Regulating Smart Cities, 11è Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política
| Autor | Joan Balcells |
| Cargo | Estudis de Dret i Ciència Política (UOC) |
| Páginas | 105-107 |
IDP Número 21 (Desembre, 2015) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
RESSENYA
Joan Balcells
105
Data de publicació: desembre del 2015
Regulating Smart Cities,
11è Congrés Internacional
d’Internet, Dret i Política
Joan Balcells
Estudis de Dret i Ciència Política (UOC)
L’onzè Congrés Internacional d’Internet, Dret i
Política (IDP 2015), organitzat pels Estudis de Dret
i Ciència Política de la Universitat Oberta de Cata-
lunya, va estar dedicat a la regulació de les smart
cities (ciutats intel·ligents). El Congrés va reunir els
dies 2 i 3 de juliol al Palau Macaya de Barcelona
acadèmics i professionals del món del dret, la po-
lítica i la tecnologia per debatre sobre els aspectes
legals, polítics i socials del fenomen smart city. Com
en les edicions precedents, a més del tema central,
el Congrés va abordar altres qüestions d’interès
relacionades amb la confluència de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) amb el món
del dret i de la política. La inauguració del Congrés
va anar a càrrec de Josep A. Planell, rector de la
Universitat Oberta de Catalunya, i d’Ana M. Delga-
do, directora dels Estudis de Dret i Ciència Política
de la Universitat Oberta de Catalunya.
Més enllà de la fortuna de l’etiqueta «smart» en
termes de màrqueting de ciutat, el debat planteja
qüestions de fons de gran transcendència. Què fa
que una ciutat sigui realment «intel·ligent»? Quin
paper juguen les TIC i els diferents actors urbans
a l’hora de construir aquesta «intel·ligència» col-
lectiva?
El debat sobre les smart cities incideix de ple en el
potencial que tenen les TIC en la cerca de solucions
innovadores a la complexitat, problemes i reptes
que han d’atendre les ciutats d’avui dia, des de
les infraestructures i les comunicacions, passant
per la gestió dels residus, l’energia o la provisió de
béns i serveis públics. L’aposta per la tecnologia
s’ha lligat a una gestió més eficient i sostenible
dels recursos, i a una planificació més racional,
gràcies a l’abundància de dades sobre consum,
hàbits, conductes, etc. que avui en dia es poden
recol·lectar fàcilment a través de les tecnologies
de la informació.
Ara bé, l’aplicació i l’ús intensiu de les TIC en la
gestió de les ciutats planteja tot un seguit de rep-
tes que depassen el seu component estrictament
tècnic. En efecte, la tecnologia obre nous espais
que encara no estan regulats o delimitats pel dret,
i obliga a redefinir i repensar alguns conceptes
com la privacitat, la propietat o la frontera privat/
públic. D’altra banda, La tecnologia suposa també
una nova interfície en la relació entre els diferents
actors urbans, singularment entre el ciutadà
i l’administració. Les TIC posen en qüestió les
dinàmiques organitzatives tradicionals, a l’hora
IDP Número 21 (Desembre, 2015) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
Eloi PuigEloi Puig
Jose R. Agustina
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
106
Regulating Smart Cities
Joan Balcells
106
que permeten d’imaginar noves formes de participació i
implicació ciutadanes.
Aquests aspectes més vinculats amb la dimensió jurídica i
política del fenomen van configurar l’eix central del debat. El
Congrés va comptar amb la participació de quatre ponents
convidats especialistes en la matèria, que, en format de con-
ferència, van introduir i abordar la qüestió des de diferents
perspectives. Aquestes conferències van aportar una visió
global i transversal del tema amb aportacions de diferents
disciplines acadèmiques, des de les ciències computacionals
fins a la politologia, el dret o la criminologia.
Des d’una òptica més tecnològica, la conferència de l’in-
vestigador Daniele Quercia «Networked New Urbanism» va
incidir en la possibilitat de recrear la percepció psicològica
de la ciutat per part dels seus habitants. A través de la
recol·lecció de dades en dispositius connectats a Internet
i en xarxes socials, es poden construir mapes que repro-
dueixin no ja l’espai físic sinó la manera com els individus
senten, veuen i experimenten l’espai urbà col·lectivament.
La informació sobre la percepció psicològica i sensorial de
les ciutats està estretament lligada amb el benestar de les
persones i pot aportar dades rellevants per a la planificació
i per al disseny de polítiques públiques d’urbanisme.
La intervenció de Wim Vanobberghen, investigador de la
Vrije Universiteit Brussel, sota el títol de «The Politics of
Governance, Citizen Participation and the City: is the smart
revolution on its way?» va posar de manifest la necessitat
de no limitar el fenomen smart city a una qüestió tan sols
tecnocràtica, amb un disseny orientat de dalt cap a baix
(top-down). Més enllà de la millora en l’eficàcia i l’eficièn-
cia en els processos, és convenient incorporar la dimensió
participativa del ciutadà, per exemple en el codisseny i en
la coproducció de serveis, per tal que els projectes i serveis
urbans s’adeqüin millor a les necessitats, demandes i pre-
ferències ciutadanes.
La conferència del professor E.J. Koops, de la Universitat de
Tilburg, va alertar sobre el problema jurídic de la privacitat
en el nou entorn tecnològic. Amb el títol de «Physical and
Online Privacy: fundamental challenges for level frameworks
to remain relevant», la conferència va subratllar l’obsoles-
cència del concepte tradicional de privacitat, entès com
a protecció de la vida privada, arran de la ubiqüitat de la
tecnologia i el desdibuixament de la frontera entre allò
públic i allò privat en el món digital. En aquest sentit, va
exhortar a redefinir i repensar què és la privacitat i com
protegir-la jurídicament tenint en compte els paràmetres, les
restriccions i els condicionants del context tecnològic actual.
Finalment, Juan José Media, professor de Criminologia de la
Universitat de Manchester, va centrar-se en l’ús i l’aplicació
de la tecnologia per a la monitorització i predicció de delictes
a través de l’anàlisi de big data, en la conferència que va dur
per títol «Crime Mapping and the Smart City». Les TIC gene-
ren avui dia grans quantitats de dades que poden ser de gran
utilitat per a l’activitat professional dels cossos policials.
L’anàlisi computacional i estadística d’aquesta informació
permet detectar regularitats i patrons de comportament,
aplicables per exemple al càlcul de probabilitats que es come-
tin actes delictius en diferents zones de la ciutat, la qual cosa
facilita una gestió més eficient i eficaç dels recursos públics.
A més de les quatre conferències centrals, el Congrés es va
estructurar en cinc panels de comunicacions (organitzats en
sessions paral·leles), dues taules rodones i una conferència
de cloenda a càrrec de Jordi Borja, professor emèrit dels
Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta
de Catalunya, que va tancar l’acte amb una reflexió sobre
la gestió de l’urbanisme.
En els diferents panels es van presentar fins a un total de
vint comunicacions per part d’investigadors i d’experts, tant
de l’àmbit nacional com internacional, agrupats en els cinc
eixos temàtics següents: smart cities; Internet, política i
societat; govern obert i transparència; privacitat i protecció
de dades; i privacitat i drets fonamentals. Les comunicacions
han estat publicades en format electrònic en el llibre d’actes
del Congrés. Per la seva banda, les dues taules rodones van
permetre l’intercanvi d’opinions entre el món acadèmic i
professional. Una primera taula va tractar la intersecció i els
punts de conflicte entre el dret i la tecnologia en el marc de
les smart cities amb la participació de juristes i tecnòlegs,
mentre que la segona va debatre sobre els reptes de les
smart cities des de la pràctica professional.
Un any més, doncs, el Congrés Internacional d’Internet
Dret i Política, amb l’impuls dels Estudis de Dret i Ciència
Política de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat un
punt de trobada d’acadèmics, investigadors i professionals
per reflexionar i debatre sobre la revolució de les TIC; un
fenomen que exigeix no tan sols la mirada del tecnòleg sinó
també la participació crítica i activa de juristes, politòlegs,
criminòlegs i d’altres estudiosos de les ciències socials,
els quals no poden quedar al marge d’una de les majors
transformacions que està vivint la nostra societat.
IDP Número 21 (Desembre, 2015) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
Eloi PuigEloi Puig
Jose R. Agustina
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
107
Regulating Smart Cities
Joan Balcells
107
Citació recomanada
BALCELLS, Joan (2015). «Regulating Smart Cities, 11è Congrés Internacional d’Internet Dret i Política».
IDP. Revista d’Internet, Dret i Política. Número 21, pàgs. 105-107. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a
una llicència deReconeixement-Sense obres derivades 3.0Espanya de Creative Commons.
Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre’ls públicament sempre que citeu l’autor, la revis-
ta i la institució que els publica (IDP.Revista d’Internet, Dret i Política; UOC); no en feu obres
derivades. La llicència completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-
nd/3.0/es/deed.ca.
Sobre l’autor
Joan Balcells
jbalcells@uoc.edu
Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política
Universitat Oberta de Catalunya
Av. Carl Fiedrich Gauss, 5
08860 Castelldefels
www.uoc.edu
