Llei de regulació Administrativa de Determinades Estructures Comercials i Vendes Especials de Catalunya (Llei 1/1983, de 18 de febrer)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

Hi ha una estreta vinculació conceptual i finalista entre l'ordenació del comerç interior i la defensa dels interessos del consumidor i de l'usuari. L'ordenació del comerç interior troba la seva plena justificació en la defensa d'interessos generals mitjançant l'establiment de les normes que facin no solament possibles sinó també efectives la llibertat de mercat i la salvaguarda dels drets dels consumidors.

Per als fins esmentats, es fa necessari ordenar el comerç interior a Catalunya, dins l'àmbit de les competències exclusives atorgades per la llei i respectant les limitacions corresponents a la política general de preus i a la legislació sobre defensa de la competència.

En la present Llei es recorre a ordenacions parcials de caràcter administratiu envers dues formes de venda al detall, així com envers els tipus de vendes especials més usuals i que necessiten una regulació urgent.

La present Llei dóna resposta a necessitats vivament sentides per consumidors i per comerciants, donades les especials circumstàncies en què, d'un costat, es desenvolupen tant la venda no sedentària com la venda domiciliària, i, de l'altre, les vendes especials previstes per la Llei: venda a pèrdua, venda en rebaixa, saldos i liquidacions.

Pel que fa a la regulació de la venda al detall enunciada, l'absència d'un element basic per a la identificació i per a la responsabilitat immediates del comerciant, com ho és l'establiment permanent, obliga a extremar l'atenció del legislador per tal de garantir les condicions sota les quals tenen efecte les transaccions comercials, amb la finalitat de restablir l'equilibri necessari entre les parts. Altrament, el consumidor es troba amb una situació certament vulnerable davant d'aquest tipus de venda. Així mateix, es tracta de disciplina de mercat, per tal que la seva transferència no es vegi alterada per la concurrència d'activitats comercials en condicions injustificadament més favorables per insuficiència de regulació i control.

D'altra banda, en relació amb tots els punts que regula, l'ordenació es produeix en un moment oportú, a causa de la difícil conjuntura econòmica.

En efecte, en les crisis d'aquesta naturalesa, els desequilibris s'agreugen per la manca de normes clares que previnguin i corregeixin, si s'escau les desviacions i els excessos que atempten contra la llibertat de mercat i els drets dels consumidors i dels usuaris. En aquestes circumstàncies, tant comerciants com consumidors es troben particularment inermes.

Per tot això, la present Llei regula, a més les vendes en rebaixa, els saldos i les liquidacions, tot precisant matisos i diferències entre les esmentades modalitats de venda, així com llurs preceptius requisits.

Els criteris informadors de la Llei s'han inspirat en les normatives anàlogues dels països de la CEE.

Finalment, la Llei estableix una definició conceptual de la venda a pèrdua des d'un punt de vista administratiu, a fi de corregir determinades pràctiques que, a curt o a mitjà termini, perjudiquin tant el consumidor com el sector comercial, per tal com, en ésser pertorbat greument l'equilibri del mercat, solen ésser factors determinants de molts fraus i de moltes irregularitats en el seu funcionament normal.

Per això la Llei regula la venda a pèrdua, i n'admet tan sols la pràctica amb caràcter ocasional.

Amb aquesta regulació s'evita que la venda a pèrdua, erosionant el normal funcionament del mercat, vagi contra els interessos dels consumidors i del mateix sector comercial.

CAPÍTOL I Disposició preliminar Artículo 1
ARTICLE 1

Aquesta Llei té per objecte la regulació administrativa dins l'àmbit territorial de Catalunya de la venda no sedentària, la venda domiciliària, la venda a pèrdua, la venda en rebaixa, la venda en liquidació i la venda de saldos.

CAPÍTOL II La venda no sedentària Artículos 2 a 11
ARTICLE 2

Es considera venda no sedentària als efectes d'aquesta Llei la realitzada per comerciants, fora d'un establiment comercial permanent, de manera habitual, ocasional, periòdica o continuada, en els perímetres i en els llocs degudament autoritzats, en instal·lacions comercials desmuntables o transportables, incloent-hi els camions-botiga, i en els termes i les condicions establerts en la present Llei.

ARTICLE 3

Els ajuntaments podran autoritzar la venda no sedentària en els municipis respectius, en perímetres i en llocs determinats prèviament, i establir, així mateix, el nombre total de llocs permesos, així com llurs dimensions.

A aquest efecte, tindran en compte, d'una banda, el nivell d'equipament comercial existent a la zona i, de l'altra, l'adequació de la dita venda a l'estructura de consum de la població i a la seva densitat.

ARTICLE 4

En tot cas, la venda no sedentària únicament es podrà portar a terme en mercats fixos, periòdics o ocasionals, així com en llocs instal·lats a la via pública per a productes de naturalesa estacional.

A aquests efectes s'entén per:

  1. Venda no sedentària en mercats fixos: aquella que s'autoritza en determinats llocs annexos als mercats que tenen seu permanent a les poblacions.

  2. Venda no sedentària en mercats periòdics: aquella que s'autoritza als mercats que es fan a les poblacions, en llocs establerts, amb una periodicitat habitual i determinada.

  3. Venda no sedentària em mercats ocasionals: aquella que s'autoritza en mercats esporàdics que es fan amb motiu de festes o d'esdeveniments populars.

  4. Venda no sedentària de productes de naturalesa estacional en llocs instal·lats a la via pública: aquella que, amb criteris restrictius i excepcionals, pugui autoritzar-se un cop fixats el nombre de llocs i l'emplaçament d'aquests o les zones determinades on s'hagi de fer.

  5. Venda no sedentària mitjançant camions-botiga en zones insuficientment dotades d'equipaments comercials: aquelles que amb criteris restrictius puguin autoritzar-se mentre duri la dita insuficiència, un cop fixats el lloc i la periodicitat de la seva ocupació.

ARTICLE 5

Els ajuntaments, d'acord amb allò que disposa l'article 3 d'aquesta Llei, fixaran el nombre de llicències de venedors no sedentaris disponibles per a cadasquna de les modalitats establertes en l'article 4 i determinaran els dies i l'horari corresponents per a l'exercici de l'activitat.

En el cas d'autorització de nous mercats periòdics, únicament es permetrà que tinguin lloc durant un dia la setmana. No obstant això, en poblacions infradotades d'equipaments comercials els nous mercats periòdics que s'autoritzin en endavant podran tenir lloc, com a màxim, dos dies la setmana, un dels quals podrà ésser festiu, previ acord del ple de l'ajuntament corresponent.

ARTICLE 6

Per a l'exercici de la venda no sedentària els comerciants hauran de complir els requisits següents:

  1. Estar donats d'alta en l'epígraf o els epígrafs corresponents a la quota de la llicència fiscal i al corrent de pagament.

  2. Estar donats d'alta en el règim de la Seguretat Social que els correspongui.

  3. Complir tots els requisits que estableixin les reglamentacions específiques a aplicar als productes que tinguin en venda.

  4. Quan es tracti de comerciants estrangers, acreditar, a més a més, que estan en possessió dels permisos de residència i de treball per compte propi, així com acreditar el compliment d'allò que estableix la normativa específica vigent.

  5. Disposar de l'autorització municipal per exercir la venda no sedentària en el lloc precís. Aquesta autorització haurà d'ésser exhibida de manera visible i permanent en les parades de venda.

  6. Satisfer els tributs que les ordenances municipals estableixen per a aquests tipus de vendes.

ARTICLE 7

L'autorització municipal per a l'exercici de la venda no sedentària estarà sotmesa a la prèvia comprovació feta per l'ajuntament dels requisits a què es refereixen els apartats a), b), c) i, si s'escau, d) de l'article precedent.

Els ajuntaments no podran autoritzar la venda no sedentària d'aquells productes, especialment els alimentaris, que per llur forma de presentació o per altres circumstàncies no compleixin les normes tècnico-sanitàries que en regulen la venda.

L'autorització serà personal i intransferible, però podran exercir l'activitat en nom del comerciant, el seu cònjuge i els seus fills, així com els empleats que estiguin donats d'alta a la Seguretat Social per compte del titular comerciant.

En l'autorització constarà l'indret precís on ha d'exercir-se l'activitat, així com els productes concrets per als quals és vàlida.

L'autorització de l'ajuntament es concedirà per un temps no superior a un any. Solament pot ésser revocada per incompliment de la present Llei i de les ordenances municipals, i no donarà dret, en aquests casos, a indemnització ni a compensació de cap mena.

ARTICLE 8

La venda no sedentària haurà d'exercir-se en llocs de venda desmuntables o transportables, fins i tot en camions-botiga, tenint sempre en compte que llur instal·lació haurà d'oferir les condicions de seguretat i d'higiene exigides per la normativa específica vigent.

Els productes a la venda no podran ésser exhibits en cap cas directament damunt el sòl o paviment, i sempre que llurs característiques de volum i de pes ho permetin hauran de situar-se a una altura, respecte el nivell del sòl, no inferior a vuitanta centímetres.

ARTICLE 9

Els ajuntaments podran autoritzar els agricultors, individualment o agrupadament, a fer la venda de llurs propis productes als indrets que els hagin fixat prèviament.

La dita autorització no es podrà referir a associacions o a d'altres entitats jurídiques.

ARTICLE 10

Els ajuntaments que autoritzin la venda no sedentària hauran de vigilar i garantir que els titulars de les autoritzacions compleixin allò que preceptua la present Llei, i podran arribar, com a acció de cautela, en cas d'infracció, a intervenir els productes exhibits pel venedor, sens perjudici de les sancions que, si s'escau, correspongui imposar al presumpte infractor, en virtut del que estableix la present Llei.

ARTICLE 11

Els ajuntaments hauran d'aprovar llurs propis reglaments en ordenances reguladores d'aquesta activitat comercial ajustant-se a la present Llei i tenint en compte les peculiaritats de les respectives poblacions, en el termini de quatre mesos des de la publicació d'aquesta Llei.

En el cas que els ajuntaments incompleixin el que estableix el paràgraf anterior, vençut el termini corresponent, hauran d'aplicar el reglament tipus que, amb aquesta finalitat, aprovarà el Consell Executiu de la Generalitat.

La present Llei tindrà caràcter supletori per a tots els casos o particularitats que no es trobin expressament previstos o regulats per les ordenances o pels reglaments.

CAPÍTOL III La venda domiciliària Artículos 12 a 16
ARTICLE 12

La venda de productes o de serveis a domicili exercida per empreses, siguin aquestes persones físiques o jurídiques, es troba sotmesa a les condicions establertes per la present Llei. Als efectes d'aquesta Llei no es considera venda a domicili la venda per correspondència, com tampoc el primer repartiment dels productes o de la mercaderia adquirida en establiments comercials.

En cap cas no es podran vendre a domicili aquells productes, especialment els alimentaris, que per llur forma de presentació o per altres circumstàncies no compleixin les normes tècnico-sanitàries que en regulen la venda.

ARTICLE 13

Per a l'exercici de la venda domiciliària, dins l'àmbit territorial de Catalunya, les empreses hauran de complir els requisits següents:

  1. Estar donades d'alta en l'epígraf o els epígrafs de la llicència fiscal que corresponguin i estar al corrent de pagament.

  2. Complir tots els requisits que estableixen les reglamentacions específiques a aplicar als productes que venguin o als serveis que prestin.

  3. Quan es tracti d'empresaris estrangers, acreditar, a més a més, que estan en possessió dels permisos de residència i de treball corresponents per compte propi, i acreditar el compliment d'allò que estableix la normativa específica vigent.

  4. Estar inscrites al Registre d'Empreses de Venda Domiciliària, que a aquest efecte es crea en el Departament de Comerç i Turisme.

  5. Disposar de l'autorització municipal per a exercir la venda domiciliària.

ARTICLE 14

Els venedors domiciliaris hauran d'exhibir al comprador la documentació que acrediti llur condició i que identifiqui l'empresa que representen i els productes que estan autoritzats a oferir.

ARTICLE 15

Per a practicar la venda domiciliària i per a ésser donades d'alta en el Registre d'Empreses de Venda Domiciliària, les empreses hauran de dipositar una fiança caucional, en les condicions que s'estableixin per reglament.

ARTICLE 16

En les vendes a domicili queden prohibides les ofertes que obliguin a l'obtenció d'altres productes o serveis.

CAPÍTOL IV La venda a pèrdua Artículos 17 a 19
ARTICLE 17

-1 Es considera que hi ha venda a pèrdua quan el preu de venda practicat pel comerciant de qualsevol producte és inferior al preu de compra o de reposició si el nou aprovisionament s'ha fet o es pot fer a la baixa.

-2

ARTICLE 18

S'entén per preu de compra aquell que resulta de deduir del preu unitari de la factura totes les bonificacions de qualsevol mena que hi siguin degudament incloses, i d'incorporar-hi els gravàmens que carreguin directament el producte, sempre que constin en la mateixa factura, així com els ports des del magatzem del subministrador fins al magatzem del comprador, sempre que aquest darrer els pagui directament al transportista.

En cap cas no es consideraran, als efectes de la deducció del preu a què fa referència el paràgraf anterior, les retribucions o les bonificacions de qualsevol mena que signifiquin compensació per serveis prestats.

ARTICLE 19

Als efectes de la determinació del preu de compra es consideraran les factures de la mercaderia o del producte, objecte de la venda a pèrdua.

CAPÍTOL V La venda en rebaixa Artículos 20 a 23
ARTICLE 20

ARTICLE 21

ARTICLE 22

ARTICLE 23

CAPÍTOL VI La venda en liquidació Artículos 24 a 27
ARTICLE 24

Dins l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya únicament s'autoritza la venda en liquidació en els casos següents:

  1. El cessament total o parcial de l'activitat comercial.

  2. La transformació substancial de l'empresa o de l'establiment comercial que comporti un canvi de l'orientació o de l'estructura del negoci.

  3. La venda de la totalitat o d'una part dels estocs heretats d'un comerciant difunt efectuada pels hereus o responsables del negoci.

  4. La liquidació que decideixi efectuar el comerciant que es faci càrrec d'un negoci traspassat o adquirit, segons el cas, als hereus d'un comerciant difunt, o quan el comerciant que adquireixi qualsevol empresa o establiment s'aculli a allò que preveu l'apartat b) precedent.

  5. En un cas de força major que impossibiliti l'exercici normal de l'activitat comercial.

ARTICLE 25

En els casos previstos en els apartats a) i b) de l'article anterior, serà imprescindible que el comerciant no hagi liquidat productes similars, pel mateix motiu, en el període d'un any.

ARTICLE 26

Les liquidacions podran realitzar-se en qualsevol època de l'any, prèvia comunicació al Departament de Comerç i Turisme. L'esmentada comunicació s'haurà de presentar, com a mínim, un mes abans de la data sol·licitada per a l'inici de la liquidació i s'hi faran constar les causes que la motiven, amb subjecció a allò que preveu l'article 25. Transcorregut aquest termini sense indicació contrària del Departament de Comerç i Turisme, el comerciant podrà iniciar la liquidació.

ARTICLE 27

Les liquidacions no podran fer-se públiques, a través de cap mitjà, abans de vuit dies que precedeixin l'inici de la venda ni abans que hagi transcorregut el termini a què fa referència l'article 26.

El comerciant exhibirà en un lloc visible de l'establiment una còpia de la comunicació presentada al Departament de Comerç i Turisme, degudament segellada.

CAPÍTOL VII La venda de saldos Artículos 28 a 33
ARTICLE 28

Únicament s'autoritza la venda de saldos quan es tracti de donar sortida a productes que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:

  1. Productes la sortida dels quals sigui manifestament impossible als preus habituals de mercat, per raó de llur pèrdua d'actualitat i d'oportunitats, així com aquells productes o articles que hagin sofert alguna deterioració greu en llur valor comercial a causa de llur obsolescència o de la reducció objectiva de llurs possibilitats d'utilització, sempre que no comportin risc ni engany per a l'adquirent.

  2. Productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, sempre que no comportin risc ni engany per a l'adquirent. Llur condició ha de fer-se avinent mitjançant publicitat i una informació directa adequada.

ARTICLE 29

Per a la venda ocasional de saldos dels articles a què es refereix l'apartat a) de l'article 28 caldrà que aquests hagin estat inclosos en l'estoc del venedor durant un període de temps no inferior a sis mesos.

ARTICLE 30

La venda de saldos únicament podrà ésser practicada en establiments comercials d'una manera clarament diferenciada de la resta de productes o bé en establiments comercials i parades de venda no sedentària dedicats exclusivament a aquesta finalitat.

ARTICLE 31

Els comerciants que desitgin realitzar vendes de saldos amb caràcter ocasional hauran de comunicar-ho al Departament de Comerç i Turisme. Amb aquesta finalitat, hi hauran de presentar, amb una antelació mínima de set dies, la comunicació corresponent, que ha d'indicar les raons que motiven la venda de saldos i la data en què es desitgi iniciar-la.

ARTICLE 32

El venedor exhibirà obligatòriament, en un lloc visible del seu establiment, la còpia de la comunicació a què es refereix l'article 31 degudament diligenciada pel Departament de Comerç i Turisme.

ARTICLE 33

Per a la venda de saldos amb caràcter habitual i permanent caldrà que el comerciant realitzi la seva activitat orientada exclusivament a la venda de les mercaderies o dels productes als quals es refereix l'article 28, i en locals o parades no sedentàries dedicats exclusivament a l'activitat esmentada. L'exercici d'aquesta activitat està subjecte a l'obtenció d'un permís del Departament de Comerç i Turisme, d'acord amb la reglamentació específica que s'estableixi.

CAPÍTOL VIII Infraccions, sancions i procediment Artículos 34 a 39
ARTICLE 34

Constitueix infracció al que estableix aquesta Llei:

  1. Quant a la venda no sedentària.

    -1 La venda practicada fora dels perímetres i/o indrets autoritzats, o bé transgredint els dies o l'horari establert per la normativa.

    -2 La venda practicada per qualsevol persona no autoritzada o per comerciants que incompleixin els requisits administratius que exigeix aquesta Llei.

    -3 La venda practicada en llocs que no reuneixin les condicions establertes en aquesta Llei, els reglaments o les ordenances reguladores.

    -4 La venda practicada sense exhibir de manera visible i permanent en la parada de venda la corresponent autorització.

  2. Quant a la venda domiciliària.

    -1 La venda practicada per empreses o comerciants no inscrits en el Registre d'Empreses de Venda domiciliària o que no reuneixin els requisits administratius exigits per la present Llei.

    -2 La venda practicada per empreses que no hagin consignat, amb caràcter previ, el dipòsit obligatori.

    -3 La venda practicada mitjançant ofertes enganyoses.

    -4 La manca d'exhibició del document que acrediti l'exercici de l'activitat.

    C)

  3. Quant a les vendes en rebaixa.

    -1 La venda que no impliqui autèntiques rebaixes d'acord amb la present Llei.

    -2 Qualsevol anunci de preu en rebaixa que pugui induir al comprador a confusió, en relació amb la quantia de l'avantatge que se li ofereix.

    -3

    -4 L'oferta de productes, en rebaixa, que no hagin estat a la venda, a llur preu habitual, abans de l'inici de les rebaixes.

  4. Quant a la venda en liquidació.

    -1 La venda sota l'anunci o denominació de "venda en liquidació" o "liquidació" la naturalesa de la qual no respongui al que estableix la Llei.

    -2 La repetició de venda en liquidació, abans de consumar-se els períodes establerts en l'article 25 de la present Llei.

    -3 La venda efectuada sense prèvia comunicació o sense exhibir aquesta en un lloc visible de l'establiment.

    -4 La publicitat de la liquidació fora del termini establert, a aquest efecte, per aquesta Llei.

  5. Quant a la venda de saldos.

    -1 La venda efectuada sense exhibir en l'establiment, de manera visible, la comunicació preceptiva al Departament de Comerç i Turisme, així com la venda de saldos dintre del mateix establiment, sense fer-ho d'una manera clarament diferenciada de la resta de productes, o a la venda d'aquests fora dels establiments i les parades no sedentàries dedicats a aquesta finalitat.

    -2 La venda d'articles o de productes sota la denominació de "saldos" quan els articles o productes no s'ajustin al que estableixen els articles 28 i 29 de la present Llei.

  6. Altres infraccions al que disposa aquesta Llei.

    -1 La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o per agents d'aquestes, amb vista al compliment de les funcions d'informació, investigació i inspecció en les matèries objecte de la present Llei, com també el fet de subministrar informació inexacta o documentació falsa.

    -2 La resistència, la coacció o la represàlia o la temptativa de fer-ne contra els funcionaris facultats per a l'exercici de la funció d'investigació, de vigilància o d'inspecció, en matèria objecte d'aquesta Llei.

ARTICLE 35

-1 Les possibles infraccions al que estableix la present Llei seran investigades pel Departament de Comerç i Turisme, d'ofici o en virtut de denúncia feta per qualsevol persona física o jurídica.

-2 Es determinaran per reglament els requisits que haurà de reunir la denúncia motivadora de la iniciació d'un procediment sancionador.

ARTICLE 36

El Departament de Comerç i turisme podrà constituir, com a òrgans de consulta i assessorament, juntes consultives, la composició i l'àmbit territorial de les quals es determinarà reglamentàriament.

Les juntes consultives tindran com a funció emetre informes a requeriment del Departament de Comerç i Turisme.

ARTICLE 37

Les infraccions al que preceptua la present Llei podran considerar-se com a lleus, greus o molt greus.

  1. Seran considerades com a infraccions lleus les simples inobservances de les disposicions contingudes en la present Llei, sempre que no tinguin transcedència directa de caràcter econòmic.

  2. Seran considerades com a infraccions greus:

    -1 La reincidència o la reiteració en la comissió d'infraccions considerades com a lleus.

    -2 Les infraccions a la present Llei quan, tot i tractar-se de simples inobservances, tinguin transcendència directa de caràcter econòmic.

    -3 Les infraccions a la present Llei quan l'empresa infractora es trobi en una situació de predomini en un sector del mercat o en una de les seves parts substancials.

    -4 Les infraccions previstes en l'apartat G) de l'article 34 d'aquesta Llei.

  3. Seran considerades com a infraccions molt greus:

    La reincidència o la reiteració en la comissió de les infraccions a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l'apartat anterior B).

ARTICLE 38

Les infraccions al que preceptuen els apartats A) i B) de l'article 37 de la present Llei seran sancionades pel Departament de Comerç i Turisme, i les relatives al que preceptua l'apartat C) del mateix precepte seran sancionades pel Consell Executiu de la Generalitat d'acord amb la graduació següent:

  1. Infraccions lleus: fins a cent mil pessetes.

  2. Infraccions greus: de cent mil fins a dos milions cinc-centes mil pessetes.

  3. Infraccions molt greus: de dos milions cinc-centes mil pessetes fins a deu milions.

En tot cas, la imposició de multes serà graduada d'acord amb els criteris següents:

- transcendència social.

- comportament especulatiu de l'infractor.

- quantia global de l'operació objecte de la infracció.

- quantia del benefici il·lícit.

En el supòsit d'infraccions qualificades de molt greus, podrà decretar-se la clausura temporal o definitiva de l'empresa o de l'establiment autor de la infracció. Aquesta facultat queda reservada al Consell Executiu.

Igualment, en cas d'infraccions molt greus, l'òrgan competent disposarà que la sanció sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat amb la menció de les circumstàncies de l'empresa infractora i de la taxa de la sanció.

ARTICLE 39

El procediment per a la imposició de les sancions a les infraccions previstes per la present Llei serà el procediment sancionador regulador per la Llei de Procediment Administratiu vigent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

Els ajuntaments que tinguin en vigor ordenances que regulen vendes no sedentàries previstes en el Capítol II de la present Llei, les hi hauran d'adaptar en un termini de quatre mesos, comptats de l'endemà d'haver estat publicada. Finalitzat aquest termini sense que hagin procedit a l'esmentada adequació, hauran d'aplicar el Reglament tipus previst a l'article 11 de la present Llei.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

En el cas de mercats periòdics existents anteriorment a la publicació de la present Llei, la venda no sedentària es continuarà exercint amb la mateixa periodicitat. Els ajuntaments hauran de comunicar, en el termini de quatre mesos, al Departament de Comerç i Turisme, quins són els mercats periòdics que es troben en aquesta situació.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA

En el cas de vendes a la via pública que hagin estat autoritzades pels ajuntaments fins al dia 31 de desembre de 1982 les vendes no sedentàries podran continuar exercint-se en les mateixes condicions.

Els ajuntaments hauran de trametre en el termini de quatre mesos al Departament de Comerç i Turisme la llista d'autorització de vendes a la via pública que es trobin en aquesta situació.

DISPOSICIÓ FINAL

Es faculta el Consell Executiu de la Generalitat perquè desplegui el contingut de la present Llei.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR