La responsabilitat patrimonial dels ens locals

AutorPere-Joan Torrent I Ribert,Judith Gifreu I Font
Cargo del AutorCap dels serveis jurídics, Diputació de Tarragona/Professora titular de Dret Administratiu, UAB

13.1. Concepte

No és la nostra intenció dedicar el present capítol a una anàlisi tradicional de la responsabilitat patrimonial de l'Administració que, de ben segur, compta amb una extensa bibliografia al respecte. Per tant, ens limitarem a traçar una breu ressenya sobre aquesta figura per centrar-nos tot seguit en qüestions de caire més pràctic com poden ser la jurisdicció competent per conèixer de les reclamacions per responsabilitat, els danys ocasionats per actuacions de contractistes, concessionaris o tercers no vinculats amb l'Administració o el procediment administratitu per reclamar la responsabilitat.

L'ordenament jurídic espanyol s'ocupa de l'institut de la responsabilitat patrimonial1 emprant una fórmula molt generosa, atès que l'Administració respon dels danys produits tant si les seves actuacions han estat lícites com ilícites. Si bé en un primer moment s'havia partit de la immunitat de l'Estat, la veritat és que el Dret espanyol, a diferència del que succeeix a d'altres paísos europeos ?que han adoptat un plantejament més conservador-, va evolucionar cap al reconeixement d'una responsabilitat ?per tota lesió que (els particulars) pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics' (art. 106.2 de la Constitució Espanyola). Aquesta previsió ha estat desenvolupada per la Llei 30/1992, de 26 de desembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (en endavant, LRJAP-PAC) -que, al seu torn, ha estat modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener- i pel Reial Decret 429/1993, de 26 de març, pel que s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Aquesta normativa és d'aplicació a totes les administracions i s'extèn als danys causats per l'Estat pel contingut de les seves lleis o pel funcionament de l'Administració de Justícia.

El sistema de responsabilitat dissenyat per la normativa administrativa es caracteritza per les següents notes:

  1. La responsabilitat és directa, la qual cosa significa que l'Administració respon per fets considerats propis. Tot i que la lesió la produeixi un funcionari, s'entèn que la titularitat dels ?serveis públics' als que al.ludeix l'art. 106.2 de la Constitució correspon a l'Administració. D'acord amb la doctrina, la referència als serveis públics és interpretada en el sentit de gir o tràfic administratiu, és a dir, com a activitat administrativa de qualsevol naturalesa.

  2. La responsabilitat és objectiva, de forma que l'existència o l'inexistència de culpa en la producció del dany és indiferent als efectes de generar dret a indemnització.

  3. Si bé l'art. 106.2 de la Constitució es refereix al ?funcionament dels serveis públics' com a pressupòsit per a exigir la responsabilitat patrimonial de l'Administració, l'art. 139.1 LRJAP-PAC concreta que el dret a ser indemnitzat engloba el funcionament ?normal' i ?anormal' d'aquests serveis. Dit d'una altra manera, l'Administració respon per danys derivats tant d'accions lícites com de les que s'identifiquen amb una ?falta de servei' (funcionament defectuós del servei, funcionament amb retard o manca de funcionament).

  4. Cal demostrar el nexe de causalitat entre l'activitat de l'Administració i el dany produit. La prova de l'existència d'aquesta relació causa / efecte correspon al perjudicat, mentre que l'Administració, al seu torn, ha de demostrar l'existència d'una posible causa d'exoneració (la força major). La juris prudència contenciosa administrativa ha apuntat al respecte que la concurrència de culpes entre l'Administració i el perjudicat no exonera totalment a la primera si bé pot moderar la seva responsabilitat.

  5. Respecte de la lesió que genera dret a rescabalament, la legislació i la jurisprudència han anat precisant que seran objecte de compensació els danys materials, els personals i també els morals. Aquest danys hauran de reunir els següents requisits: ser antijurídics (inexistència d'un deure jurídic de suportar el dany per part del subjecte perjudicat), han de causar un perjudici efectiu (el dany ha de ser real, tot i que el lucre cesant podrà computar-se com a dany quan pugui ser provat), han de ser avaluables econòmicament i han de ser individualitzats (el dany ha de ser singular per a una persona o grup de persones concretes).

    En l'actualitat, la responsabilitat patrimonial generada per les administracións públiques és un tema d'interés per les qüestions que planteja, entre les quals podem destacar les següents: pel tancament total i absolut de les vies civil i social per a reclamar danys extracontractuals contra les administracions públiques; perquè cada vegada és més usual que la via penal, que sempre queda oberta, acabi amb sentències absolutòries o interlocutòries d'arxiu; per l'increment de l'activitat i els serveis que presten les administracions i les majors possibilitats de causar lesions als particulars que això comporta; perquè els ciutadans exigeixen que les administracions actuïn quan aquestes tenen l'obligació de fer-ho, la qual cosa obre la porta a les reclamacions per inactivitat; i perquè en un Estat cada cop més democràtic, els ciutadans no tenen por d'exercir els seus drets i reclamar a les poderoses administracions.

    La regulació administrativa de la responsabilitat difereix, però, de la regulació que en fa el Codi civil en els seus arts. 1902 i 1903, referits, respectivament, a la responsabilitat extracontractual directa i indirecta amb intervenció de culpa o negligència. Les principals diferències que presenten la responsabilitat patrimonial i la civil són:

  6. A diferència de la normativa administrativa (en la que és suficient la relació de causalitat), el Codi civil exigeix la presència de l'element subjectiu de la culpabilitat.

  7. El funcionament normal dels serveis pot generar responsabilitat patrimonial de l'Administració, a l'igual que la funció legislativa o normativa.

  8. La responsabilitat civil deriva normalment d'accions físiques, d'accidents. La responsabilitat patrimonial deriva també, i en molts casos, de documents, actes administratius, normes administratives i, fins i tot, lleis.

  9. Quant al procediment, la responsabilitat civil s'exigeix davant la jurisdicció civil, mentre que la responsabilitat patrimonial es depura davant la pròpia Administració i posteriorment, si és el cas, davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

    13.2. La jurisdicció competent

    La reclamació per responsabilitat patrimonial contra una Administració pública s'ha de formular sempre davant l'Administració pública presumpta responsable dels danys, d'acord amb l'art. 9.4 de la Llei orgànica del Poder judicial (LOPJ).

    La demanda directa de responsabilitat patrimonial davant dels òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa no és acceptable, llevat del cas previst en l'article 31.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA). En aquest supòsit, la pretensió d'indemnització de danys i perjudicis pot ser complementària de la pretensió principal d'anul·lació de l'acte administratiu impugnat. Aquest és un dels casos en què la jurisdicció contenciosa administrativa no és estrictament revisora.

    Una vegada resolt l'expedient de responsabilitat patrimonial per l'Administració competent, és procedent interposar, si s'escau, el recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sempre i en tot cas.

    Així quan es demandi a l'Administració, conjuntament amb la seva asseguradora, un contractista i fins i tot un tercer no vinculat, la vis atractiva de la jurisdicció contenciosa administrativa, obliga a demandar-los a tots davant d'ella.2

    Sempre que s'interposi una demanda per culpa extracontractual contra una Administració pública per la via civil o social, si aquesta sap i vol defensar-se amb un conflicte de jurisdicció o un conflicte de competència, el Tribunal de Conflictes de Jurisdicció o la Sala de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem, sempre donaran la raó a l'Administració.

    Encara que no hi ha jurisprudència al respecte, l'advocat...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR