Llei de Seguretat Jurídica Preventiva: avui més necessària que mai
| Autor | José-Félix Belloch Julbe |
| Cargo | Notari de Barcelona. Exdegà del Col·legi Notarial de Catalunya |
| Páginas | 13-17 |
Page 13
El Reglament Notarial diu en el seu article 1 que "els notaris són, alhora, funcionaris públics i professionals del dret".
Aquest text, que s’ha d’agrair al Reial Decret 45/2007, de 19 de gener, va modificar la redacció, fins a aquest moment vigent, que anteposava la faceta professional a la funcionarial, encara que sense la mínima intenció que l’anteposició comportés cap tipus de pretensió de prelació jeràrquica.
La vella polèmica sobre l’aspecte funcionarial o professional -que preval- o -ha de prevaldre- al notariat manca de sentit en l’àmbit tecnicojurídic i ha estat objecte, tradicionalment, d’una utilització eminentment política, gairebé sempre interessada.
La doble qualitat de funcionari públic i de professional del dret està indissolublement unida en el concepte mateix de notari espanyol, sense que resulti possible, en bons principis, marcar una preferència a favor de cap d’elles. El notari espanyol és, també, funcionari, quan assessora aquells qui busquen la seva funció i els aconsella sobre els mitjans jurídics més adequats per assolir els fins lícits a què es proposen arribar; i és, també, professional del dret quan, emprant un llenguatge clar, pur i precís, sense cap frase ni terme fosc o ambigu, i seguint com a regles imprescindibles la veritat en el concepte, la propietat en el llenguatge i la severitat en la forma, recull, en una escriptura, declaracions de voluntat lliures, informades i ajustades a dret, o reflecteix en una acta el que veu, escolta o percep pels seus sentits.
Històricament, i en més d’una ocasió, "la professionalitat" ha pogut utilitzar-se com a refugi des del qual resistir els intents de sotmetre els notaris al règim retributiu dels altres funcionaris públics, i la "funcionarietat" com el refugi contra la pressió, més o menys activa segons les èpoques, liberalitzadora o desreguladora de les professions jurídiques.
Parlant entre notaris, i prescindint d’eufemismes, funcionari significava "numerus clausus", "demarcació", "aranzel"; i "repartiment de documents o d’honoraris", mentre que professional significava lliure competència i absència o limitada presència de mecanismes interns compensatoris o solidaris.
La veritat és que tant "professionals" com "funcionaris" defensaven -o defensàvem- les oposicions, la demarcació i l’aranzel.
Doncs bé, a diferència del que succeïa fins aleshores, l’anteposició, al Reial Decret 45/2007, de 19 de gener, del "funcionari públic" al "professional del dret", en la definició que fa del notari l’ar-
Page 14
ticle 1 del Reglament Notarial, sí va pretendre comportar una ordenació jeràrquica d’aquesta doble qualitat, però ara, sense cap relació amb la polèmica regulació-desregulació, sinó orientada cap a una direcció que pot arribar a resultar notablement perillosa per al futur de la nostra funció, i que, en qualsevol cas, comporta una absoluta ignorància del significat real i de la importància de la seva aportació a la seguretat jurídica, i, per tant, a l’economia de mercat i a l’estat de dret.
La persona que tenia la titularitat de la Direcció General dels Registres i del Notariat en el moment de l’elaboració i promulgació del Reial Decret que comentem, va dir textualment (segons una de les revistes oficials del Consell General del Notariat), a les jornades de nous notaris, celebrades a Salamanca al començament de l’any 2008, que "el centre de grave-tat de la funció notarial s’ha traslladat des del món privat al públic; hi ha noves fronteres del notariat que garanteixen, no només drets dels particulars, sinó el bon ordre jurídic total; el notari no només compleix vigilant que l’acte o contracte que autoritza o en què intervé s’ajusti a la legalitat, sinó que té encomanades importants funcions públiques...".
L’actual titular de la Direcció sembla situar-se en la mateixa línia. Al número 1/2010 de LA NOTARIA -Revista del Collegi de Notaris de Catalunya- figuren, en una entrevista que signa Cristina Gallardo, les preguntes i respostes següents.
La doble qualitat de funcionari públic i de professional del dret està indissolublement unida en el concepte mateix de notari espanyol, sense que resulti possible, en bons principis, marcar una preferència a favor de cap d’elles
Pregunta: Amb motiu de l’inici del curs 2009/2010 en l’Acadèmia Madrilenya del Notariat, el passat mes d’octubre, vostè va afirmar que la funció notarial ha d’estar orientada en la col·laboració amb les Administracions Públiques. A quines Administracions concretes es refereix?
Resposta: Les meves paraules, en aquella ocasió i també en altres intervencions en diferents fòrums, indicaven la importància de la funció social i de protecció d’interessos públics i generals de la funció notarial. Alguns dels àmbits de col·laboració dels notaris amb les Administracions Públiques són ja una realitat... Es tracta de ressaltar la funció pública del notariat i dotar-la dels millors instruments per desenvolupar aquest paper en benefici sempre del ciutadà.
Anem a pams:
1. Al notari no se li han encomanat ni, pel que sembla, existeix cap propòsit d’encomanar-li, noves funcions públiques (recordem el contingut del "no nat" Projecte de llei reguladora de la Jurisdicció Voluntària).
2. S’ha afeblit l’eficàcia del document, i, per tant de la fe pública notarial (només cal recordar l’inassumible article 143 del nou Reglament).
3. S’ha negat que correspongui al notari el control de la legalitat, en Sentència del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba