Ressenya de les principals resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya
| Autor | Víctor Esquirol Jiménez |
| Cargo | Notari d'El Masnou |
| Páginas | 129-131 |
Page 129
Per tal que el prelegatari pugui adjudicar-se per si mateix el prellegat, és necessari que hagi acceptat l’herència.
Resolució de 15 de març de 2011 (DOGC de 4 d’abril de 2011)
Resum: En una herència subjecta al Codi civil de Catalunya, la prelegatària atorga una escriptura d’acceptació del prellegat (consistent en la meitat indivisa d’una finca), sense acceptar ni repudiar l’herència. El registrador suspèn la inscripció de l’adjudicació del prellegat perquè la prelegatària no ha acceptat l’herència, la qual cosa pot perjudicar els legitimaris i els creditors del causant. La interessada recorre basant-se en què: a) l’article 427-22.4 del Codi civil de Catalunya permet que el prelegatari pugui prendre possessió per si mateix del prellegat amb independència de l’acceptació o repudiació de l’herència; b) l’article 427-16.6 faculta al legatari per
Page 130
acceptar el llegat i renunciar a l’herència, i c) no perjudica els creditors o els legitimaris, que poden igualment demanar la ineficàcia del llegat, si els perjudica.
La Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Gene-ralitat confirma la nota de qualificació, basant-se en la naturalesa mateixa de la institució d’hereu en el Dret català, figura clau en l’ordenació de la successió com a successor del causant, sent una de les seves funcions complir les càrregues hereditàries, entre les quals hi ha el lliurament dels llegats, encara que siguin d’eficàcia real. No obstant això, una excepció a aquesta regla general és el supòsit en què el legatari també sigui hereu (encara que no sigui hereu únic, segons el FD 2.1), per a la qual cosa no és suficient que el testador l’hagi designat com a tal, sinó que es requereix l’acceptació de l’herència per part del prelegatari, donat que, si passa altrament, ja no seria prelegatari, sinó un legatari ordinari. D’altra banda, la Llei Hipotecària faculta al legatari per sol·licitar l’anotació preventiva del seu dret (articles 42.7 i 47 de la Llei Hipotecària), la qual cosa duu a la conclusió que no pot inscriure-ho per si mateix.
Comentari: La solució de la Direcció General està plenament fonamentada en l’article 81.a del Reglament Hipotecari en relació amb els articles 427-22.3 i 427-22.4 del Codi civil de Catalunya. L’article 81 del Reglament Hipotecari estableix: «La inscripció a favor del legatari d’immobles llegats específicament es practica en virtut de: a) Escriptura de manifestació de llegat atorgada pel propi legatari, sempre que no hi hagin legitimaris i el legatari es trobi facultat expressament pel testador per prendre possessió de la cosa llegada». A simple vista, sembla, per tant, que són necessaris dos requisits acumulatius:
- Que no hi hagin legitimaris, exigència que Pedro Albiol (Comentarios al CS, Bosch, 1994, p. 967) i Antoni Vaquer (Derecho de sucesiones, Marcial Pons, 2009, p. 235) estenen a la inexistència de creditors i d’hereus amb dret a la quarta falcídia, al meu entendre erròniament, ja que no hi ha norma subs-tantiva que ho exigeixi. Per contra, sembla més lògic fins i tot suprimir l’exigència d’inexistència de legitimaris partint de la consideració, que recull la Direcció General, que l’article 81.a del Reglament Hipotecari està pensant en el legitimari del Codi civil espanyol i no en el simple creditor del Codi civil de Catalunya.
- Que el testador...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba