, va descriure les característiques del sistema d'avaluació lingüística que, d'acord amb les previsions del decret esmentat, s'aplicará des d'ara en els processos de selecció de funcionaris de qualsevol Administrado Pública, llevat de l'esta-tal. El sistema es basa en la delimitació i definido dels perfils lingüística de cada lloc de treball per la Secretaria de Política Lingüística del Govern base (Art. 3.3 del Decret 250/1986) i en el fet que aquests no podran ser alterats per les bases de les convocatóries d'accés a la funció pública, de provisió de llocs de treball o de promoció interna (art. 7 del Dret 250/1986). El perfil lingüístic d'un lloc de treball consisteix en: 1) El nivell de competencia d'euskara necessari per a l'exercici del lloc; i 2) La indicació de si el coneixement de l'euskara és o no preceptiu, o si aquest coneixement es considera com a mérit, cas en qué se n'establirá la ponderado corresponent. Tenint en compte, d'una banda, els criteris adoptats peí grup de treball alema (Grup per a l'análisi dels coneixements d'euskara del personal de les administracions publiques) i el parer dels membres de nolega (Técnics de desenvolupament de la Llei de Normalització del De-partament d'Educació, Universitats i Investigado) i, d'altra banda, consi-derant una mostra elaborada sobre la base de tots els llocs de treball tipus, la Secretaria de Política Lingüística ha establert cinc nivells estándards de suficiencia d'euskara, que resulten de combinar nivells diferents de destre-ses lingüís tiques oráis i escrites (comprensió i expressió) i que s'utilitza-ran per a la definido dels perfils lingüístics dels llocs de treball. Quant a l'avaluadó del nivel! de competencia lingüística, cal afegir, a mes, que elPage 273 grup alema ha dissenyat uns tests d'avaluació perqué siguin aplica ts en la selecció del personal del Govern base i dels seus ens institucionals.

Caries Duarte i Montserrat, Cap de la Secció d'Estudis de llengua catalana i Henguatge administratiu de 1'EscoIa d'Administrado Pública de Catalunya i membre de díferents tribunals d'oposicíó en representació de l'es-mentada Escola, i Joan Ramón Solé i Durany, Cap del Negociat d'Estudis i Aplicació de la Legislado de la Dírecció General de Política Lingüística, analitzaren de forma exhaustiva en la seva ponencia, La situado actual a Catalunya, la problemática relativa a la valorado dels coneixements lingüís-tics en la selecció dels funcionaris de les diverses administracions publiques del Principat. Caries Duarte comencá l'exposició oral d'aquesta ponénria re-cordant que el marc constitudonal i estatutari comporta que Padministra-ció ha de poder actuar en les dues llengües ofidals, i per aconseguir-ho s'ha preveure la selecció de personal degudament qualificat lingüísticament, i que la llei estatal 30/1984, de mesures urgents per a la reforma de la funció pública, ja estabieix, en l'article 19, una disposició en aquest sentit. A continuado, examina diacrónicament la situado de totes les administracions publiques que actúen a Catalunya. Quant a l'Administradó de la Ge-neralitat, la valoració dels coneixements lingüístics en la selecció de funcionaris s'ha caracteritzat per l'adopdó de diferents opcions en el decurs del temps, i, ara, mentre no es produeixi la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el recurs interposat peí Govern de l'Estat contra l'article 34 de la Llei 17/1985 de la fundó pública de rAdministració de la Generali-tat, la situació té un carácter provisional. Esmentá també, com a fet singular, el cas dels funcionaris docents, en qué es constata una tendencia a la valoració dels coneixements lingüístics, pero amb conseqüéncies només a posteriori (pensem, per exemple, en els concursos de trasllat) si nose'n superen les proves. Pel que fa a rAdministració Local (incloent-hi els eos-sos d'habilitació estatal), indica que s'hi constatava també una tendénda a valorar els coneixements lingüístics amb criteris diferents, i, respecte de 1'Administració de Justicia, destaca el fet que no es duen a la práctica les previsions legáis que la Llei Orgánica del Poder Judicial estabieix sobre la qüestió. Duarte es referí finalment a la situació de l'Administradó periférica de l'Estat a Catalunya, sobre la qual existeixen, quant a l'avaluació dels coneixements lingüístics, els preceptes de la Llei 30/1984, i, en el cas de preveure la selecció de personal degudament qualificat lingüísticament, i del personal sanitari, els de la Llei 14/1986, General de Sanitat.

El professor Claude Wilwerth, Vice-president de la Facultat de Ciéndes Administran ves de l'Institut d'ensenyament superior Lucien Cooremans de BrusseMes i autor del llibre Le statut lingüistique de la fonction publique bel ge, en la seva ponencia La situació actual a Bélgica presenta, amb gran amenitat, una visió clara i completa del régim lingüístic de les administra-Page 274 cions publiques beigues, Wilwerth dedica la primera part de la se va expo sido a la descripció del marc geográfic, historie i institucional, destacant-ne els aspectes sociolingüístics, i subratllá el fet que la clau de volta de tota la legislado lingüística belga actual és la Llei sobre l'ús de les llengües en l'ámbit administratiu, de 2 d'agost de 1963, que es basa en dos principis fonamentals, la divisió del territori en regions lingüístiques i la divisió dels servéis públics d'acord amb llurs competéncies terrítorials, i que crea tres órgans amb una funció de supervisió i de control de l'aplicació de la legislado lingüística: la Comissió permanent de control lingüístic, que vetlla de manera general per l'aplicació de les liéis lingüístiques; el Vice-governador de Brabant, alt funcionari que té encomanada la tutela administrativa de les entitats locáis de la zona de BruseHes i de la seva periferia quant a l'ús de les llengües a l'administració i a l'Escola; i el Secretariat permanent del reclutament de personal de l'Estat, encarregat de dur a terme els diversos exámens d'avaluació dels coneixements lingüístics i de l'expedició dels certi-ficats corresponents. En la segona part de l'exposició, "Wilwerth explica de forma detallada 1'estatuí lingüístic del personal al servei de cadascuna de les administracions publiques de l'Estat belga. Els funcionaris de TAdminis-tració central, on regeix el prinneipi del monolingüisme dels órgans adminis-tradus, son adscrits, en el moment en qué accedeixen a la funció pública, a una llengua determinada (francés o neerlandés, pero no alemany) en funció de la llengua en la qual hagin obtingut el seu títol académic; la prohibició estricta de canviar d'adscripció lingüística i el fet que els exámens de promoció es realitzin en la llengua a qué ha estat adscrit el funcionari condicionen tota la seva carrera administrativa. A mes de l'adscripdó lingüística dels funcionaris, existeixen carreres administratives paralleles, pero diferenciades lin-güísticament: tres per ais funcionaris amb categoría administrativa igual o superior a director (una de llengua francesa, una altra de llengua neerlandesa i una de bilingüe) i dues per a la resta dels funcionaris (una de llengua francesa i una altra de llengua neerlandesa); els llocs de treball existents es reparteixen entre aqüestes «escales», de forma igualitaria en el primer cas i segons les necessitats del servei a les regions francesa o neerlandesa. Els funcionaris han d'acreditar, per ser admesos a l'escala bilingüe, un co-neixement suficient de la segona llengua davant d'un jurat constituit amb aquest finalitat peí Secretan permanent del reclutament. La legislado lingüística preveu, a mes, la figura del funcionari bilingüe adjunt al titular d'un servei administratiu, que ha de pertányer a l'escala bilingüe o s'hi ha de poder incorporar. Quant ais fundonaris de l'Administració local de les regions lingüístiques francesa, neerlandesa i alemanya, el principi general és que no poden ser nomenats ni promoguts a llocs de treball supe-riors en la jerarquia administrativa si no coneixen la llengua de la regió cor-responent, i amb l'exigéncia d'un coneixement sufident de l'altra llengua ais que ocupin places de secretan i dipositari d'ajuntament, comissari de policía i secretan o dipositari d'organismes públics d'assisténcia social a les en-Page 275 titats locáis situades al costat de les fronteres lingüístiques, coneixement que cal acreditar en un examen. Pel que fa áls funcionaris dels ajuntaments de la regió bilingüe de BrusseHes, que son adscrits a un grup lingüístic francés o neerlandés en ingressar a rÁdministració, han de demostrar també mitjancant un examen el coneixement d'una segona llengua davant del Se-cretariat permanent de reclutament de personal. Per acabar Wilwerth indica que el régim lingüístic del personal dels servéis de PAdministració regional, entesos en sentit estricte (amb competéncies sobre mes d'una entitat local) o com a servéis dependents dels executius de les comunitats (francesa, flamenca i germánica) i les regions (valona, flamenca i la de Brusselles) en qué s'ha estructurat l'Estat belga després de les revisions constitucionals de 1970 i 1980, s'inspiren estretament en el dels funcionaris locáis.

El senyor Paolo Carrozza, professor titular de dret públic a la Facultat de Dret de la Universitat de Florencia i especialista en dret constitucional comparat, examina en la penúltima de les ponéncies, La situado a Italia, els criteris d'avaluació lingüística del personal de les administracíons publiques en els territoris de l'Estat italiá amb minories lingüístiques. Co-mencá la seva exposkió dient que hi ha una relació directa i estre-ta entre els régims jurídics que tutelen les díverses minories lingüístiques del país i els criteris de selecció lingüística dels funcionaris de les diferents administracions, i que, en conseqüéncia, I'examen d'aquests criteris s'hi ha de referir necessáriament. Carrozza remarca el fet que els régims de tutela previstos en favor de les diverses minories lingüístiques dels país configuren un quadre forca contradictor!: algunes minories (els francófons de la Valí d'Aosta, els sud-tirolesos de líengua alemanya i els Iadins de la provincia de Bolzano) disposen d'un régim lingüístic cotnplet, establert en disposicions normatives; al tres minories (els eslovens de Friuli Venezia Giulia), encara que compten amb un reconeixement constitucional, només están tutelades parcialment o teñen un reconeixement que es limita a la legislado regional (occitants i franco-provencals del Piemont, els grups Iadins i germanics del Véneto, etc.); i, quant a la resta de grups minoritaris (com ara els albanesos o els grecs), és probable que la Llei general sobre les minories lingüístiques els permeti cl'obtenir alguna mesura efectiva de tutela. Afegí que els régims de tutela completa s'estructuren o bé en la forma d'una autonomía territorial per a la minoría en qüestió o bé a través de l'adequació de la legislado estatal a les exigéncies especifiques de cadascuna de les minories, amb la particularitat que en certes matéríes (ensenyament o justicia) aquesta adequació legislativa és competencia exclusiva de l'Estat. Carrozza afirma que l'experiéncia italiana condueix a pensar que el problema de la selecció lingüística dels funcionaris en els paisos multilingües ha assolít relleváncia propia, ates que la qualitat dels servéis públics está estretament Iligada amb la competencia lingüística dels funcionaris que els presten i que la introducdó de criteris lingüístics en els pro-Page 276 cessos de selecció dels funcionaris serveix per fer efectiu l'exercid dels drets lingüístics reconeguts en l'ordenament i per assegurar que les admi-nístracions tinguin una composició proporcional a la importancia demográfica de cadascun dels grups lingüístics. Carrozza, després de subratllar el fet que certs principis generáis d'organització administrativa -cotn ara el prindpi constitucional d'accés a la funció pública per oposició- limiten la introducció en els processos de selecció de criteris d'avaluació lingüística que no teñen una correlació estricta amb els régims jurídico-lingüístics de les minories, va descriure la situado a la regió de la Valí d'Aosta, per a la qual l'estatut especial de 1948 preveu un régim de bilingüisme fonamentat en la cooficialitat del francés i l'italiá i en el fet que els actes públics, llevat dels que emanen d'órgans judicials, poden ser redactáis en qualsevol llen-gua. Aquests prindpis impliquen un bilingüisme passiu (entendré ambdues llengües) pero no actiu (parlar-Íes totes dues) per parí del fundonariat de la regió, que cal garantir introduint criteris d'avaluació lingüística en la seva selecció. En aquest sentit, s'exigeix ais funcionaris de l'Administració estatal a la regió un coneixement suficient de la llengua francesa, que s'ha d'acreditar en una prova preliminar a l'oposició, i es considera com a mérit pre-ferent per a l'accés a la fundó pública, amb independencia del grup lingüís-tic a qué es pertany, el naixement i la residencia a la Valí. Pel que fa ais llocs de treball de l'administració estatal a la regió, només hi poden acce-dir funrionarís que en siguin originaris o que coneguin la llengua francesa, condidons que també han de complir els funcionaris estatais que participen en els concursos de trasllat per cobrir places vacants a la regió. Ais secretaris d'ajuntament, que a Italia depenen de l'Estat, se'ls exigeix, a causa de la rellevanda de llurs funcions, un pie coneixement de la llengua francesa, i el compliment d'aquest requisit es considera -de moment i du-rant un període transitori de deu anys -tan important que es prescin-deix paradoxalment d'exigir-los la (licenciatura en dret. Quant ais funcionaris docents, la selecció lingüística és mes rigorosa a fi d'assegurar que pos-seeixin un bilingüisme actiu d'un nivell considerable -s'ha d'acreditar en una prova previa a l'oposició un pie coneixement del francés -i es garan-teix la mobilitat dels funcionaris docents estatais sempre que demostrin el nivell de coneixement de la llengua francesa indicat i la seva capacitat d'ensenyar-hi. D'altra banda, el fet que la major part dels francofons de la Valí d'Aosta no parlen el francés sino un dialecte d'aquest, el franco-pro-vencal, ha comportat que se n'organitzin cursos d'aprenentatge -el francés és la llengua de la burgesia i de les élites culturáis- per ais funcionaris docents. A continuado, Carrozza explica el régim lingüístic dels sud-tirolesos a la provincia de Bolzano. Es tracta d'una situado forca mes complexa -hi ha un conflicte étnic latent que arrenca de 1'época febds-ta, quan s'afavorí la immigració massiva d'italians amb la intenció d'assimi-lar progressivament el grup alemany autocton-, el tret fonamental de la qual és la separado lingüística dels grups que coexisteixen en el mateixPage 277 ámbit territorial a fi de garantir-ne la no-integració. En la practica, el respecte d'aquest principi de separado comporta, en primer lloc, atesa la coofi-cialitat de l'alemany i 1'italiá, una organització administrativa en depen-déncies paral-leles, pero lingüísticament separades, en les quals presten ser-veis funcionaris que son bilingües actius, i que a les escoles l'ensenyament es realitzi en la llengua materna dels alumnes per professors la llengua materna dels quals coincideix amb la d'aquells (en aquest régim d'escoles lingüísticament separades l'altra llengua oficial s'ensenya com a segona llengua). L'avantatge d'aquest régim lingüístic és que simplifica la selecció dels funcionaris docents: a I'escola aletnanya, hi ensenyen professors que teñen Palemany com a llengua materna i a la italiana els qui hi teñen 1'italiá. En segon lloc, els llocs de treball vacants a les administracions es reparteixen entre els grups lingüístics de forma proporcional, de manera que l'accés ais que han estat assignats a un grup lingüístic determinat és reservat ais qui hi pertanyen; aquest fet esdevé, segons Carrozza, el meca-nisme mes important i decisiu de selecció lingüística del personal al servei de les administracions. A mes d'aquesta selecció indirecta, n'hi ha una altra d'específica amb l'objectiu d'assegurar el coneixement efectiu de les dues llengües oficiáis, que consisteix en la superació d'un examen -la seva difi-cultat varia en fundó de la categoría administrativa-, amb la qual cosa s'obté un certificat de bílingüisme; la possibilitat de prendre part en les convocatóries d'oposició per accedir a un determinat eos administratiu se subordina a la possessió del certificat corresponent a aquest. Carrozza indica, finalment, que a la provincia de Bolzano existeixen disposicions legáis que estableixen, análogament al que succeix en la Valí d'Aosta, la preferencia dels qui hi resideixen per presentar-se a les oposidons que es convoquen per ocupar llocs de treball en les corporacions locáis de la provincia.

La darrera ponencia, Reflexions sobre la situado actual a I'Administra-, ció central de l'Estat, la va presentar el senyor Jesús Prieto, Director de la uned a Segóvia i professor de dret administratiu. Prieto, en la primera part de la seva exposició, analitzá la situació actual de l'exigéncia de llengües estrangeres a 1'administració central. Indica que el coneixement d'idio-mes no és actualment un requisit del lloc de treball sino una aptitudque s'ha d'acreditar durant l'oposició, a través de proves especifiques pero de contingut variable -sovint s'avalúa el coneixement d'una variant técnica de l'idioma relacionada amb les funcions-, la forma de valoració de les quals és simplement apte o no apte, i que s'exigeixen preferentment l'an-glés i, després, el francés (l'alemany es demana amb menys freqüéncia, pero forca mes que el rus i 1'italiá). Pel que fa ais cossos generáis, en les convocatóries d'accés realitzades fins ara s'ha avaluat el coneixement del francés o de I'anglés mitjancant una prova, obligatoria o no, en la fase selectiva i, actualment, la previsió és de dur a terme dos exercicis eliminatoris, un dels quals pot quedar ajornat fins a la fase de formado del funcionan;Page 278 en les convocatóries de provisió de llocs de treball subsegüents a Tingres al eos, l'idioma només apareix com a requisit de forma excepcional, llevat de les convocatóries per a places del Ministeri d'afers estrangers. Esmentá, com a cas singular, la reglamentado del coneixement d'idiomes del personal militar, que és sistemática: posteriorment a Tingres es realitzen exWens periódics perqué se'n pugui acreditar el coneixement oral i escrit i s'esta-bleix una gradado de nivells que va de Tu fins al cinc; els nivells superiors no s'adquireixen amb carácter definitiu fins a la tercera revalidado. Quant al régim jurídic de les llengües autonómiques territorials en Tadministra-ció central, Prieto subratllá el contrast entre Texigéncía de llengües estran-geres, exigides de forma amplia en les convocatóries d'oposidó, i la de les llengües territorials, que no s'exigeixen, tret del cas dels funcionaris do-cents, ni en les convocatóries d'accés ni en les de provisió de llocs de treball, i plantejá el desajustament entre Tart. 3 de la Constitució espanyola, les conseqüéncies del qual sobre la competencia lingüística dels funcionaris públics semblen obvies, i la jurisprudencia establerta peí Tribunal Constitucional, que no condueix a la incorporado de proves ¿'idioma en Taccés a la funció pública estatal i que es limita a exigir el biüngüisme objectiu dels servéis estatals pero no el dels seus funcionaris. Prieto, en la segona part de la seva intervenció, examina Taplicació dels principis de mérit i capaeitat en relació amb el coneixement de llengües (estrangeres i autonómiques) pels funcionaris públics, la qual depén alhora del sistema de valors constitucionals i del model de funció pública adoptat. En aquest sentit, des-prés d'assenyalar que el model estatal de funció pública no es correspon amb I'obert (americá) ni amb el tancat (francés), afirma que el coneixement de llengües és un requisit de capaeitat que s'ha de verificar en la provisió de llocs de treball. Prieto presenta, en la part final de la seva exposició, un seguit de propostes. Respecte de I'avaluació dels idiomes estrangers en la selecció dels funcionaris públics estatals, és necessária una política global integrada, en qué son indispensables la reglamentado dels criteris d'exigén-cia de llengües estrangeres des d'un punt de vista normatiu i la definido del perfil Üngüístic del Iloc de treball, que s'ha de basar en tres parametres: quins son els idiomes necessaris, quin és el nivell exigible i si s'han d'exi-gir amb carácter ordinari o no. Quant a I'avaluació de les llengües autonómiques, considera que, ates Testil ambigú dels preceptes que preveuen aquesta qüestió en les liéis, cal cercar formules mes precises i operatives de resoldre-la, i va proposar de desplacar I'avaluació de la capaeitat lingüística dels funcionaris des de Tingres al eos al moment de la provisió dels llocs de treball.

El simposi acaba amb una taula rodona, en la qual participaren tots els conferenciants i hi actúa de moderadora la senyora Mónica Pereña, de TEs- cola d'Administrado Pública de Catalunya. La taula rodona s'inkiá amb la - constatado que Tanálisi de les ponéncies posa en relleu Texisténcia de reali-Page 279 tats diferents, i de tractaments també diferents, quant a la presencia efectiva de les Ilengües oficiáis en les administracions publiques dels diversos estats (la situació és mes estable en els casos de Suissa.i Bélgica que en l'Es-tat espanyol, on la normativa sobre aquesta qüestió és forca recent) i s'hi debateren, sovint amb intervencions dels assistents, aspectes varis. S'ana-litzá en quina mesura el sistema base d'elaborado dels perfils língüístics dels llocs de treball és suficient per garantir una atenció adequada ais ciu-tadans que parlen éuscar en les zones sociolingüístiques en qué aquesta llen-gua gairebé no s'utilitza, i s'examina la conveniencia d'adoptar amb els fun-cionaris dels cossos d'habilitado nacional que hagin d'ocupar llocs de treball en les comunitats autónomes amb llengua propia (secretaris i interventors d'ajuntament) sistemes d'avaluació lingüística en els processos de selecció análegs ais que s'apliquen ais funcionaris docents. Es feren també diverses consideracions sobre la pertinencia de distingir entre Ilengües nacionals i Ilengües oficiáis -malgrat que el primer d'aquests conceptes té respecte del segon un desenvolupament teoric escás-; s'esmentá que en aquest sentit hi ha a Europa dos models básics: el que configuren Bélgica i Suissa, en qué es reconeixen com a nadonals diverses Ilengües, i el representat per Italia i Espanya, segons el qual només una llengua té la considerado de nacional; i es recordá que la constíturionalització del castella com a única llengua nadonal recolza sobre el fet que els dutadans de les comunitats autónomes amb llengua propia coneixen el castella. S'analitzaren també, d'altra banda, les previsions legáis d'oficialització del sard i del cátala a Sar-denya i les possibilitats reals d'implantado d'aqüestes Dengues en les administracions publiques dels territoris en qué es parlen, possibilitats que de moment no sembla gaire factible de concretar ates que no s'ha aplica t a aqüestes minories rexperiéncia de la Val! d'Aosta i del Sud-Tirol.

Aquesta taula rodona de valoració del Simposi finalitzá amb la formulado de les conclusions següents:

- El sistema d'avaluació lingüística seguit a Catalunya no és tan complet com el base, de perfils lingüístics individúan'tzats, pero pot resultar sa-tisfactori si se segueix de manera sistemática i coherent. En tot cas s'ha d'assegurar el compliment de l'art. 19 de la Llei 30/1984 mentre no hi hagi acord o sentencia sobre I'article 34 de la Llei 17/1985.

- No es considera suficient que una persona redacti una prova en cátala i una altra en castella per considerar que ha acreditat el coneixement de les dues Ilengües. Cal comprovar que compleix els mínims impres-dndibles (nivell elemental per al eos subaltern i nivell mitja per ais al-tres cossos), amb uns criteris que síguin clars, concrets i explicuables.

- La prova en qué s'avalui el coneixement de cátala con vé que siguí la de l'exercici mes directament relacionat amb les tasques ordináries corres-ponents al eos (per exemple, en el cas de subalterns, I'entrevista oral; enPage 280 el cas dels administratius, en la redacció d'un document administratiu; en el cas dels cossos de gestió i superior, en el supósit práctic).

Convé definir unes normes generáis mes precises peí que fa a l'avalua-ció del coneixement de llengües estrangeres.

Convé revisar i completar els continguts de redacció de documents en els cursos complementaris.

Convé adequar tant com siguí possible els continguts dels cursos de Uengua catalana i de llengües estrangeres per a funcionaris a les fun-cions lingüístiques que aquells desenvolupen i definir els criteris de va-loració dels certifica ts obtinguts en aquests cursos (i en altres d'equi-valents), en els concursos per a la provisió de places i l'accés a carrees de comandament.

Així mateix, convé definir els requeriments lingüístics de les places de contractació laboral i el procediment de valoració d'aquests mérits en els concursos corresponents.