DECRET 160/2010, de 9 de novembre, de regulació del premi Ramon Margalef d'Ecologia.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
160/2010, de 9 de novembre, de regulació del premi Ramon Margalef d'Ecologia.
El conreu de la ciència en tots els camps està arribant en els darrers anys a Catalunya al lloc que li pertoca per la mida del país i pel seu entorn social, cultural i econòmic. Això no sempre fou així, per raons diverses, i només en algunes disciplines la recerca, la innovació i la difusió de la ciència assoliren nivells realment universals. Una d'aquestes disciplines fou l'ecologia, que tingué en Ramon Margalef un conreador tenaç, brillant i reconegut internacionalment.
L'ecologia és una ciència relativament jove, que indaga les múltiples relacions dels organismes entre sí i amb el seu entorn físic. Com a tal ciència, es basa en un corpus de coneixements obtinguts de l'estudi dels fenòmens naturals, al camp o al laboratori, a unes escales sovint microscòpiques o mesoscòpiques, que li han fornit l'aproximació reduccionista consubstancial a la ciència moderna. En aquest sentit, l'ecologia no és diferent de les altres ciències anomenades dures. Però també ha pogut gaudir d'una aproximació macroscòpica, holística, que abasta el funcionament de la biosfera sencera o dels seus ecosistemes. No cal oblidar, tampoc, els aspectes aplicats de l'ecologia, en una època en què la nostra espècie està alterant l'entorn natural de múltiples maneres; l'ecologia pot posar de manifest l'efecte d'aquestes alteracions sobre les comunitats naturals i contribuir a reduir-ne l'impacte.
Un dels principals estudiosos i pensadors d'aquesta ecologia alhora reduccionista i holística, que enfonsa les arrels en les ciències pures i és fonamental per entendre el funcionament del món i per resoldre els problemes ambientals, fou el professor Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), que va portar a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en els camps de l'ecologia aquàtica (limnologia i oceanografia, en especial l'ecologia del plàncton) i l'ecologia teòrica. Ramon Margalef, efectivament, va contribuir de forma decisiva a la creació de la ciència ecològica moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials, en gran mesura gràcies a haver sabut interpretar els sistemes naturals en termes de la teoria de la informació i d'haver explorat les àrees frontereres de les ciències naturals amb les ciències físiques. Fou, així mateix, dels primers ecòlegs a entendre que l'espècie humana és una espècie més de la biosfera, dotada d'una enorme capacitat d'alterar el medi, però que depèn com les altres espècies del seu entorn natural. L'obra científica de Margalef és ingent, i al seu paper com a investigador cal afegir el de docent i de divulgador, també fonamentals.
Per tot això, el Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 464/2004, de 28 de desembre, va crear el premi Ramon Margalef d'Ecologia, honorant així la memòria del savi català i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba