Avançar o retrocedir
| Autor | Joan Carles Ollé Favaró |
| Cargo | Notari de Barcelona. Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Vicepresident del Consell General del Notariat |
| Páginas | 6-8 |
Page 6
Quan es publiqui el present número d’aquesta revista, molt probablement ja s’hauran posat en marxa els mecanismes reglamentaris dels processos electorals als diferents col·legis notarials que hauran de desembocar, finalment, en el nou Consell, a constituir el gener de 2013. Com en alguna ocasió he posat de manifest, el període de més de sis anys que va de gener de 2005 a juliol de 2011 es pot considerar homogeni, amb tres presidents (José Marqueño, Antonio Ojeda i Javier Guerrero) que van seguir bàsicament una mateixa política notarial. Aquesta etapa de gestió corporativa va entrar finalment en una fase de crisi institucional aguda que va desembocar en el canvi de govern del Consell General del Notariat d’agost de 2011, adreçat sobretot a introduir una sèrie de reformes encaminades a reorientar diversos aspectes d’aquella política que molts notaris consideràvem erronis i millorables. Doncs bé, simplificant molt o anant a allò essencial, segons es miri, el que es dilucidarà en les properes eleccions és si els notaris volen tornar a les coordenades de la política d’aquell sexenni o si prefereixen continuar en la línia de reno-vació i de canvis iniciats l’any passat, que s’haurien de completar i culminar un cop superada l’actual etapa de transició.
En aquests mesos s’han pres moltes mesures amb uns resultats innegables: la normalització de les relacions amb els registradors, el gran salt que s’ha fet en democràcia interna, s’està treballant en un Codi Deontològic i en una Guia d’Inspeccions...
Un cop transcorregut un any des del canvi d’equip de govern al Consell General del Notariat i havent assumit el nostre Col·legi la Vicepresidència en la meva persona, bé es pot fer un primer balanç de la gestió realitzada.
L’agost de 2011, la Corporació Notarial havia arribat a una situació límit; en certa mesura, a un carrer sense sortida: una forta inestabilitat institucional, enfrontaments constants amb el col·lectiu de registradors, una divisió interna cada cop més profunda i, el que és pitjor, unes relacions amb l’Administració que estaven donant uns resultats molt negatius, amb el Notariat assumint creixents i desmesurades obligacions de col·laboració i informació, tot rebent a canvi incomprensió i fins i tot humiliacions, amb unes reiterades i ja inassumibles rebaixes aranzelàries (5%, societats exprés a 60 euros), a
Page 7
més d’iniciatives legislatives sorgides del mateix Govern que pretenien l’accés del document privat al Registre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba