DECRET LEGISLATIU 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
Sección | Disposicions Generals |
Emisor | Dep. de Política Territorial i Obres Públiques |
Rango de Ley | Decret Legislatiu |
L'article 1 de la Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la
qual s'autoritza la refosa dels textos legals vigents a
Catalunya en matèria urbanística, va conferir
l'autorització al Govern de la Generalitat per refondre en
un text únic la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre
protecció de la legalitat urbanística, la Llei 3/1984, de 9
de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic
de Catalunya, i la legislació urbanística vigent a
Catalunya per imperatiu de la disposició final d'ambdós
textos legals. L'autorització per refondre s'estenia també
a l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels
textos legals referenciats i també a la incorporació de les
addicions o modificacions posteriors contingudes en les
disposicions aprovades pel Parlament de Catalunya, que
afecten la matèria objecte de la refosa, detallades en
l'annex de la mateixa Llei.
En exercici d'aquesta delegació, s'ha redactat el present
text refós, que es sistematitza en un títol preliminar i
sis títols, referents als òrgans urbanístics, el
planejament urbanístic del territori, el règim urbanístic
del sòl, execució dels plans d'ordenació, exercici de les
facultats relatives a l'ús del sòl i edificació i règim
jurídic.
Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la
Llei 12/1990 de 5 de juliol, a proposta del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb
el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i
d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
S'aprova el text refós, que s'insereix a continuació,
dels textos legals vigents a Catalunya en matèria
urbanística.
Disposició final
Aquest Decret Legislatiu entrarà en vigor el mateix dia
de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Barcelona, 12 de juliol de 1990
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Text Refós
de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.
Títol Preliminar
És objecte d'aquesta Llei la regulació de la matèria
urbanística en el territori de Catalunya.
L'activitat urbanística es referirà als aspectes
següents:
-
Planejament urbanístic.
-
Règim urbanístic del sòl.
-
Execució de l'obra urbanitzadora.
-
Foment i intervenció de l'exercici de les facultats
dominicals relatives a l'ús del sòl i edificació.
-1 La competència urbanística concernent al planejament
comprendrà les facultats que segueixen:
-
Formular el Pla Territorial General i els Territorials
Parcials.
-
Formular plans Directors de Coordinació, plans
Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries
de planejament.
-
Emplaçar els centres de producció i de residència de
la manera més convenient per a la millor distribució de la
població en el territori.
-
Dividir el territori municipal en àrees de sòl urbà,
urbanitzable i no urbanitzable.
-
Establir zones diferents d'utilització segons la
densitat de la població que hagi d'habitar-les, percentatge
de terreny que pugui ser ocupat per construccions, volum,
forma, nombre de plantes, classe i destí dels edificis, amb
criteris d'ordenació generals uniformes per a cada zona.
-
Formular el traçat de les vies públiques i dels
mitjans de transport.
-
Establir espais lliures per a parcs i jardins públics
en proporció adequada a les necessitats col·lectives, en
els termes establerts en aquesta Llei.
-
Assenyalar l'emplaçament i característiques dels
centres i serveis d'interès públic i social, centres
docents, aeroports i llocs anàlegs.
-
Determinar la configuració de les parcel·les
edificables.
-
Limitar l'ús del sòl i de les edificacions.
-
Orientar la composició arquitectònica de les
edificacions i regular, en els casos que fos necessari, les
seves característiques estètiques.
-2 La competència urbanística en ordre al règim del sòl
comprendrà les funcions següents:
-
Procurar que el sòl s'utilitzi en congruència amb la
utilitat pública i la funció social de la propietat.
-
Impedir la desigual atribució dels beneficis i
càrregues del planejament entre els propietaris afectats i
imposar-ne la justa distribució.
-
Regular el mercat de terrenys urbans i urbanitzables
com a garantia del dret constitucional d'habitatge digne.
-
Afectar l'augment del valor del sòl originat pel
planejament al pagament de les despeses d'urbanització.
-
Assegurar l'ús racional del sòl quant al manteniment
d'una densitat adequada al benestar de la població.
-
Adquirir terrenys i construccions per a constituir
patrimonis de sòl.
-3 La competència urbanística pel que fa a l'execució de
l'obra urbanitzadora confereix les facultats següents:
-
Canalitzar, dirigir, realitzar, concedir i fiscalitzar
l'execució de les obres d'urbanització.
-
Expropiar els terrenys i construccions necessaris per
efectuar les obres i quantes actuacions convinguin a
l'economia de la urbanització.
-4 La competència urbanística en ordre al foment i
intervenció en l'exercici de les facultats dominicals
relatives a l'ús del sòl i de l'edificació inclourà les
facultats següents:
-
Cedir terrenys edificables i drets de superfícies.
-
Intervenir la parcel·lació.
-
Exigir als propietaris que edifiquin en terminis
prefixats.
-
Imposar l'alienació quan no s'edifiquessin en el temps
o en la forma previstos.
-
Prohibir els usos que no s'ajustin al Planejament.
-
Intervenir la construcció i l'ús de les finques.
-
Promoure la possibilitat que es facilitin als
propietaris els mitjans necessaris per complir les
obligacions imposades per aquesta Llei.
-5 Les esmentades facultats tenen caràcter enunciatiu i no
limitador. La competència urbanística inclourà quantes
altres hi fossin congruents per a ser exercides d'acord amb
aquesta Llei.
-1 La gestió urbanística podrà encomanar-se a organismes de
caràcter públic, a la iniciativa privada i a entitats
mixtes.
-2 La gestió pública suscitarà, en la mesura més àmplia
possible, la iniciativa privada i la substituirà, quan
aquesta no arribés a complir els objectius necessaris, amb
les compensacions que aquesta Llei estableix. En la
formulació, tramitació i gestió del planejament urbanístic
els òrgans competents hauran d'assegurar la major
participació dels interessats i en particular, els drets
d'iniciativa i informació per part de les corporacions,
associacions i particulars.
Títol 1
Òrgans directius i gestors
Capítol 1
Disposicions generals
-1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat:
-
El conseller de Política Territorial i Obres
Públiques.
-
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
-
Les Comissions d'Urbanisme.
-
La Direcció General d'Urbanisme.
-2 És organisme autònom de la Generalitat, amb
competències urbanístiques, l'Institut Català del Sòl, que
es regeix per la seva legislació específica.
-3 Sens perjudici de la competència urbanística atribuïda
al Govern de la Generalitat, l'activitat urbanística es
desenvoluparà sota la direcció del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques.
-4 Els òrgans urbanístics del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques coordinaran les seves
atribucions amb els dels altres departaments.
-5 Les entitats locals exerciran les seves competències en
matèria urbanística en els termes previstos en aquesta Llei
i en la legislació de règim local.
-6 La Generalitat fomentarà l'acció de les entitats Locals,
que cooperaran en l'exercici de la competència que els hi
confereix la seva legislació i s'hi subrogaran quan no
l'exercissin adequadament, o la seva comesa excedeixi de
les seves possibilitats, d'acord amb la legislació de règim
local.
-1 Els òrgans urbanístics del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques exerciran les seves
respectives funcions en un ordre jeràrquic.
-2 Els òrgans urbanístics podran delegar en l'immediat
d'inferior jerarquia, per un termini determinat i
renovable, l'exercici de les facultats que considerin
convenients per a la major eficàcia dels serveis.
-3 També podrà qualsevol òrgan superior recabar el
coneixement de l'assumpte que competeixi als inferiors
jeràrquics i revisar l'actuació d'aquests.
La competència que regulen els articles 48, 51.2, 52,
251, 252 i 261 d'aquesta Llei s'exercirà indistintament per
qualsevol dels organismes a què es refereix cadascun dels
esmentats preceptes.
Capítol 2
Òrgans urbanístics de la Generalitat
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya, creada pel Decret
de 27 de setembre de 1978, enquadrada en el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, és l'òrgan superior
de caràcter consultiu en matèria de planejament i
urbanisme, en l'àmbit territorial de la Generalitat de
Catalunya. La seva composició es determinarà
reglamentàriament.
-1 La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informarà
preceptivament amb caràcter previ a l'aprovació del
planejament de municipis de més de 50.000 habitants, i
sempre que es requereixi el seu informe per a qualsevol
disposició legal o reglamentària.
-2 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
podrà sotmetre igualment a consulta de la Comissió
d'Urbanisme de Catalunya els assumptes relacionats amb la
seva competència que cregui convenients.
-3 Quan el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques dissenteixi de l'informe preceptiu de la Comissió
d'Urbanisme de Catalunya, la resolució de l'assumpte
correspondrà al Govern de la Generalitat.
La Direcció General d'Urbanisme actuarà com a òrgan
permanent encarregat de la preparació dels assumptes de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de la gestió i execució
dels acords del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques.
-1 Les Comissions d'Urbanisme estaran presidides pel
conseller de Política Territorial i Obres Públiques i hi
tindran representació les corporacions locals i els
departaments de l'Estat i la Generalitat, d'acord amb els
seus respectius règims de competències.
-2 A més de les competències que els corresponen per
aquesta Llei i les derivades per la legislació específica
de la Generalitat de Catalunya, les facultats de les
comissions d'Urbanisme seran de caràcter informatiu,
gestor, resolutori i de fiscalització i es dirigiran a
orientar, fomentar i inspeccionar el planejament i la
realització de les obres necessàries per al desenvolupament
urbà.
Capítol 3
Entitats Locals
La competència urbanística dels ajuntaments comprendrà
totes les facultats que sent de caire local no haguessin
estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a d'altres
organismes.
-1 Els ajuntaments podran instituir gerències urbanístiques
per estudiar, orientar, dirigir, executar i inspeccionar el
planejament.
-2 Per promoure la Gerència urbanística es permutarà una
memòria justificativa de la proposta, amb exposició dels
Plans, règim funcional i recursos econòmics projectats.
-3 La Resolució que constitueixi la Gerència determinarà
les seves facultats.
-1 Els municipis podran constituir Mancomunitats
voluntàries per al desenvolupament de llur competència
urbanística de conformitat amb el que estableix la
legislació de règim local.
-2 Constituïda la Mancomunitat, les facultats municipals
corresponents s'exerciran a través de l'organització
comuna, que vetllarà per tal que en el desenvolupament de
les que s'haguessin reservat o delegat en els ajuntaments
separadament s'observin puntualment les disposicions
d'aquesta Llei i del planejament urbanístic vigent.
Si algun ajuntament incomplís greument les obligacions
que es derivin d'aquesta Llei o del planejament urbanístic
vigent, o actués en general amb notòria negligència, el
conseller de Governació, a proposta del de Política
Territorial i Obres Públiques, podrà designar un gerent o
transferir les necessàries atribucions de la Corporació
municipal a la Comissió d'Urbanisme, que l'exercirà
mitjançant una Comissió especial en la qual hi tindrà
representació l'ajuntament.
La comarca, d'acord amb la Llei d'organització comarcal
de Catalunya, exerceix les competències que li atribueixen
les lleis del Parlament, les quals, en qualsevol cas, han
d'atorgar competències sobre les matèries següents:
-
L'ordenació del territori i l'urbanisme.
-
La seguretat pública i el medi.
Títol 2
Planejament urbanístic del territori
Capítol 1
Classes de plans d'ordenació
-1 El planejament territorial es desenvolupa a través del
Pla Territorial General, els plans Territorials parcials i
els plans Territorials Sectorials en els termes que preveu
la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política
territorial.
-2 El planejament urbanístic del territori es desenvolupa a
través dels plans Directors de Coordinació, de plans
Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries
de planejament.
-3 Els plans Generals Municipals es desenvolupen per mitjà
de plans parcials, plans Especials, Programes d'Actuació
Urbanística i Estudis de Detall.
Els plans d'ordenació urbanística han d'ésser coherents
amb les determinacions del Pla Territorial General i dels
Plans Territorials parcials i facilitar-ne l'acompliment.
-1 Els plans Directors de Coordinació establiran, de
conformitat amb els principis del Pla Territorial General i
les exigències del desenvolupament regional, les directrius
per a la coordinació de la ordenació urbanística del
territori.
-2 Els plans contindran les determinacions següents:
-
L'esquema per a la distribució geogràfica dels usos i
activitats públics i privats a què hagi de destinar-se
prioritàriament el sòl dins el sistema urbà ampli.
-
L'assenyalament de les àrees en què s'hagin d'establir
limitacions per exigències de la legislació específica o
altres raons d'interès públic.
-
Les mesures de protecció a adoptar en ordre a la
conservació del sòl, dels altres recursos naturals i la
defensa, millora, desenvolupament o renovació del medi
ambient natural i del patrimoni històrico-artístic.
-
L'assenyalament i localització de les infrastructures
bàsiques relatives a les comunicacions terrestres,
marítimes i aèries, l'abastament d'aigua, sanejament,
subministrament d'energia i altres d'anàlogues.
-3 Els plans Directors de Coordinació comprendran els
estudis que justifiquen l'elecció del model territorial,
els plans, normes i programes que requereixi la seva
realització i les bases tècniques i econòmiques per al
desenvolupament i execució del propi Pla.
-1 Les determinacions dels plans Directors de Coordinació,
vincularan l'Administració i els particulars. Les accions
que s'hi preveuen es portaran a terme per cada un dels
Departaments afectats en les matèries de les seves
respectives competències d'acord amb les prescripcions
establertes en el Decret de la seva aprovació.
-2 Les entitats locals el territori de les quals estigui
afectat, totalment o parcial, per un Pla Director de
Coordinació, sens perjudici de la immediata entrada en
vigor d'aquest, hauran d'adaptar-se, en el termini màxim
d'un any, a les seves determinacions, mitjançant l'oportuna
revisió del seu planejament general.
Els plans generals municipals d'ordenació, com a
instrument d'ordenació integral del territori, comprendran
un o varis termes municipals complets. Classificaran el sòl
per a l'establiment del règim jurídic corresponent,
definiran els elements fonamentals de l'estructura general
adoptada per a l'ordenació urbanística del territori i
establiran el programa per al seu desenvolupament i
execució, així com el termini mínim de la seva vigència.
-1 En el sòl urbà, els plans Generals Municipals tenen per
objecte: completar l'ordenació mitjançant la regulació
detallada de l'ús dels terrenys i de l'edificació;
assenyalar la renovació o reforma interior que resultés
procedent; definir els elements de l'estructura general del
pla corresponents a aquesta classe de terreny i proposar
els programes i mesures concretes d'actuació per a la seva
execució.
-2 En el sòl urbanitzable, els plans Generals Municipals
tenen per objecte: definir els elements fonamentals de
l'estructura general de l'ordenació urbanística del
territori; establir, segons les seves categories, una
regulació genèrica dels diferents usos globals i nivells
d'intensitat i fixar els programes de desenvolupament a
curt i mig termini referits a un conjunt d'actuacions
públiques i privades.
Així mateix regularan la forma i condicions amb què
podran incorporar-se al desenvolupament urbà actuacions no
programades mitjançant els corresponents Programes
d'Actuació Urbanística per a la realització d'àmbits
urbanístics integrats.
-3 Els plans Generals Municipals tenen per objecte
específic, en el sòl no urbanitzable, preservar el susdit
sòl del procés de desenvolupament urbà i establir, en el
seu cas, mesures de protecció del territori i del paisatge.
-1 Els plans Generals Municipals d'ordenació contenen les
determinacions de caràcter general següents:
-
Classificació del sòl amb expressió de les superfícies
assignades a cadascun dels tipus i categories de sòl
adoptats.
-
Estructura general i orgànica del territori integrada
pels elements determinants del desenvolupament urbà i, en
particular, pels sistemes de comunicació i les seves zones
de protecció, l'equipament comunitari, centres públics i
els espais lliures destinats a parcs públics i zones
verdes. Aquests últims en proporció no inferior a cinc
metres quadrats per habitant, sens perjudici de les
previsions per a jardins que fan els articles 120.3.1r,
quan el planejament faci ús de la facultat de l'article
122.4 sobre assenyalament de sistemes pels plans parcials.
En tot cas es justificarà l'emplaçament dels sistemes en
cada classe de règim jurídic del sòl.
-
Programació en dues etapes de quatre anys del
desenvolupament del Pla en ordre a coordinar les actuacions
i inversions públiques i privades, i d'acord amb els plans
i programes dels diferents Departaments.
-
Mesures per a la protecció del medi ambient,
conservació de la natura i defensa del paisatge, elements
naturals i conjunts urbans i històrico-artístics, de
conformitat, en el seu cas, amb la legislació específica
que sigui d'aplicació en cada supòsit.
-
Assenyalament de les circumstàncies d'acord amb les
quals sigui procedent, en el seu moment, la revisió del
Pla, en funció de la població total i el seu índex de
creixement, recursos, usos i intensitat d'ocupació i altres
elements que varen justificar la classificació del sòl
inicialment adoptada.
-2 A més de les determinacions de caràcter general, els
Plans Generals hauran de contenir les següents:
2.1 En sòl urbà:
-
Delimitació del seu perímetre amb assenyalament, en el
seu cas, de l'àmbit de les operaciones de reforma interior
que s'estimin necessàries.
-
Assignació d'usos detallats corresponents a les
diferents zones.
-
Delimitació dels espais lliures i zones verdes
destinats a parcs i jardins públics, així com les zones
esportives, d'esbarjo i expansió.
-
Emplaçaments reservats per a temples, centres docents,
públics o privats, assistencials i sanitaris i altres
serveis d'interès públic i social.
-
Traçat i característiques de la xarxa viària i
previsió d'aparcaments amb assenyalament d'alineacions i
rasants referit a la totalitat o part d'aquest sòl.
-
Reglamentació detallada de l'ús, volum i condicions
higiènico-sanitàries dels terrenys i construccions, així
com de les característiques estètiques de l'ordenació, de
l'edificació i del seu entorn.
-
Característiques i traçat de les galeries i xarxes de
serveis, per a l'abastament d'aigua, gas, energia
elèctrica, del clavagueram i d'aquells altres serveis que,
en el seu cas, prevegi el Pla.
-
Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i
de l'execució de les obres d'urbanització.
-
Delimitació de les unitats d'actuació a efectes de la
cessió obligatòria i gratuïta de sòls amb destinació a
jardins, places, centres docents i assistencials.
En aquestes determinacions s'expressaran les que
conservin, modifiquin i perfeccionin l'ordenació existent.
Les dotacions dels apartats c) i d) s'establiran en funció
de les característiques sòcio-econòmiques de la població i
acomplint l'establert a la legislació específica de la
matèria.
2.2 En sòl urbanitzable programat:
-
Desenvolupament dels sistemes de l'estructura general
de l'ordenació urbanística del territori i en el seu cas,
dels altres sistemes que el planejament general adscrigui a
un sector de planejament, amb la precisió suficient per a
permetre la redacció de plans parcials.
-
Determinació de l'aprofitament mitjà de cadascun dels
sectors de planejament parcial.
-
Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua,
gas, energia elèctrica, servei telefònic, clavegueram i
altres serveis que en el seu cas prevegi el Pla.
-
Divisió del territori en sectors per al
desenvolupament en plans parcials amb fixació de la
densitat màxima d'habitatge per hectàrea.
-
Justificació de la màxima adscripció de sistemes a
sectors d'acord amb l'article 25.
El contingut del Pla General incorporarà a aquesta
categoria de sòl les determinacions de Pla General
contingudes, si s'escau, en els plans parcials que
respecti.
2.3 En sòl urbanitzable no programat:
-
Assenyalament dels usos incompatibles amb els
previstos en les diferents classes de sòl i amb
l'estructura general.
-
Establiment de les característiques tècniques i
magnituds mínimes que han de reunir les actuacions
d'aquesta categoria de sòl, en funció dels diferents usos,
i les dotacions, serveis i equipaments que els hi
corresponguin.
-
Fixació de les densitats màximes d'habitatges per
hectàrea.
2.4 En el sòl no urbanitzable, el Pla General establirà les
mesures i condicions que calguin per a la conservació i
protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals,
bé sigui sòl, flora, fauna o paisatge, a fi d'evitar la
seva degradació, i de les edificacions i paratges que per
les seves característiques especials ho aconsellen, amb
l'àmbit d'aplicació que en cada cas sigui necessari.
-3 Les determinacions a què fa referència aquest article es
desenvoluparan en els següents documents:
Memòria i estudis complementaris.
Plànols i plans d'informació i d'ordenació urbanística
del territori.
Normes urbanístiques.
Programa d'actuació.
Estudi econòmic i financer.
-1 Així mateix els plans generals preveuran les reserves de
sòl necessàries per a l'equipament comercial públic, i
altres de grans centres comercials d'interès social en
funció de les necessitats de la població actual i
potencial.
-2 Aquestes reserves ho són amb independència de les
regulacions que per a sostre comercial prevegin els plans
parcials en desenvolupament del sòl urbanitzable.
-3 Les reserves comercials s'establiran considerant la
qualitat del servei i la capacitat adquisitiva de la
població.
-4 Els aspectes que, com a mínim, ha de contemplar el
planejament urbanístic, a fi de garantir l'adequada
implantació, són els següents:
-
La localització dels establiments comercials respondrà
a criteris de proximitat, accessibilitat i comoditat per
facilitar les compres quotidianes o freqüents.
-
Per als altres tipus de béns i serveis respondrà a
criteris de concentració per garantir una oferta àmplia.
-1 Els plans parcials d'Ordenació tenen per objecte en el
sòl classificat com a urbanitzable programat, desenvolupar,
mitjançant l'ordenació detallada d'una part del seu àmbit
territorial, el Pla General i, en el seu cas, les Normes
Complementàries i Subsidiàries del Planejament, i en el sòl
classificat com a urbanitzable no programat, el
desenvolupament dels Programes d'Actuació Urbanística.
No podran redactar-se plans parcials sense Pla General
previ o Normes Complementàries i Subsidiàries del
Planejament i, en cap cas, podran modificar les
determinacions d'uns i altres.
-2 Sens perjudici del que disposa l'article 112 d'aquesta
Llei, els plans parcials d'Ordenació contindran aquestes
determinacions:
-
Assignació d'usos i delimitació de les zones en què es
divideix el territori planejat per raó d'aquells i, si
s'escau, la divisió en polígons.
-
D'acord amb el nombre màxim de vivendes previstes, els
Plans parcials amb fins residencials han de reservar els
sòls de cessió obligatòria i gratuïta per atendre els fins
i destinacions següents:
Assenyalament de reserves de terrenys per a parcs i
jardins, zones esportives i d'esbarjo públic en proporció
adequada a les necessitats col·lectives. La superfície
destinada a la citada reserva serà com a mínim de divuit
metres quadrats per habitatge. Aquesta reserva no podrà ser
inferior al deu per cent de la superfície total ordenada.
Fixació de reserves de terrenys per a centres culturals i
docents públics i privats, en la proporció mínima de deu
metres quadrats per habitatge, agrupats segons els mòduls
necessaris per a formar unitats escolars completes.
Emplaçaments reservats per a temples, centres
assistencials i sanitaris, esportius i altres serveis
d'interès públic i social, en superfície mínima de sis
metres quadrats per vivenda sense que en cap cas aquesta
superfície de sòl pugui ser inferior al quatre per cent de
la superfície.
Traçat i característiques de la xarxa de comunicacions
pròpies del sector i del seu enllaç amb el sistema general
de comunicacions previst en el Pla General d'Ordenació, amb
assenyalament d'alineacions, rasants i, en el seu cas,
zones de protecció de la xarxa viària, i previsió
d'aparcaments, en proporció mínima d'una plaça per cada
cent metres quadrats d'edificació.
Quan es tracta de zones que el planejament destina en
exclusiva a usos comercials, d'oficina, industrials i
d'emmagatzematge, no caldrà fer previsió de sòl destinat a
centres docents. En aquest cas la reserva per a altres
serveis d'interès públic i social serà el 4% de la
superfície de la zona o sector.
Per raons d'interès públic, la suma de les superfícies
mínimes de cessió obligatòria i de cessió gratuïta
previstes per aquest article podrà ésser afectada pels
ajuntaments, en cada sector, a una única o diverses
d'aquestes destinacions sempre que així ho reguli en el pla
general per al conjunt dels sectors d'un mateix cuadrienni.
El programa d'actuació ha de garantir que a la fi del
quadrienni les superfícies resultants per a cadascun dels
fins seran idèntiques a les que resultarien de l'aplicació
individualitzada de les cessions anteriorment exposades a
cada sector.
-
Característiques i traçat de les galeries i xarxes
d'abastament d'aigua, clavagueram, energia elèctrica, gas i
d'aquells altres serveis que, si s'escau, prevegi el pla.
-
Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i
de l'execució de les obres d'urbanització.
-
Pla d'etapes per a l'execució de les obres
d'urbanització i, si s'escau, d'edificació.
-
Determinació del nombre màxim d'habitatges.
-
Càlcul de l'aprofitament mitjà sectorial en el supòsit
que l'àmbit de planejament comprengui zones de qualificació
diferent o quan el planejament general prevegi, dins de
l'àmbit del sector, reserves de terrenys per a sistemes.
-3 Els plans parcials comprendran els plànols d'informació,
inclòs el cadastral, i els estudis justificatius de les
seves determinacions, així com els plans de projecte,
determinació dels serveis i ordenances reguladores
necessàries per a la seva execució, i, si s'escau, els que
es fixin reglamentàriament.
-1 Els Estudis de Detall podran formular-se quan siguin
precisos per completar o, en el seu cas, adaptar
determinacions establertes en els plans Generals per al sòl
urbà i en els plans parcials.
-2 El seu contingut tindrà per finalitat preveure o
reajustar, segons els casos:
-
L'assenyalament d'alineacions i rasants; i/o
-
L'ordenació dels volums d'acord amb les
especificacions del Pla.
-3 Els Estudis de Detall mantindran les determinacions
fonamentals del Pla, sense alterar l'aprofitament que
correspon als terrenys compresos en l'Estudi.
En cap cas podran ocasionar perjudici ni afectar les
condicions de l'ordenació dels predis que hi limiten.
-4 També podran formular-se Estudis de Detall quan siguin
precisos per completar el senyalament d'alineacions i
rasants, respecte a les Normes Complementàries i
Subsidiàries de Planejament.
-5 Els Estudis de Detall comprendran els documents
justificatius dels extrems assenyalats en el número 2.
-1 Els Projectes d'Urbanització són projectes d'obres que
tenen per finalitat portar a la pràctica els plans Generals
Municipals en el sòl urbà, els plans parcials i, en el seu
cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del
Planejament. No podran contenir determinacions sobre
ordenació ni règim del sòl i de l'edificació, i hauran de
detallar i programar les obres que comprenguin amb la
precisió necessària perquè puguin ser executades per un
tècnic diferent de l'autor del projecte.
-2 Els Projectes d'Urbanització no podran modificar les
previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que
puguin efectuar les adaptacions exigides per l'execució
material de les obres.
-3 Els Projectes d'Urbanització comprendran una Memòria
descriptiva de les característiques de les obres, plànol de
situació en relació amb el conjunt urbà i plànols de
projecte i de detall, amidaments, quadres de preus,
pressupost i plec de condicions de les obres i serveis.
-1 L'ordenació i urbanització de terrenys classificats com
a sòl urbanitzable no programat s'efectuarà, de conformitat
amb el Pla General Municipal respectiu, mitjançant
Programes d'Actuació Urbanística per a la realització
d'àmbits urbanístics integrats.
-2 Els Programes d'Actuació Urbanística contindran les
següents determinacions:
-
Desenvolupament dels sistemes d'estructura general de
l'ordenació urbanística del territori, amb indicació dels
sistemes d'actuació adequats per a fer efectives les
reserves de sòl incloses en cada actuació.
-
Assenyalament d'usos i nivells d'intensitat, amb
expressió de l'aprofitament mitjà en tot el seu àmbit.
-
Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua,
clavegueram, telèfons, energia elèctrica, comunicacions i
altres serveis que es prevegin.
-
Divisió del territori per al seu desenvolupament en
etapes.
Aquestes determinacions es completaran per a cada etapa
amb els corresponents plans parcials i els Projectes
d'Urbanització. En les promocions privades s'inclouran a
més els programes d'edificació.
-3 Els Programes d'Actuació Urbanística comprendran els
estudis i plànols d'informació justificatius de les seves
determinacions, incloses l'anàlisi de la seva relació amb
les previsions del Pla General Municipal i els documents i
plànols d'ordenació i de projecte necessaris per a la seva
execució.
-1 En el desenvolupament de les previsions contingudes en
els plans Territorials Sectorials, plans Directors de
Coordinació, plans Generals d'Ordenació Urbana, i en les
Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament es
podran redactar, si fos necessari, plans Especials per a
l'ordenació de recintes i conjunts artístics, protecció del
paisatge i de les vies de comunicació, conservació de
determinats àmbits del medi rural, reforma interior,
equipaments comercials, sanejament de poblacions i
qualsevol altres finalitats anàlogues, sense que en cap
cas puguin substituir als plans Generals Municipals com a
instruments d'ordenació integral del territori.
-2 També podran redactar-se plans Especials per a
l'execució directa d'obres corresponents a la
infrastructura del territori o als elements determinants
del desenvolupament urbà pel que fa a l'assenyalament i
localització de les infrastructures bàsiques relatives a
les comunicacions terrestres, marítimes i àeries, a
l'abastament d'aigua, sanejament, subministrament d'energia
i altres d'anàlogues, i de les contingudes al número 1,
paràgraf b) de l'article 23 d'aquesta Llei.
-3 Els plans Especials contindran les determinacions
previstes en el planejament territorial o d'ordenació
urbana corresponent; i, en defecte d'aquests, les pròpies
de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades
i desenvolupades en els estudis, plànols i normes
corresponents.
-1 La conservació i valoració del Patrimoni històric i
artístic i belleses naturals, en tant que objecte de
planejament especial, comprendrà, entre d'altres, aquests
aspectes:
-
Elements naturals i urbans el conjunt dels quals
contribueix a caracteritzar el panorama.
-
Places, carrers i edificis d'interès.
-
Jardins de caràcter històric, artístic o botànic.
-
Realçament de construccions significatives.
-
Composició i detall dels edificis situats en
emplaçaments que hagin de ser objecte de mesures especials
de protecció.
-
Ús i destí d'edificacions antigues i modernes.
-2 Als efectes expressats es podran dictar normes especials
per a la conservació, restauració i millora dels edificis i
elements naturals i urbanístics, sens perjudici, en el seu
cas, de l'aplicació de la normativa específica.
El planejament especial per a la protecció del paisatge,
quan tingui per objecte preservar determinats llocs o
perspectives panoràmiques del territori de Catalunya, es
referirà, entre d'altres, als aspectes següents:
-
Belleses naturals, panoràmiques o perspectives del
territori que convingui mantenir per al foment del turisme.
-
Predis rústics o de pintoresca situació, amenitat,
singularitat geogràfica o record històric.
-
Edificis aïllats que es distingeixen pel seu
emplaçament o bellesa arquitectònica i parcs i jardins
destacats per la bellesa, disposició artística,
transcendència històrica o importància de les espècies
botàniques que hi hagin.
-
Perímetres edificats que formen un conjunt de valor
pels seus elements tradicionals arquitectònics o estètics.
La protecció en l'ordre urbanístic de les vies de
comunicació, quant a la restricció del destí i de l'ús dels
terrenys que atermenen, permetrà:
-
Dividir els terrenys en zones d'utilització,
edificació, vegetació i panoràmiques.
-
Prohibir o limitar, d'acord amb la legislació vigent,
l'accés directe a les finques des de la carretera.
-
Senyalar distàncies mínimes per a la desembocadura
d'altres vies.
-
Disposar la reculada de les edificacions com a
previsió de futures ampliacions i l'establiment de calçades
de servei.
-
Ordenar els estacionaments i els llocs
d'aprovisionament i descans.
-
Mantenir i millorar l'estètica de les vies i zones
adjacents.
El planejament urbanístic especial podrà afectar, amb
fins de protecció, horts, conreus i espais forestals,
mitjançant restriccions d'ús apropiades per impedir la seva
desaparició o alteració.
La millora del medi urbà o rural i dels suburbis de les
ciutats podrà ser objecte de plans Especials encaminats a
aquestes finalitats:
-
Modificar l'aspecte exterior de les edificacions, el
seu caràcter arquitectònic i el seu estat de conservació.
-
Alterar determinats elements vegetals, jardins o
arbrat.
-
Prohibir construccions i usos perjudicials.
-
Sotmetre a normes urbanístiques l'acoplament de les
edificacions.
-1 Els plans Especials de reforma interior tenen per
objecte la realització en sòl urbà, d'operacions
encaminades a la descongestió, creació de dotacions
urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejament de
barris insalubres, resolució de problemes de circulació o
d'estètica i millora del medi ambient o dels serveis
públics o altres fins anàlegs.
-2 Els plans Especials de reforma interior contindran les
determinacions i documents adequats als objectius
perseguits i com a mínim els que preveu l'article 25
d'aquesta Llei, llevat que algun d'ells sigui necessari per
no guardar relació amb la reforma.
-3 Quan es tracti d'operacions de reforma interior no
previstes en el Pla General, el Pla Especial no podrà
modificar l'estructura fonamental d'aquell; a aquest efecte
s'acompanyarà, a més un estudi que justifiqui la seva
necessitat o conveniència, la seva coherència amb el Pla
General i la incidència sobre el mateix.
L'Administració actuant i els particulars poden
elaborar Plans especials per realitzar els equipaments
comercials públics i els altres centres comercials
previstos en les reserves de sòl del planejament general.
La tramitació dels esmentats plans especials, requereix el
preceptiu informe de la Comissió Territorial d'Equipaments
Comercials.
-1 Es conceptuaran com a plans i projectes de sanejament
els que es refereixen a obres en el sòl i subsòl per
millorar les condicions de salubritat, higiene i
seguretat.
-2 Aquests plans i projectes comprendran les obres
d'abastament d'aigües potables, depuració i aprofitament de
les residuals, instal·lació de clavagueram, drenatges,
fonts, abeuradors, safareigos, recollida i tractament
d'escombraries.
-3 També es consideraran com a plans i projectes de
sanejament urbà els d'abastament d'aigües d'edificis i
establiments de servei públic pertanyents a l'Estat,
Generalitat de Catalunya, Municipi i Província, i altres
organismes públics competents en la matèria, ja comptin amb
instal·lació pròpia o s'assorteixin d'altres conduccions.
La protecció a què els plans Especials es refereixen,
quan es tracti de conservar o millorar monuments, jardins,
parcs naturals o paisatges, requerirà la seva inclusió en
catàlegs aprovats pel Departament de Política Territorial i
Obres Públiques o la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a
proposta d'altres òrgans o particulars.
Capítol 2
Formació i aprovació dels plans
Secció 1
Actes preparatoris
Els organismes Públics, els concessionaris de serveis
públics i els particulars prestaran llur concurs a la
redacció de plans d'Ordenació i, a l'efecte, facilitaran a
les Entitats Locals, Comissions d'Urbanisme, Direcció
General d'Urbanisme i altres organismes competents, els
documents i informacions necessaris.
-1 Els òrgans competents per a l'aprovació inicial dels
instruments de planejament general, especial, parcial o
dels estudis de detall poden acordar, amb la finalitat
d'estudiar-ne la formació o bé la reforma, la suspensió de
l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys,
d'edificació i d'enderrocament, en àmbits determinats.
-2 Els efectes d'aquesta suspensió no poden durar més d'un
any.
-3 Aquest acord es publicarà en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la
província, si escau.
-1 L'aprovació inicial dels instruments de planejament
esmentats en l'article anterior obliga l'administració
actuant a acordar la suspensió de l'atorgament de
llicències de parcel·lació, d'edificació i d'enderrocament
en els àmbits per als quals les noves determinacions
comportin modificació del règim urbanístic.
-2 Constitueixen modificació del règim urbanístic les
determinacions que comporten:
-
Canvi en la classificació del sòl.
-
Afectació de terrenys per a sistemes.
-
Modificació dels usos globals admesos en un sector.
-
Modificació del coeficient d'edificabilitat neta d'una
zona.
-3 A més, a l'hora de l'aprovació inicial l'administració
actuant pot acordar la suspensió de l'atorgament de les
llicències esmentades en el punt 1 d'aquest article en els
àmbits per als quals es pretengui assolir objectius
urbanístics concrets, que han d'ésser explicitats i
explicitats i justificats.
-4 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta,
sense que en calgui declaració expressa, la suspensió de
l'atorgament de llicències de parcel·lació i d'edificació
en l'àmbit del polígon o de la unitat d'actuació fins que
l'acord aprovatori de la reparcel·lació no serà ferm en via
administrativa.
-1 En els casos previstos en els dos articles precedents, a
més a més d'adoptar-se els acords de suspensió amb les
formalitats previstes pel reglament, cal delimitar
explícitament els àmbits afectats, confegint un Plànol de
delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de
llicències, en el qual s'han de grafiar a escala adequada i
amb detall i claredat suficient tots aquests àmbits.
-2 Si abans d'acabar-se el termini d'un any previst per
l'article 40.2 s'hagués produït l'acord d'aprovació
inicial, l'administració actuant podrà fer ús del que
estableix l'article 41, i els seus efectes s'extingiran
definitivament un cop transcorreguts dos anys des de la
vigència de l'acord de suspensió adoptat per estudiar el
pla o la reforma d'aquest.
-3 Si l'aprovació inicial es produeix un cop transcorregut
el termini d'un any previst en l'article 40.2, la suspensió
decidida amb motiu de l'aprovació inicial tindrà també la
durada màxima d'un any comptat des de la publicació de
l'acord de suspensió.
-4 Si amb anterioritat a l'acord d'aprovació inicial no
s'hagués suspès l'atorgament de llicències conformement al
que disposa l'article 40.1, la suspensió que es decidís amb
motiu de l'aprovació inicial tindrà una durada màxima de
dos anys.
-5 En tots els casos els efectes de la suspensió
s'extingiran amb l'entrada en vigor de l'instrument de
planejament de què es tracti, per raó de l'aprovació
definitiva d'aquest.
-6 Un cop extingits els efectes de la suspensió en
qualsevol dels casos previstos per aquest article i pels
articles precedents, no es podran acordar noves suspensioms
en aquells àmbits per idèntica finalitat dins els cinc anys
següents.
Els peticionaris de llicències sol·licitades amb
anterioritat a la publicació de la suspensió tindran dret a
ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la
devolució, si s'escau, de les taxes municipals.
-1 Les entitats i organismes interessats podran formular
avenços de Pla i avantprojectes parcials que serveixin
d'orientació a la redacció dels plans sobre bases
acceptades en principi.
-2 Els avenços i avantprojectes es podran trametre a
l'ajuntament, a la Comissió d'Urbanisme o pel Departament
de Política Territorial i Obres Públiques sense informació
pública.
-3 L'aprovació només tindrà efectes administratius interns
preparatoris de la redacció dels plans i projectes
definitius.
Secció 2
Competències
-1 Els plans Directors de Coordinació seran formulats pels
organismes o entitats que, a proposta del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de
la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, determini el Consell
Executiu, el qual assenyalarà, a més, els organismes o
entitats que hagin d'intervenir en la seva elaboració, el
seu àmbit territorial i el termini en el qual han de quedar
redactats. La proposta del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques es farà per pròpia iniciativa
o d'un altre Departament de la Generalitat, o a instància
d'una Entitat Local o d'una Entitat Urbanística Especial
competent. Tot això, sens perjudici de les competències de
redacció que tinguin atribuïdes per llei altres organismes
públics.
-2 En l'elaboració dels plans Directors de Coordinació
intervindrà directament el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i seran representades les
Entitats Locals compreses per raó de l'àmbit del Pla i les
entitats urbanístiques especials competents per a la seva
redacció.
-1 Els plans Municipals seran formulats pels ajuntaments.
No obstant això, podran aquests encomanar la seva
formulació a la respectiva Comissió d'Urbanisme o d'altres
ens locals.
-2 En tot cas, la redacció podrà encarregar-se als tècnics
de la Corporació o Comissió o als que es designessin
lliurement o per concurs, entre facultatius competents amb
títol oficial reconegut.
-1 Si les necessitats urbanístiques d'un municipi
aconsellessin l'extensió del planejament a altres termes
municipals veïns, es podrà disposar la formació d'un Pla de
conjunt, d'ofici o a instància del municipi.
L'organisme competent per adoptar l'acord serà la
Comissió d'Urbanisme quan es tracti de municipis tots ells
inclosos en el seu àmbit territorial de competència. En els
altres supòsits l'acord l'adoptarà el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques.
-2 El conseller o la Comissió determinaran l'extensió
territorial dels plans, l'ajuntament o Organisme que hagués
de redactar-los i la proporció en què els municipis
afectats han de contribuir a les despeses.
-3 Els ajuntaments compresos en el Pla assumiran les
obligacions que d'aquests es derivessin.
-1 En el cas que els plans Municipals no es formessin dins
el termini que assenyalen els articles 51 i 52 d'aquesta
Llei, el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques podrà disposar que es redactin per la Direcció
General d'Urbanisme o per la Comissió d'Urbanisme. Així
mateix, la Comissió d'Urbanisme podrà acordar que es
redactin per la pròpia Comissió.
-2 Les despeses de redacció dels plans Municipals seran
sufragades per les respectives entitats Locals, llevat de
circumstàncies especials i justificades en expedient
expedient instruït a l'efecte.
-1 Els plans Especials podran ser formulats per les
Entitats Locals, entitats Urbanístiques especials i òrgans
competents en l'ordre urbanístic segons aquesta Llei.
La formulació dels plans Especials a què es refereix
l'article 29.2 d'aquesta Llei es podrà realitzar per qui
tingui al seu càrrec l'execució directa de les obres
corresponents a la infrastructura del territori o als
elements determinants del desenvolupament urbà.
-2 Els Programes d'Actuació Urbanística es formaran per les
entitats Locals i, si s'escau, per les urbanístiques
competents o pels adjudicataris corresponents, conforme al
que disposa el Capítol 7 del Títol 4 d'aquesta Llei.
-1 La competència per aprovar definitivament els plans i
projectes d'ordenació urbana correspon:
-
Al Govern de la Generalitat, els plans Directors de
Coordinació.
-
Al conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, els plans, Programes d'Actuació Urbanística,
Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament que es
refereixin a municipis de més de 50.000 habitants i, en tot
cas, els que afectin a diversos municipis.
S'exceptua de l'anterior, l'aprovació definitiva dels Plans
parcials corresponents a sectors d'urbanització
prioritària.
-
A les Comissions d'Urbanisme, els plans, excepte els
parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària,
i Programes d'Actuació Urbanística i Normes Complementàries
i Subsidiàries de planejament en els casos restants.
-
A les corporacions municipals competents, els plans
parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària,
els estudis de detall i els projectes d'urbanització
informant de tots ells a la Comissió d'Urbanisme.
-2 Quan la iniciativa dels plans Especials correspongui a
entitats locals o urbanístiques especials, la seva
aprovació definitiva correspondrà:
-
Amb caràcter general, als òrgans competents per
aprovar els plans parcials.
-
En els altres casos, al conseller de Política
Territorial i Obres Públiques.
En els supòsits dels plans Especials previstos per
l'article 29.2 correspondrà al conseller de Política
Territorial i Obres Públiques.
Secció 3
Terminis
-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació de municipis
de més de cinquanta mil habitants hauran de ser formulats
en el termini que assenyali el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques.
-2 Els plans Generals d'Ordenació dels altres municipis es
redactaran en els terminis que fixi el conseller de
Política Territorial i Obres Públiques o les Comissions
d'Urbanisme.
Els plans parcials es formaran en els terminis previstos
en el Pla General, en el Programa d'Actuació Urbanística,
si s'escau, o en els terminis que determini el conseller de
Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió
d'Urbanisme.
Els Projectes d'Urbanització es redactaran amb
l'antelació necessària perquè les obres a què es refereixen
es puguin realitzar d'acord amb els terminis previstos en
el corresponent programa d'actuació.
Secció 4
Procediment
-1 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
sotmetrà els plans Directors de Coordinació al tràmit
d'informació pública i informe de les corporacions Locals
el territori de les quals afectin, previst a l'article 59
d'aquesta Llei, així com a informe dels Departaments que no
hagin intervingut en llur elaboració i als que interessi
per raó de llur competència. Els informes s'entendran
favorables si no són emesos en el termini de dos mesos.
-2 L'aprovació dels plans Directors de Coordinació
correspon al Govern de la Generalitat a proposta del
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques previ
informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
Els plans Generals Municipals d'Ordenació es tramitaran
d'acord amb el procediment establert a l'article 59
d'aquesta Llei amb les especialitats següents:
-
L'aprovació inicial i provisional correspon a
l'ajuntament quan es refereixin a un únic municipi, i a
l'Entitat Local competent quan s'estenguin a més d'un terme
municipal.
-
L'aprovació definitiva dels plans de poblacions de més
de 50.000 habitants és competència del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de les Comissions
d'Urbanisme corresponents, informes que s'entendran
favorables si no s'emeten en el termini d'un mes.
Per facilitar la participació dels ciutadans i de les
institucions en el planejament durant els treballs previs
d'elaboració del pla general se'n donarà àmplia informació
pública a través dels mitjans de comunicació locals i
generals, i es presentaran amb propostes i solucions
alternatives adequadament explicitades.
-1 En la tramitació de plans Generals, de Normes
Subsidiàries i de plans parcials i Especials, una vegada
aprovats inicialment, se'n demanarà un informe als
organismes següents:
-
La Demarcació de Carreteres de l'Estat de Catalunya.
-
Els Serveis Territorials de les Direccions Generals de
Carreteres, de Transports, de Ports i Costes i d'Obres
Hidràuliques del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
-
La Red Nacional de Ferrocarriles Españoles i els
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
-
Els altres a què sigui preceptiu de demanar-lo.
-2 Al llarg del tràmit dels plans Generals o de les Normes
subsidiàries, dins l'exigència de participació de la Llei,
s'ha de comunicar a les corporacions locals limítrofes
l'acord d'aprovació inicial.
-3 Els informes s'han d'evacuar en el termini de deu dies,
llevat que una disposició n'autoritzi un altre de més llarg
que en cap cas no serà superior a dos mesos. Aquests
informes s'han d'incloure en l'expedient, i les
determinacions que s'hi incorporin s'han de fer constar en
l'acord d'aprovació provisional.
-4 Si l'informe no es rep en el termini assenyalat, hom
seguirà les actuacions, sens perjudici de la
reponsabilitat en què hagi incorregut el funcionari o bé
l'autoritat causants del retard.
-1 En la tramitació del planejament general i de les
revisions d'aquest els ajuntaments han de donar audiència a
la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials a fi que
emeti un informe sobre les reserves de sòl per a
equipaments comercials públics i altres centres comercials
i sobre les determinacions del planejament general pel que
fa a la reserva de sostre per a usos comercials en els
sectors a desenvolupar mitjançant plans parcials.
-2 Igualment es donarà audiència a aquesta Comissió quan es
tramitin plans Especials per realitzar els equipaments i
centres esmentats a l'apartat anterior.
-3 D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de maig, es demanarà
informe preceptiu de l'administració forestal pel que fa a
la delimitació, la qualificació i regulació normativa dels
terrenys forestals.
-1 Aprovat inicialment el Pla General Municipal o el
Programa d'Actuació Urbanística o el planejament especial
de l'article 29.2 d'aquesta Llei i els seus programes
d'actuació per la corporació o organisme que l'hagués
redactat, aquest ho sotmetrà a informació pública durant un
mes; transcorregut aquest termini, si el Pla no hagués
estat redactat per l'ajuntament respectiu, s'obrirà un
altre període d'igual duració per donar audiència a les
corporacions Locals al territori del qual afectessin.
-2 La comissió o organisme que hagi aprovat inicialment el
Pla, en vista del resultat de la informació pública,
l'aprovarà provisionalment amb les modificacions que
procedeixin i el sotmetrà a l'Autoritat o òrgan competent
que hagi d'atorgar l'aprovació definitiva, a fi que ho
examini en tots els seus aspectes i ho decideixi en el
termini de sis mesos des de l'ingrés de l'expedient en el
Registre. Transcorregut aquest termini sense comunicar la
resolució, s'entendrà aprovat per silenci administratiu.
-3 Si l'Autoritat o òrgan a qui correspon l'aprovació
definitiva no l'atorgués, assenyalarà les deficiències
d'ordre tècnic i subsegüents modificacions que calgui
introduir-hi perquè, subsanades per la corporació o
organisme que hagi efectuat l'aprovació provisional,
s'elevi novament a la citada aprovació definitiva, llevat
que hagi estat relevada de fer-ho per l'escassa importància
de les rectificacions.
-4 Els plans Especials referenciats a l'article 29.2
d'aquesta Llei s'ajustaran a les prescripcions següents:
-
El termini per procedir a l'aprovació provisional no
podrà excedir d'un any, comptat a partir de l'aprovació
inicial.
-
Transcorregut aquest termini, i un mes més tard des de
la denúncia de mora per l'organisme interessat, la Comissió
d'Urbanisme o, si s'escau, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, quedarà automàticament
subrogat en les competències de l'ajuntament en ordre a la
tramitació, i en el seu cas, aprovació del Pla.
-
El termini per procedir a l'aprovació definitiva
d'aquests plans no podrà excedir de tres mesos comptats a
partir de l'ingrés de l'expedient en el registre
corresponent. Transcorregut el citat termini sense
comunicar la resolució corresponent s'entendrà atorgada
l'aprovació definitiva per silenci administratiu.
-1 Els plans parcials d'iniciativa particular i tots els
especials que es redactaran per desplegar el planejament
general i els seus programes d'actuació s'han de tramitar
seguint el procediment següent:
La corporació municipal o bé l'òrgan competent ha
d'acordar inicialment la resolució que correspongui dins
els seixanta dies següents a l'entrada de l'expedient en el
seu registre general.
L'informe dels serveis tècnics i jurídics s'ha de referir
exclusivament a l'anàlisi del compliment de les
disposicions legals i reglamentàries, al desenvolupament
del pla general, als criteris d'ordenació física proposats,
amb atenció especial a l'ordenació aprovada dels sectors
adjacents, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i
gratuïta i a les previsions per agilitar la gestió.
-2 Els acords de suspensió o de denegació han d'ésser
motivats i no són possibles la inadmissió a tràmit ni el
rebuig per manca de documents, la qual circumstància, si es
produeix, ha de constar en l'acord de suspensió.
Els acords de suspensió han d'assenyalar les deficiències
que calgui esmenar, i, una vegada esmenades aquestes,
l'acord d'aprovació inicial haurà d'ésser adoptat dins els
trenta dies següents al de la nova presentació del projecte
esmenat en el registre general, i no pot ésser adoptat un
segon acord suspensiu, llevat que les directrius
municipals, tot i respectar el planejament general vigent
en el moment d'aquesta presentació, concretin una ordenació
física diferent de la proposada pel projecte, en el qual
cas es podrà prendre un darrer acord suspensiu que
expliciti les directrius esmentades.
Si un cop transcorreguts tres mesos de la devolució d'un
pla parcial o bé d'un especial l'aprovació inicial dels
quals hagués estat suspesa, aquests no haguessin estat
retornats, degudament esmenats, s'entendrà caducat
l'expedient als efectes administratius, sense que en calgui
declaració expressa i sens perjudici d'una ulterior
incoació. Amb aquesta finalitat, en la notificació de la
suspensió s'ha de fer l'advertiment corresponent.
-3 Una vegada aprovats inicialment, els plans parcials i
els especials han d'ésser sotmesos a informació pública
durant un mes, i l'edicte ha d'ésser tramès per a la seva
publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies
següents a l'adopció de l'acord.
-4 La corporació o l'organisme que ha aprovat inicialment
el pla, una vegada emès l'informe de les al·legacions
presentades en el termini d'informació pública, l'aprovarà
provisionalment amb les modificacions procedents dins els
tres mesos següents a la data de la publicació de l'acord
d'aprovació inicial o de la publicació de l'acord de
pròrroga del termini d'informació pública, si s'adopta.
Tot seguit, en el termini màxim d'un mes, el projecte ha
d'ésser sotmès a l'autoritat o bé a l'organisme competent
perquè l'aprovi definitivament, llevat dels sectors
declarats d'urbanització prioritària i regulats en el
Capítol VI del Títol IV d'aquesta Llei, en el qual cas,
independentment de la grandària de les poblacions,
l'aprovació definitiva dels plans parcials correspondrà a
l'ajuntament. El projecte ha d'anar en forma de text refós
i ha d'incloure les esmenes acceptades, a fi que sigui
examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos
següents a l'ingrés de l'expedient en el registre general;
si un cop transcorregut aquest termini, la resolució que
correspongui no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà
que és aprovat per silenci administratiu.
-5 Quan l'expedient serà formalment complet,
l'Administració competent podrà adoptar alguna d'aquestes
decisions:
-
Aprovar el pla purament i simple.
-
Suspendre l'aprovació del pla per deficiències que han
d'ésser esmenades per la corporació o bé per l'organisme
que ha atorgat l'aprovació provisional.
Si dins els tres mesos següents a la notificació de
l'acord l'organisme competent no esmena les deficiències
del pla, s'hi podrà subrogar la comissió d'urbanisme
competent.
-
Denegar motivadament l'aprovació definitiva del pla,
per raó de l'alteració substancial del planejament general,
de l'incompliment de les determinacions legals o
reglamentàries o de defectes no esmenables en la
tramitació.
Hi ha alteració substancial del planejament general bé
per l'increment de l'aprofitament urbanístic o de la
intensitat dels usos privats, bé per l'incompliment de la
previsió de les reserves per sòls de cessió gratuïta i
obligatòria fixades per aquell i per aquesta Llei, o bé per
alteració dels usos globals previstos.
-1 Si, havent transcorregut el termini de seixanta dies a
què es refereix el segon paràgraf de l'article 60.1
d'aquesta Llei, la corporació o bé l'organisme competent no
ha comunicat l'aprovació, la suspensió o la denegació
inicial del pla parcial o bé de l'especial, el promotor
podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la
documentació, davant la comissió d'urbanisme competent, la
qual se subrogarà en el lloc de l'organisme competent per
fer-ne l'aprovació inicial. La Comissió d'Urbanisme
disposarà de seixanta dies per adoptar el pronunciament
inicial, i de quatre mesos, comptats des de la data de
publicació d'obertura de la informació pública, per a
l'aprovació que correspongui, i no caldrà la provisional si
resulta competent per a l'aprovació definitiva. En el
primer termini esmentat la Comissió donarà audiència de deu
dies a l'ajuntament de què es tracti. Si, havent
transcorregut el termini anterior i havent-se produït la
informació pública, la resolució no hagués estat notificada
a l'ajuntament i al promotor, el pla s'entendrà que és
aprovat definitivament per silenci administratiu.
-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què
es refereix l'article 60.4 d'aquesta Llei, la corporació o
bé l'organisme competent no ha aprovat provisionalment el
pla, o bé no s'hagués publicat l'edicte d'obertura del
termini d'informació pública, el promotor podrà presentar
la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant
la Comissió d'Urbanisme.
-3 En el primer cas previst pel punt precedent, la Comissió
d'Urbanisme ha de requerir a l'ajuntament o bé a
l'organisme que hagués aprovat inicialment el pla que li
lliuri les al·legacions produïdes al llarg del termini
d'informació pública, i a partir d'aleshores disposarà de
quatre mesos per acordar la resolució definitiva i sense
necessitat de la provisional, si en resulta competent. Si,
un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha
estat notificada, s'entendrà que el pla és aprovat
definitivament per silenci administratiu. Si el lliurament
de les al·legacions no es produeix dins els quinze dies
següents al requeriment, la Comissió d'Urbanisme obrirà el
període d'informació pública i es procedirà de la manera
abans establerta fins a la resolució definitiva.
-4 En el segon cas previst en el punt 2 la Comissió
d'Urbanisme obrirà el període d'informació pública i, si en
resulta competent, procedirà a fer-ne l'aprovació
definitiva, sense necessitat de la provisional, tal com
estableix el punt precedent.
-1 En qualsevol cas, si la promoció del pla parcial és de
l'administració pública o bé d'empreses mixtes, l'aprovació
inicial s'haurà de resoldre dins els quaranta-cinc dies
següents a la presentació; el termini d'informació pública
es pot reduir a quinze dies, amb la declaració prèvia
d'urgència del govern de la Generalitat. La resta de
tràmit, l'aprovació provisional i la definitiva, seguirà el
procediment i els terminis fixats amb caràcter general per
l'article 60 d'aquesta Llei.
-2 En aquests supòsits s'han d'aplicar les previsions de
l'article 61, amb les modificacions següents: en el cas de
subrogar-se perquè no s'ha produït l'aprovació inicial, la
Comissió d'Urbanisme disposarà del mateix termini que
l'ajuntament o bé que l'òrgan competent per adoptar-la:
si la subrogació té lloc perquè l'aprovació provisional no
s'ha produït, la Comissió disposarà de tres mesos per
adoptar la resolució definitiva, si en resulta competent i
no ha d'obrir el període d'informació pública, o bé
disposarà de quatre mesos comptats des de la data de la
publicació de l'edicte corresponent en el Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya si s'ha de fer l'obertura del
tràmit esmentat.
-1 Els sectors de planejament parcial establerts pels Plans
Generals d'Ordenació o bé per normes subsidiàries de
planejament poden ésser objecte de desenvolupament parcial
per subsectors, sempre que es compleixin les condicions
següents:
-
Que el pla parcial es presenti a tràmit amb un avenç
de pla referit a tot el sector que justifiqui la
conveniència i l'oportunitat de la promoció, la coherència
de les xarxes viàries i de l'emplaçament de jardins, de
places, de dotacions i de centres d'interès públic amb el
conjunt de tot el sector i l'enllaç amb les xarxes generals
i viàries que hi ha en funcionament. La iniciativa de
particular en la tramitació del pla ha de mantenir les
mateixes condicions de publicitat que aquesta Llei
estableix per a l'àmbit del sector.
-
Que l'edificabilitat proposada no ultrapassi la que
els correspongui per l'aprofitament mitjà del sector que és
objecte d'actuació i es garanteixi la distribució
equitativa de les càrregues i dels beneficis del
planejament.
-
Que disposin de terrenys de cessió obligatòria i
gratuïta, en la proporció exigida pel planejament general i
per aquesta Llei, en relació amb la superfície del
subsector i el seu aprofitament. Quan no es podran fer
efectius aquests sòls per causa de les previsions de
l'avanç, la cessió gratuïta exigida podrà ésser substituïda
per la cessió de terrenys edificables, a compte de la
posterior reparcel·lació, amb l'obligació d'incorporar
aquests sòls, amb aquesta concreta finalitat, al Patrimoni
Municipal del Sòl.
-2 En cap cas no poden ésser aprovats plans parcials de
subsectors que comportin cessions gratuïtes
proporcionalment inferiors a les corresponents per a
sectors sencers, segons la normativa urbanística vigent i
el punt anterior.
-3 L'aprovació de l'avanç del pla parcial per al conjunt
del sector, una vegada sotmès a informació pública, té els
efectes que estableix l'article 44.3 d'aquesta Llei.
-4 La memòria del pla parcial s'ha de complementar amb un
annex específic, demostratiu de la conveniència i
viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l'actuació, i
referit a les lletres b) i c) del punt 1.
-5 Els terrenys als quals es refereix la lletra c) del punt
1 han d'ésser cedits a l'administració immediatament
després de l'aprovació definitiva del pla parcial, i la
publicació de l'edicte d'aquest acord no es farà fins que
s'haurà acreditat a l'organisme competent l'adscripció dels
béns al Patrimoni Municipal del Sòl i per a aquell fi.
-1 La tramitació dels projectes d'urbanització, s'ha de
subjectar a les regles següents:
-
L'acord d'aprovació inicial s'ha de prendre dins els
trenta dies següents a la presentació del projecte.
L'acord es lliurarà abans de deu dies comptats des de la
data de l'adopció al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya o al Butlletí Oficial de la provincia, si
escau.
-
La informació pública és de quinze dies.
-
Es pot sol·licitar facultativament l'informe previ del
Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat que
correspongui, el qual s'entendrà que és emès pel transcurs
del termini d'un mes comptat des de l'entrada d'un exemplar
del projecte complet al dit Servei.
-
L'aprovació definitiva, sense necessitat del tràmit
d'aprovació provisional, ha d'ésser acordada per
l'administració urbanística actuant que ha atorgat
l'aprovació inicial, dins els tres mesos següents a la
data, de la publicació; si, havent transcorregut aquest
termini, la resolució no ha estat comunicada, el projecte
s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci
administratiu.
-
Una vegada aprovat definitivament el projecte,
l'Administració aprovant trametrà, dins els deu dies
següents, un exemplar d'aquest i una còpia de l'expedient
administratiu, ambdós complets, a la comissió d'urbanisme
competent.
-2 Els projectes d'urbanització hauran de complir els plecs
generals de condicions tècniques aprovats amb caràcter
general pel conseller de Política Territorial i Obres
Públiques i, mínimament, els criteris que aquests
continguin.
-1 Si, havent transcorregut el termini de trenta dies a què
es refereix l'article 64.1.a), l'administració competent no
ha pres cap acord inicial, el promotor podrà presentar la
sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la
comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació,
tramitarà el projecte fins que haurà estat aprovat
definitivament.
-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què
es refereix l'article 64.1.d), l'administració competent no
ha convocat la informació pública, el promotor podrà
presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la
documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual,
per subrogació, l'aprovarà defintivament, prèvia obertura
de la informació pública, dins els tres mesos següents a la
data de la publicació de l'edicte corresponent; es produirà
silenci administratiu positiu si, un cop transcorregut
aquest termini, la resolució no ha estat comunicada.
-3 En ambdós supòsits d'aquest article la comissió ha de
donar una audiència de deu dies a l'ajuntament de què es
tracti.
Els Estudis de Detall s'han de tramitar d'acord amb el
que preveuen els articles 64 i 65 d'aquesta Llei, llevat
del que estableix l'article 70.
Les Normes i ordenances sobre ús del sòl i edificació, i
els catàlegs a què es refereix l'article 38, es formaran
d'acord al procediment que per als plans s'assenyala a
l'article 59 d'aquesta Llei.
Quan es tractés de plans Especials definits en l'article
29 d'aquesta Llei, la finalitat dels quals fos millorar les
condicions urbanístiques i especialment les estètiques dels
pobles d'una comarca o ruta turística, i que no
no comportessin en el planejament modificació d'alineacions
ni suposessin destrucció d'edificis, la tramitació es
reduirà a l'aprovació prèvia pel conseller de Política
Territorial i Obres Públiques o per la Comissió
d'Urbanisme, informació pública durant quinze dies als
serveis territorials corresponents, comunicació als
ajuntaments afectats i aprovació definitiva dels esmentats
òrgans.
-1 Quan els plans parcials es presentin amb l'escriptura de
constitució de la junta, les bases de compensació, els
estatuts, el projecte de compensació i els projectes
d'urbanització es tramitaran tots ells de manera
simultània, però en expedients separats, d'acord amb els
articles 60 i 61 d'aquesta Llei. En aquest cas els acords
d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions
locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació
definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa
corporació en fos competent pel fet de tractar-se de
sectors d'urbanització prioritària.
-2 En aquests casos caldrà l'acceptació expressa de les
dues terceres parts com a mínim dels propietaris que
representin almenys el 60% de la propietat del sector.
-3 Un cop aprovat definitivament el pla parcial, si el
projecte d'urbanització es presenta amb les bases de
compensació, els estatuts i el projecte de compensació, es
tramitaran tots de manera simultània d'acord amb l'article
64 d'aquesta Llei.
-1 Quan el promotor entengui que un pla parcial, un
projecte d'urbanització, un estudi de detall, una
delimitació de polígon o una unitat d'actuació i l'acte de
constitució definitiva de les juntes de compensació han
estat aprovats per silenci administratiu, haurà de trametre
un exemplar complet del projecte de què es tracti a la
comissió d'urbanisme competent.
-2 En tots els supòsits a què fa referència aquest article,
la comissió d'urbanisme, a instància de part, ha d'ordenar
la publicació i la notificació reglamentària de l'acte
presumpte.
Els acords del Govern de la Generalitat, conseller de
Política Territorial i Obres Públiques i Comissions
d'Urbanisme aprovatoris dels plans, Programes d'Actuació,
Normes Complementàries i Subsidiàries, Estudis, Projectes o
Normes, Ordenances o Catàlegs, es publicaran en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Secció 5
Vigència i revisió dels plans
Els plans d'Ordenació i els Projectes d'Urbanització
tindran vigència indefinida.
-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació es revisaran
en el termini que aquests s'assenyali i, en tot cas, quan
es presentin les circumstàncies que s'estableixen en
l'epígraf e) del número 1 de l'article 23 d'aquesta Llei.
-2 Quan les circumstàncies ho exigeixin, el conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà ordenar la revisió
dels plans Generals d'Ordenació, prèvia audiència de les
Entitats Locals afectades, o acordar-la a instància de les
mateixes o de les entitats Urbanístiques especials o dels
Departaments interessats.
-3 La revisió del planejament general, qualsevol que sigui
l'instrument que n'és l'objecte, s'ha de fer mitjançant la
formulació, la tramitació i l'aprovació d'un pla general o
d'una norma subsidiària, segons la figura oportuna per les
condicions urbanístiques de l'àmbit territorial.
-1 Els ajuntaments revisaran cada quatre anys el programa
d'actuació contingut en el Pla General.
-2 Si com a conseqüència d'aquesta revisió es modifiqués el
sòl classificat com urbanitzable programat, la revisió del
programa es completarà amb les determinacions i documents
exigits per al citat sòl i se subjectarà a les disposicions
enunciades per a la formació dels plans, conforme al que
disposa l'article 75 d'aquesta Llei.
-1 Les modificacions de qualsevol dels elements dels Plans,
projectes, programes, normes i ordenances es subjectaran a
les mateixes disposicions enunciades per a la seva
seva formació.
-2 No obstant això, quan la modificació tendeixi a
incrementar el volum edificable d'una zona, es requerirà
per aprovar-la la previsió dels majors espais lliures que
requereixi l'augment de la densitat de població, i el vot
favorable de la Corporació amb el quòrum establert per
l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya i, si s'escau, el vot favorable dels dos terços
dels membres de la Comissió d'Urbanisme que haguessin
d'acordar l'aprovació.
-3 El mateix quòrum es precisarà quan la modificació
suscités oposició del 25 per 100 dels propietaris del
sector afectat o dels de les finques emplaçades davant del
mateix.
Si la modificació dels plans, Normes Complementàries i
Subsidiàries i programes d'Actuació tingués per objecte
una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones
verdes o espais lliures; zones esportives o espais destinat
destinats a equipaments esportius previstos en el Pla,
haurà de ser aprovada pel Govern de la Generalitat, previs
informes favorables de la Comissió Jurídica Assessora i del
conseller de Política Territorial i Obres Públiques i
acords de la Corporació Local interessada, adoptats amb el
quòrum de l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya.
El Govern de la Generalitat, per Decret, a proposta del
conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, si
s'escau, a proposta d'aquest i del titular o titulars
d'altres Departaments interessats, i previ informe de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya i audiència de les
Entitats Locals interessades, podrà suspendre la vigència
dels plans en la forma, terminis i efectes assenyalats en
els articles 40 a 42 d'aquesta Llei, en tot o part del seu
àmbit per acordar la seva revisió. En tant no s'aprovi el
Pla revisat, es dictaran Normes Complementàries i
Subsidiàries del Planejament en el termini màxim de sis
mesos a partir de l'acord de suspensió.
Secció 6
Iniciativa i col·laboració particular
-1 Les persones privades podran formular plans Municipals,
Especials i Projectes d'Urbanització.
-2 Si han obtingut la prèvia autorització de l'ajuntament,
els seran facilitats pels organismes públics quants
elements informatius necessitin per portar a terme la
redacció i podran efectuar en finques particulars les
ocupacions necessàries per a l'execució del Pla d'acord amb
la Llei d'expropiació forçosa.
-1 Els plans i projectes redactats per particulars hauran
de contenir els documents que per a cada classe indica el
Capítol primer.
-2 Quan es refereixin a urbanitzacions d'iniciativa
particular, s'hauran de consignar a més a més les dades
següents:
-
Memòria justificativa de la necessitat o conveniència
de la urbanització.
-
Nom, cognoms i adreça dels propietaris afectats.
-
Mode d'execució de les obres d'urbanització i previsió
sobre la seva conservació futura.
-
Compromisos que s'haguessin de contraure entre
l'urbanitzador i l'ajuntament, i entre aquell i els futurs
propietaris de solars.
-
Garanties de l'exacte compliment dels compromisos
citats.
-
Mitjans econòmics de tota mena.
-1 En els plans parcials que tenen per objecte
urbanitzacions d'iniciativa particular, els compromisos que
contreguin els propietaris han d'expressar, a més de les
determinacions establertes a l'article anterior, el que
segueix:
-
Que no es procedirà a la parcel·lació urbanística, ni
mitjançant un document privat ni mitjançant un document
públic, translatiu del domini, en l'àmbit del pla parcial,
fins que no s'haurà obtingut la llicència de parcel·lació.
-
Que una vegada obtinguda la llicència de parcel·lació,
tant en els documents públics com en els privats,
translatius del domini de les parcel·les resultants, es
faran constar l'existència de la junta de compensació, o
conservació, quan s'escaigui, i l'adhesió de l'adquirent
als seus estatuts.
-
Que el promotor haurà de consignar en la documentació
del pla, a més de les determinacions previstes en la
legislació vigent, justificació de la seva potencial
suficiència en relació amb l'avaluació econòmica de
l'execució de les obres d'urbanització i de la implantació
de serveis.
-2 Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció
privada, s'ha de formalitzar el compromís del promotor
d'executar i, quan s'escaigui, de conservar la urbanització
segons el pla, així com les garanties reals o obligacionals
que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa
la legislació urbanística.
-3 L'incompliment pel promotor de les obligacions contretes
i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla
d'etapes del pla parcial facultarà a l'Administració,
segons l'entitat i la transcendència d'aquest incompliment
per adoptar alguna o algunes de les mesures següents:
-
imposició de sancions pecuniàries;
-
realització de les garanties;
-
suspensió dels efectes del pla, i
-
subrogació de l'administració de l'execució, amb
indemnització de la quantitat estricta del valor del sòl,
segons la qualificació immediata anterior a l'aprovació del
pla, i de l'obra útil realitzada.
-4 L'Administració també pot expropiar els terrenys
compresos en l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que
disposa l'article 174.3 d'aquesta Llei.
-1 A fi d'assegurar l'obligació d'urbanitzar, s'ha de
constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost
del projecte d'urbanització. Sense aquest requisit no es
pot iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.
-2 La garantia per assegurar l'obligació d'urbanitzar pot
constituir-se:
-
en metàl·lic;
-
mitjançant hipoteca dels terrenys susceptibles
d'edificació privada i compresos en el sector objecte
d'urbanització, a excepció del sòl objecte de cessió del
10% de l'aprofitament mitjà. Aquesta hipoteca s'ha de
posposar automàticament a qualsevol altra que es
constitueixi a fi de garantir crèdits destinats a finançar
les obres d'urbanització.
-
en títols de deute públic de l'Estat o la Generalitat,
o de qualsevol ens local, en el territori dels quals es
porti a terme l'actuació urbanística particular;
-
mitjançant aval, que ha d'ésser atorgat per un banc
oficial o privat, inscrit en el registre general de bancs i
banquers, o per una caixa d'estalvis pertanyent a les
caixes confederades o per una entitat d'assegurances, o
-
mitjançant hipoteca de terrenys dins del mateix terme
municipal susceptibles d'edificació privada situats fora
del sector objecte d'urbanització, d'un valor suficient per
cobrir l'import de la garantia.
-3 La constitució de la garantia ha de fer-se en el termini
d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació del
requeriment que amb aquesta finalitat formuli
l'Administració actuant un cop adoptat l'acord d'aprovació
definitiva del pla, i sempre serà requisit previ a
l'execució de qualsevol obra d'urbanització i a la
publicació de l'acord d'aprovació definitiva.
-4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc de
la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte a la
garantia constituïda, la facultat de disposició que hagués
correspost a la primera.
-5 Quan per variació de preus o modificació del projecte
d'urbanització s'augmenti el pressupost de les obres
d'urbanització, caldrà complementar la garantia inicialment
constituïda. L'actuació per variació de preus es podrà
demanar cada any com a màxim, previ informe dels serveis
tècnics municipals o de la Generalitat.
La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons
de l'entitat pública corresponent a disposició de l'alcalde
o de l'òrgan competent.
Les fiances prestades per persones o entitats diferents
del promotor de la urbanització són subjectes en tots els
casos a les mateixes responsabilitats que si fossin
constituïdes pel mateix promotor. En aquest supòsit, fins i
tot quan la fiança es farà mitjançant aval, no es podrà
utilitzar el benefici d'excussió a que es refereix
l'article 1830 i els concordants del Codi Civil.
S'ha d'establir per reglament:
-
La forma de dipositar els títols de deute públic o els
avals.
-
La formalització de les variacions que experimentin
les fiances.
-
El model d'aval i els requisits de la seva
autorització.
-
El procediment per actuar contra una garantia prestada
mitjançant aval.
-
Qualsevol altra norma complementària del que
estableixin els articles precedents.
-1 Les multes que s'imposin en matèria d'execució d'obres
d'urbanització i les indemnitzacions que
correspongui de satisfer s'efectuaran a costa de la fiança.
El promotor estarà obligat a reposar la fiança.
-2 Quan la fiança no serà suficient per satisfer les
responsabilitats a què es refereix el paràgraf anterior,
l'Administració procedirà a cobrar la diferència,
mitjançant l'execució sobre el patrimoni del promotor.
-1 El promotor d'un pla o projecte d'urbanització
d'iniciativa privada quedarà deslliurat de l'obligació
d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, del
que correspongui a l'entitat local atorgant.
-2 De l'obligació de conservació, se'n deslliurarà per la
conversió en càrrega real que correspongui a cada
parcel·la, com a estatut de la seva propietat.
-3 Tot això s'entén sens perjudici del que estableix
l'article 177.4 d'aquesta Llei.
-4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran
o es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el
lliurament de tots els terrenys que siguin de cessió de les
obres d'urbanització i les instal·lacions i les dotacions
l'execució de les quals fos prevista en el pla i en el
projecte d'urbanització. Si és substituït en les seves
obligacions per una entitat urbanística col·laboradora de
compensació o de conservació, no es cancel·laran ni es
tornaran les garanties fins que l'esmentada entitat no les
haurà constituïdes de manera convenient.
-1 Els plans i projectes d'iniciativa particular es
tramitaran d'acord amb el previst aquesta Llei, amb citació
personal per a la informació pública dels propietaris dels
terrenys que hi són compresos.
-2 Si afectessin a diversos municipis, es presentaran a
l'Entitat Local competent i seguiran el procediment a què
es refereix l'apartat anterior.
-3 L'acte d'aprovació podrà imposar les condicions,
modalitats i terminis que fossin convenients.
Capítol 3
Efectes de l'aprovació dels plans
Secció 1
Publicitat, executorietat i obligatorietat
-1 Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries,
Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall i
projectes, amb les seves normes, ordenances i catàlegs,
seran públics, i qualsevol persona podrà en tot moment
consultar-los i informar-se dels mateixos en l'ajuntament
del terme a què es refereixin.
-2 Tot administrat tindrà dret a què l'ajuntament l'informi
per escrit, en el termini d'un mes a comptar de la
sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o
sector.
-3 La publicitat relativa a urbanitzacions d'iniciativa
particular haurà d'expressar la data d'aprovació del
corresponent Pla i no podrà contenir cap indicació en pugna
amb les seves clàusules.
Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries,
Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall,
projectes, normes, ordenances i Catàlegs seran
immediatament executius, un cop publicada la seva aprovació
definitiva, i si s'atorgués a reserva de la subsanació de
deficiències, mentre no s'efectués, els hi faltarà
executorietat pel que fa al sector a què es refereixin.
-1 Els particulars, a l'igual que l'Administració, quedaran
obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació
urbana contingudes en aquesta Llei i en els Plans,
Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall,
projectes, normes i ordenances aprovades d'acord a la
mateixa.
-2 L'aprovació dels plans no limitarà les facultats que
corresponguin als diferents Departaments per a l'exercici,
d'acord amb les previsions del Pla, de les seves
competències, segons la legislació aplicable per raó de la
matèria.
Els plans redactats a l'empara de la legislació sectorial
en deascord amb les determinacions d'un Pla Director de
Coordinació, hauran d'adaptar-se a les directrius
contingudes en agost en el termini d'un any.
-3 Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació
que es continguessin en els plans o ordenances, així com
les que amb independència d'aquestes es concedissin.
-1 L'obligatorietat d'observança dels plans comportarà les
limitacions següents:
L'ús dels predis no podrà apartar-se del destí previst,
ni cabrà efectuar-hi explotacions de jaciments, fixació de
rètols de propaganda, moviments de terra, tales d'arbrat o
qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació
urbanística, la seva legislació especial o de manera
diferent al regulat en el Pla.
Les noves construccions s'ajustaran a l'ordenació
aprovada.
Quan el descobriment d'usos no previstos en aprovar els
Plans sigui de tal importància que alteri substancialment
el destí del sòl, se'n procedirà a la revisió d'ofici o a
instància de part per ajustar-los a la nova situació.
-2 No obstant això, si no haguessin de dificultar
l'execució dels plans, es podran autoritzar sobre els
terrenys, previ informe favorable de la Comissió
d'Urbanisme, usos o obres justificades de caràcter
provisional, que s'hauran d'enderrocar quan ho acordés
l'ajuntament, sense dret a indemnització, i l'autorització
acceptada pel propietari s'haurà d'inscriure, sota les
indicades condicions, en el Registre de la Propietat.
-3 L'arrendament i el dret de superfície dels terrenys a
què es refereix el paràgraf anterior, o de les
construccions provisionals que s'hi aixequin, estaran
exclosos del règim especial d'arrendaments rústics i urbans
i, en tot cas, finalitzaran automàticament amb l'ordre de
l'ajuntament acordant l'enderrocament o desallotjament per
executar els projectes d'urbanització.
En la valoració del sòl als efectes tributaris es tindrà
en compte la classificació del sòl, i les limitacions de
tota classe en l'ús i aprofitament, imposades pels plans,
programes, normes, ordenances, i catàlegs, per a la
protecció del paisatge urbà i rural.
-1 Quan els edificis i instal·lacions anteriors a
l'aprovació del planejament estiguin subjectes, per raó del
planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament
de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació
d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf
següent.
-2 En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no
s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de
volum, modernització o increment del seu valor
d'expropiació, però sí les petites reparacions que
exigissin la higiene, ornament i conservació de l'immoble.
No obstant això, quan no estigués prevista l'expropiació,
cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el termini
de quinze anys, a comptar de la data en què es pretengués
realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i
circumstancials de consolidació.
-3 Quan les determinacions del planejament no haguessin de
donar lloc a la situació de fora d'ordenació, en els
edificis i instal·lacions amb volum disconforme
s'autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d'ús
d'acord amb les condicions bàsiques del nou pla.
Els augments de volum s'aplicarà les determinacions del
nou planejament.
-4 Quant a l'ús, mentre no esdevingui incompatible amb el
nou planejament, es podrà mantenir l'existent, bé que, en
cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits
de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que
per a cada zona estableixi la nova reglamentació.
-5 Quan la disconformitat amb el pla no impedeixi
l'edificació en el mateix solar que ocupa l'edifici, el
propietari podrà enderrocar-lo sotmetent-se al Pla
d'ordenació, i s'entendrà comprès el cas dins del número 2
de l'article 68, Secció 3ª del Capítol VIII de la Llei
d'arrendaments urbans, o normes que el substitueixin, sense
que sigui exigible el compromís d'edificar una tercera part
més de les vivendes quan ho prohibeixi el citat Pla.
-6 En tots els casos les disposicions transitòries del nou
planejament han de contenir les previsions oportunes per
resoldre totes les qüestions que les determinacions
urbanístiques plantegin enfront de les preexistències, i
d'acord amb aquest article.
-1 La persona que alieni terrenys no susceptibles
d'edificació segons el Pla, o edificis i indústries fora
d'ordenació, haurà de fer constar expressament aquestes
qualificacions en el corresponent títol d'alienació.
-2 En les alienacions de terrenys d'urbanitzacions
d'iniciativa particular, haurà de fer-se constar la data de
l'acte de la seva aprovació i les clàusules que es
refereixin a la disposició de les parcel·les i compromisos
amb els adquirents.
-3 En els actes d'alienació de terrenys en procés
d'urbanització, hauran de consignar-se els compromisos que
el propietari hagi assumit al respecte aquesta, i el
compliment de la qual estigui pendent.
-4 La infracció de qualsevol d'aquestes disposicions
facultarà l'adquirent per resoldre el contracte, en el
termini d'un any a comptar de la data del seu atorgament, i
exigir la indemnització dels danys i perjudicis que
s'haguessin irrogat.
-1 Els ajuntaments podran crear en la corresponent
ordenança un document acreditatiu de les circumstàncies
urbanístiques que concorrin en les finques compreses en el
terme municipal.
-2 Aquest document es denominarà Cèdula urbanística de
terreny o d'edifici, segons el caràcter de la finca a què
es refereixi, i els ajuntaments podran exigir-lo per a la
parcel·lació, edificació i qualsevol utilització dels
predis.
-3 Serà obligatòria la creació de la citada Cèdula per a
les finques compreses en polígons en els que s'apliqui
qualsevol dels sistemes d'actuació assenyalats en aquesta
Llei.
-1 En els municipis amb planejament general els particulars
poden demanar informes d'aprofitament urbanístics, referit
a una finca concreta, presentant la sol·licitud en el
registre general de l'ajuntament.
-2 Aquesta informació s'estableix a més de les altres
mesures de publicitat dels plans.
-3 Els ajuntaments han de lliurar els Certificats d'aquests
informes en el termini d'un mes, comptat des de
l'enregistrement de la sol·licitud, a fi de no incórrer en
els supòsits de negligència a què es refereix l'article 15.
Aquests certificats han d'ésser emesos pel secretari
general de la corporació i per ordre i amb el vist-i-plau
de l'alcaldia.
-1 Els Certificats d'aprofitament urbanístic s'han de
referir necessàriament als aspectes següents, respecte a la
finca de què es tracti:
-
Si el sòl és urbà, urbanitzable o no urbanitzable.
-
L'ús del sòl, l'altura, el volum i la situació de
l'edificació, l'ocupació màxima de la parcel·la i
l'aprofitament del subsòl.
-
Si és solar o no i, si s'escau, els serveis que hi
manquen per a ser-ho.
-
El planejament general, l'especial i el parcial i
l'estudi de detall, a les determinacions dels quals
estigués subjecta la finca, amb expressió del polígon o de
la unitat d'actuació, si s'escau, i de si manca o no
projecte d'urbanització.
-
Si hi ha suspensió de l'atorgament de llicències, bé
com a conseqüència d'ésser necessari un projecte de
reparcel·lació o de compensació, bé per haver estat
acordada expressament.
-
Si és possible o no d'obtenir llicència ajustada als
paràmetres de la lletra b), condicionada o no a l'execució
simultània d'obres d'urbanització.
-
Si la revisió del planejament és en curs.
-2 En cas que l'informe es demani acompanyat de
documentació gràfica, aquest s'hi haurà de referir.
-3 Si resultés del certificat d'aprofitament urbanístic que
la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la
notificació a l'interessat serà preceptiu d'atorgar
llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que
la devolució del projecte no fos procedent i que la
llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid
encara que amb posterioritat a la notificació del
certificat s'hagués aprovat definitivament una nova
ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de
l'atorgament de llicències.
-4 El requeriment per esmenar deficiències, previst en la
reglamentació de serveis de les corporacions locals, només
pot ésser formulat una vegada, i no impedeix l'aplicació
del que s'ha establert quan l'esmena s'haurà produït dins
els quinze dies següents al requeriment.
Secció 2
Legitimació d'expropiacions
-1 L'aprovació de plans d'ordenació urbana i de polígons
d'expropiació implicarà la declaració d'utilitat pública de
les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i
edificis corresponents als fins d'expropiació o imposició
de servituds.
-2 Els beneficis de l'expropiació podran estendre's a les
persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats
d'organismes competents per a l'execució de plans o obres
determinades.
-3 El procediment per determinar el valor dels terrenys
serà l'assenyalat en la Llei d'expropiació forçosa, llevat
el que disposa l'article 189 d'aquesta Llei. Els criteris
de valoració seran en tot cas els establerts en aquesta
Llei.
-1 En els plans o projectes s'estimaran compresos, per als
efectes expropiatoris, a més de les superfícies que
haguessin de ser materialment ocupades per les obres
previstes, totes les que fossin necessàries per assegurar
el ple valor i rendiment d'aquelles.
-2 Es consideraran superfícies expropiables les zones
laterals d'influència i inclús els sectors complets
assenyalats en el Pla.
-3 Seran expropiables els terrenys i edificis destinats en
el Pla a l'establiment de serveis públics o a la
construcció de temples, mercats, centres culturals, docents
assistencials i sanitaris, zones esportives i altres
anàlegs amb fins no lucratius.
-4 Si per a la regulació o formació d'illes o espais
lliures convingués suprimir algun pati, carrer o plaça o
porció d'aquestes, s'expropiaran les finques amb façana o
llums directes sobre aquelles, a sol·licitud dels
propietaris.
En cas que els propietaris d'immobles no realitzessin les
obres d'adaptació requerides per plans, normes o projectes
de caràcter històric o artístic, es podrà expropiar total o
parcialment l'edifici o només la seva façana.
Els terrenys de qualsevol classe que s'expropiïn per
raons urbanístiques hauran de ser destinats al fi específic
que s'establís en el pla corresponent.
Si es pretengués modificar la seva afectació o
esgotar-se la seva vigència el Pla sense haver-se complert
el destí a què es varen afectar, procedirà la reversió dels
terrenys d'acord al que disposa la Llei d'expropiació
forçosa.
-1 Quan per a l'execució d'un Pla no fos necessària
l'expropiació del domini i n'hi hagués prou amb la
constitució d'alguna servitud sobre el mateix, prevista pel
Dret privat o administratiu, es podrà imposar, si no
s'obtingués conveni amb el propietari, d'acord al
procediment de la Llei d'expropiació forçosa, mitjançant
els requisits que a continuació s'expressen:
-
Autorització de la Comissió d'Urbanisme.
-
No excedir la indemnització que procedís abonar de la
meitat de l'import de la que correspondria satisfer per
l'expropiació absoluta.
-2 Quan s'haguessin de modificar o suprimir servituds
privades per estar en contradicció amb les disposicions del
Pla, es podran expropiar d'acord amb el procediment de
l'esmentada Llei.
-3 Els actes administratius de constitució, modificació o
extinció forçosa de servitud seran inscribibles en el
Registre de la Propietat, en la forma prevista per a les
actes d'expropiació.
-1 Quan transcorrin cinc anys des de l'entrada en vigor del
Pla o Programa d'Actuació Urbanística sense que s'hagi
portat a efecte l'expropiació dels terrenys, que, d'acord
amb la seva qualificació urbanística, no siguin edificables
pels seus propietaris, ni hagin de ser objecte de cessió
obligatòria per no resultar possible la justa distribució
dels beneficis i càrregues en el polígon o unitat
d'actuació, el titular dels béns o els seus causa-havents
advertiran l'Administració competent del seu propòsit
d'iniciar l'expedient d'apreuament, que es podrà portar a
terme per ministeri de la Llei, si transcorreguessin altres
dos anys des del moment d'efectuar l'advertiment.
A tal efecte, el propietari podrà presentar el
corresponent full d'apreuament, i si transcorreguessin tres
mesos sense que l'Administració l'acceptés, podrà
dirigir-se al Jurat provincial d'Expropiació, que fixarà
l'apreuament conforme als criteris d'aquesta Llei i d'acord
amb el procediment establert en els articles 31 i següents
de la Llei d'expropiació forçosa.
-2 Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, la
valoració s'entendrà referida al moment de la iniciació de
l'expedient d'apreuament per ministeri de la Llei i els
interessos de demora es devengaran des de la presentació
pel propietari de la corresponent taxació.
Capítol 4
Normes d'ordenació complementàries i subsidiàries del
planejament
-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
podrà dictar Normes Complementàries i Subsidiàries del
Planejament.
-2 Les Entitats Locals, les Comissions d'Urbanisme i altres
organismes competents per formular plans Generals
Municipals podran redactar o proposar Normes d'igual
caràcter per a tot o part del territori sobre el que
exerceixin la seva competència, quan les particulars
característiques d'aquest ho justifiquin.
-3 En un i altre cas, es tramitaran d'acord al procediment
establert per l'article 59, llevat que per raons d'urgència
apreciades pel Govern de la Generalitat i previ informe
favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i
escoltades les entitats locals afectades, el conseller de
Política Territorial i Obres Públiques acordi la seva
entrada en vigor sense necessitat d'aquesta tramitació.
-4 Les Normes Subsidiàries es desenvoluparan, en tot cas,
dintre els límits assenyalats per aquesta Llei per als
Plans d'ordenació i contindran, en el seu cas, els supòsits
en virtut dels quals sigui procedent la seva revisió o
substitució per un Pla.
-1 En els municipis o part d'ells on no hi hagués Pla
d'ordenació regiran les Normes promulgades d'acord amb
l'article 104 d'aquesta Llei.
-2 Les mateixes Normes s'aplicaran per regular aspectes no
previstos en el Pla d'Ordenació.
-3 Les Normes Complementàries i Subsidiàries del
Planejament contindran les següents determinacions:
-
Fins i objectius de la seva promulgació.
-
Delimitació dels territoris i nuclis urbans que
constitueixin l'àmbit de la seva aplicació.
-
Relacions i incidències amb el planejament que
complementin, en el seu cas.
-
Normes urbanístiques mínimes de l'ordenació que
estableixin.
-
Previsions mínimes per a edificis i serveis públics i
per a fins d'interès general o comunitari, justificant llur
emplaçament en cada classe de sòl.
-
Delimitació al sòl urbà de les Unitats d'Actuació que
calgui.
-
Delimitació al sòl apte per ésser urbanitzat dels
sectors de planejament, determinant les prioritats per
desenvolupar-los.
-
Adscriure sistemes a sectors determinants, justificant
el compliment de les condicions previstes a l'article 123
d'aquesta Llei.
-
Definir la densitat màxima d'habitatges per hectàrea a
cada sector sense ultrapassar els límits fixats per aquesta
Llei.
-4 Per a la urbanització i edificació a l'empara de Normes
Complementàries i Subsidiàries, aquestes hauran de
preveure, a més de les determinacions assenyalades a
l'apartat anterior, els següents extrems:
-
Projecció, dimensions i característiques del
desplegament previsible.
-
Esquema indicatiu d'infrastructures i serveis urbans.
-
Assenyalament de les zones en què es pugui urbanitzar
d'acord amb les prescripcions contingudes en les mateixes
Normes.
El desplegament d'aquestes determinacions es portarà a
terme a través dels corresponents plans parcials.
-5 Les Normes es compondran dels documents necessaris per
justificar les determinacions i extrems que comprenguin i
la funció per a la qual es dictin i s'hauran de redactar
amb el grau de precisió adequat a la classe de Pla que
supleixin o complementin i de conformitat amb els
corresponents preceptes d'aquesta Llei.
-1 No podran aixecar-se construccions en llocs propers a
les carreteres sinó d'acord amb el que, a més del que en
aquesta Llei es disposa, estableixi la legislació
específicament aplicable.
-2 D'acord amb l'establert per la Llei 16/1985, d'11 de
juliol, es defineixen les limitacions següents a les
finques pròximes a les vies de comunicació:
-
La zona d'afectació de les carreteres abasta una
distància de cinquanta metres en les de la xarxa bàsica de
Catalunya, de cent metres en les autopistes i les autovies
i de trenta metres en la resta de carreteres.
-
La línia d'edificació s'ha de situar a vint-i-cinc
metres en les carreteres de la xarxa bàsica de Catalunya, a
cinquanta metres en les autopistes i les autovies i a
divuit metres en la resta de les carreteres.
Les construcions hauran d'adaptar-se, bàsicament, a
l'ambient on estiguin situades, i a tal efecte:
-
Les construccions en llocs immediats o que formin part
d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric,
arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb
aquest, o quan, sense existir conjunt d'edificis, n'hi
hagués algun de gran importància o qualitat dels caràcters
indicats.
-
En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural
o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts
urbans de característiques històrico-artístiques, típiques
o tradicionals o en les immediacions de les carreteres i
camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la
situació, massa, alçària dels edificis, murs i tanques, o
la instal·lació d'altres elements limiti el camp visual per
contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del
paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.
Els espais naturals i les terres agrícoles qualificats
d'especial protecció als plans territorials parcials no
poden ésser dedicats a utilitzacions que impliquin
transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que
lesionin el valor específic que es vulgui protegir, de
conformitat amb allò que estableix la Llei 23/83 de 21 de
novembre.
Les normes addicionals de protecció d'espais naturals
afectats per activitats extractives previstos a la Llei
12/1981, de 24 de desembre, no són aplicables als espais
naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a
l'empara d'aquesta Llei o de la Llei d'Espais Naturals,
però s'hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major
protecció en relació amb el règim de què es tracti.
D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, els terrenys
forestals han de tenir el tractament següent:
-1 Els terrenys forestals no subjectes pels processos de
consolidació i d'expansió d'estructures urbanes es
classificaran de sòl no urbanitzable.
-2 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o
protectors han d'ésser qualificats pels instruments de
planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d'especial
protecció.
-3 Les finques forestals d'extensió igual o inferior a la
superfície de la unitat mínima de producció forestal,
fixada pel Govern de la Generalitat, tenen la condició
d'indivisibles.
Mentre no hi hagi Pla o norma urbanística que ho
autoritzi no podrà edificar-se amb una alçària superior a
tres plantes amidades en cada punt del terreny, sens
perjudici de les altres limitacions que siguin aplicables.
Quan es tracti de solars enclavats en nuclis o illes
edificats en més de les seves dues terceres parts, els
ajuntaments podran autoritzar alçàries que arribin a la
mitjana dels edificis ja construïts.
En sòl no urbanitzable s'estarà al que disposa el número
1 de l'article 128 d'aquesta Llei.
En els plans parcials s'haurà de fixar una densitat que
no podrà ser superior a 75 vivendes per hectàrea, en funció
dels tipus de població, usos detallats i altres
característiques que es determinin reglamentàriament.
En casos excepcionals, el Govern de la Generalitat, amb
el dictamen previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya,
podrà autoritzar densitats fins a 100 habitatges per
hectàrea, quan les circumstàncies urbanístiques de la
localitat ho exigeixin.
Títol 3
Règim urbanístic del sòl
Capítol 1
Classificació del sòl
Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre
els límits i amb el compliment dels deures establerts en
aquesta Llei, o en virtut d'aquesta, pels plans
d'Ordenació, d'acord amb la classificació urbanística dels
predis.
El territori dels municipis on existeixi Pla General
Municipal d'Ordenació es classificarà en tots o alguns dels
tipus següents: sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
Constituiran el sòl urbà:
-
Els terrenys que el Pla de forma expressa inclou en
aquesta classe per comptar amb accés rodat, abastament
d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia
elèctrica, o per estar compresos en àrees consolidades per
l'edificació almenys en dues terceres parts de la seva
superfície, en la forma que aquell determini.
-
Els que en l'execució del Pla arribin a disposar dels
mateixos elements d'urbanització que es refereix al
paràgraf anterior.
-1 Constituiran el sòl urbanitzable els terrenys que el Pla
General Municipal declari aptes, en principi, per ésser
urbanitzats.
-2 Dintre del sòl urbanitzable, el Pla establirà totes o
alguna de les següents categories:
-
Sòl programat, constituït per aquell que hagi d'ésser
urbanitzat segons el programa del mateix Pla.
-
Sòl no programat, integrat pel que pugui ser objecte
d'urbanització mitjançant l'aprovació de Programes
d'Actuació Urbanística.
Constituiran el sòl no urbanitzable:
-
Els que el Pla no inclogui en algun dels tipus de sòl
a què es refereixin els articles anteriors.
-
Els espais que el Pla determini per atorgar-los una
especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, per raó del
seu excepcional valor agrícola, forestal o ramader, de les
possibilitats d'explotació dels seus recursos naturals,
dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o per
a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic.
-1 En els municipis que no tinguin Pla General Municipal
d'Ordenació, el territori es classificarà en sòl urbà i sòl
no urbanitzable.
-2 Constituiran el sòl urbà els terrenys que per comptar
amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i
subministrament d'energia elèctrica o per estar compresos
en àrees consolidades per l'edificació almenys en la meitat
de la seva superfície s'incloguin en un Projecte de
delimitació, que, tramitat per l'ajuntament d'acord amb
l'article 59 d'aquesta Llei serà aprovat per la Comissió
d'Urbanisme, amb l'informe previ de l'Entitat Local
competent.
-3 Constituiran el sòl no urbanitzable els altres espais
del terme municipal.
Als efectes d'aquesta Llei, tindran la consideració de
solars les superfícies de sòl urbà aptes per a l'edificació
que reuneixin els requisits següents:
Que estiguin urbanitzades d'acord amb les normes mínimes
establertes en cada cas pel Pla, i si aquest no existís o
no les concretés, caldrà que a més de tenir els serveis
assenyalats en els articles 115 i 118.2, la via a què doni
el front de la parcel·la tingui pavimentada la calçada i
i encintat de voreres.
Que tinguin assenyalades alineacions i rasants si existís
Pla d'ordenació.
-1 El sòl urbà, a més de les limitacions específiques que
imposi el planejament, no podrà ser edificat fins que la
respectiva parcel·la mereixi la qualificació de solar,
llevat que s'asseguri l'execució simultània de la
urbanització i de l'edificació mitjançant les garanties que
reglamentàriament es determinen.
-2 No obstant això, podran autoritzar-se construccions
destinades a fins industrials en les zones permeses, quan
la seguretat, salubritat i no contaminació quedin
suficientment ateses i el propietari assumeixi les
obligacions establertes en el paràgraf 1r de l'apartat
següent mitjançant inscripció en el Registre de la
Propietat.
-3 Els propietaris del sòl urbà hauran de:
Cedir gratuïtament i obligatòriament als ajuntaments
respectius els terrenys que, reservats pels plans
d'urbanisme, ja estiguin al servei general de tota la
població, o al servei del districte, polígon o unitat
d'actuació, estiguin destinats a jardins, places i centres
docents i assistencials quan aquests sòls vinguin reservats
pels plans en el marc d'una unitat d'actuació delimitats
expressament en el planejament.
Igualment la cessió per a carrers i vies és gratuïta i
obligatòria i ha de ser executada prèviament a
l'edificació. L'obertura i ampliació de vials sobre solars
o edificis en nuclis urbans comporta idèntica cessió quan
aquesta és compensada per les condicions d'edificació
diferencials previstes pels plans.
Costejar la urbanització.
Edificar els solars quan el Pla així ho estableixi dins
el termini que aquest assenyali, o, en el seu defecte, en
els terminis fixats en aquesta Llei.
-4 La distribució equitativa de les càrregues a les quals
es refereix el paràgraf 3.1 quan les diferències
d'aprofitament urbanístic entre finques ultrapassin el 15%
de l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació i es faci
declaració expressa d'aquesta lesió, s'efectuarà mitjançant
la reparcel·lació. S'establirà també el mateix procediment
per a l'obertura i l'eixamplament de vials quan aquella
lesió es produeixi, i es delimitaran les unitats d'actuació
que calgui.
-5 En tots els altres supòsits, o en les reserves per a
altres fins, l'adquisició s'ha de fer mitjançant
l'expropiació. L'apreuament de l'expropiació pot, si és
convenient, ésser rescabalat per la part que s'estimi
d'interès directe, segons el que disposa l'article 196
d'aquesta Llei, per contribucions especials, havent estat
delimitat prèviament l'àmbit urbà beneficiari de la
millora.
-1 El sòl urbanitzable programat i el sòl apte per ser
urbanitzat estaran subjectes a la limitació de no poder ser
urbanitzats fins que s'aprovi el corresponent Pla Parcial.
Mentrestant, no s'hi podran realitzar obres o
instal·lacions tret de les que s'hagin d'executar
mitjançant la redacció dels plans Especials a què es
refereix l'article 29.2 d'aquesta Llei i les de caràcter
provisional previstes a l'article 91.2, ni podran
destinar-se els terrenys a usos o aprofitaments diferents
dels que assenyali el Pla General.
-2 Als efectes de la gestió urbanística, es determinarà:
-
L'aprofitament mitjà de cadascun dels sectors en què
es divideix el sòl urbanitzable programat.
-
L'aprofitament de cada finca, referint a la seva
superfície l'aprofitament mitjà del sector en què es troba
enclavada, sense que tingui rellevància la seva
qualificació concreta en el Pla.
-3 Els propietaris del sòl urbanitzable programat i de sòl
apte per ser urbanitzat hauran de:
-
Cedir obligatòriament i gratuïtament a favor de
l'ajuntament o, si s'escau, l'òrgan urbanístic actuant, els
terrenys que es destinin amb caràcter permanent a vials,
accessos i estacionaments adjacents a la via pública, parcs
i jardins públics, zones esportives públiques i d'esbarjo i
expansió, centres culturals i docents i altres serveis
públics necessaris.
-
Cedir a l'administració actuant sòl on es pugui
edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament
mitjà del sector.
-
Costejar la urbanització.
-
Edificar els solars, quan el Pla així ho estableixi i
en el termini que ell mateix assenyali o, si no és així, en
els terminis fixats en aquesta Llei.
Els terrenys que, en virtut d'aquest article,
s'incorporin al Patrimoni Municipal del Sòl es destinaran
preferentment als fins previstos als articles 234 i 235
d'aquesta Llei.
-4 Quan l'aprofitament real d'una finca, segons la
qualificació establerta pel Pla General, no arribi al 90%
de l'aprofitament que li correspon, haurà de compensar-se,
per adjudicació de terrenys edificables en el sector, en
àrees de situació i condicions similars. Si aquest defecte
fos inferior a un 15% del corresponent a la finca,
l'adjudicació podrà substituir-se, segons el criteri de
l'Administració competent, per una indemnització en
metàl·lic.
-1 Els sòls reservats per a tots els fins enunciats al
paràgraf 2 de l'article 25 computen als efectes de
l'edificabilitat sectorial establerta pel pla general o per
les normes subsidiàries, i s'hauran de determinar en funció
del nombre màxim de vivendes de cada sector.
-2 En el sòl urbanitzable, els sistemes inclosos pel
planejament general en els sectors de planejament parcial
estan subjectes al règim de gestió següent:
Se'ls aplicarà la cessió gratuïta quan se'ls atorga
l'aprofitament mitjà del sector. Aquest aprofitament
s'acumularà a l'aprofitament urbanístic de les zones, i es
determinarà segons l'edificabilitat zonal ponderada quan
comprendrà diverses zones de qualificació diferent; aquesta
ponderació es farà tenint en compte la proporció de les
superfícies d'aquestes zones dins el sector i la seva
valoració relativa, amb les limitacions establertes per
l'article 123.
Els polígons que es delimitin incorporaran la part
d'aquests sistemes que els correspongui, als efectes de la
seva cessió.
Els sòls per a aquests sistemes poden ésser, en tots els
casos, objecte d'actuacions aïllades mitjançant
l'expropiació; aleshores no s'hi aplicarà el que estableix
el punt 4 d'aquest article.
-3 Pel que fa als sòls aptes per a ésser urbanitzats segons
les normes subsidiàries, els propietaris de sòls afectats
per sistemes poden oferir la cessió gratuïta d'aquests
terrenys un cop incorporats en sectors del pla parcial, amb
les mateixes condicions d'aprofitament previstes pels sòls
urbanitzables programats de pla general. Per això s'han de
delimitar en les normes subsidiàries sectors de planejament
i determinar les prioritats per desenvolupar-les.
-4 Els sòls ocupats per sistemes generals que siguin
adscrits a un sector determinat s'afegiran al sòl d'aquest
a l'efecte d'incrementar les reserves mínimes per a
dotacions exigides per aquest article amb les limitacions
establertes per l'article 123 sempre que així ho reguli el
planejament general. Els polígons que es delimitin han
d'incoporar la part dels sistemes adscrits a un sector que
els correspongui als efectes del present article.
-1 La inclusió dins dels sectors de sistemes previstos per
l'article 122 ha d'estar limitada de tal manera que la
intensitat neta d'edificació en cada zona del pla parcial,
referida al sòl d'aprofitament privat, no ultrapassi dues
vegades i mitja l'edificabilitat zonal, un cop
desenvolupada l'ordenació física prevista.
-2 La cessió no s'aplicarà als sòls per sistemes el còmput
dels quals determini intensitats netes que ultrapassin els
màxims establerts. En aquest sentit l'Administració actuant
ha d'expropiar aquests sistemes i pot fer efectiu
l'apreuament de l'expropiació bé amb càrrec al 10% de
l'aprofitament mitjà del sector, bé en efectiu.
-3 En el càlcul del sostre edificable d'una zona, a
l'efecte de determinar l'edificabilitat neta, s'ha de
considerar, a més de l'edificabilitat pròpia de la zona,
l'afegida en compensació de la cessió dels sistemes.
-4 Els estudis econòmico-financers dels plans han de
justificar les previsions adoptades en relació amb la forma
d'obtenció dels sistemes, i en els supòsits d'expropiació
les previsions d'inversió municipal o dels organismes
competents corresponents al llarg del termini de previsió
de planejament.
-1 La determinació de l'aprofitament mitjà pel que fa al
sòl urbanitzable programat s'ha de fer en redactar-se el
pla general per a cadascun dels sectors de planejament
parcial.
-2 L'aprofitament d'un sector comprèn l'aprofitament del
conjunt de les zones i l'atribuït als sistemes inclosos
dins el sector, d'acord amb el que disposa l'article 122
d'aquesta Llei.
-3 La cessió a l'administració actuant del 10% de
l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de fer en sòl
edificable de cadascuna de les zones del sector, d'acord
amb el que determina l'article 122 d'aquesta Llei.
-4 L'aprofitament de cada finca serà el 90% de
l'aprofitament mitjà del sector on es localitzi referit a
la seva extensió superficial.
-1 Per calcular el valor de l'aprofitament mitjà d'un
sector s'ha de considerar el valor relatiu de cadascuna de
les zones incloses en el pla parcial en el moment de
redactar-lo.
Pel que fa als sectors delimitats que inclouen zones
diferents, la relació de valor entre aquestes s'ha de fer
considerant: a) la intensitat dels usos admesos, b) la
rigidesa a la demanda de l'ús de cada zona en el moment de
la tramitació del pla i c) les repercussions admissibles
del valor de sòl i de la urbanització. No s'han de
considerar les revaloracions que es generin per causa de la
ubicació urbana diferencial de les finques dins una mateixa
zona.
-2 L'aprofitament mitjà per al conjunt de les zones
incloses dins un sector serà el resultat de ponderar,
respecte a la superfície total de les zones, els valors
relatius de cadascuna per la seva extensió.
L'aprofitament corresponent als sistemes inclosos pel
planejament general dins els sectors s'ha de distribuir
entre les zones d'aquests, segons usos i intensitats
d'usos, en funció de l'extensió de cadascuna i del seu
valor relatiu. Aquest aprofitament s'ha d'afegir a
l'atribuït a cada zona segons la seva qualificació.
-1 Mentre no s'aprovin Programes d'Actuació Urbanística,
els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no
programat estaran subjectes a les següents limitacions, a
més de les que resultin aplicables en virtut d'altres
lleis:
-
Hauran de respectar-se les incompatibilitats d'usos
assenyalats en el Pla General.
-
No es podran realitzar altres construccions que les
destinades a explotacions agrícoles que tinguin relació amb
la naturalesa i destinació de la finca i s'ajustin si
s'escau als plans o normes del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, com també les construccions i
instal·lacions vinculades a l'execució, entreteniment i
servei de les obres públiques. No obstant això, podran
autoritzar-se, seguint el procediment previst a l'article
68 d'aquesta Llei, edificacions i instal·lacions d'utilitat
pública o interès social que hagin d'emplaçar-se en el medi
rural, com també edificis aïllats destinats a vivenda
familiar on no existeixi la possibilitat de formació d'un
nucli de població. En aquest supòsit, en el moment de
l'autorització, es tindran en consideració els efectes
sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.
-
Els tipus de les construccions hauran de ser adequats
a la seva condició i situació aïllada, conforme a les
normes que el Pla estableixi, i quedaran prohibides les
edificacions característiques de les zones urbanes.
-
En les transferències de propietat, divisions i
segregacions de terrenys rústics no podran efectuar-se
fraccionaments en contra el que disposa la legislació
agrària i forestal.
-2 Aprovat un Programa d'Actuació Urbanística, s'estarà al
disposat en els números 2, 3 i 4 de l'article 121 d'aquesta
Llei sens perjudici de les obligacions, limitacions i
càrregues addicionals que s'assenyalin en el Programa i en
l'acord d'aprovació.
-3 Pel que fa als sòls urbanitzables no programats, els
programes d'actuació urbanística han de proposar els
sistemes d'actuació adequats per a l'efectivitat de les
reserves de sòl incloses en cada actuació.
-1 Els terrenys que es classifiquin com a sòl no
urbanitzable en el Pla General o per aplicació de l'article
118 estaran subjectes a les limitacions que s'estableixen a
l'article 127 d'aquesta Llei.
-2 Els espais que per les seves característiques segons el
Pla General hagin de ser objecte d'una especial protecció
als efectes d'aquesta Llei, no podran ser dedicats a
utilitzacions que impliquin transformació de la seva
destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que
es vulgui protegir.
-1 L'ordenació de l'ús dels terrenys i construccions
enunciada en els articles precedents no conferirà dret als
propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres
limitacions i deures que defineixen el contingut normal de
la propietat segons la seva qualificació urbanística. Els
afectats tindran, no obstant això, dret a la distribució
equitativa dels beneficis i càrregues del planejament en
els termes previstos en aquesta Llei.
-2 La modificació o revisió de l'ordenació dels terrenys i
construccions establerta pels plans parcials, pels plans
especials i pels Programes d'Actuació Urbanística només
podrà donar lloc a indemnització si es produeix abans de
transcórrer els terminis previstos per a l'execució dels
respectius plans o Programes, o transcorreguts aquells si
l'execució no s'ha portat a efecte per causes imputables a
l'Administració.
-3 Les ordenacions que imposin vinculacions o limitacions
singualars que comporten una restricció de l'aprofitament
urbanístic del sòl que no pugui ser objecte de distribució
equitativa entre els interessats conferiran dret a
indemnització.
L'alienació de finques no modificarà la situació del seu
titular pel que fa a les limitacions i deures instituïts
per aquesta Llei o imposats, en virtut d'aquesta, pels
actes d'execució dels seus preceptes, i l'adquirent quedarà
subrogat en el lloc de l'anterior propietari en els
compromisos que hagués contret amb les corporacions
públiques respecte a la urbanització i edificació.
Capítol 2
Patrimoni municipal del sòl
-1 Els ajuntaments de població superior a 50.000 habitants,
els que voluntàriament ho acordin i els altres que
asssenyali el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, constituiran el seu respectiu Patrimoni
Municipal del sòl.
-2 El Patrimoni Municipal del Sòl tindrà per finalitat
preveure, posar en marxa i desplegar tècnicament i
econòmica l'expansió de les poblacions, i s'adscriurà a la
gestió urbanística per a la immediata preparació i
alienació de solars edificables i reserva de terrenys de
futura utilització.
-1 L'adquisició de terrenys per constituir el Patrimoni es
verificarà conforme al programa d'actuació del Pla General
Municipal d'Ordenació Urbana, si estigués aprovat.
-2 L'adquisició de terrenys per formar reserves de sòl es
podrà efectuar mitjançant expropiació, amb l'aprovació
prèvia per la Comissió d'Urbanisme d'un projecte integrat
per Memòria justificativa i plànol delimitador de la
superfície corresponent.
-3 Quan resultin inclosos en el Pla béns propis, quedaran
afectats al Patrimoni municipal del sòl.
-4 El volum patrimonial es temperarà a les necessitats del
Pla General i als mitjans econòmics de cada ajuntament.
Els ajuntaments que tinguin reconegut un àmbit de
planejament urbanístic singular, segons l'article 47,
d'aquesta Llei, podran estendre el seu Patrimoni de
sòl als termes municipals que comprengui.
Les alienacions de terrenys del Patrimoni estaran
supeditades a la conveniència d'edificar-los o al
compliment del Pla General, dintre els terminis que, en un
i altre cas, s'assenyalin.
Els ingressos obtinguts per la gestió urbanística
mitjançant alienació de terrenys del Patrimoni es
destinaran a la conservació i ampliació del mateix.
En tot cas es tindrà en compte la regulació específica
que respecte al patrimoni municipal del sòl s'estableix en
el règim previst per a l'actuació per subsectors.
Els ajuntaments a què es refereix l'article 131 d'aquesta
Llei han de preveure específicament en els seus
pressupostos les partides per a la constitució, conservació
i ampliació del patrimoni municipal del sòl. La quantia de
la despesa no pot ser inferior al 5% del total consignat en
els capítols I i II del Pressupost.
Capítol 3
Parcel·lacions i reparcel·lacions
La parcel·lació urbanística i les obres d'urbanització,
com també l'edificació, han d'ésser precedides per la
formulació, la tramitació i l'aprovació reglamentàries de
llur planejament, amb les excepcions que aquesta Llei
estableix.
-1 Es considerarà parcel·lació urbanística la divisió
simultània o successiva de terrenys en dos o més lots quan
pugui donar lloc a la constitució d'un nucli de població.
-2 Es considerarà il·legal, a efectes urbanístics, tota
parcel·lació que sigui contrària a allò que estableix el
Pla, Programa o Norma urbanística que els hi sigui
d'aplicació o que infringeixi el que disposa l'article
141.1 d'aquesta Llei.
-3 Es defineix com a nucli de població l'assentament urbà
generador de requeriments o necessitats assistencials i de
serveis urbans.
-4 Les condicions objectives que poden donar lloc a la
constitució d'un nucli de població seran objecte
d'enumeració en els plans Generals o Normes Subsidiàries en
funció de les peculiaritats que concorrin en cada àmbit
municipal o supramunicipal.
-1 Seran indivisibles:
-
Les parcel·les determinades com a mínimes en el
corresponent Pla o Norma, a fi de constituir finques
independents.
-
Les parcel·les les dimensions de les quals siguin
iguals o menors a les determinades com a mínimes en el Pla,
excepte si els lots resultants s'adquirissin simultàniament
pels propietaris de terrenys contigus, amb el fi
d'agrupar-los i formar una nova finca.
-
Les parcel·les les dimensions de les quals siguin
menors que el doble de la superfície determinada com a
mínima en el Pla, llevat que l'excés sobre el citat mínim
es pugui segregar amb el fi indicat a l'apartat anterior.
-
Les parcel·les edificables en una proporció de volum
en relació amb la seva àrea quan es constituís el
corresponent a tota la superfície, o, en el supòsit que
s'edifiqués en proporció menor, la porció d'excés, amb les
excepcions indicades a l'apartat anterior.
-
Les finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les
quals sigui inferior al doble de les mínimes de conreu o de
producció forestal definides per a cada àmbit territorial.
-2 Els Notaris i Registradors faran constar en la
descripció de les finques la qualitat d'"indivisible" de
les que es trobessin en qualsevol dels casos expressats.
-3 En atorgar-se llicència d'edificació sobre una parcel·la
compresa a l'apartat d) del paràgraf 1, es comunicarà al
Registre de la Propietat per a la seva constància en la
inscripció de la finca.
-1 No es podrà efectuar cap parcel·lació urbanística i
conseqüentment no es podrà atorgar llicència de
parcel·lació sense que prèviament hagi estat aprovat un Pla
General o, si s'escau, un Pla Especial que el desplegui,
quan afecti sòl urbà, o sense l'aprovació prèvia del Pla
Parcial del sector corresponent per al sòl urbanitzable. En
sòl no urbanitzable no es podran realitzar parcel·lacions
urbanístiques.
-2 Els notaris i registradors de la propietat exigiran per
autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de
divisió de terrenys, i que s'acrediti l'atorgament de la
llicència, que els primers hauran de testimoniar en el
document.
-3 Tota parcel·lació urbanística quedarà subjecte a
llicència.
-4 En cap cas es consideraran solars, ni es permetrà
edificar-hi, els lots resultants d'una parcel·lació o
reparcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions
d'aquest article o de l'anterior.
-1 Qualsevol llicència de parcel·lació s'atorgarà amb la
presentació prèvia del projecte corresponent, que ha de
constar dels documents següents:
-
La memòria justificativa de la procedència, sobre la
base del pla general previ o parcial, de les dimensions de
les parcel·les o dels lots per a cada zona.
-
El pla parcel·lari a escala adequada que detalli tant
les parcel·les divisibles com les indivisibles i indiqui la
ubicació de zones verdes, d'espais lliures de dotacions,
d'equipaments, de serveis i del sòl corresponent al 10%
d'aprofitament mitjà del sector o dels polígons d'actuació
del pla, si s'escau.
-2 Quan algun dels punts exigits en els documents als quals
es refereix el número anterior constés en els instruments
de planejament aprovats amb caràcter definitiu, la inclusió
d'aquests punts podrà ésser substituïda per la certificació
de l'òrgan competent de la qual resultin les neces`tin les
necessàries indicacions, que amb aquesta finalitat
acompanyarà el projecte de parcel·lació.
No es pot fer ús de la facultat d'atorgar llicència
d'edificació condicionada a la realització simultània de
les obres i serveis d'urbanització sense la prèvia
aprovació definitiva del projecte corresponent
d'urbanització i de la constitució de la garantia prevista
en l'article 81 d'aquesta Llei.
-1 El notari ha d'exigir a l'atorgant, en les escriptures
de divisió i de segregació de finques, l'aportació de la
llicència de parcel·lació corresponent a l'operació
urbanística a què aquesta escriptura faci referència.
-2 La llicència es pot justificar mitjançant certificació
de l'acord municipal de concessió o mitjançant còpia del
plànol parcel·lari, en la qual s'expressi, per diligència
del secretari de l'ajuntament, que és reproducció fidel i
exacta del que figura en l'expedient de parcel·lació del
qual es tracti, com també la data de concessió.
-3 El notari ha de testimoniar en l'escriptura
l'acreditament de l'atorgament de la llicència i, en tot
cas, en un apartat corresponent a la situació urbanística
de la finca, farà les advertències pertinents sobre les
responsabilitats de tota mena en què puguin incórrer els
atorgants per no tenir les llicències urbanístiques
adequades per a l'actuació que pretenguin sobre els
terrenys corresponents a les finques objecte de
l'instrument públic.
-1 Presentada l'escriptura de divisió o segregació de
finques en el Registre de la Propietat, el registrador, en
vista de les circumstàncies descriptives de la finca o
finques o, si s'escau, del nombre de segregacions
practicades de la mateixa matriu, ha d'advertir de la
necessitat d'aportar la llicència de parcel·lació, llevat
que l'esmentada aportació resulti del mateix títol
presentat en els termes previstos en l'article anterior.
-2 Si s'aportés la llicència o la certificació que és
innecessària, el registrador de la propietat l'arxivarà; i,
si s'escau, posarà una nota al marge de la inscripció
practicada fent-hi constar les circumstàncies concurrents.
La protocol·lització feta pel notari del plànol a què fa
referència l'apartat 2 de l'article 144 d'aquesta Llei i el
seu arxiu fet pel registrador de la propietat, s'entendrà
que és suficient perquè tots dos considerin que ha estat
aportada la llicència respecte a fraccionaments ulteriors
que s'hi acomodin. En tot cas s'entendrà que hi ha
acomodació en les circumstàncies descriptives de les noves
finques respecte a la descripció gràfica que en faci el
plànol, encara que hi hagi diferències en l'extensió
superficial que no ultrapassin el 3%.
-1 S'entendrà per reparcel·lació l'agrupació de finques
compreses en el polígon o unitat d'actuació per a la seva
nova divisió ajustada al Pla, amb adjudicació de les
parcel·les resultants als interessats, en proporció als
seus respectius drets.
-2 La reparcel·lació té per objecte distribuir justament
els beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística,
regularitzar la configuració de les finques i situar el seu
aprofitament en zones aptes per a l'edificació d'acord amb
el Pla.
-3 Tota reparcel·lació queda subjecta a l'aprovació del
corresponent projecte.
-4 Els projectes de reparcel·lació es tramitaran d'acord
amb el que es preveu als articles 64 i 65 d'aquesta Llei,
excepte el que estableix l'article 70.
-1 L'expedient de reparcel·lació s'entendrà iniciat quan
s'aprovi la delimitació del polígon o unitat d'actuació,
excepte en els casos següents:
-
Que la reparcel·lació s'hagi tramitat i aprovat
conjuntament amb l'esmentada aprovació.
-
Que s'hagi aprovat expressament l'actuació pel sistema
d'expropiació o sigui innecessària en virtut de l'acord
aprovatori en el sistema de compensació.
-2 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació
comportarà, sense necessitat de declaració expressa, la
suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació i
edificació en l'àmbit del polígon o unitat d'actuació fins
que sigui ferm en via administrativa l'acord aprovatori de
la reparcel·lació.
Els peticionaris de llicències sol·licitades amb
anterioritat a la data d'iniciació de l'expedient de
reparcel·lació tindran dret a ser rescabalats en la forma
que assenyala l'article 43 d'aquesta Llei.
L'Entitat Local podrà deixar sense efecte, prèvia la
indemnització de danys i perjudicis que correspongui, les
llicències concedides amb anterioritat a la data
d'iniciació de l'expedient que sigui incompatible amb
l'execució del plantejament.
-3 El projecte de reparcel·lació es formularà:
-
Pels dos terços dels propietaris interessats que
representin com a mínim el 80 per 100 de la superfície
reparcel·lable, dintre els tres mesos següents a
l'aprovació de la delimitació d'un polígon o unitat
d'actuació.
-
Per l'Entitat Local o urbanística actuant, d'ofici o a
instància d'algun dels propietaris afectats, quan aquests
no haguessin fet ús del seu dret o no haguessin subsanat
dins el termini que se'ls hagués marcat els defectes que
s'haguessin apreciat en el projecte que varen formular.
Els projectes redactats d'ofici procuraran atenir-se als
criteris expressament manifestats pels interessats en els
tres mesos següents a l'aprovació de la delimitació del
polígon o unitat d'actuació.
Els projectes se sotmetran a informació pública durant un
mes, amb citació personal dels interessats, i seran
aprovats per l'ajuntament o, si s'escau, per l'òrgan
urbanístic que se subrogui en les competències municipals,
excepte en el supòsit que el planejament municipal estigués
adaptat a la Llei del sòl, que en aquest cas el termini
d'informació pública serà de quinze dies.
-4 En els casos d'iniciativa pública, quan el projecte de
reparcel·lació es presenti juntament amb el pla parcial i
el projecte d'urbanització, es tramitaran tots de manera
simultània, d'acord amb l'article 62 d'aquesta Llei, i les
aprovacions es condicionaran al que estableix l'apartat
següent.
Quan es presentarà el projecte de reparcel·lació
juntament amb el projecte d'urbanització, es procedirà tal
com preveu el punt 3 de l'article 69.
-5 En el primer supòsit previst a l'apartat anterior, els
acords d'aprovació definitiva corresponents a les
corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat
a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la
mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se
de sectors d'urbanització prioritària.
-1 En tot cas, el projecte de reparcel·lació tindrà en
compte els criteris següents:
-
El dret dels propietaris serà proporcional a la
superfície de les parcel·les respectives en el moment de
l'aprovació de delimitació del polígon.
-
Els solars resultants es valoraran amb criteris
objectius i generals per a tot el polígon d'acord al seu ús
i volum edificable i en funció de la seva situació,
característiques, grau d'urbanització i destinació de les
edificacions.
-
Es procurarà, sempre que sigui possible, que les
finques adjudicades estiguin situades en lloc proper al de
les antigues propietats dels mateixos titulars.
-
Quan l'escassa quantia dels drets d'alguns propietaris
no permeti que se'ls adjudiquin finques independents a tots
ells, els solars resultants s'adjudicaran en pro indiviso a
tals propietaris. No obstant això, si la quantia d'aquells
drets no arribés al 15% de la parcel·la mínima edificable,
l'adjudicació es podrà substituir per una indemnització en
metal·lic.
-
En tot cas, les diferències d'adjudicació seran
objecte de compensació econòmica entre els interessats,
valorant-se al preu mitjà dels solars resultants.
-
Les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i
millores que no es puguin conservar es valoraran amb
independència del sòl i el seu import se satisfarà al
propietari interessat, amb càrrec al projecte en concepte
de despeses d'urbanització.
-2 En cap cas no es podran adjudicar com a finques
independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima
edificable o que no reuneixin la configuració i
característiques adequades per a la seva edificació
conforme al planejament.
-3 No seran objecte de nova adjudicació, conservant-se les
propietats primitives, sens perjudici de la regularització
de límits quan sigui necessària i de les compensacions
econòmiques que procedeixin:
-
Els terrenys edificats d'acord al planejament.
-
Les finques no edificades d'acord al planejament, quan
la diferència en més o menys, entre l'aprofitament que els
correspongui conforme al Pla i el que correspondria al
propietari en proporció al seu dret en la reparcel·lació,
sigui inferior al 15% d'aquest darrer.
-4 En el sòl urbà, els drets dels propietaris en la
reparcel·lació es regularan pel valor de les seves
respectives parcel·les en la data d'aprovació del Pla que
hagi motivat la reparcel·lació d'acord al que disposa
l'article 158 d'aquesta Llei.
L'acord aprovatori del projecte de reparcel·lació
produirà els efectes següents:
-
Cessió de dret al municipi en què s'actuï en ple
domini i lliure de càrregues de tots els terrenys de cessió
obligatòria per a la seva incorporació al Patrimoni de sòl
o la seva afectació conforme als usos previstos en el Pla.
-
Subrogació, amb plena eficàcia real, de les antigues
per les noves parcel·les.
-
Afectació real de les parcel·les adjudicades al
compliment de les càrregues i pagament de les despeses
inherents al sistema d'actuació corresponent.
-1 L'organisme que hagi aprovat el projecte de
reparcel·lació expedirà document amb les solemnitats i
requisits disposats per les actes dels seus acords, en el
que es detallin les propietats antigues i els seus
propietaris, segons els títols aportats i, en defecte
d'aquests, per descripció de les finques i indicació dels
seus propietaris, si són coneguts, i descripció de les
noves parcel·les amb adjudicació de cadascuna al respectiu
titular. Aquest document administratiu es protocolitzarà
notarialment, sens perjudici que també es pugui atorgar
escriptura pública, en els casos i la forma que
s'assenyalin reglamentàriament.
-2 La situació física i jurídica de les finques o drets
afectats per la reparcel·lació i la dels resultants d'elles
es reflectirà en el Registre de la Propietat, d'acord amb
el que disposa la legislació hipotecària en la forma que
reglamentàriament es determini.
-3 Si alguna càrrega resulta incompatible amb la nova
situació o característica de la finca, el Registrador es
limitarà a fer-ho constar en la corresponent assentada, i
les parts interessades podran anar al Jutjat competent per
sol·licitar la declaració de compatibilitat i
incompatibilitat de les càrregues o gravàmens sobre les
finques noves i, en aquest últim supòsit, la seva
transformació en un dret de crèdit amb garantia hipotecària
sobre la finca nova en la quantia en què la càrrega sigui
apreuada.
-1 Les adjudicacions de terrenys a què doni lloc la
reparcel·lació, quan s'efectuïn en favor dels propietaris
compresos en el polígon corresponent o unitat d'actuació i
en proporció dels seus respectius drets, estaran exemptes,
amb caràcter permanent, de l'Impost General sobre
Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i
no tindran la consideració de transmissions de domini als
efectes de l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del
valor dels terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a
un propietari excedeixi del que proporcionalment
correspongui als terrenys aportats per ell, es giraran les
liquidacions procedents quant a l'excés.
-2 S'aplicaran supletòriament a la reparcel·lació les
normes de l'expropiació forçosa.
Capítol 4
Valoracions
Les valoracions de terrenys s'efectuaran d'acord amb els
criteris establerts en aquesta Llei.
-1 El valor inicial d'un predi o unitat de conreu, a
efectes d'aquesta Llei, es determinarà:
-
Pel rendiment brut que li correspongui en l'explotació
rústica efectiva o de què en sigui naturalment
susceptible.
-
Pel seu valor mitjà en venda a efectes de la seva
explotació agrícola.
En cap cas no es podran prendre en consideració valors o
rendiments que tinguin relació directa o indirecta amb la
possible utilització urbana dels terrenys.
-2 En el rendiment rústic s'hi considera compresos
l'agrícola, el forestal, el ramader, el cinegètic i
qualsevol altre semblant.
-3 Entre els rendiments pels quals una heretat en sigui
naturalment susceptible, es podran estimar els resultats de
transformacions que es puguin operar amb els mitjans
normals, tant mecànics com tècnics o de capital, existents
per al desplegament de l'explotació agrària i conduents al
màxim aprofitament de la fertilitat de la terra, però no
els hipotèticament resultants d'una suposada aplicació de
mitjans extraordinaris.
-4 En les unitats de conreu directament explotades pels
propietaris s'establirà, a més, el premi d'afecció que els
hagi de ser atribuït en el supòsit d'expropiació forçosa.
-5 Quan el valor inicial a què s'arribi per aplicació dels
criteris anteriors sigui inferior al que consti en
valoracions catastrals, índexs municipals o altres
estimacions públiques aprovades, prevaldrà la més alta de
les que concorrin sobre el terreny.
-1 El valor urbanístic es determinarà en funció de
l'aprofitament que correspongui als terrenys segons la seva
situació, conforme al rendiment que al citat aprofitament
s'atribueixi a efectes fiscals en iniciar-se l'expedient de
valoració.
-2 L'aprofitament que, en tot cas, servirà de base per a la
determinació del valor urbanístic, un cop deduïts els
terrenys en cessió obligatòria que afectin a aquell, serà
el que estableixen els preceptes següents:
-
En el sòl urbà serà el permès pel Pla o, si s'escau,
l'aprofitament mitjà fixat a les unitats d'actuació
subjectes a reparcel·lació, i en defectes del Pla, tres
metres cúbics per metre quadrat, referits a qualsevol ús.
-
Pel que fa als sòls urbanitzables o aptes per a ésser
urbanitzats, l'aprofitament que ha de servir de base per a
determinar el valor urbanístic és el següent:
El corresponent a l'aprofitament mitjà del sector per a
les seves zones i sistemes inclosos.
El corresponent al 90% de l'aprofitament mitjà dins el
sòl urbanitzable, a determinar en l'expedient de
l'apreuament de l'expropiació, per als sistemes no inclosos
dins de cap sector.
-
En el sòl urbanitzable no programat serà el que
resulti del seu ús i intensitat d'ocupació, determinat en
el Pla General.
-3 El valor urbanístic que es determini en funció d'aquests
criteris es podrà augmentar o disminuir en un 15% com a
màxim en consideració del grau d'urbanització i de les
particularitats específiques dels terrenys de què es
tracti.
La citada correcció s'aplicarà amb independència de les
que, per conceptes anàlegs, siguin procedents d'acord amb
la legislació tributària.
-1 Les plantacions, obres, edificacions i instal·lacions
que hi hagin en el sòl s'apreciaran amb independència
d'aquest i incrementaran amb la seva quantia el valor total
de l'immoble, llevat que, pel seu caràcter de millores
permanents, hagin estat tingudes en compte en la
determinació del valor inicial o de l'urbanístic conforme
amb l'article anterior.
-2 Les indemnitzacions a favor dels arrendataris rústics i
urbans es fixaran d'acord amb el que es preveu a la Llei
d'Expropiació Forçosa.
-1 Es taxaran conforme al valor inicial els terrenys
classificats com a sòl no urbanitzable.
-2 Als sistemes previstos en sòl no urbanitzable se'ls
aplicarà el valor inicial.
Es taxaran conforme al valor urbanístic els terrenys
classificats com a sòl urbà o urbanitzable en totes les
seves categories.
Les taxacions tindran com a límit el valor inicial, que
prevaldrà sobre l'urbanístic quan aquest sigui inferior.
Quan correspongui aplicar a la taxació de terrenys el
valor inicial o urbanístic, no es tindrà en compte el preu
consignat en els títols d'adquisició o de constitució de
gravamens, posteriors a la promulgació de la Llei sobre
Règim del sòl i Ordenació Urbana de 1975.
Sempre que el valor assignat a una parcel·la en la qual
el propietari hagi costejat algunes obres d'urbanització,
no contraposades a plans vigents en el moment
d'executar-les, sigui inferior a la suma del valor inicial
i de la part proporcional del valor actual de les obres, es
completarà fins a cobrir l'import d'ambdós sumands.
-1 La valoració dels drets reals sobre immobles, als
efectes de la seva constitució, modificació o extinció,
s'efectuarà d'acord amb les disposicions sobre expropiació
que específicament determinin el seu apreuament,
subsidiàriament, segons les normes del Dret Administratiu o
Civil que reguli la institució i, en el seu defecte, per
les establertes per als impostos de successions i
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
-2 En expropiar una finca gravada amb càrregues, la
corporació o organisme que l'efectuï podrà escollir entre
apreuar cadascun dels drets que hi concorren amb el de
domini per a distribuir-lo entre els titulars de cadascun
d'ells, o bé valorar l'immoble en el seu conjunt i
consignar el seu import en poder del Jutjat, perquè aquest
fixi i distribueixi, pel tràmit dels incidents, la
proporció que correspongui als respectius interessats.
-1 Les valoracions tindran vigència durant deu anys.
-2 Quan circumstàncies reals i alienes a especulacions
originin notòries variacions en el mercat de terreny o en
la situació econòmica general, es revisaran els
apreuaments, d'ofici o a petició de qualsevol propietari
afectat.
-3 Servirà de base per a la revisió, sens perjudici
d'altres factors, l'índex general ponderat de preus a
l'engròs.
El pagament de l'apreuament en les explotacions es podrà
verificar en efectiu o, d'acord amb l'expropiat, per
permuta amb altres parcel·les del beneficiari de
l'explotació, tenint en compte l'especialitat establerta en
l'article 207 d'aquesta Llei.
Títol 4
Execució dels plans d'ordenació
Capítol 1
Disposicions generals
-1 L'execució dels plans d'ordenació correspon a la
Generalitat, a les entitats locals i a les entitats
urbanístiques especials en les seves respectives esferes
d'actuació, sens perjudici de la participació dels
particulars en la citada execució en els termes establerts
en el títol present.
-2 L'execució dels plans mitjançant el sistema
d'expropiació pot ser objecte de concessió administrativa,
que s'atorgarà mitjançant concurs, en les bases del qual es
fixaran els drets i les obligacions del concessionari.
La Generalitat i les entitats locals podran constituir
societats anònimes o empreses d'economia mixta, d'acord amb
la legislació aplicable en cada cas per a l'execució dels
plans d'ordenació.
-1 Les actuacions en sòl urbanitzable programat
requereixen la prèvia aprovació del Pla Parcial del sector
corresponent.
-2 En el sòl urbanitzable no programat només es podrà
actuar mitjançant l'aprovació de programes d'actuació
urbanística i dels corresponents plans parcials per a la
seva execució.
-3 S'exceptua del que es disposa en aquest article
l'execució dels sistemes de l'ordenació urbanística del
territori previstos en els plans territorials o en els
plans generals o la d'algun dels elements dels citats
sistemes.
-1 L'execució dels plans i dels programes d'actuació
urbanística es realitzarà per polígons complets, llevat
quan es tracti d'executar directament els sistemes generals
o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades.
-2 Els polígons es delimitaran tenint en compte els
següents requisits:
-
Que per les seves dimensions i característiques de
l'ordenació siguin susceptibles d'assumir les cessions de
sòl derivades de les exigències del Pla i dels Programes
d'Actuació Urbanística.
-
Que facin possible la distribució equitativa dels
beneficis i càrregues de la urbanització.
-
Que tinguin entitat suficient per a justificar
tècnicament i econòmica l'autonomia de l'actuació.
-3 En el sòl urbà, quan no sigui possible la determinació
pel planejament d'un polígon amb els requisits establerts
al número anterior, ni es tracti d'actuacions aïllades, les
operacions urbanístiques es podran portar a terme
mitjançant la delimitació pel mateix Pla d'unitats
d'actuació que permetin, almenys, la distribució justa
entre els propietaris dels beneficis i càrregues derivades
del planejament.
En els supòsits a què es refereix l'article 120.3.a)
d'aquesta Llei la unitat d'actuació haurà d'estar
expressament delimitada en el planejament.
-4 No es podran delimitar polígons immediats a terrenys de
cessió obligatòria i gratuïta sense incloure en els
referits polígons i unitats la part corresponent dels
indicats terrenys.
No serà necessària la delimitació prèvia de les unitats
d'actuació pel planejament quan es tracti de l'obtenció de
carrers i vies, en el cas del qual la delimitació de la
Unitat d'Actuació es podrà realitzar pel procediment
previst a l'article 168 d'aquesta Llei.
-1 La delimitació de polígons i unitats d'actuació, si no
es contingués en els plans, s'acordarà, d'ofici o a petició
dels particulars interessats, per l'entitats local o
urbanística especial actuant, d'acord amb el procediment
establert a l'article 64 i 65 d'aquesta Llei, excepte el
que estableix l'article 70.
-2 No obstant això, cap reclamació o recurs que es
fonamenti en errors o omissions no denunciats a la fase
d'informació pública podrà donar lloc a la retroacció
d'actuacions.
Capítol 2
Sistemes d'actuació
-1 L'execució dels polígons o unitats d'actuació es
realitzarà mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació
següents:
-
Compensació.
-
Cooperació.
-
Expropiació.
-2 L'Administració actuant escollirà el sistema d'actuació
aplicable segons les necessitats, mitjans econòmico-
financers amb què compti, col·laboració de la iniciativa
privada i altres circumstàncies que hi concorrin, donant
preferència als sistemes de compensació i cooperació,
llevat que raons d'urgència o necessitat exigeixin
l'expropiació.
-3 No obstant allò exposat a l'apartat anterior, els plans
parcials d'iniciativa particular s'executaran sempre pel
sistema de compensació.
-4 Quan el Pla d'ordenació o Programa d'Actuació
Urbanística no precisessin el sistema, la seva determinació
es portarà a terme mitjançant el procediment previst per a
la delimitació de polígons o unitats d'actuació. Si els
propietaris que representen el 60% de la superfície total
del polígon o unitat d'actuació sol·licitin en el tràmit
d'informació pública del procediment per a la seva
delimitació l'aplicació del sistema de compensació,
l'administració ho acordarà prèvia audiència dels altres
propietaris del polígon o unitat d'actuació, sempre que
l'administració no apreciï la concurriència de les raons
d'urgència o necessitat d'acord amb el que estableix
l'apartat següent d'aquest article.
-5 En tot cas serà procedent l'aplicació del sistema
d'expropiació quan la Junta de compensació, o si s'escau,
el propietari únic de tots els terrenys del polígon o la
unitat d'actuació incompleixin les obligacions inherents al
sistema de compensació.
-1 Els propietaris dels terrenys afectats per una actuació
urbanística estan subjectes al compliment de les càrregues
següents:
-
Efectuar les cessions de terrenys que s'estableixen en
aquesta Llei.
-
Sufragar les despeses de la urbanització.
-2 L'Administració estarà obligada a afectar el sòl
procedent de les cessions a la destinació prevista en els
plans, i eventualment al Patrimoni municipal del sòl, i a
realitzar la urbanització en els terminis previstos.
Quan l'actuació en determinats polígons o unitats
d'actuació no sigui presumiblement rendible, per resultar
excessives les càrregues en relació amb l'escàs
aprofitament previst per a les zones edificables, el Govern
de la Generalitat, a proposta del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, i previ dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, amb audiència o, si s'escau, a
instància dels ajuntaments interessats, podrà autoritzar,
sense modificar les determinacions del Pla, una reducció de
la contribució dels propietaris a aquestes o una
compensació econòmica a càrrec de l'Administració,
procurant equiparar els costos de l'actuació als d'altres
anàlogues que hagin resultat viables.
-1 En les despeses d'urbanització que hagin de ser
sufragades pels propietaris afectats s'hi inclouen els
conceptes següents:
-
Les obres de vialitat, sanejament, subministre d'aigua
i energia elèctrica, enllumenat públic, arbrat i
jardineria, que estiguin previstes en els plans i els
projectes i siguin d'interès per al sector o àrea
d'actuació, sens perjudici del dret a reintegrar-se de les
despeses d'instal·lació de les xarxes de subministre
d'aigua i energia elèctrica amb càrrec a les empreses que
prestin els serveis, llevat de la part a què hagin de
contribuir els usuaris segons la reglamentació d'aquells.
-
Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de
construccions, destrucció de plantacions, obres i
instal·lacions que exigeixi l'execució dels plans.
-
El cost dels plans parcials i dels projectes
d'urbanització i reparcel·lació.
-2 El pagament d'aquests costos es podrà realitzar, previ
acord amb els propietaris interessats, cedint aquests,
gratuïtament i lliures de càrregues, terrenys edificables
en la proporció que s'estimi suficient per a
compensar-los.
Els propietaris de sòl urbanitzable no programat que
sigui objecte d'un Programa d'Actuació Urbanística hauran
de subvenir a l'execució o suplement de les obres exteriors
d'infrastructura sobre les quals es recolzi l'actuació
urbanística, sens perjudici del compliment de les càrregues
a què es refereix el número 2 de l'article 127 d'aquesta
Llei.
-1 Les obligacions i càrregues dels propietaris del sòl a
què es refereix aquest Capítol seran objecte de distribució
justa entre ells, juntament amb els beneficis derivats del
planejament, en la forma que lliurement convinguin
mitjançant compensació o reparcel·lació.
-2 En sòl urbà, quan les diferències d'aprofitament
urbanístic entre les finques no sobrepassin el 15% de
l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació, o
sobrepassant-lo no es faci declaració expressa de la lesió,
no caldrà la reparcel·lació física, amb independència de
les compensacions econòmiques que siguin procedents.
-3 L'incompliment de les obligacions i càrregues imposades
per aquesta Llei habilitarà a les administracions
competents per expropiar els terrenys afectats.
Serà procedent la indemnització substitutòria entre els
afectats quan per les circumstàncies d'edificació en una
actuació urbanística no sigui possible portar a terme la
reparcel·lació material dels terrenys de tota o part
d'aquesta superior a un 50% de la superfície afectada.
Capítol 3
Sistema de compensació
-1 En el sistema de compensació, els propietaris aporten
els terrenys de cessió obligatòria, realitzen al seu càrrec
la urbanització en els termes i condicions que es
determinen en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en
l'acord aprovatori del sistema i es constitueixen en Junta
de Compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un
sol titular.
-2 Les bases d'actuació i els Estatuts de la Junta de
Compensació seran tramitats i aprovats d'acord amb el
procediment previst a l'article 64 i 65 amb l'excepció
prevista a l'article 70 d'aquesta Llei. A tal efecte, els
propietaris que representin almenys el 60% de la superfície
total del polígon o unitat d'actuació presentaran a
l'administració actuant els corresponents projectes de
bases i estatuts. Amb anterioritat a la resolució que
s'adopti, es donarà audiència als altres propietaris.
-3 Els acords d'aprovació de la constitució de les juntes
de compensació s'han d'adoptar dins els trenta dies
següents a l'entrada de la documentació completa al
registre de l'Administració actuant, i la seva executivitat
s'ha de supeditar a l'aprovació definitiva del projecte de
bases i dels estatuts de la junta.
Si, havent transcorregut aquest termini, no s'ha
produït l'acord d'aprovació de la constitució, s'entendrà
que l'aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu
positiu i la seva executivitat quedarà supeditada a
l'aprovació definitiva del projecte de bases i dels
Estatuts de la junta.
-1 Per portar a terme la urbanització del polígon o unitat
d'actuació caldrà que es constitueixi la junta de
compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un
sol propietari i aquesta situació es mantingui mentre durin
les obres d'urbanització. No obstant això, si el propietari
i el promotor són persones diferents, serà obligatòria la
constitució de la junta, a la qual s'haurà d'incorporar el
promotor com a empresa urbanitzadora.
-2 No es podrà iniciar cap obra d'urbanització ni es podran
alienar parcel·les sense que s'hagi complert el que disposa
el paràgraf 2 de l'article anterior.
-3 Les relacions amb l'ajuntament o amb l'Administració
actuant han d'ésser mantingudes només pel president o pel
representant legal de la junta de compensació o de l'únic
propietari dels terrenys, sens perjudici, en el primer cas,
de la facultat de l'ajuntament o de l'Administració actuant
d'exigir als propietaris, per la via de constrenyiment, el
compliment dels seus deures.
-4 El promotor no quedarà alliberat de cap manera de les
seves obligacions, encara que inicialment hagi estat
propietari únic, si prèviament no s'ha constituït una junta
de compensació, encara que els seus objectius es limitin a
l'execució de les obres d'urbanització, a les
instal·lacions i dotacions o, si s'escau, a la seva
conservació.
-5 La dissolució de la junta de compensació no podrà
acordar-se fins que aquesta no hagi subscrit amb
l'Administració actuant les actes en les quals es
formalitzen les cessions d'obres, instal·lacions i
dotacions.
-1 Els propietaris del polígon o unitat d'actuació que no
hagin sol·licitat el sistema es podran incorporar amb
igualtat de drets i obligacions a la Junta de Compensació,
si no ho han fet en un moment anterior, dintre del termini
d'un mes a partir de la notificació de l'acord d'aprovació
dels Estatuts de la Junta. Si no ho fan, les seves finques
seran expropiades en favor de la Junta de Compensació, que
tindrà la condició jurídica de beneficiària.
-2 També es podran incorporar a la Junta les empreses
urbanitzadores que hagin de participar amb els propietaris
en la gestió del polígon o unitat d'actuació.
-3 La Junta de Compensació tindrà naturalesa
administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena
capacitat per al compliment dels seus fins.
-4 Un representant de l'administració actuant formarà part
de l'òrgan rector de la Junta en tot cas.
-5 Els acords de la Junta de Compensació seran recurribles
en alçada davant l'administració actuant.
La transmissió al municipi corresponent, en ple domini i
lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió
obligatòria i de les obres o instal·lacions que hagin
d'executar a càrrec seu els propietaris tindrà lloc per
ministeri de la Llei en les condicions que
reglamentàriament es determinen.
-1 La incorporació dels propietaris a la Junta de
Compensació no presuposa, llevat que els Estatuts disposin
una altra cosa, la transmissió a aquesta dels immobles
afectats als resultats de la gestió comú. En tot cas, els
terrenys quedaran directament afectats al compliment de les
obligacions inherents al sistema amb anotació en el
Registre de la propietat en la forma que s'assenyali
reglamentàriament.
-2 Les juntes de compensació actuaran com a fiduciàries amb
ple poder dispositiu sobre les finques pertanyents als
propietaris membres d'aquelles, sense cap més limitació que
les establertes en els Estatuts.
-3 Les transmissions de terrenys que es realitzin com a
conseqüència de la constitució de la Junta de Compensació
per aportació dels propietaris del polígon o unitat
d'actuació, en el cas que així ho disposin els estatuts, o
en virtut d'expropiació forçosa, i les adjudicacions de
solars que s'efectuïn a favor dels propietaris membres de
les esmentades juntes i en proporció als terrenys
incorporats per aquells, estaran exemptes, amb caràcter
permanent, de l'Impost General sobre Transmissions
Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i no tindran la
consideració de transmissions de domini als efectes de
l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del valor dels
terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a un
propietari excedeixi del que proporcionalment correspongui
als terrenys aportats pel ell, es giraran les liquidacions
procedents quant a l'excés.
-1 La Junta de Compensació serà directament responsable,
davant l'administració competent, de la urbanització
completa del polígon o unitat d'actuació i, si s'escau, de
l'edificació dels solars resultants, quan així s'hagi
establert.
-2 Les quantitats endeutades a la Junta de Compensació pels
seus membres seran exigibles per via de constrenyiment,
mitjançant petició de la Junta a l'administració actuant.
-3 L'incompliment pels membres de la Junta de Compensació
de les obligacions i càrregues imposades per aquesta Llei
habilitarà a l'administració actuant per expropiar els seus
respectius drets en favor de la Junta de Compensació, que
tindrà la condició jurídica de beneficiària.
Capítol 4
Sistema de cooperació
-1 En el sistema de cooperació, els propietaris aporten el
sòl de cessió obligatòria i l'administració executa les
obres d'urbanització amb càrrec a ells mateixos.
-2 L'aplicació del sistema de cooperació exigeix la
reparcel·lació dels terrenys compresos en el polígon o
unitat d'actuació, llevat que aquesta sigui innecessària
perquè resulti suficientment equitativa la distribució dels
beneficis i càrregues.
-3 Es podran constituir associacions administratives de
propietaris, bé a iniciativa d'aquests o per acord de
l'ajuntament, amb la finalitat de col·laborar en l'execució
de les obres d'urbanització.
-1 Les càrregues de la urbanització es distribuiran entre
els seus propietaris en proporció al valor de les finques
que els siguin adjudicades en la reparcel·lació.
-2 L'administració actuant podrà exigir als propietaris
afectats el pagament de quantitats a compte de les despeses
d'urbanització. Aquestes quantitats no podran excedir de
l'import de les inversions previstes per als propers sis
mesos.
-3 L'administració actuant podrà, així mateix, quan les
circumstàncies ho aconsellin, convenir amb els propietaris
afectats un ajornament en el pagament de les despeses
d'urbanització.
En el sistema de cooperació no es podran concedir
llicències d'edificació fins que no sigui ferm en via
administrativa l'acord aprovatori de la reparcel·lació del
polígon o unitat d'actuació, quan aquella sigui procedent,
sens perjudici del règim específic previst per a l'execució
de plans d'ordenació per sectors d'urbanització
prioritària.
Capítol 5
Sistema d'expropiació
-1 El sistema d'expropiació s'aplicarà per polígons o
unitats d'actuació completes i comprendrà tots els béns i
drets hi ha inclosos.
-2 Sens perjudici del que disposa el número anterior,
l'expropiació forçosa es podrà aplicar per a l'execució
dels sistemes de l'ordenació urbanística del territori o la
d'algun dels seus elements, o per a realitzar actuacions
aïllades.
-1 Quan l'execució dels plans es realitzi pel sistema
d'expropiació, la delimitació dels polígons o unitats
d'actuació haurà d'anar acompanyada d'una relació de
propietaris i d'una descripció dels béns o drets afectats,
redactades d'acord amb el que disposa la Llei d'Expropiació
Forçosa.
-2 Si no s'actua per polígons o unitats d'actuació
complets, l'aplicació de l'expropiació forçosa per a
l'execució dels sistemes o d'algun dels seus elements, com
actuacions aïllades, exigirà la formulació de la relació de
propietaris i descripció de béns i drets a què es refereix
l'article anterior, que haurà de ser aprovada per
l'organisme expropiant, prèvia l'obertura d'un període
d'informació pública per un termini de quinze dies.
-1 Quan en la superfície delimitada existeixin béns de
domini públic i la seva destinació segons el planejament
sigui diferent del que va motivar la seva afectació o
adscripció a l'ús general o als serveis públics, se seguirà
el procediment previst en la legislació del Patrimoni de
l'Estat, de la Generalitat o, si s'escau, en la legislació
de Règim Local.
-2 Les vies rurals que es trobin compreses en la superfície
delimitada s'entendran de propietat municipal, llevat de
prova en contra. Quant a les vies urbanes que desapareixin
s'entendran transmeses de ple dret a l'organisme expropiant
i subrogades per les noves que resultin del planejament.
Sobre la superfície compresa en l'àrea delimitada a
efectes expropiatoris no es podrà realitzar cap construcció
ni modificar les existents, llevat de casos concrets i
excepcionals, prèvia autorització expressa de l'organisme
expropiant, que, si no és l'ajuntament, ho comunicarà a
aquest a efectes de la concessió de l'oportuna llicència.
L'expropiant podrà optar entre seguir l'expropiació
individualment per a cada finca o aplicar el procediment de
taxació conjunta d'acord amb el que es disposa a
continuació:
-1 El projecte d'expropiació serà exposat al públic per un
termini d'un mes, perquè els interessats, a qui hauran de
ser notificats els corresponents fulls de constrenyiment,
puguin formular observacions i reclamacions concernents a
la titularitat o valoració dels seus respectius drets.
-2 Informades aquestes per l'Administració actuant,
s'elevarà l'expedient a la Comissió d'Urbanisme per a la
seva resolució.
-3 La resolució serà notificada individualment als titulars
de béns i drets afectats. Si els interessats, dintre dels
vint dies següents, manifesten per escrit la seva
disconformitat amb la valoració establerta per la Comissió
d'Urbanisme, amb al·legació, si s'escau, de tot el que
estimin pertinent al seu dret, la Comissió d'Urbanisme
donarà trasllat de l'expedient al Jurat Provincial
d'Expropiació Forçosa per a la fixació de l'apreuament
conforme als criteris de valoració establerts per aquesta
Llei.
En un altre cas, el silenci de l'interessat es
considerarà com a acceptació de la valoració fixada per la
Comissió d'Urbanisme, i s'entendrà determinat
definitivament l'apreuament.
-4 La resolució de la Comissió d'Urbanisme implicarà la
declaració d'urgència de l'ocupació dels béns o drets
afectats, i el pagament o dipòsit de l'import de la
valoració establerta per aquesta produirà els efectes
previstos en els números 6, 7 i 8 de l'article 52 de la
Llei d'Expropiació Forçosa.
-1 Sens perjudici del que es disposa a l'apartat següent,
les actuacions de l'expedient expropiatori se seguiran amb
els que figurin com a interessats en el projecte de
delimitació, redactat conforme a la Llei d'Expropiació
Forçosa, o acreditin, en legal forma, ser els veritables
titulars dels béns o drets en contra del que digui el
projecte. En el procediment de taxació conjunta, els errors
no denunciats i justificats en el termini assenyalat en el
punt 1 de l'article anterior no donaran lloc a la nul·litat
o reposició d'actuacions, conservant, no obstant i això,
els interessats el seu dret a ser indemnitzats en la forma
que correspongui.
-2 Arribat el moment del pagament de l'apreuament, només es
procedirà a fer-lo efectiu, i es consignarà en cas
contrari, a aquells interessats que aportin certificació
registral al seu favor, en la qual consti haver-se estès la
nota de l'article 32 del Reglament Hipotecari o, en el seu
defecte, els títols justificatius del seu dret, completats
amb certificacions negatives del Registre de la Propietat
referides a la mateixa finca descrita en els títols. Si
existissin càrregues hauran de comparèixer també els
titulars d'aquestes.
-3 Quan hi hagin pronunciaments registrals contraris a la
realitat es podrà pagar l'apreuament a qui hagi rectificat
o desvirtuat mitjançant qualsevol dels mitjans assenyalats
en la legislació hipotecària o amb acta de notorietat
tramitada conforme al Reglament Notarial.
-1 Un cop efectuat el pagament o consignació es podran
aixecar una o més actes d'ocupació i inscriure, com una o
diverses finques registrals, la totalitat o part de la
superfície objecte de la seva actuació, sense que sigui
necessària la prèvia inscripció de totes i cadascuna de les
finques expropiades. El fet que alguna d'aquestes finques
no estigui immatriculada no serà obstacle perquè es pugui
practicar directament aquella inscripció. Al marge de la
inscripció de les finques agrupades, i amb efectes de
transferència, s'estendrà l'oportuna nota.
-2 Serà títol inscribible l'acta o actes d'ocupació
acompanyades de les actes de pagament o els justificants de
consignació de l'apreuament de totes les finques ocupades,
que hauran de ser descrites conforme a la legislació
hipotecària. El citat títol, com també els que siguin
necessaris per a practicar la inscripció a què es refereix
l'article següent, hauran d'anar acompanyats, si s'escau,
dels respectius plànols, una còpia de les quals s'arxivarà
en el Registre.
-3 Si en procedir-se a la inscripció sorgeixen dubtes
fundats sobre si dintre la superfície ocupada existeix
alguna finca registral no tinguda en compte en l'expedient
expropiatori, sens perjudici de practicar-se la inscripció,
es posarà tal circumstància, als efectes de l'article
següent, en coneixement de l'organisme expropiant.
-1 Tramitat el procediment expropiatori en la forma
establerta en els articles anteriors i aixecada l'acta o
actes d'ocupació, s'entendrà adquirida lliure de càrregues
la totalitat de les finques que hi ha compreses per
l'Administració expropiant, la qual serà mantinguda en la
seva adquisició un cop que hagi inscrit el seu dret, sense
que hi càpiga exercitar cap acció real o interdictal contra
seu, fins i tot quan posteriorment apareguin tercers
interessats no tinguts en compte en l'expedient, qui, no
obstant i això, conservaran i podran exercitar quantes
accions personals els puguin correspondre per apercebre
l'apreuament o les indemnitzacions expropiatòries i
discutir la seva quantia.
-2 Si amb posterioritat a la inscripció de l'acta conjunta
d'ocupació apareixen finques o drets anteriorment inscrits
que no es varen tenir en compte en l'expedient
expropiatori, l'administració expropiant, d'ofici o a
instància de la part interessada o del mateix Registrador,
sol·licitarà d'aquest que practiqui la cancel·lació
corresponent, sens perjudici del que disposa el número
anterior.
-1 En el cas d'actuacions urbanístiques de promoció pública
en nous polígons per a la creació de sòl urbanitzat, el
pagament de l'apreuament dels béns i drets expropiats es
podrà efectuar per l'administració actuant, d'acord amb els
expropiats, amb parcel·les resultants de la mateixa
urbanització.
-2 La valoració dels béns i drets expropiats i de les
parcel·les resultants es farà d'acord amb els criteris
establerts en aquesta Llei, tenint en compte els costos de
la urbanització corresponent al pla segons el que disposa
l'article 172 i conforme al procediment establert en la
Llei d'Expropiació Forçosa. Tot això en la forma i
condicions que reglamentàriament es determinin.
En tot el que no es preveu expressament en aquesta Llei
s'aplicarà la legislació general d'expropiació forçosa.
En els supòsits d'expropiació previstos a l'apartat 2 de
l'article 186 d'aquesta Llei s'aplicarà sempre el
procediment de la Llei d'Expropiació Forçosa sens perjudici
que la taxació dels terrenys es realitzi d'acord amb els
criteris de valoració d'aquesta Llei.
El cost de les expropiacions a què es refereix l'article
anterior podrà ser repercutit sobre els propietaris que
resultin especialment beneficiats per l'actuació
urbanística, mitjançant la imposició de contribucions
especials.
Capítol 6
Execucions de plans d'ordenació per a sectors
d'urbanització prioritària
-1 Seran sectors d'urbanització prioritària els sòls
urbanitzables programats dels plans generals o aquells sòls
aptes per a ésser urbanitzats segons normes subsidiàries,
per a usos residencials, industrials o altres, que siguin
objecte d'aquesta declaració i delimitació. Aquesta
actuació urbanitzadora immediata es justifica per la
concurrència d'especials circumstàncies urbanístiques
d'emplaçament i de contigüitat als grans sistemes urbans de
Catalunya, de pressió urbanitzadora o demogràfica o de
proximitat a explotacions extractives, industrials i altres
d'anàlogues.
-2 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha
d'ésser acordada pel conseller de Política Territorial i
Obres Públiques a proposta de les corporacions municipals
interessades o de la Direcció General d'Urbanisme, vist un
informe de la comissió d'urbanisme o de l'ens metropolità
que correspongui. Quan la iniciativa sigui de la Direcció
General d'Urbanisme, es donarà audiència d'un mes a la
corporació municipal i, si s'escau, alhora, a l'ens
metropolità.
-3 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de
determinar quina serà l'administració actuant que formularà
els projectes oportuns.
-1 La proposta de delimitació dels sectors d'urbanització
prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes i
posteriorment se sotmetrà a la Comissió d'Urbanisme de la
Generalitat o de l'ens metropolità que correspongui.
-2 La documentació de l'expedient de declaració de sector
d'urbanització prioritària ha de contenir:
-
El plànol d'emplaçament a escala 1:5000.
-
La delimitació de l'àmbit sobre un plànol topogràfic a
escala 1:1000 com a mínim, amb la representació gràfica de
l'estat físic dels terrenys i de la delimitació de les
finques.
-
La relació dels propietaris inclosos dins la
delimitació.
-
La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit
delimitat.
-
La determinació de l'Administració actuant.
-
La memòria justificativa de l'actuació.
-3 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització
prioritària comporta la notificació i la inscripció
d'aquell en el Registre de la Propietat, als efectes
previstos per l'article 284 d'aquesta Llei, i la
notificació de la declaració als particulars propietaris de
les finques incloses dins la delimitació, als efectes
previstos per l'article 211.
-1 Perquè els terrenys puguin ésser declarats
d'urbanització prioritària han de reunir les condicions
específiques següents:
-
Que es tracti de sòls classificats d'urbanitzables
programats o aptes per a ésser urbanitzats per a usos
residencials i també industrials.
-
Que no disposin d'obra urbanitzadora ja executada a
l'empara del planejament parcial.
-
Que les edificacions existents no obstaculitzin la
gestió immediata del sector per la seva importància, per
l'estat d'ocupació i per l'ús.
-2 En un mateix municipi no es poden desenvolupar
simultàniament dos o més sectors d'urbanització prioritària
del mateix ús (residencial o industrial). Per a procedir en
un municipi a ulteriors declaracions serà condició
indispensable que les obres d'urbanització del sector del
mateix ús ja declarat siguin totalment executades. No
obstant això, les entitats Locals supramunicipals podran
desenvolupar simultàniament tants sectors d'urbanització
prioritària com municipis comprenguin.
-3 L'extensió de les actuacions d'urbanització prioritària
ha d'ésser com a mínim de 3 ha, i en cap cas no pot
ultrapassar la superfície necessària per a absorbir el 30%
de les necessitats del decenni en matèria d'habitatge.
Aquestes necessitats d'habitatge s'han de calcular en
funció de l'estructura d'edats i amb independència dels
habitatges construïts.
La declaració de sectors d'urbanització prioritària té
per efecte específic l'aplicació del règim de gestió
urbanística regulat per aquesta Llei i porta implícita la
declaració d'interès immediat d'edificació en el termini
màxim de tres anys comptats a partir de la fermesa en via
administrativa del projecte de reparcel·lació. Significa
també l'interès immediat de l'execució de les obres
d'urbanització a partir de l'aprovació definitiva del
projecte d'urbanització, en els terminis assenyalats per
reglament.
-1 En els sectors d'urbanització prioritària, la redacció i
l'aprovació inicial del pla parcial i dels projectes
d'urbanització necessaris per a l'execució de l'obra
urbanitzadora s'han de fer en el termini de sis mesos
comptats des de la data de la publicació de la declaració
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i
l'edicte d'informació pública s'ha de trametre dins els deu
dies següents a l'adopció de l'acord.
-2 La tramitació d'aquests plans parcials i projectes
d'urbanització resta subjecta al que estableixen els
articles 60, 61, 62, 64 i 65 d'aquesta Llei amb el benentès
que no cal l'aprovació provisional prevista pel punt 4 de
l'article 60, ja que correspon a l'ajuntament l'aprovació
definitiva després de la informació pública. La subrogació
per la comissió d'urbanisme competent es produirà d'ofici
en els supòsits que transcorrin el termini indicat en el
punt anterior i els terminis previstos en aquesta Llei
sense que s'hagin produït els corresponents actes
administratius.
-3 Una vegada aprovat definitivament el Pla Parcial i els
projectes d'urbanització de sectors d'urbanització
prioritària, l'ajuntament ha de trametre un exemplar de
cadascun i una còpia de l'expedient administratiu, tots
complets, a la Comissió d'Urbanisme competent, dins els deu
dies següents a l'aprovació definitiva.
-1 El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització
prioritària ha d'ésser el de cooperació.
-2 Les actuacions en sectors d'urbanització prioritària
requereixen la reparcel·lació de les finques, excepte en
els casos de renúncia expressa dels particulars o de
propietari únic.
-3 El projecte de reparcel·lació, redactat d'ofici per
l'administració actuant, haurà d'ésser aprovat
definitivament abans de dotze mesos de l'aprovació
definitiva del pla parcial o bé de la data de publicació en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la
declaració de sector d'urbanització prioritària, si el pla
és ja aprovat abans de la data de la declaració.
-1 Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han
de constituir un únic polígon d'actuació.
-2 Si el pla parcial és aprovat i conté més d'un polígon
d'actuació, la declaració de sector d'urbanització
prioritària comportarà la modificació d'aquesta divisió,
als efectes del que preveu el punt anterior.
-3 L'ocupació dels terrenys destinats a vials i a serveis
tècnics abans de l'aprovació definitiva del projecte de
reparcel·lació dóna lloc a la indemnització reglamentària
pel període comprès entre l'ocupació i l'aprovació
definitiva del projecte de reparcel·lació.
-1 L'administració actuant ha de formalitzar dins de tres
mesos, a partir de la descripció dels béns i dels drets
annexa a la declaració, el Registre de sòls d'Urbanització
Prioritària. Simultàniament ha de redactar un projecte de
taxació conjunta dels terrenys subjectes a la declaració
anterior que inclogui els valors urbanístics dels terrenys
i la valoració dels béns i dels drets diferents dels del
sòl que hi hagi en cada finca i que siguin en la
reparcel·lació presumiblement incompatibles amb la seva
destinació urbanística. Aquestes valoracions s'han
d'incloure en el registre esmentat.
-2 El projecte de taxació conjunta s'ha de sotmetre,
després del període d'informació pública, a la comissió
d'urbanisme, que l'aprovarà o el modificarà, sens perjudici
de la intervenció del Jurat Provincial d'Expropiació,
d'acord amb l'article 189 d'aquesta Llei. Les modificacions
de les valoracions proposades pel projecte de taxació
conjunta, fetes durant la tramitació o bé com a
conseqüencia de recursos, alteraran les valoracions
establertes en el Registre de sòls d'Urbanització
Prioritària.
-3 Aquestes valoracions constitueixen la base de partida
del projecte de reparcel·lació en el moment de la definició
de drets i fonamenten la valoració a inscriure en el
el Registre Municipal de Solars, que de manera obligatòria
s'ha d'obrir per a aquells àmbits.
El projecte de taxació conjunta aprovat per la comissió
d'urbanisme competent causa els efectes expropiatoris
previstos per aquesta Llei, a partir de la declaració
d'incompliment de les obligacions d'urbanització o
d'edificació; es pot procedir a l'ocupació urgent dels
terrenys, un cop fet el dipòsit establert per l'article 189
d'aquesta llei.
-1 Durant el termini esmentat en el punt 1 de l'article 204
d'aquesta Llei, sempre que ja sigui aprovat definitivament
el pla parcial, els propietaris incorporats poden proposar
a l'Administració actuant -ajuntament, Institut Català del
Sòl- o a les empreses mixtes que es constitueixin amb fins
d'urbanització la substitució de l'obligació de pagament de
les despeses d'urbanització per la cessió de terrenys
edificables dins el mateix sector. La base de valoració del
sòl i de la urbanització no pot ultrapassar el percentatge
màxim, admès com a valor protegible del sòl i de la
urbanització als efectes del règim d'habitatges de
protecció oficial i segons el mòdul en vigència en el
moment de l'acord. El valor de la urbanització ha d'ésser
el que es determinarà en l'expedient segons el cost dels
projectes d'urbanització. La determinació dels solars
edificables corresponents a l'administració s'ha de fer
sense incloure les superfícies de sòl de cessió obligatòria
i gratuïta del polígon objecte del pla parcial que li
correspongui per la part cedida en compensació.
-2 Els solars obtinguts per l'administració mitjançant
l'aplicació d'aquest article són edificables encara que la
reparcel·lació no sigui aprovada definitivament.
No es poden acollir al que disposa l'article anterior els
propietaris per als quals les afeccions de terrenys per
cessió obligatòria i gratuïta ultrapassin en quinze punts
el percentatge mitjà de sòls de cessió del sector.
-1 Les obres d'urbanització han d'ésser fetes per
l'administració actuant. Els propietaris de terrenys o les
empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització
estan obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat
des de la data del requeriment, les quantitats a compte de
l'obra urbanitzadora a fer dins els sis mesos següents, tot
sens perjudici de les mesures especials sobre crèdits a la
urbanització que s'estableixin.
-2 L'administració urbanística actuant ha de contribuir a
costejar l'obra urbanitzadora en un percentatge igual al
10%.
-3 Poden ésser objecte d'expropiació les finques dels
particulars que en el termini fixat pel punt 1 d'aquest
article no hagin fet el dipòsit necessari per costejar la
urbanització que els correspongui o que no hagin ofert a
l'administració actuant o als organismes i a les empreses
esmentades en l'article 206 els solars que els pertoquin
en pagament del seu cost.
-1 S'ha de determinar per reglament el termini per a
l'execució total de les obres de sanejament, de compactació
i d'anivellament de terrenys vials, col·locació de voreres
als carrers, xarxa de subministrament i distribució d'aigua
i xarxa de distribució elèctrica, a partir de l'aprovació
definitiva del projecte d'urbanització. Si el pla parcial i
el projecte d'urbanització són ja aprovats en el moment de
la declaració d'àmbit d'urbanització prioritària, aquesta
declaració podrà modificar els terminis d'execució, els
quals comptaran a partir que haurà estat publicada. La
resta de l'obra urbanitzadora podrà executar-se
simultàniament a l'edificació.
-2 En el cas de distingir etapes d'execució, el termini
reglametari s'aplicarà des de l'aprovació del projecte
d'urbanització, i les obres es duran a terme complint les
previsions del pla d'etapes del pla parcial.
-1 La no-execució de l'obra urbanitzadora bàsica en els
terminis reglamentaris o el fet que els propietaris no
dipositin en el termini d'un mes qualsevulla quantitat a
compte sol·licitada per l'administració per executar la
urbanització donaran lloc a la declaració d'incompliment de
l'obligació d'urbanitzar.
Si l'obra urbanitzadora és suficientment avançada i se'n
preveu la finalització dins els sis mesos següents, el
període d'urbanització bàsica es podrà prorrogar durant
aquests sis mesos. Aquesta pròrroga ha de ser atorgada per
la Direcció General d'Urbanisme sempre que se li sol·liciti
abans del venciment del termini i amb l'informe previ dels
serveis tècnics municipals i de la comissió d'urbanisme
competent. Finalitzat aquest termini no hi cabran més
pròrrogues.
-2 La declaració de l'incompliment de l'obligació dels
particulars de costejar la urbanització en els terminis
fixats l'ha de fer l'administració actuant, i si aquesta no
la fa, la Direcció General d'Urbanisme.
-3 La declaració d'incompliment quan l'administració
actuant és l'ajuntament, l'ha de fer la comissió
d'urbanisme. En aquest cas la Direcció General d'Urbanisme,
l'Institut Català del Sòl o bé l'ens local competent se
subrogaran en l'execució de la urbanització.
La declaració d'incompliment del deure de costejar la
urbanització té els efectes següents:
-
Legitima l'Administració per fer l'expropiació dels
terrenys. El valor d'expropiació és el que s'ha inscrit en
el Registre municipal de solars o el previst per l'article
204.1, incrementat en ambdós supòsits pels costos
d'urbanització que els particulars acreditin haver abonat.
-
Si al cap de dos mesos l'administració no opta per
l'expropiació iniciarà els tràmits per a l'adjudicació dels
terrenys mitjançant alienació forçosa de conformitat amb la
valoració assenyalada per la lletra a). En la subhasta
pública els propietaris del sector disposen de dret
preferent per a la seva adjudicació.
-1 L'administració urbanística actuant, en primer lloc, i
l'Institut Català del Sòl, en segon lloc, tenen dret de
preempció en les subhastes de terrenys afectats per
l'incompliment de les obligacions.
-2 A aquesta subhasta, a què no pot anar el propietari dels
terrenys que haurà incomplert l'obligació d'urbanitzar,
s'hi pot presentar qualsevol persona física o jurídica.
L'adjudicatari de la subhasta ha d'iniciar les obres
d'edificació dins els sis mesos següents a la data
d'adjudicació definitiva dels terrenys. En cas
d'incompliment d'aquesta obligació, l'administració actuant
i l'Institut Català del Sòl procediran a l'expropiació de
la finca per un valor igual a l'establert en el Registre
Municipal de Solars.
Si els plans parcials que desenvolupen els sectors
d'urbanització prioritària incorporen els plànols amb les
envolupants de les edificacions que es projectin
susceptibles d'aprofitament privat i el plànol parcel·lari,
l'aprovació definitiva del pla parcial, i la del projecte
de reparcel·lació, quan calgui, comportarà l'atorgament de
les llicències de parcel·lació i d'edificació
corresponents, les quals seran executives des de la
publicació de l'acord d'aprovació definitiva del projecte
d'urbanització, una vegada hauran estat presentats els
projectes d'execució davant l'ajuntament, moment en què es
produirà el report de les taxes preceptives.
Les edificacions han d'ésser fetes en els terminis
d'edificació previstos per l'article següent.
L'exercici pels òrgans corresponents de les competències
sobre protecció de la legalitat urbanística és inexcusable
en els casos que, o bé els projectes o bé les obres no
s'adequaran a les condicions d'edificació i d'ús del sòl
previstes pel pla parcial, i aquesta inadequació
constitueixi una infracció urbanística greu i manifesta.
El termini per començar l'edificació és de tres anys a
partir del moment que l'acte aprovatori del projecte de
reparcel·lació serà ferm en via administrativa, encara que
no sigui acabada o en execució l'obra urbanitzadora bàsica,
llevat del que disposa l'article 212.2. Quan caldrà, la
llicència s'atorgarà condicionada a les garanties sobre les
quotes d'urbanització que corresponguin i a altres
condicions establertes per reglament.
Capítol 7
Execució dels programes d'actuació urbanística
-1 Les entitats Locals i, si escau, les Urbanístiques
especials competents, d'ofici o a instància de part, podran
convocar concursos per a la formulació i execució de
Programes d'Actuació Urbanística, de conformitat amb les
determinacions i els criteris que a aquest efecte assenyali
el Pla General.
-2 Les bases del concurs assenyalaran les zones aptes per a
la localització de les actuacions, la magnitud de les
superfícies urbanitzables, les exigències mínimes de
planejament en relació amb les determinacions i els
criteris que a aquests efectes estableixi el Pla General,
amb assenyalament dels usos generals a què es destini
l'actuació, l'obligació dels promotors de construir un
percentatge d'edificació en termini determinats, les
garanties i sancions en cas d'incompliment i les altres
circumstàncies que configurin la referida obligació.
-3 En les bases es concretaran així mateix les altres
obligacions que han d'assumir els adjudicataris, que
comprendran, si més no, les següents:
-
Cessió gratuïta a l'Entitat Local, o si escau, a la
Urbanística especial competent, dels terrenys destinats a
vials, parcs i jardins públics i altres serveis i dotacions
d'interès general que, en cap cas, podran ser inferiors a
les establertes en aquesta Llei.
-
Construcció de la xarxa viària completa de la zona
d'actuació i de les xarxes d'abastament d'aigua i energia
elèctrica, sanejament, enllumenat públic i altres serveis
que, si escau, es prevegin.
-
Construcció de les necessàries connexions a l'exterior
de la zona d'actuació, amb les xarxes assenyalades a
l'apartat següent.
-
Previsió i execució de l'equipament adequat a les
dimensions i la finalitat de l'actuació que, quan es tracti
d'ús residencial, consistirà com a mínim en la creació
d'espais verds públics i en la construcció de centres
docents, socials i comercials.
-4 La cessió del 10 per 100 de l'aprofitament mitjà es
podrà substituir per les majors obligacions que, a tal
efecte, estableixin les bases.
-5 Les bases podran establir també els preus màxims de
venda o lloguer de les edificacions.
-1 Les bases seran redactades per l'Entitat que convoqui el
concurs i seran aprovades per l'òrgan competent per a
l'aprovació del Programa d'Actuació.
-2 Els concursants, en formular les seves ofertes, hauran
de presentar avanços de planejament.
-3 L'adjudicació del concurs s'atorgarà per la mateixa
Entitat que el va convocar.
-4 En l'acte d'adjudicació del concurs es determinarà el
sistema d'actuació aplicable i s'aprovarà l'avanç de
planejament presentat pel concursant seleccionat, als
efectes de l'article 44 d'aquesta Llei, amb les
modificacions que, si escau, siguin procedents.
-5 En tot cas, la presentació de l'avanç de planejament no
limitarà les facultats de l'Administració respecte a
l'aprovació del Programa d'Actuació Urbanística i plans
parcials que el despleguin.
Adjudicat el concurs, es procedirà pel concursant
seleccionat a formular el corresponent Programa d'actuació
d'acord amb l'avanç de planejament aprovat, si no s'hagués
fet anteriorment, amb subjecció a les determinacions
previstes a l'article 28 d'aquesta Llei i a la tramitació
establerta pels plans parcials.
-1 D'acord amb les previsions del Pla General i sense
detriment dels programes que s'hi estableixen, les entitats
locals i, si escau, les Urbanístiques especials competents
podran formular i executar directament Programes d'Actuació
Urbanística sense que calgui en aquest supòsit la
convocatòria de concurs.
-2 Així mateix, es podran formular i executar Programes
d'actuació urbanística sense convocatòria prèvia de
concurs, quan es tracti de la urbanització de terrenys
destinats a instal·lacions d'activitats productives
rellevants o d'especial importància, com també per a la
formació de polígons industrials, i així ho acordi el
Govern de la Generalitat mitjançant Decret, a proposta del
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i del
competent per raó de la matèria, amb l'informe previ de les
corporacions Locals interessades i de la Comissió
d'Urbanisme de Catalunya, i dictamen de la Comissió
Jurídica Assessora. En el Decret es determinaran les
obligacions que ha de complir l'adjudicatari en relació amb
el que s'estableix a l'apartat 3 de l'article 215 d'aquesta
Llei.
Cas d'haver-se formulat directament Programes d'Actuació
Urbanística per les entitats Locals i, si s'escau, per les
Urbanístiques especials, aquestes podran convocar concursos
per a l'execució i el desplegament d'aquests, amb subjecció
a les Lleis i disposicions que regulen les seves
respectives competències.
Els Programes d'Actuació Urbanística s'executaran pels
sistemes de compensació, cooperació o expropiació. La
determinació del sistema s'efectuarà per l'Administració en
la forma prevista per aquesta Llei.
En tot cas, l'aprovació del Programa d'Actuació
Urbanística implicarà la declaració d'utilitat pública i la
necessitat de l'ocupació a efectes d'expropiació forçosa
dels terrenys necessaris per a l'enllaç de la zona
d'actuació amb els corresponents elements dels sistemes
existents en l'exterior.
L'incompliment de les obligacions contretes per
l'ajudicatari donarà lloc, si escau, a la resolució del
conveni i a la caducitat del programa d'Actuació
Urbanística respecte de la part pendent d'execució, sens
perjudici de les sancions que siguin procedents.
Títol 5
Exercici de les facultats relatives a l'ús i edificació del
sòl
Capítol 1
Foment de l'edificació
Secció 1
Terminis d'edificació i alienació forçosa de propietats
-1 El propietari de solars, segons l'article 119 d'aquesta
Llei, haurà d'emprendre l'edificació dins el termini fixat
en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en els
determinats per a l'execució de plans d'ordenació per
sectors d'urbanització prioritària.
-2 Si no estigués determinat, el termini serà el següent:
-
De dos anys, comptats des que la parcel·la, que
mereixi la qualificació de solar, estigui compresa en àrees
consolidades per l'edificació si més no en dues terceres
parts de la seva superfície, si el propietari de la
parcel·la hagués cedit els terrenys i costejat la
urbanització.
-
De tres anys, a comptar de la recepció provisional de
les obres d'urbanització a què es refereix l'article 119.1
d'aquesta Llei en els altres casos.
-3 Als efectes d'aquesta Secció, tindran també la
consideració de solars les finques en què hi hagui
construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o
inadequades al lloc en què radiquin, els propietaris dels
quals hauran d'emprendre l'edificació dins el termini
senyalat al paràgraf 2 de l'article 225 d'aquesta Llei.
-1 Els terminis assenyalats per a l'edificació no
s'alteraran encara que durant aquests s'efectuessin
diverseses transmissions de domini.
-2 Els citats terminis seran prorrogables per un any si ho
acordés l'ajuntament mitjançant justa causa; per dos anys,
en virtut de la resolució motivada de la Comissió
d'Urbanisme, i per més temps, mitjançant acord del
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
fonamentat en l'excés de solars edificables.
-3 Les corporacions públiques i les Empreses industrials
que tinguessin o adquirissin solars per ampliacions o
futures necessitats justificades els podran retenir sense
edificar per terminis superiors als previstos a l'article
anterior, amb l'acord previ de l'ajuntament, escoltat el
corresponent Servei Territorial del Departament d'Indústria
i Energia i l'aprovació del conseller de Política
Política Territorial i Obres Públiques.
-1 Transcorregut el termini corresponent i el de pròrroga,
si escau, sense que el propietari hagués emprès i seguit a
ritme normal l'edificació d'un solar, ajustada al Pla, la
parcel·la quedarà immediatament en venda forçosa i serà
individualitzada i inscrita per l'ajuntament, d'ofici o a
instància de qualsevol persona, en el Registre Municipal de
Solars.
-2 Les finques a què es refereix el paràgraf 3 de l'article
223 hauran de ser, amb l'expedient previ tramitat d'ofici o
a instància de part, incloses en el Registre de Solars,
però no passaran a la situació de venda forçosa fins que
hagi trancorregut el termini de dos anys, a comptar des
d'aquella inclusió, sense que durant aquest termini
s'haguessin iniciat o continuat per part del propietari les
obres d'edificació, o després no les executés amb ritme
normal.
-1 La inclusió d'un solar o d'una finca en el Registre
implicarà la iniciació de l'expedient de valoració, el
resultat final del qual es farà constar en el mateix
Registre.
-2 L'apreuament dels solars, edificats o no, es fonamentarà
en el seu valor urbanístic, segons la present Llei.
-3 En l'apreuament es tindran en compte, si s'escau, les
indemnitzacions que s'hagin d'abonar als titulars de dret
d'arrendament o altres anàlegs en extingir-se aquests.
-1 Qualsevol persona podrà adquirir, transcorreguts els
terminis de retenció pel propietari, assenyalats als
articles 223 i paràgraf 2 del 225 d'aquesta Llei, un solar
o finca inclosa en el Registre i sol·licitar de
l'ajuntament que ho expropiï i se li adjudiqui íntegrament
d'acord amb la valoració al·ludida a l'article anterior,
sempre que el peticionari assumeixi els compromisos
d'edificar segons el Pla i ingressar en la Dipositaria de
Fons Municipals, amb quinze dies d'antelació al pagament de
l'apreuament, la quantitat necessària per abonar-lo.
-2 L'ajuntament podrà expropiar d'ofici els solars i
finques en situació de venda forçosa per edificar-los.
-3 Les entitats Locals o la Comissió d'Urbanisme podran
formular i aplicar el règim de polígons d'expropiació a
tots o part dels solars i finques inclosos en el Registre.
-4 L'adquirent dels terrenys o finques expropiats podrà
escollir entre la continuació o l'extinció dels drets reals
que no fossin incompatibles amb la finalitat de
l'expropiació; i si no formulés cap manifestació,
s'entendrà que opta per l'expropiació absoluta.
-1 L'ajuntament, un cop transcorreguts dos anys sense que
s'hagués exercitat cap de les facultats regulades per
l'article anterior, treurà a subhasta l'immoble, sota el
tipus de licitació que resultés de l'apreuament efectuat
segons l'article 226 i amb la clàusula segons la qual
l'adquirent haurà d'edificar segons el Pla.
-2 Sens perjudici del que estableix aquesta Llei en els
supòsits de l'incompliment de l'obligació de costejar la
urbanització en els sectors d'urbanització prioritària, la
subhasta es desplegarà d'acord amb els preceptes que
regulen la contractació de les corporacions Locals, però a
sol·licitud del propietari, abans que tingui lloc aquesta,
es podrà acordar que s'admetin licitacions a l'alça.
-3 Si resultés preu superior al tipus de licitació, la
diferència quedarà a benefici del propietari expropiat.
-4 Si la subhasta fos declarada deserta, es convocarà
novament, en el termini de sis mesos, amb rebaixa del preu
tipus en un 25 per 100.
-5 Si la segona subhasta quedés també deserta,
l'ajuntament, en el termini dels sis mesos següents, podrà
adquirir l'immoble pel preu mínim licitari i amb destinació
a l'edificació conforme al Pla.
-6 En el cas que l'ajuntament no exercités la facultat a
què es refereix el paràgraf anterior, l'estat de venda
forçosa de l'immoble quedarà en suspens per un any, durant
el qual el propietari podrà emprendre i continuar
l'edificació a ritme normal.
-7 Caducat el termini sense que el propietari l'hagués
efectuat, l'immoble tornarà a estar en situació permanent
de venda forçosa, d'acord amb el tipus de valoració
resultant de la darrera subhasta.
-1 El propietari d'immobles en situació de venda forçosa
podrà, en tant subsisteixi, excloure'ls d'aquesta situació,
alienant-los directament, mitjançant l'atorgament
d'escriptura pública en la qual l'adquirent se sotmeti
expressament a l'obligació d'edificar segons el Pla i dins
els terminis assenyalats a l'article 223, llevat que amb
anterioritat s'haguessin sol·licitat l'adquisició directa o
l'expropiació prevista a l'article 227 d'aquesta Llei.
-2 El propietari d'immobles en situació de subhasta de
l'article anterior els podrà excloure d'aquesta abans de
l'acord de la seva convocatòria, conforme a aquests
requisits:
-
Oferiment al públic de venda de l'immoble, mitjançant
anunci publicat un cop a l'any en el Butlletí Oficial de la
província i en els dos diaris de major circulació en la
població, en el qual es detalli l'emplaçament, superfície,
preus segons la valoració en el Registre i el número
d'inscripció en aquest, amb indicació que la oferta es
formula als efectes d'aquest article.
-
Col·locació en l'immoble d'un rètol llegible des de la
via pública amb l'expressió "Solar en venda" i número del
Registre municipal.
-
Atorgament d'escriptura de mandat a favor del
conseller o funcionari municipal que designi l'alcalde
perquè pugui alienar la finca a qualsevol persona que
contregui el compromís d'edificar segons el Pla i aboni al
comptat el preu en què s'hagués valorat l'immoble, el preu
del qual es concretarà en el document.
-
Lliurament a l'ajuntament d'una còpia autèntica de
l'escriptura i dels títols de propietat, mitjançant
resguard de recepció.
-3 L'oferta tindrà vigència mentre no es notifiqués
formalment la revocació del mandat i es publiquessin els
anuncis a què es refereix l'apartat a) del paràgraf
anterior.
-4 En vigor l'oferta, qualsevol persona podrà acceptar-la,
per la qual cosa ho haurà de comunicar a l'Alcaldia amb
expressió d'haver constituït en poder del notari que
designi, o en les arques municipals, en concepte d'arres,
un dipòsit equivalent al 5 per 100 del preu i a compte
d'aquest.
-5 El regidor o funcionari apoderat atorgarà escriptura
pública de venda davant el notari designat pel comprador,
en el termini dels quinze dies hàbils següents a la data en
què rebi la notificació de l'acceptació, i el preu
l'ingressarà en la Dipositaria de Fons Municipals a
disposició del propietari venedor.
-1 L'alienació d'una finca inclosa en el Registre,
efectuada d'acord amb els articles 227, 228 i 229, produirà
la definitiva extinció dels arrendaments i altres drets
personals constituïts per qualsevol títol sense que
repercuteixin la nova construcció ni s'hagin de reservar
locals o cambres als antics ocupants.
-2 Si fos el propietari qui es proposés acometre o acabar
l'edificació, produirà el mateix efecte l'atorgament de la
llicència, encara que la sol·licités després de transcórrer
el termini disposat pels articles 223 i 224, però abans
d'haver-se sol·licitat l'adquisició per un tercer.
-3 Si fos procedent per raó de la naturalesa de
l'obligació, els al·ludits drets seran indemnitzats a
càrrec del propietari pel seu valor real, d'acord amb el
procediment establert a la Llei d'expropiació forçosa i el
que preveu el seu article 43. En qualsevol cas, el pagament
o dipòsit de la indemnització serà previ al desallotjament.
-1 Els adquirents dels solars i construccions a què es
refereix aquest Capítol quedaran obligats a iniciar o
reprendre les obres d'edificació en el termini d'un any, a
partir de la data de presa de possessió de la finca, i
donar-hi el desplegament adequat per al seu normal
acabament.
-2 La mateixa obligació recaurà sobre el propietari que
hagués exercit la facultat de l'apartat 2 de l'article
anterior.
-3 En circumstàncies excepcionals i justificades, els
ajuntaments podran prorrogar per un altre any com a màxim
el compliment de l'esmentada obligació.
-1 Si l'adquirent no complís les seves obligacions en ordre
a l'edificació, l'ajuntament ho declararà així, d'ofici o a
instància de qualsevol interessat.
-2 Dins els dos mesos següents a aquesta declaració el
propietari expropiat podrà exercitar el dret de reversió si
es comprometés a iniciar o seguir la construcció en el
termini de sis mesos des de que prengués possessió.
-3 Com a pagament de la reversió s'abonarà el 75 per 100
del preu satisfet per l'adquisició, incrementat amb el
valor de les construccions aprofitables.
-4 Si l'antic propietari no exercités en temps i forma el
dret de reversió, l'ajuntament podrà expropiar en les
mateixes condicions.
-5 Si el propietari, o la Corporació exercitants d'aquest
dret, no comencen les obres en el termini dels sis mesos ni
les segueixin al ritme adequat, l'immoble passarà novament
a la situació de venda forçosa.
Els ajuntaments, amb l'autorització prèvia del conseller
de Política Territorial i Obres Públiques o aquest, amb
audiència d'aquells, podran deixar sense efecte el règim
general de l'edificació forçosa en tot el terme municipal o
en alguna part d'aquest quan:
-1 Quan en l'àmbit territorial afectat per la suspensió el
Pla General determini la necessitat o conveniència de
realitzar operacions de reforma interior o s'aprovi
inicialment un Pla especial d'aquella naturalesa.
-2 Quan concorrin densitats d'edificació o altres
circumstàncies de caràcter urbanístic, econòmic o social
que així ho aconsellin i en tant subsisteixin aquestes
circumstàncies.
Secció 2
Cessió de terrenys
-1 Els ajuntaments podran cedir terrenys del Patrimoni
municipal del sòl per a ser edificats o destinats, en
general, als fins previstos en el Pla d'ordenació.
-2 La cessió de terrenys a què es refereix l'apartat 1
s'ajustarà als requisits establerts en la legislació de
règim local amb observança de les peculiaritats derivades
de la finalitat urbanística.
Tota cessió de terrenys a títol gratuït o per preu
inferior al de cost precisarà que siguin destinats per
atendre necessitats d'habitatges de caràcter social en les
condicions i amb les formalitats establertes
reglamentàriament.
Quan la permanença dels usos als quals es destinin els
terrenys ho requereixi, les entitats locals podran cedir
directament, per preu inferior al de cost o amb caràcter
gratuït, el domini de terrenys en favor d'entitats o
institucions públiques per a destinar-los a finalitats que
redundin en benefici manifest dels respectius municipis.
-1 L'alienació de terrenys pertanyents a les Entitats
Locals requerirà subhasta pública, el tipus de licitació
del qual serà el valor urbanístic o, si excedís d'aquest,
el que resulti de sumar a l'import d'adquisició la part
proporcional de les obres i serveis establerts, despeses
complementàries de gestió o preparació, allotjament per a
famílies o empreses radicades i indemnitzacions satisfetes.
-2 Si la subhasta quedés deserta, la Corporació podrà
alienar directament dins el termini màxim d'un any, d'acord
al preu tipus de licitació i establint l'obligació de
començar l'edificació en el termini de sis mesos i
acabar-la en un altre adequat a la seva importància.
-1 No obstant el que s'ha indicat en els articles
anteriors, l'alienació de terrenys del Patrimoni municipal
del sòl es podrà efectuar directament per als següents
fins:
-
Edificis públics destinats a organismes oficials.
-
Edificis de servei públic, de propietat pública o
particular, que requereixin un emplaçament determinat sense
propòsit especulatiu, com centres parroquials, culturals,
sanitaris o instal·lacions esportives.
-
Construcció de vivendes per organismes oficials.
-2 L'alienació es realitzarà pel preu que correspongués en
cas de subhasta.
-1 Amb els mateixos requisits assenyalats a l'article
anterior i els altres que es preveuen en aquest, també es
podran alienar directament terrenys per edificar vivendes
als peticionaris següents:
-
entitats de caràcter benèfic i social que siguin
promotores de vivendes de protecció oficial.
-
Persones amb baixos nivells d'ingressos, en operacions
de conjunt aprovades per l'administració competent a
iniciativa pròpia o de les corporacions Locals.
-2 En el supòsit de l'apartat b) que antecedeix, els plans
i plecs de condicions, amb fixació del preu, s'exposaran al
públic en la Casa Consistorial durant dos mesos.
-3 Dins aquest termini, les persones a qui interessi
adquirir parcel·les dirigiran les seves sol·licituds a
l'ajuntament, amb els documents justificatius de la seva
situació familiar i econòmica.
Secció 3
Cessió de drets de superfície
-1 La Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les
urbanístiques especials i les altres persones públiques,
dins l'àmbit de la seva competència, com també els
els particulars, podran constituir el dret de superfície en
terrenys de la seva propietat amb destinació a la
construcció de habitatges, serveis complementaris,
instal·lacions industrials i comercials o altres
edificacions determinades en els plans d'ordenació, el dret
del qual correspondrà al superficiari.
-2 El dret de superfície serà transmissible i susceptible
de gravamen amb les limitacions que s'haguessin fixat en
constituir-lo i es regirà per les disposicions contingudes
en aquesta secció, pel títol constitutiu del dret i,
dret i, subsidiàriament, per les normes del Dret privat.
-1 La concessió del dret de la superfície per la
Generalitat i altres persones públiques s'efectuarà per
subhasta o per adjudicació directa o com a conseqüència
d'haver-se procedit a una expropiació parcial del domini
del sòl, perquè ho permet així l'execució del Pla.
L'adjudicació directa es podrà fer gratuïtament o per preu
inferior al cost, sempre que els terrenys siguin destinats
a atendre necessitats d'habitatges de caràcter social i als
fins previstos als articles 235 i 238 d'aquesta Llei.
-2 La constitució del dret de superfície haurà de ser en
tot cas formalitzada en escriptura pública i, com a
requisit constitutiu de la seva eficàcia, inscriure's en el
Registre de la propietat.
-3 Quan es constituís a títol onerós, la contraprestació
del superficiari podrà consistir en el pagament d'una suma
alçada per la concessió o d'un cànon periòdic, o
l'adjudicació en habitatges o en locals o en drets
d'arrendament d'unes o altres o en diverses d'aquestes
modalitats a la vegada, sens perjudici de la reversió total
d'allò edificat en finalitzar el termini que s'hagués
pactat quan es va constituir el dret de superfície.
-1 El dret de superfície s'extingirà si no s'edifica en el
en el termini previst en el Pla o en el conveni, si fos
menor, o pel transcurs del termini que s'hagués pactat en
constituir-lo, que no podrà excedir de setanta-cinc anys en
el concedit per la Generalitat i altres persones públiques,
ni de noranta-nou en el convingut entre particulars.
-2 Quan s'extingeixi el dret de superfície perquè ha
transcorregut el termini, el propietari del sòl farà seva
la propietat d'allò edificat, sense que hagi de satisfer
cap indemnització qualsevol que sigui el títol en virtut
del qual s'hagués constituït aquell dret.
-3 L'extinció del dret de superfície per decurs del termini
provocarà la de tota classe de drets reals o personals
imposats pel superficiari.
-4 Si per qualsevol altra causa es reunissin en la mateixa
persona els drets de propietat del sòl i els del
superficiari, les càrregues que recaiguessin sobre un i
altre dret els continuaran gravant separadament.
La concessió del dret de superfície per la Generalitat i
altres persones públiques i la seva constitució pels
particulars gaudirà dels aventatges que s'estableixin
reglamentàriament en la concessió de qualificacions,
préstecs i ajuts previstos en la legislació de protecció de
l'habitatge.
Secció 4
Alienació de béns immobles de l'Institut Català del Sòl
-1 Els terrenys alienats per l'Institut Català del Sòl han
d'ésser edificats en el termini fixat en l'acte d'alienació
i no són susceptibles d'ésser transmesos independentment
dels habitatges que s'hi construeixin, els quals han
d'ésser utilitzats durant deu anys com a domicili
permanent.
-2 L'incompliment del que disposa el punt anterior
determinarà l'aplicació de l'expropiació forçosa per causa
d'interès social, d'acord amb el que preveuen els articles
compresos entre el 71 i el 75, ambdós inclosos, de la Llei
d'expropiació forçosa, del 16 de desembre de 1954.
-3 Els ajuntaments en el terme municipal dels quals
radiquen els béns han de vigilar el compliment de la funció
assenyalada en el punt 1 d'aquest article, i tan aviat com
hi hagi indicis racionals d'incompliment dels propietaris,
n'han d'informar l'Institut, als efectes del que preveu el
punt anterior i sens perjudici de les funcions que
legalment li corresponen.
-4 L'Institut Català del Sòl ha d'informar anualment els
ajuntaments sobre els terrenys alienats a què es refereix
el punt anterior i sobre les condicions incloses en els
actes d'alienació.
Capítol 2
Intervenció en l'edificació i ús del sòl
Secció 1
Disposicions generals
La intervenció administrativa en l'ús del sòl i en
l'edificació, les mesures de protecció de la legalitat
urbanística i les relatives al procediment sancionador són
d'exercici inexcusable per aconseguir els objectius
enunciats en aquesta Llei.
-1 L'Administració de la Generalitat i les entitats Locals,
en l'àmbit territorial de Catalunya i en llurs respectives
esferes de competència, han de vetllar pel compliment del
planejament urbanístic, exercint les potestats legals que
els incumbeixin.
-2 L'Administració de la Generalitat ha de facilitar a les
entitats locals, i aquestes han de facilitar a aquella, la
informació i col·laboració que sol·licitin per a la
protecció de la legalitat urbanística i l'adopció de les
mesures disciplinàries necessàries.
Secció 2
Llicències
-1 Estaran subjectes a prèvia llicència, als efectes
d'aquesta Llei, els actes d'edificació i ús del sòl, com
les parcel·lacions urbanes, els moviments de terra, les
obres de nova planta, la modificació d'estructura o aspecte
exterior de les edificacions existents, la primera
utilització dels edificis i la modificació de l'ús
d'aquests, l'enderrocament de construccions, la col·locació
de rètols de propaganda visibles des de la via pública i
els altres actes que assenyalessin els plans. Quan els
actes d'edificació i ús del sòl es realitzessin per
particulars en terrenys de domini públic, s'exigirà també
llicència, sens perjudici de les autoritzacions o
concessions que sigui pertinent atorgar per part de l'ens
titular del domini públic.
-2 Les llicències s'atorgaran d'acord amb les previsions
d'aquesta Llei, dels plans d'ordenació urbana i programes
d'actuació urbanística i, si s'escau, de les normes
complementàries i subsidiàries del planejament i altres
figures de planejament.
-3 El procediment d'atorgament de les llicències s'ajustarà
al que preveu la legislació de règim local. En cap cas
s'entendran adquirides per silenci administratiu, facultats
en contra de les prescripcions d'aquesta Llei, dels plans,
projectes, programes i, si s'escau, de les normes
complementàries i subidiàries de planejament.
-1 La competència per atorgar les llicències correspondrà
a l'ajuntament, llevat en els casos previstos per aquesta
Llei.
-2 Tota denegació de llicència haurà de ser motivada.
-1 Totes les llicències han de preveure un termini per a
començar les obres projectades i un altre per a
acabar-les.
-2 La caducitat de la llicència es produeix per transcurs
d'ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense
haver-les acabades, un cop advertit el titular per
l'Administració actuant abans d'un o de tres mesos del
finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat
que la llicència ja contingui explícitament aquest
advertiment.
-3 La caducitat de la llicència ha d'ésser declarada per
l'organisme competent per a atorgar les llicències i
determinarà l'arxiu de les actuacions.
-4 Havent caducat la llicència, les obres no es podran
iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una
nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor, llevat
dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de
l'atorgament.
-5 Les pròrrogues d'ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia
del titular de la llicència abans de dos o de cinc mesos
del finiment dels previstos per al començament i per a
l'acabament de les obres, respectivament, s'entén que són
concedides ope legis per la meitat del termini de què es
tracti, i serà vàlida l'ordenació vigent en el moment que
la llicència fou atorgada, encara que s'hagués acordat la
suspensió de l'atorgament de llicències en casos de
pròrroga del termini de l'acabament de les obres. La
pròrroga de les llicències no pot ésser vàlidament demanada
si no ha passat almenys la meitat del termini a què es
refereix la sol·licitud. La sol·licitud i la consegüent
obtenció de la pròrroga del termini per a començar les
obres no comporten, per elles mateixes, la pròrroga del
termini per a acabar-les. La pròrroga per a acabar les
obres només pot ésser sol·licitada i obtinguda si s'ha fet
la cobertura d'aigües de l'edifici.
-6 Si, havent transcorregut els terminis de pròrroga ope
legis, les obres no han estat començades o bé acabades, la
llicència caducarà sense necessitat de l'advertiment previ
i, per a començar-les o bé acabar-les, caldrà demanar i
obtenir una nova llicència, ajustada a l'ordenació en
vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la
suspensió de l'atorgament de llicències.
-7 Els terminis per a l'execució de les obres enunciades en
l'article 247 d'aquesta Llei, en cas que les normes
urbanístiques, les ordenances d'edificació o la
reglamentació anàloga de les figures de planejament no els
determinessin, seran els següents:
-
Un any per a començar les obres, i
-
Tres anys per a acabar-les.
-8 En ambdós casos els terminis s'han de comptar des de la
data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta.
En el cas previst per l'article 213 d'aquesta Llei ambdós
terminis s'han de comptar des de la data del pagament de
les taxes preceptives.
-1 Els actes detallats a l'article 247 que es promoguin per
òrgans de l'Estat, de la Generalitat o entitats de dret
públic que administrin béns estatals estaran igualment
subjectes a llicència municipal.
-2 Quan raons d'urgència o excepcional interès públic ho
exigeixin, el conseller competent per raó de la matèria
podrà acordar la remissió a l'ajuntament corresponent del
projecte de què es tracti, perquè, en el termini d'un mes,
notifiqui la conformitat o disconformitat d'aquest amb el
planejament urbanístic en vigor.
En cas de disconformitat, l'expedient es trametrà pel
Departament interessat al conseller de Política Territorial
i Obres Públiques, qui l'elevarà al Consell Executiu, amb
l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. El
Consell Executiu decidirà si és procedent executar el
projecte, i en aquest cas ordenarà la iniciació del
procediment de modificació o revisió del planejament,
conforme a la tramitació establerta en aquesta Llei.
-3 L'ajuntament podrà, en tot cas, acordar la suspensió de
les obres a què es refereix el punt 1 d'aquest article,
quan es pretengués portar a terme en absència o en
contradicció amb la notificació de conformitat amb el
planejament que s'estableix al número anterior, comunicant
la suspensió a l'òrgan redactor del projecte i al conseller
de Política Territorial i Obres Públiques, als efectes que
es preveu en aquell.
S'exceptuen d'aquesta facultat les obres que s'executin a
l'empara de la legislació sectorial quan aquesta així ho
prevegi. Igualment s'exceptuen d'aquesta facultat les obres
que afectin directament la defensa, per la suspensió de les
quals hi haurà de fer de mitjancer l'acord del Consell de
Ministres, amb la proposta prèvia del Ministre d'Obres
Públiques i Urbanisme a sol·licitud de l'ajuntament
competent i dels informes del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques i del Ministre de la Defensa.
Secció 3
Ordres d'execució o suspensió d'obres o altres usos
-1 Els propietaris de terrenys, urbanitzacions d'iniciativa
particular, edificacions i rètols hauran de mantenir-los en
condicions de seguretat, salubritat i ornat públic.
-2 Els ajuntaments i, si s'escau, els altres organismes
competents ordenaran, d'ofici o a instància de qualsevol
interessat, l'execució de les obres necessàries per
conservar aquelles condicions.
-1 Les entitats locals i les comissions d'Urbanisme podran
també ordenar, per motius d'interès turístic o estètic,
l'execució d'obres de conservació i de reforma en façanes o
espais visibles des de la via pública, sense que estiguin
prèviament incloses en cap Pla d'ordenació.
-2 Les obres s'executaran a costa dels propietaris si es
continguessin en el límit del deure de conservació que els
correspon, i amb càrrec al fons de l'entitat que les ordeni
quan excedissin aquest límit per obtenir millores d'interès
general.
-3 Els propietaris de béns inclosos en els catàlegs a què
es referix l'article 38 d'aquesta Llei podran recaptar, per
a conservar-los, la cooperació de les entitats locals, que
la prestaran en condicions adequades.
-1 Quan alguna construcció o part d'ella estigués en estat
ruïnós, l'ajuntament, d'ofici o a instància de qualsevol
interessat, declararà i acordarà la total o parcial
demolició, prèvia audiència del propietari i dels
residents, llevat imminent perill que ho impedís.
-2 Es declararà l'estat ruïnós en els següents supòsits:
-
Dany no reparable tècnicament pels mitjans normals.
-
Cost de la reparació superior al 50 per 100 del valor
actual de l'edifici o plantes afectades.
-
Circumstàncies urbanístiques que aconsellessin
l'enderrocament de l'immoble.
-3 Si el propietari no complís allò acordat per
l'ajuntament, ho executarà aquest a càrrec de l'obligat.
-4 Si existís urgència i perill en la demora, l'ajuntament
o l'alcalde, sota la seva responsabilitat, per motius de
seguretat, disposarà el que sigui necessari respecte a
l'habitabilitat de l'immoble i el desallotjament dels seus
ocupants.
-5 Les mateixes disposicions establertes per aquesta Llei
regiran en el supòsit que les deficiències de la
construcció afectin la salubritat.
-1 Quan els actes d'edificació o ús del sòl que detalla
l'article 247 s'efectuïn sense llicència o ordre d'execució
o sense ajustar-se a les condicions que s'hi assenyalen,
l'alcalde o el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, d'ofici o a instància del director general
d'Urbanisme, disposarà la suspensió immediata d'aquests
actes. L'acord de suspensió es comunicarà a l'ajuntament en
el termini de tres dies si aquell no hagués estat adoptat
per l'alcalde.
-2 En el termini de dos mesos comptats des de la
notificació de la suspensió, l'interessat haurà de
sol·licitar l'oportuna llicència o, si s'escau, ajustar les
obres a la llicència o ordre d'execució.
-3 No obstant això, quan, un cop atorgada una llicència, en
el curs de l'execució de les obres es modifiqués
l'estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior,
per raó d'higiene, de salubritat i d'habitabilitat dels
habitatges, les obres no seran aturades durant la
tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació
del projecte si la sol·licitud corresponent va acompanyada
d'un annex comprensiu de la justificació i de la
certificació corresponents de l'arquitecte director de les
obres, que es responsabilitzarà de la legalitat de les
alteracions a introduir-hi, i d'un aval bancari equivalent
al 3% del pressupost inicial, per a garantir l'execució de
les mesures de protecció de la legalitat urbanística en cas
que la modificació no fos legalment autoritzable.
-4 No s'aplicarà el que preveu el punt precedent si la
modificació té per objecte d'augmentar el nombre
d'habitatges autoritzats o bé comporta alteració de les
normes sobre ús del sòl, altura, volum, situació de les
edificacions i ocupació màxima permesa de les parcel·les.
-1 Transcorregut el termini de dos mesos establert per
l'article 254.2 d'aquesta Llei sense haver instat
l'expressada llicència, o sense haver-se ajustat les obres
a les condicions assenyalades, l'ajuntament acordarà
l'enderrocament de les obres a càrrec de l'interessat i
procedirà a impedir definitivament els usos a què donés
lloc. D'igual manera procedirà si la llicència fos denegada
per ser el seu atorgament contrari a les prescripcions del
Pla o de les ordenances.
-2 Si l'ajuntament no procedís a l'enderrocament en el
termini d'un mes comptat des de l'expiració del terme a què
es refereix el punt anterior o des de que la llicència fos
denegada pels motius expressats, l'alcalde o el conseller
de Política Territorial i Obres Públiques disposarà
directament l'esmentat enderrocament, a costa, així mateix,
de l'interessat.
-1 Sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des
del total acabament de les obres realitzades sense
llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les
condicions assenyalades en aquestes, les autoritats a què
es refereix l'article 254 d'aquesta Llei requeriran el
promotor de les obres o les persones que se subroguen
perquè sol·licitin, en el termini de dos mesos, l'oportuna
llicència. El requeriment es comunicarà a l'alcalde, en el
termini de tres dies, si aquella no hagués estat formulada
per aquest.
-2 Si l'interessat no sol·licita la llicència en el termini
de dos mesos, o si la llicència fos denegada perquè el seu
atorgament sigui contrari a les prescripcions del Pla o de
les ordenances, es procedirà conforme al que disposa
l'article 254.
-3 El que estableixen els anteriors articles s'entendrà amb
independència de les facultats que corresponguin a les
autoritats competents, en virtut del règim específic
d'autorització o concessió a què estan sotmesos determinats
actes d'edificació o ús del sòl.
-1 L'alcalde disposarà la suspensió dels efectes d'una
llicència o ordre d'execució i consegüentment la
paralització immediata de les obres iniciades a la seva
empara, quan el contingut dels esmentats actes
administratius constitueixi manifestament una infracció
urbanística greu.
-2 Si el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, d'ofici o a instància del director general
d'Urbanisme, apreciés que les obres que es realitzen a
l'empara d'una llicència o ordre d'execució constitueixen
aquell mateix tipus d'infracció urbanística, ho posarà en
coneixement de la corporació municipal, a fi i efecte que
el seu president procedeixi segons el que preveu el número
anterior. Si en el termini de deu dies el president de la
Corporació municipal no adoptés les mesures expressades en
l'article esmentat, el conseller de Política Territorial i
Obres Públiques, d'ofici, acordarà la suspensió dels
efectes de la llicència o ordre d'execució i la immediata
paralització de les obres.
-3 En tot cas, l'autoritat que acordi la suspensió
procedirà, en el termini de tres dies, a donar trasllat
directe del citat acord a la Sala Contenciosa
Administrativa competent, als efectes previnguts en els
números 2 i següents de l'article 118 de la Llei de la
Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
-1 Les llicències o ordres d'execució el contingut de les
quals constitueixi alguna de les infraccions urbanístiques
greus definides en aquesta Llei hauran de ser revisades
dins els quatre anys des de la data de la seva expedició
per la Corporació municipal que les va atorgar a través
d'algun dels procediments de l'article 110 de la Llei de
procediment administratiu, bé d'ofici o a instància del
conseller de Política Territorial i Obres Públiques, a
sol·licitud, si s'escau, del director general d'Urbanisme.
La corporació haurà d'acordar, quan procedeixi,
l'enderrocament de les obres realitzades, tot això sens
perjudici de les responsabilitats que siguin exigibles
conforme al que disposa aquesta Llei.
-2 Si la Corporació municipal no procedís a l'adopció dels
acords anteriors, en el termini d'un mes des de la
comunicació del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, aquest donarà compte a la Comissió d'Urbanisme
corresponent als efectes previstos en el número 6 de
l'article 5 d'aquesta Llei.
El transcurs del termini de quatre anys sense exercir les
facultats que regula l'article 256 no impedirà
l'Administració actuant de procedir a la revisió de l'acte
tàcit de legalització de l'obra, segons l'article 258
d'aquesta mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi
infracció manifesta de les normes urbanístiques relatives a
parcel·lació, ús del sòl, altura, volum i situació de les
edificacions i ocupació de parcel·la.
-1 Els actes d'edificació o ús del sòl detallats a
l'article 247 d'aquesta Llei que es realitzin sense
llicència o ordre d'execució sobre terrenys qualificats en
el planejament com a zones verdes o espais lliures seran
nuls de ple dret i quedaran subjectes al règim jurídic
establert als articles 251, 254 i 255 d'aquesta Llei mentre
estiguessin en curs d'execució; i al règim previst en
l'article 256 quan s'haguessin consumat, sense que tingui
aplicació la limitació de termini que estableix l'article
esmentat.
-2 Les llicències o ordres que s'atorguessin amb infracció
de la zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o
espais lliures previstos en els plans seran nul·les de ple
dret. Mentre les obres estiguessin en curs d'execució, es
procedirà a la suspensió dels efectes de la llicència i a
l'adopció de les altres mesures previstes en l'article 257
d'aquesta Llei. Si les obres estiguessin acabades, es
procedirà a la seva anul·lació d'ofici pels tràmits
previstos en l'article 109 de la Llei de procediment
administratiu.
-3 Si l'alcalde o la corporació municipal no adoptessin les
mesures establertes en els preceptes precedents, quan es
produeixi algun dels supòsits previstos en els números
anteriors, el director general d'Urbanisme donarà
coneixement de la situació creada per aquests al titular
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,
el qual podrà exercitar les facultats i adoptar les mesures
corresponents previstes en els preceptes esmentats.
Secció 4
Inspecció urbanística
-1 La inspecció urbanística ha d'ésser exercida per
l'Administració de la Generalitat, pels òrgans de
l'Administració Local, en el marc de les competències
respectives i d'acord amb la legislació vigent.
-2 Les corporacions locals mancades de mitjans tècnics i de
gestió adequats per a la inspecció i sanció poden
sol·licitar a la Generalitat o a altres entitats locals
competents la cooperació per fer efectius els serveis
municipals per mitjà de llurs òrgans corresponents.
-3 L'actuació de la Generalitat s'ha d'encaminar
preferentment a impedir activitats de parcel·lació o
urbanització que siguin il·legals, a protegir els sistemes
generals i a defensar l'ordre jurídic d'interès
supramunicipal.
-4 Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques
que realitzin organismes de la Generalitat o altres ens
locals hauran d'ésser comunicats en tot cas als ajuntaments
dels municipis on es trobin.
Secció 5
Infraccions urbanístiques i sancions
-1 Constitueix infracció urbanística tota vulneració de les
prescripcions contingudes en aquesta Llei o en els plans,
programes, normes i ordenances, subjecta a sanció de
conformitat amb el que determinen aquesta Llei i el
Reglament de disciplina urbanística i d'acord amb la
tipificació que les esmentades disposicions legals i
reglamentàries establissin.
-2 Les infraccions urbanístiques comporten la imposició de
sancions als responsables, i també l'obligació de
rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a
càrrec d'aquests, tot això amb independència de les mesures
de protecció de la legalitat urbanística previstes en
aquesta llei.
-1 Les infraccions urbanístiques es classificaran en greus
i lleus en la forma que es determina en aquesta Llei i en
les disposicions reglamentàries.
-2 Tindran, en principi, caràcter de greus les infraccions
que constitueixin incompliment de les normes relatives a
parcel·lacions, ús del sòl, alçària, volum i situació de
les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les
parcel·les.
-3 Les infraccions urbanístiques se sancionaran d'acord amb
el procediment que estableixen els articles 133 i següents
de la Llei de procediment administratiu.
Es considera infracció urbanística de parcel·lació el
fraccionament simultani o successiu de terrenys, encara que
només sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a
la constitució d'un nucli de població i vulneri les
previsions del planejament que l'afecti.
Qualsevol actuació urbanitzadora que contradigui el que
disposa l'article 81.3 serà considerada infracció
urbanística greu i sancionada amb una multa del 5% del
valor urbanístic dels terrenys.
-1 Les tales i els abatiments d'arbres que infringeixin les
disposicions d'aplicació en terrenys que constitueixin
massa arbòria o que el pla d'ordenació hagi classificat com
a espai boscós, bosc forestal, arbreda o parc que s'ha de
conservar, protegir o crear, estiguin o no sotmesos al
règim forestal especial, seran sancionats amb una multa de
10.000 a 1.000.000 de pessetes. La multa es graduarà en
funció de la major o menor trascendència que la infracció
tingués en relació amb l'ús previst. Es podrà imposar una
multa superior a 1.000.000 de pessetes en els casos en què
el benefici obtingut hagi estat superior, la qual podrà
arribar a la quantia d'aquest.
-2 El propietari està obligat a restaurar la realitat
física alterada. No serà autoritzada cap urbanització fins
que no sigui realitzada la corresponent repoblació
forestal, segons el pla establert per l'òrgan urbanístic
competent.
-3 Els funcionaris dels serveis hidràulics i de conservació
de la natura han de denunciar les infraccions urbanístiques
contra les disposicions relatives a la protecció
urbanística dels espais boscosos.
-1 Els anuncis, els cartells, les tanques publicitàries i
els fullets de propaganda d'urbanitzacions han d'indicar la
data en què han estat aprovades definitivament per la
Comissió Provincial d'Urbanisme o, si s'escau, per l'òrgan
competent del pla que legitimi l'actuació, i han de
recordar que el projecte autoritzat pot ésser consultat a
l'ajuntament o a la Comissió Provincial d'Urbanisme
corresponent.
En un lloc preeminent de la urbanització s'ha d'afixar
un cartell amb les dades fonamentals del pla i la seva data
d'aprovació.
-2 La publicitat no pot portar cap indicació disconforme
disconforme amb les prescripcions de l'acord d'aprovació
definitiva del pla o susceptible d'induir a error els
adquirents de parcel·les sobre les càrregues
d'urbanització i condicions a les quals s'ha subjectat
l'aprovació.
-3 Tota infracció de les disposicions del present article
serà sancionada amb una multa de 50.000 a 5.000.000 de
pessetes.
-4 El contingut dels anuncis, els cartells, les tanques
publicitàries i els fullets de propaganda han de ser
objecte d'una comunicació prèvia a l'ajuntament del
municipi en el qual es trobin situades les urbanitzacions.
-1 En les obres que s'executessin sense llicència o amb
inobservança de les seves clàusules, seran sancionats amb
multes en la quantia determinada en aquesta Llei el
promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director
d'aquestes.
-2 Als efectes de responsabilitat per infracció urbanística
s'ha de considerar també com a promotor el propietari del
sòl sobre o a sota del qual s'efectua o ha estat efectuada
la infracció, com també el seu agent, gestor o impulsor.
-3 En les obres emparades en una llicència el contingut de
la qual sigui manifestament constitutiu d'una infracció
urbanística greu seran igualment sancionats amb multa: el
facultatiu que hagués informat favorablement el projecte i
els membres de la corporació que haguessin votat a favor de
l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ,
o quan aquest o l'informe previ del secretari fossin
desfavorables per raó d'aquella infracció.
-4 Les multes que s'imposin als diferents subjectes com a
conseqüència d'una mateixa infracció tindran entre si
caràcter independent.
-5 Per a graduar les multes s'atendrà primordialment a la
gravetat de la matèria, a l'entitat econòmica dels fets
constitutius de la infracció, a la seva reiteració per part
de la persona responsable i al grau de culpabilitat de
cadascun dels infractors.
-1 Quan el benefici que resultés d'una infracció
urbanística fos superior a la sanció que correspongui,
podrà aquesta incrementar-se en la quantia equivalent al
benefici obtingut.
-2 En les parcel·lacions il·legals, l'import de la multa es
podrà ampliar a una quantitat igual a tot el benefici
obtingut més els danys i perjudicis ocasionats, i la
quantia de la sanció no serà mai inferior a la diferència
entre el valor inicial i el de venda de la parcel·la
corresponent.
-1 Les autoritats competents per imposar les multes i les
seves màximes quanties són, en el terrirori de Catalunya,
les següents:
-
Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els
deu mil habitants, cent mil pessetes; en els que no
excedeixin els cinquanta mil habitants, cinc-centes mil
pessetes; en els que no excedeixin els cent mil habitants,
un milió de pessetes; en els que no excedeixin els
cinc-cents mil habitants, cinc milions de pessetes, i en
els de més de cinc cents mil habitants, de deu milions de
pessetes.
-
La Direcció General d'Urbanisme, previ informe de les
les comissions d'Urbanisme, fins a vint-i-cinc milions de
pessetes.
-
El conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de
Catalunya, fins a cinquanta milions de pessetes.
-
El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller
de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe
de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cent
milions de pessetes, o més si fos superior el benefici
obtingut com a conseqüencia de la infracció.
-2 Quan l'Administració actuant sigui un ens metropolità,
una comarca o una agrupació municipal, la quantitat màxima
de la multa que al seu president corresponent serà
competent per imposar, es determinarà segons el que hi hagi
previst en el paràgraf anterior per als alcaldes, però
tenint en compte, com a xifra d'habitants, la població de
tota la comarca corresponent, ens metropolità / agrupació
municipal.
-1 L'import de les multes imposades per les autoritats
locals per infraccions urbanístiques serà percebut per les
entitats locals actuants.
-2 Quan, iniciat el procediment sancionador per
l'Administració local, pel fet d'incloure la seva proposta
de resolució una multa d'una quantitat superior a la que
sigui de competència de l'òrgan que va trametre
l'expedient, la proposta s'hagués elevat a l'autoritat
competent per raó de la seva quantia, que hagués acordat la
sanció corresponent, l'import de la multa serà assignat a
l'entitat local corresponent.
-3 Si un ajuntament fos advertit per l'Administració de la
Generalitat, del fet determinant d'una sanció o aquest no
iniciés el procediment sancionador, en el termini d'un mes,
la multa que s'imposés, de resultes de l'expedient instruït
amb aquesta finalitat per la Generalitat, serà rebuda per
aquesta.
-1 La interposició de recursos no suspendrà l'execució de
l'acte d'imposició de multa, llevat que l'interessat
garanteixi, en forma deguda, l'import de la multa.
-2 Quan s'ingressi l'import de la multa, per haver estat
desestimat el recurs interposat, es pagaran interessos de
demora en la quantia de l'interès bàsic o de redescompte
fixat pel Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, per tot
el temps que hagués durat la suspensió, més una sanció del
5% de la multa, en els casos en què el Tribunal hagués vist
mala fe o temeritat.
-3 L'import de la multa, encara que no hi hagués hagut la
suspensió prevista en els paràgrafs anteriors, acreditarà,
des que fou imposada fins que sigui totalment satisfeta, a
favor de l'entitat urbanística actuant, l'interès bàsic o
redescompte fixat pel Banc d'Espanya.
-4 En els casos en els quals, havent-se interposat recurs
per via governativa o contenciosa administrativa, fos
anul·lat parcialment l'acte d'imposició de la multa, el
report d'interès es produirà en relació amb la quantia de
la multa definitivament fixada.
Si l'Administració de la Generalitat de Catalunya o
altres ens locals, dins llur àmbit territorial,
detectessin indicis d'haver-se comès una infracció
urbanística, els posaran immediatament en coneixement de
l'alcaldia competent, la qual, en el termini dels vuit dies
següents a la notificació, haurà d'elevar el seu parer
negatiu sobre l'afer o bé informar-los de la incoació dels
expedients corresponents.
-1 Qualsevol actuació que contradigui les normes o el
planejament urbanístic en vigor ha de donar lloc al fet que
l'Administració competent adopti les mesures necessàries
perquè es procedeixi a la restauració de l'ordre jurídic
infringit i de la realitat física alterada o transformada
com a conseqüència de l'actuació il·legal.
-2 En cap cas l'Administració no pot deixar d'adoptar les
mesures tendents a tornar a posar els béns afectats en
l'estat anterior a la producció de la situació il·legal.
-3 Les sancions per les infraccions urbanístiques que
s'apreciïn s'imposaran amb independència de les mesures a
les quals fan referència els apartats anteriors.
-4 Instruït l'expedient de restauració de l'ordre jurídic
infringit, i immemdiatament abans de redactar la proposta
de resolució, es comunicarà als interessats a fi que, en un
termini no inferior a deu dies ni superior a quinze,
al·leguin i presentin els documents i les justificacions
que creguin pertinents.
-5 Fora del que preveu aquest article, l'Administració que
instrueixi el procediment sancionador aplicarà la
legislació comuna i la que li sigui específica.
-1 Un cop un òrgan competent haurà adoptat una resolució
que impliqui la suspensió d'actes d'ús de sòl o
d'edificació o dels efectes de llicències o ordres
d'execució, aquella tindrà efectes immediats a partir del
moment que haurà estat notificada a cada interessat.
-2 Les propostes de resolució que hagin d'adoptar les
autoritats urbanístiques de la Generalitat o altres
corporacions competents supramunicipals hauran d'ésser
comunicades prèviament a l'ajuntament o als ajuntaments
dels termes municipals als quals es refereixin. Així
mateix, se'ls ha de concedir un termini d'audiència, que
mai no serà inferior a cinc dies en cas d'extrema urgència
i de quinze dies en tots els altres casos.
-3 Constatat l'incompliment d'una de les resolucions a les
quals fa referència l'apartat 1 d'aquest article, l'òrgan
que l'hagués adoptada, per si mateix o a proposta de
l'instructor de l'expedient, el farà conèixer als tribunals
de justícia, als efectes d'exigència de les
responsabilitats d'ordre penal en que haguessin pogut
incórrer els infractors.
Acordada la suspensió de les obres per l'autoritat
competent, l'alcalde adoptarà les mesures necessàries per
assegurar la total interrupció dels treballs i fins i tot
podrà retirar, si es tracta d'obres que s'executen sense
llicència, els materials preparats per ésser utilitzats a
l'obra o la maquinària aprofitable quan l'interessat no ho
hagués fet en el termini de les quaranta-vuit hores
següents a la notificació de l'acord de suspensió i hi
hagués risc d'incompliment del que hi ha ordenat. Les
despeses de transport i custòdia seran a càrrec de
l'infractor.
-1 En els supòsits de flagrant infracció urbanística greu
apreciada en virtut d'expedient sumari, comprensiu, si més
no, d'informe tècnic i jurídic, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques o, per la delegació, el
director general d'Urbanisme, podrà aplicar, amb audiència
de l'interessat, sempre que no perjudiqui la tramitació
urgent del cas, amb caràcter de mesures provisionals
oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que
pogués recaure i durant el termini de tres mesos, les
previstes en els articles 254, 255, 256, 257 i 260
d'aquesta Llei.
-2 Suprimit.
Els que, com a conseqüència d'una infracció urbanística
patissin dany o perjudici podran exigir de qualsevol dels
infractors, amb caràcter solidari, el rescabalament i la
indemnització.
-1 Les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys
d'haver-se comès.
-2 El termini de prescripció començarà a computar-se des
del dia en què s'hagués comès la infracció o, si s'escau,
des d'aquell en què hagués pogut incoar-se el procediment.
Tothom qui, en qualitat de funcionari públic o en virtut
de contracte concertat amb una entitat pública, faci
treballs o estudis per a la redacció de plans o projectes
d'ordenació urbana té l'obligació de guardar-ne secret
professional. En el termini de dos anys les mateixes
persones tampoc no podran intervenir en els projectes i en
la direcció d'obres particulars relacionats amb la
urbanització en la qual hagi intervingut.
Els col·legis professionals que tinguessin encomanat el
visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de
llicències, conforme al que disposa l'article 247,
denegaran aquest visat als que continguessin alguna de les
infraccions previstes en l'article 264.2 d'aquesta Llei.
Títol 6
Règim jurídic
Capítol 1
Peticions, actes i acords
Les corporacions locals i els organismes urbanístics
hauran de resoldre les peticions fonamentades que se'ls
dirigeixin d'acord amb aquesta Llei, o declarar les raons
que hi hagués per no fer-ho.
Les decisions que adoptessin el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques i les Comissions d'Urbanisme
mitjançant justificada subrogació en l'exercici de la
competència municipal es consideraran com a actes de la
Corporació titular, als sols efectes dels recursos
admissibles.
-1 Els actes administratius que es produissin en l'exercici
de les funcions regulades en aquesta Llei podran ser
anotats o inscrits en el Registre de la Propietat, conforme
a l'establert en la legislació hipotecària, segons
escaigui, per acord de la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a
proposta de la Corporació encarregada de la urbanització.
-2 El disposat en el paràgraf anterior s'entendrà sens
perjudici dels casos previstos per altres preceptes
d'aquesta Llei, en els quals no serà necessària la
intervenció de la Comissió d'Urbanisme.
-1 El Registre de la Propietat en la seva funció
d'instrument de publicitat de les relacions
jurídico-immobiliàries ha de reforçar l'eficàcia dels actes
administratius en matèria d'urbanisme i ser un mitjà idoni
d'informació i garantia de l'activitat controladora i
sancionadora de l'Administració, tal com s'estableix en
aquesta Llei.
-2 Això s'entén sens perjudici de les funcions que
l'ordenament jurídic reconeix als notaris i als
registradors, i en cap cas no en limitarà la facultat
qualificadora.
-1 En virtut dels articles 284 i 285 d'aquesta Llei, poden
ser objecte d'anotació en el Registre de la Propietat,
d'acord amb el que estableix la legislació hipotecària, els
actes administratius següents:
-
La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl
efectuats sense llicència o ordre d'execució, o bé sense
ajustar-se a les condicions que s'hi estableixin.
-
La suspensió dels efectes d'una llicència o d'una
ordre d'execució i la paralització de les obres iniciades a
la seva empara.
-
La declaració de lesivitat d'una llicència o d'una
ordre d'execució.
-
L'anul·lació administrativa d'una llicència o d'una
ordre d'execució o la resolució administrativa dictada en
execució d'una sentència que hagués declarat l'anul·lació.
-
L'acord de reposició del sòl a l'estat anterior a
l'execució de les obres constitutives de la infracció.
-
L'ordre d'enderrocament de les obres a què fa
referència l'article 91.3 d'aquesta Llei.
-
La resolució que, per a finques hipotecàries
determinades, concreti la qualificació de fora d'ordenació
dels edificis o instal·lacions.
-2 Els efectes de l'anotació es limitaran a donar
publicitat a qualsevol interessat en la situació
administrativa que afecti la superfície o l'edificació que
integra una finca hipotecària determinada.
-1 També pot ser objecte d'anotació la resolució amb
imposició d'una sanció econòmica, que posi fi a l'expedient
sancionador, i també la d'incoació de l'expedient quan la
presumpta infracció es refereixi a la realització de
parcel·lacions i obres d'urbanitzacions sobre sòl no
urbanitzable o d'edificacions sobre terrenys destinats pel
planejament a zones verdes o espais lliures, execució de
sistemes generals o equipament comunitari públic.
-2 Si per executar la sanció imposada fos decretat
l'embargament per l'autoritat competent, aquesta resolució
podrà ser objecte d'anotació, d'acord amb el que estableix
la legislació tributària.
Podrà ser objecte d'anotació l'ordre d'execució forçosa
dimanant d'un expedient d'execució subsidiària de les obres
d'urbanització o de les necessàries per a la seva
conservació, a fi de donar publicitat a la situació
administrativa en què es troba la finca i de garantir a
l'Administració la possibilitat d'ocupació de la finca
davant d'accions del titular registral, basades en el
procediment interdictal ordinari, o en l'específic que
preveu l'article 41 de la Llei Hipotecària.
-1 Poden ser objecte de nota marginal a la inscripció de la
finca o finques hipotecàries corresponents al terreny o
terrenys sobre els quals es projecti l'obra o la
instal·lació les condicions imposades en la concessió de
llicències d'obres, a l'empara del que estableixen els
articles 39, 40, 41, 42 i 43 del Reglament de Gestió
urbanística.
-2 La nota s'ha de prendre en virtur de la certificació de
l'acord municipal de concessió de llicència, acompanyada
d'instància signada pel titular registral dels terrenys, la
firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.
-3 En la sol·licitud s'ha de descriure la finca, conforme
al que disposa la legislació hipotecària, i s'hi han de fer
constar les circumstàncies d'identificació registral
d'aquesta.
Els títols per a la pràctica dels assentaments a què es
refereixen els articles anteriors són els següents:
-
Certificació de l'acord o de la resolució corresponent
si l'òrgan o l'autoritat que l'hagués adoptat fossin el
Govern de la Generalitat, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, el director general
d'Urbanisme o les Comissions Provincials d'Urbanisme.
-
Certificació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme
respectiva, a instància pròpia o de la corporació local
afectada, quan l'origen de l'expedient resulti d'una
decisió d'aquesta.
-1 Els ajuntaments podran utilitzar l'execució forçosa i la
via de constrenyiment per exigir el compliment dels
corresponents deures i compromisos als propietaris,
individuals o associats, i a les empreses urbanitzadores.
-2 Els procediments d'execució i constrenyiment es
dirigiran, entre tot, contra els béns de les persones que
no haguessin complert les seves obligacions, i només en cas
d'insolvència, davant l'Associació administrativa de
propietaris.
-3 També podran exercir les mateixes facultats, a
sol·licitud de l'Associació, contra els propietaris que
incomplissin els compromisos que s'haguessin contret.
Les entitats locals podran revisar d'ofici els seus actes
i acords en matèria d'urbanisme, d'acord amb el que
disposen els articles 109 i següents de la Llei de
Procediment Administratiu.
Capítol 2
Responsabilitat de l'Administració
La procedència d'indemnització per causa d'anul·lació
d'una llicència en via administrativa o contenciosa
administrativa es determinarà conforme a les Normes que
regulen amb caràcter general la responsabilitat de
l'Administració. En cap cas no procediria la indemnització
si hi hagués dol, culpa o negligència greus imputables al
perjudicat.
Capítol 3
Accions i recursos
Els acords de la Comissió d'Urbanisme i també aquells a
què es refereix l'article 274.1.b) seran susceptibles de
recurs d'alçada davant el conseller de Política Territorial
i Obres Públiques.
Tindran caràcter jurídico-administratiu totes les
qüestions que se suscitessin amb ocasió o com a
conseqüència dels actes i convenis regulats en aquesta Llei
entre el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques o les corporacions Locals i els propietaris,
individuals o associats o Empreses urbanitzadores, incloses
les relatives a cessions de terrenys per a urbanitzar o
edificar.
-1 Serà pública l'acció per exigir davant els òrgans
administratius i de la jurisdicció contenciosa
administrativa la observança de la legislació urbanística i
dels plans, programes, projectes, Normes i Ordenances.
-2 Si la citada acció està motivada per l'execució d'obres
que es considerin il·legals, podrà exercir-se durant la
seva execució i fins a quatre anys després del seu
acabament.
Els propietaris i titulars de drets reals, a més del que
preveuen l'article 296 al 277 d'aquesta Llei podran exigir
davant els Tribunals Ordinaris l'enderrocament de les obres
i instal·lacions que vulnerin el que està estatuït respecte
a la distància entre construccions, pous, cisternes o
fosses, comunitat d'elements constructius o d'altres
urbans, i també les disposicions relatives a usos
incòmodes, insalubres o perillosos, que estiguessin
directament orientades a tutelar l'ús de les altres
finques.
-1 Els actes de les entitats Locals, sigui quin sigui el
seu objecte, que posi fi a la via administrativa podran ser
objecte de recurs directament davant la Jurisdicció
Contenciosa Administrativa.
-2 Els actes d'aprovació definitiva de plans d'Ordenació i
projectes d'urbanització seran impugnats davant la
jurisdicció contenciosa administrativa en els termes que
preveu l'article 29 de la Llei reguladora de l'esmentada
jurisdicció.
Disposicions addicionals
Primera
-1 El règim urbanístic dels espais naturals de protecció
especial, declarats a l'empara de la Llei 12/1985 de 13 de
juny, d'espais naturals, tindran el règim urbanística que
fixin la Llei o el Decret de declaració, les normes que el
despleguin i els plans especials corresponents.
-2 Els Centres Recreatius Turístics es regiran per la Llei
2/1989, de 16 de febrer, del Parlament de Catalunya.
-3 Els plans Comarcals de Muntanya es regiran per la Llei
d'Alta Muntanya i hauran de contenir com a mínim, entre
altres aspectes, les directrius urbanístiques a l'àmbit
comarcal.
-4 Els terrenys forestals no afectats pels processos de
consolidació i d'expansió d'estructures urbanes i que no
formen part d'una explotació agrària han de ser qualificats
pels instruments de planejament urbanístic de sòl no
urbanitzable.
Segona
Els plans d'ordenació urbanística dels municipis, quan es
revisin, hauran d'adaptar-se a les prescripcions de la Llei
22/1983, de 21 denovembre, de Protecció de l'Ambient
Atmosfèric.
Tercera
Els municipis han d'elaborar un plànol refós, referit a
tot el terme municipal, d'escala adequada, en el qual es
representin les classificacions urbanístiques, l'estructura
orgànica del territori, la divisió en sectors al sòl
urbanitzable, la zonificació i la ubicació d'usos i,
específicament per al sòl urbà, indicar-hi les normes i les
ordenances bàsiques d'aplicació segons les zones, dins el
termini de sis mesos.
Quarta
Les exaccions i els beneficis que preveu la legislació
urbanística s'aplicaran d'acord amb les determinacions de
la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les
Hisendes Locals.
Cinquena
De conformitat amb el que estableix la Llei 7/1987, de 4
d'abril, en el marc de les determinacions del Pla
Territorial Parcial, correspon als ajuntaments i, si
s'escau, a les comarques, d'elaborar els plans generals
d'ordenació urbana i de fer-ne l'aprovació inicial i la
provisional, sens perjudici de les mesures d'intervenció
subsidiària establertes en aquesta Llei.
Disposicions transitòries
Primera
-1 Els plans Generals d'Ordenació que a l'entrada en vigor
d'aquesta Llei no haguessin estat adaptats a la Llei de
Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hauran adaptat a aquesta
Llei en ser revisats quadrienalment els seus programes
d'actuació.
-2 Les normes subsidiàries de planejament que no hagin
estat, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, adaptades a la
Llei de Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hi hauran
d'adaptar en ser revisades.
Segona
Les disposicions contingudes als articles 73.3, 56 i 57
d'aquesta Llei i les referents a l'execució de plans
d'ordenació per a sectors d'urbanització prioritària i el
desenvolupament per subsectors s'han d'aplicar amb
independència de les adaptacions previstes a la Disposició
Transitòria 1 d'aquesta Llei.
Tercera
Els òrgans que tenen atribuïda la competència per aprovar
definitivament el pla general o la norma subsidiària de
planejament municipal poden assenyalar un termini no
inferior a un any per formular les figures de planejament
general o bé per revisar-les i adpatar-les a aquesta Llei,
i en cas d'incompliment poden subrogar-se sense cap més
tràmit en les competències municipals per formular i
tramitar els projectes corresponents.
Quarta
En tant el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques no hagi aprovat els criteris i els plecs generals
de condicions tècniques dels projectes d'urbanització, serà
preceptiu l'informe previ del Servei Territorial
d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, abans de
l'aprovació definitiva dels projectes pels ajuntaments,
quan els correspongui, segons el que preveu l'article 64
d'aquesta Llei. L'informe s'entendrà que és emès pel
transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada
d'un exemplar del projecte complet a l'esmentat Servei.
Cinquena
Els projectes d'urbanització que es promoguin en termes
municipals mancats de planejament s'han de tramitar d'acord
amb el que preveuen els articles 60, 61 i 62 d'aquesta
Llei.
Sisena
En tant els ajuntaments de més de 12.000 habitants no
disposin de sectors d'urbanització prioritària en execució,
en distribució suficient segons el Pla territorial general
per afrontar les exigències del procés urbanitzador
immediat, la declaració de sector d'urbanització
prioritària feta pel conseller per als ajuntaments de menys
de 12.000 habitants tindrà caràcter excepcional. En aquests
supòsits, la iniciativa correspondrà exclusivament a la
Direcció General d'Urbanisme després d'una audiència d'un
mes a la Corporació municipal i d'un informe de la Comissió
d'Urbanisme o ens metropolità competent.
Setena
-1 L'ajuntament, prèvia audiència dels afectats, podrà
disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el
polígon o la unitat d'actuació delimitats amb anterioritat
a l'entrada en vigor de la Llei 9/1981 de 18 de novembre,
quedin subjectes a l'obligació de conservar les obres
d'urbanització i al manteniment de les dotacions i
instal·lacions, encara que no s'hagi previst en aprovar el
corresponent pla, quan, concorrent les circumstàncies que
s'enuncien a continuació, l'interès públic ho reclami.
-2 A fi d'imposar l'obligació de conservació i de
manteniment caldrà:
-
Que les obres d'urbanització, encara que estiguin
aparentment acabades, no s'hagin fet d'acord amb les
prescripcions del projecte d'urbanització i no fos
possible d'exigir el que correspon al promotor.
-
Que, pel fet que el polígon o la unitat d'actuació no
tinguin consolidada l'edificació, com a mínim, de les dues
terceres parts de la superfície o pel fet que sigui
desproporcionada la seva extensió en relació amb la total
del terme municipal, es pugui considerar que hi ha
desequilibri no justificat entre els tributs que graven la
propietat i el cost de conservació i manteniment.
-3 L'obligació de conservar i de mantenir la urbanització
que s'imposi als propietaris durarà el temps que
s'estableixi, que no podrà ésser superior a cinc anys. Dins
d'aquest temps, l'ajuntament adoptarà les mesures de foment
de l'edificació o tributàries necessàries per a poder
assumir, d'ara endavant, la càrrega imposada
transitòriament als propietaris.
-4 En el supòsit previst en aquesta disposició, acabada la
urbanització, els propietaris del polígon o la unitat
d'actuació hauran d'integrar-se en una entitat de
conservació.
Vuitena
De conformitat amb la Llei 7/1987, de 4 d'abril, en tant
no s'aprovi el Pla territorial parcial de l'àmbit de les
comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el
Vallès Occidental i el Vallès Oriental, la iniciativa de la
modificació del Pla general metropolità i de la revisió del
Programa d'actuació correspon a la Comissió d'Urbanisme de
Barcelona. Si la modificació del Pla afecta elements amb
una incidència territorial limitada a un terme municipal o
a una comarca, la iniciativa correspon també als ens locals
interessats.
Disposicions finals
Primera
Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al
que estableix aquesta Llei.
Segona
-1 El Govern, quan les circumstàncies ho aconsellin, podrà
elevar, per Decret, previ dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora, les quanties de les reserves i les previsions a
què es refereixen els articles 23.1.b) i 25.2.b). Aquestes
quanties solament podran disminuir-se quan circumstàncies
excepcionals ho exigeixin, previ dictamen favorable de la
Comissió Jurídica Assessora. Igualment, el Govern podrà
establir altres reserves i previsions de naturalesa anàloga
a proposta del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques i, si s'escau, del titular d'aquest Departament i
del conseller competent, per raó de la matèria.
-2 S'autoritza el Govern per establir, mitjançant Decret,
els criteris d'acord amb els quals els plans generals hagin
de fixar la quantia de les reserves i previsions aplicables
al sòl urbà o, si s'escau, per a determinar la seva quantia
directament, segons les circumstàncies urbanístiques de les
poblacions afectades.
-3 El Govern, per Decret, a proposta del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, fixarà les
condicions i proporció en què es pugui adscriure a la
construcció d'habitatges de caràcter social, la superfície
edificable resultant d'actuacions públiques per a la
creació de sòl urbanitzat, corresponent a l'aprofitament a
què es refereixen els articles 121.3 i 127.2, i també la
seva cessió a preu de cost o inferior, quan es promoguin
els habitatges per entitats públiques o sense ànim de
lucre.
Tercera
S'autoritza el Govern per adaptar per Decret, a proposta
del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, la
quantia de les multes establertes a l'article 274, a
l'evolució de les circumstàncies sòcio-econòmiques en
funció de l'índex general ponderat de preus a l'engròs
publicat per l'Institut Català d'Estadística.