Ressenya de les principals sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
| Autor | Víctor Esquirol Jiménez |
| Cargo | Notari del Masnou |
| Páginas | 124-126 |
Page 124
PROPIETAT HORITZONTAL
Delimitació entre propietat horitzontal i segregació
Resolució de 10 d’octubre de 2012 (DOGC d’1 de gener de 2013)
Resum: La propietària única d’una casa de diverses plantes no constituïda en règim de propietat horitzontal segrega una part de la planta baixa destinada a garatge, i fa constar que les parets són mitgeres i que queda subjecte a una mitgeria de càrrega amb la resta de la finca matriu. S’acompanya llicència municipal de constitució de propietat horitzontal d’aquesta casa en dues entitats. La Registra-dora no veu possible segregar part d’un local d’un edifici no dividit horitzontalment. Els principals arguments del Notari autoritzant i recurrent són el principi d’autonomia de la voluntat i el de numerus apertus dels drets reals, que, en la seva opinió, permet la configuració descrita quan en les finques no hi ha més elements comuns que el sòl i les parets. Per la seva banda, la Registradora considera que en la situació física descrita la configuració com a propietat horitzontal té caràcter imperatiu, ja que són comuns tots els elements estructurals de l’edifici.
La DGDEJ confirma la nota de qualificació. En la seva opinió, el principi de llibertat civil ha de ser compatible amb les exigències estructurals del sistema, amb els límits que imposa la transcendència erga omnes de l’estatut jurídic dels béns i amb la situació fàctica a la qual es vol aplicar. Així en resulta de la doctrina de la DGRN, que assumeix, en permetre que es pugui obrir finca independent a espais volumètrics quan puguin ser objecte de relacions jurídiques independents, però rebutja aquesta mateixa possibilitat respecte dels elements d’aprofitament independent que formen part d’un edifici en què estan integrats i on hi ha una interdependència física i unes relacions complexes que només es poden regular constituint un règim de propietat horitzontal. La diferència estructural entre la mitgeria i la propietat horitzontal consisteix en què a la mitgeria hi ha dues edificacions que comparteixen una paret de càrrega o el sòl que les sustenta, mentre que en la propietat horitzontal hi ha un sol immoble en què coexisteixen elements de propietat privativa i elements comuns. El caràcter imperatiu de la regulació de la propietat horitzontal resulta de l’exigència que el títol constitutiu s’ha d’ajustar a les previsions del CCCat (art. 551.2-2). En definitiva, per a la DGDEJ, el més determinant és si es tracta d’una edificació (situació en què estaríem davant d’una propietat horitzontal) o de diverses (en què parlaríem de servitud de mitgeria). En el cas que ens ocupa, la DG considera que existeix una unitat, pel fet de no tractar-se d’una edificació nova que es construeixi dins d’una altra preexistent, i perquè no resulta del títol que la part de la planta baixa que se segrega tingui una independència física i funcional respecte de la resta de l’immoble, sinó que totes dues finques comparteixen estructura, façana, teulada, instal·lacions, desaigües, fonaments...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba