El Registre de la propietat de béns immobles
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 317-374 |
Page 317
D’acord amb l’article 149.1.8ª CE l’Estat té competència exclusiva sobre «La legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial». Aquesta competència estatal es troba també reconeguda per l’article 129 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC).
En quant al Registre de la Propietat, no hi ha dubte que és competència estatal l’ordenació dels mateixos (STC 76/1983, de 5 d’agost de 1983).
Sí que planteja problemes què s’entén per ordenació. Ordenació no es pot identificar ni amb legislació ni amb bases o normes bàsiques (paraules o expressions que també utilitza l’article 149.1 CE en relació amb altres matèries).
L’article 147.1 EAC estableix que: «Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas:
-
El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
Page 318
-
La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
-
L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques».Aquest precepte ha estat declarat constitucional per la STC de 28 de juny de 2010 (31/2010), la qual declara en relació al primer incís de l’article 147.1.a) que les competències estatals contingudes en l’article 149.1.8 i 18 CE «són en, principi, normatives, i per tant correspon a l’Estat disciplinar, amb l’extensió i detall que cada cas requereixi, les oposicions i concursos d’aquests cossos, acompanyant a aquesta regulació les mesures de coordinació, i inclús de caràcter executiu, que hagi de realitzar el propi Estat si resulten necessàries, bé per la seva dimensió supraautonòmica, bé perquè la actuació executiva estatal sigui imprescindible per assegurar l’efectiu compliment de les corresponents regulacions. En suma, la configuració d’aquests cossos de funcionaris com a cossos nacionals no impedeix que es descentralitzin alguns aspectes de la gestió del règim d’accés i de trasllat, ja que la garantia de la unitat del sistema la proporcionen les potestats normatives de l’Estat», respecte a l’exigència del coneixement de la llengua catalana, afirma que «és conseqüència del principi inherent a la coexistència de dues llengües oficials..., la concreció i efectivitat d’aquest principi corresponen inexcusablement a la legislació de l’Estat», quant a l’acreditació del coneixement del dret català per part de notaris i registradors considera que «no deixa de ser una legítima pretensió del legislador estatutari per a la defensa i promoció d’aquell dret, que ha de ser instrumentada pel legislador estatal amb plena llibertat», en relació amb la participació en l’elaboració dels programes d’accés, declara que «es tracta, una vegada més, d’una previsió estatutària de participació que, afirmada en la seva dimensió executiva, no condiciona de cap manera la competència estatal», i respecte a la demarcació, afirma que és «una potestat autonòmica d’execució que plasmarà en el territori de Catalunya els criteris de demarcació que fixi la legislació de l’Estat (articles 149.1.8 i 18 CE), la qual podrà tenir el grau d’exhaustivitat que resulti procedent, podent l’Estat retenir per a si mateix les actuacions concretes en l’àmbit de la coordinació i de la execució que siguin necessàries per a l’adequada aplicació d’aquests criteris».
Sens perjudici de les competències executives autonòmiques citades, la competència estatal exclusiva en l’ordenació dels registres tampoc exclou que la comunitat autònoma amb dret civil foral o especial (article 149.1.8 CE) pugui regular aspectes registrals de les seves pròpies institucions, sempre i quan es realitzi d’acord amb els principis i règim del Registre corresponent. Trobem manifestacions d’aquesta possibilitat en el Codi civil de Catalunya, que regula per exemple la servitud sobre finca pròpia i com es pot cancel·lar (article 566-3), el caràcter no constitutiu de la inscripció en el dret de superfície (article 564-3.3) i la regulació de supòsits especials d’hipoteca (articles 569-30 i següents); en altres casos es contempla una remissió expressa a la legislació hipotecària (com són els casos de dualitat o pluralitat de foli registral, en la regulació de la propietat horitzontal) .
Però fins i tot en altres àmbits competencials autonòmics també s’ha regulat la incidència registral. Per exemple, en cas de transmissions d’habitatge la llei catalana exigeix que l’habitatge disposi de cèdula d’habitabilitat per la inscripció registral (article 135 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge). O en el dret urbanístic, l’article 148.2 Reglament d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, estableix respecte als drets i càrregues inscrites amb posterioritat a la nota marginal d’iniciació del projecte de reparcellació un règim diferent, i de discutible constitucionalitat, al de cancel·lació formal previst
Page 319
en l’article 54.4 del Text refós de la Llei del sòl estatal de 20 de juny de 2008 i els articles 15, 16 i 17 del Reial decret 1093/1997.
Com a conseqüència de la competència de la Generalitat en la preservació i protecció del dret català, i d’acord amb l’article 130 del propi Estatut, l’article 147.2 EAC, estableix que «Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya». I en virtut d’aquesta competència, es va aprovar la Llei 5/2009, de 28 d’abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya (que va derogar l’anterior Llei 4/2005).
Finalment, tenint...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba