DECRET LEGISLATIU 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDep. de Política Territorial i Obres Públiques
Rango de LeyDecret Legislatiu

L'article 1 de la Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la

qual s'autoritza la refosa dels textos legals vigents a

Catalunya en matèria urbanística, va conferir

l'autorització al Govern de la Generalitat per refondre en

un text únic la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre

protecció de la legalitat urbanística, la Llei 3/1984, de 9

de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic

de Catalunya, i la legislació urbanística vigent a

Catalunya per imperatiu de la disposició final d'ambdós

textos legals. L'autorització per refondre s'estenia també

a l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels

textos legals referenciats i també a la incorporació de les

addicions o modificacions posteriors contingudes en les

disposicions aprovades pel Parlament de Catalunya, que

afecten la matèria objecte de la refosa, detallades en

l'annex de la mateixa Llei.

En exercici d'aquesta delegació, s'ha redactat el present

text refós, que es sistematitza en un títol preliminar i

sis títols, referents als òrgans urbanístics, el

planejament urbanístic del territori, el règim urbanístic

del sòl, execució dels plans d'ordenació, exercici de les

facultats relatives a l'ús del sòl i edificació i règim

jurídic.

Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la

Llei 12/1990 de 5 de juliol, a proposta del conseller de

Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb

el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i

d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article únic

S'aprova el text refós, que s'insereix a continuació,

dels textos legals vigents a Catalunya en matèria

urbanística.

Disposició final

Aquest Decret Legislatiu entrarà en vigor el mateix dia

de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya.

Barcelona, 12 de juliol de 1990

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Text Refós

de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.

Títol Preliminar

Article 1

És objecte d'aquesta Llei la regulació de la matèria

urbanística en el territori de Catalunya.

Article 2

L'activitat urbanística es referirà als aspectes

següents:

  1. Planejament urbanístic.

  2. Règim urbanístic del sòl.

  3. Execució de l'obra urbanitzadora.

  4. Foment i intervenció de l'exercici de les facultats

dominicals relatives a l'ús del sòl i edificació.

Article 3

-1 La competència urbanística concernent al planejament

comprendrà les facultats que segueixen:

  1. Formular el Pla Territorial General i els Territorials

    Parcials.

  2. Formular plans Directors de Coordinació, plans

    Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries

    de planejament.

  3. Emplaçar els centres de producció i de residència de

    la manera més convenient per a la millor distribució de la

    població en el territori.

  4. Dividir el territori municipal en àrees de sòl urbà,

    urbanitzable i no urbanitzable.

  5. Establir zones diferents d'utilització segons la

    densitat de la població que hagi d'habitar-les, percentatge

    de terreny que pugui ser ocupat per construccions, volum,

    forma, nombre de plantes, classe i destí dels edificis, amb

    criteris d'ordenació generals uniformes per a cada zona.

  6. Formular el traçat de les vies públiques i dels

    mitjans de transport.

  7. Establir espais lliures per a parcs i jardins públics

    en proporció adequada a les necessitats col·lectives, en

    els termes establerts en aquesta Llei.

  8. Assenyalar l'emplaçament i característiques dels

    centres i serveis d'interès públic i social, centres

    docents, aeroports i llocs anàlegs.

  9. Determinar la configuració de les parcel·les

    edificables.

  10. Limitar l'ús del sòl i de les edificacions.

  11. Orientar la composició arquitectònica de les

    edificacions i regular, en els casos que fos necessari, les

    seves característiques estètiques.

    -2 La competència urbanística en ordre al règim del sòl

    comprendrà les funcions següents:

  12. Procurar que el sòl s'utilitzi en congruència amb la

    utilitat pública i la funció social de la propietat.

  13. Impedir la desigual atribució dels beneficis i

    càrregues del planejament entre els propietaris afectats i

    imposar-ne la justa distribució.

  14. Regular el mercat de terrenys urbans i urbanitzables

    com a garantia del dret constitucional d'habitatge digne.

  15. Afectar l'augment del valor del sòl originat pel

    planejament al pagament de les despeses d'urbanització.

  16. Assegurar l'ús racional del sòl quant al manteniment

    d'una densitat adequada al benestar de la població.

  17. Adquirir terrenys i construccions per a constituir

    patrimonis de sòl.

    -3 La competència urbanística pel que fa a l'execució de

    l'obra urbanitzadora confereix les facultats següents:

  18. Canalitzar, dirigir, realitzar, concedir i fiscalitzar

    l'execució de les obres d'urbanització.

  19. Expropiar els terrenys i construccions necessaris per

    efectuar les obres i quantes actuacions convinguin a

    l'economia de la urbanització.

    -4 La competència urbanística en ordre al foment i

    intervenció en l'exercici de les facultats dominicals

    relatives a l'ús del sòl i de l'edificació inclourà les

    facultats següents:

  20. Cedir terrenys edificables i drets de superfícies.

  21. Intervenir la parcel·lació.

  22. Exigir als propietaris que edifiquin en terminis

    prefixats.

  23. Imposar l'alienació quan no s'edifiquessin en el temps

    o en la forma previstos.

  24. Prohibir els usos que no s'ajustin al Planejament.

  25. Intervenir la construcció i l'ús de les finques.

  26. Promoure la possibilitat que es facilitin als

    propietaris els mitjans necessaris per complir les

    obligacions imposades per aquesta Llei.

    -5 Les esmentades facultats tenen caràcter enunciatiu i no

    limitador. La competència urbanística inclourà quantes

    altres hi fossin congruents per a ser exercides d'acord amb

    aquesta Llei.

Article 4

-1 La gestió urbanística podrà encomanar-se a organismes de

caràcter públic, a la iniciativa privada i a entitats

mixtes.

-2 La gestió pública suscitarà, en la mesura més àmplia

possible, la iniciativa privada i la substituirà, quan

aquesta no arribés a complir els objectius necessaris, amb

les compensacions que aquesta Llei estableix. En la

formulació, tramitació i gestió del planejament urbanístic

els òrgans competents hauran d'assegurar la major

participació dels interessats i en particular, els drets

d'iniciativa i informació per part de les corporacions,

associacions i particulars.

Títol 1

Òrgans directius i gestors

Capítol 1

Disposicions generals

Article 5

-1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat:

  1. El conseller de Política Territorial i Obres

    Públiques.

  2. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

  3. Les Comissions d'Urbanisme.

  4. La Direcció General d'Urbanisme.

    -2 És organisme autònom de la Generalitat, amb

    competències urbanístiques, l'Institut Català del Sòl, que

    es regeix per la seva legislació específica.

    -3 Sens perjudici de la competència urbanística atribuïda

    al Govern de la Generalitat, l'activitat urbanística es

    desenvoluparà sota la direcció del Departament de Política

    Territorial i Obres Públiques.

    -4 Els òrgans urbanístics del Departament de Política

    Territorial i Obres Públiques coordinaran les seves

    atribucions amb els dels altres departaments.

    -5 Les entitats locals exerciran les seves competències en

    matèria urbanística en els termes previstos en aquesta Llei

    i en la legislació de règim local.

    -6 La Generalitat fomentarà l'acció de les entitats Locals,

    que cooperaran en l'exercici de la competència que els hi

    confereix la seva legislació i s'hi subrogaran quan no

    l'exercissin adequadament, o la seva comesa excedeixi de

    les seves possibilitats, d'acord amb la legislació de règim

    local.

Article 6

-1 Els òrgans urbanístics del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques exerciran les seves

respectives funcions en un ordre jeràrquic.

-2 Els òrgans urbanístics podran delegar en l'immediat

d'inferior jerarquia, per un termini determinat i

renovable, l'exercici de les facultats que considerin

convenients per a la major eficàcia dels serveis.

-3 També podrà qualsevol òrgan superior recabar el

coneixement de l'assumpte que competeixi als inferiors

jeràrquics i revisar l'actuació d'aquests.

Article 7

La competència que regulen els articles 48, 51.2, 52,

251, 252 i 261 d'aquesta Llei s'exercirà indistintament per

qualsevol dels organismes a què es refereix cadascun dels

esmentats preceptes.

Capítol 2

Òrgans urbanístics de la Generalitat

Article 8

La Comissió d'Urbanisme de Catalunya, creada pel Decret

de 27 de setembre de 1978, enquadrada en el Departament de

Política Territorial i Obres Públiques, és l'òrgan superior

de caràcter consultiu en matèria de planejament i

urbanisme, en l'àmbit territorial de la Generalitat de

Catalunya. La seva composició es determinarà

reglamentàriament.

Article 9

-1 La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informarà

preceptivament amb caràcter previ a l'aprovació del

planejament de municipis de més de 50.000 habitants, i

sempre que es requereixi el seu informe per a qualsevol

disposició legal o reglamentària.

-2 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques

podrà sotmetre igualment a consulta de la Comissió

d'Urbanisme de Catalunya els assumptes relacionats amb la

seva competència que cregui convenients.

-3 Quan el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques dissenteixi de l'informe preceptiu de la Comissió

d'Urbanisme de Catalunya, la resolució de l'assumpte

correspondrà al Govern de la Generalitat.

Article 10

La Direcció General d'Urbanisme actuarà com a òrgan

permanent encarregat de la preparació dels assumptes de la

Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de la gestió i execució

dels acords del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques.

Article 11

-1 Les Comissions d'Urbanisme estaran presidides pel

conseller de Política Territorial i Obres Públiques i hi

tindran representació les corporacions locals i els

departaments de l'Estat i la Generalitat, d'acord amb els

seus respectius règims de competències.

-2 A més de les competències que els corresponen per

aquesta Llei i les derivades per la legislació específica

de la Generalitat de Catalunya, les facultats de les

comissions d'Urbanisme seran de caràcter informatiu,

gestor, resolutori i de fiscalització i es dirigiran a

orientar, fomentar i inspeccionar el planejament i la

realització de les obres necessàries per al desenvolupament

urbà.

Capítol 3

Entitats Locals

Article 12

La competència urbanística dels ajuntaments comprendrà

totes les facultats que sent de caire local no haguessin

estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a d'altres

organismes.

Article 13

-1 Els ajuntaments podran instituir gerències urbanístiques

per estudiar, orientar, dirigir, executar i inspeccionar el

planejament.

-2 Per promoure la Gerència urbanística es permutarà una

memòria justificativa de la proposta, amb exposició dels

Plans, règim funcional i recursos econòmics projectats.

-3 La Resolució que constitueixi la Gerència determinarà

les seves facultats.

Article 14

-1 Els municipis podran constituir Mancomunitats

voluntàries per al desenvolupament de llur competència

urbanística de conformitat amb el que estableix la

legislació de règim local.

-2 Constituïda la Mancomunitat, les facultats municipals

corresponents s'exerciran a través de l'organització

comuna, que vetllarà per tal que en el desenvolupament de

les que s'haguessin reservat o delegat en els ajuntaments

separadament s'observin puntualment les disposicions

d'aquesta Llei i del planejament urbanístic vigent.

Article 15

Si algun ajuntament incomplís greument les obligacions

que es derivin d'aquesta Llei o del planejament urbanístic

vigent, o actués en general amb notòria negligència, el

conseller de Governació, a proposta del de Política

Territorial i Obres Públiques, podrà designar un gerent o

transferir les necessàries atribucions de la Corporació

municipal a la Comissió d'Urbanisme, que l'exercirà

mitjançant una Comissió especial en la qual hi tindrà

representació l'ajuntament.

Article 16

La comarca, d'acord amb la Llei d'organització comarcal

de Catalunya, exerceix les competències que li atribueixen

les lleis del Parlament, les quals, en qualsevol cas, han

d'atorgar competències sobre les matèries següents:

  1. L'ordenació del territori i l'urbanisme.

  2. La seguretat pública i el medi.

Títol 2

Planejament urbanístic del territori

Capítol 1

Classes de plans d'ordenació

Article 17

-1 El planejament territorial es desenvolupa a través del

Pla Territorial General, els plans Territorials parcials i

els plans Territorials Sectorials en els termes que preveu

la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política

territorial.

-2 El planejament urbanístic del territori es desenvolupa a

través dels plans Directors de Coordinació, de plans

Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries

de planejament.

-3 Els plans Generals Municipals es desenvolupen per mitjà

de plans parcials, plans Especials, Programes d'Actuació

Urbanística i Estudis de Detall.

Article 18

Els plans d'ordenació urbanística han d'ésser coherents

amb les determinacions del Pla Territorial General i dels

Plans Territorials parcials i facilitar-ne l'acompliment.

Article 19

-1 Els plans Directors de Coordinació establiran, de

conformitat amb els principis del Pla Territorial General i

les exigències del desenvolupament regional, les directrius

per a la coordinació de la ordenació urbanística del

territori.

-2 Els plans contindran les determinacions següents:

  1. L'esquema per a la distribució geogràfica dels usos i

    activitats públics i privats a què hagi de destinar-se

    prioritàriament el sòl dins el sistema urbà ampli.

  2. L'assenyalament de les àrees en què s'hagin d'establir

    limitacions per exigències de la legislació específica o

    altres raons d'interès públic.

  3. Les mesures de protecció a adoptar en ordre a la

    conservació del sòl, dels altres recursos naturals i la

    defensa, millora, desenvolupament o renovació del medi

    ambient natural i del patrimoni històrico-artístic.

  4. L'assenyalament i localització de les infrastructures

    bàsiques relatives a les comunicacions terrestres,

    marítimes i aèries, l'abastament d'aigua, sanejament,

    subministrament d'energia i altres d'anàlogues.

    -3 Els plans Directors de Coordinació comprendran els

    estudis que justifiquen l'elecció del model territorial,

    els plans, normes i programes que requereixi la seva

    realització i les bases tècniques i econòmiques per al

    desenvolupament i execució del propi Pla.

Article 20

-1 Les determinacions dels plans Directors de Coordinació,

vincularan l'Administració i els particulars. Les accions

que s'hi preveuen es portaran a terme per cada un dels

Departaments afectats en les matèries de les seves

respectives competències d'acord amb les prescripcions

establertes en el Decret de la seva aprovació.

-2 Les entitats locals el territori de les quals estigui

afectat, totalment o parcial, per un Pla Director de

Coordinació, sens perjudici de la immediata entrada en

vigor d'aquest, hauran d'adaptar-se, en el termini màxim

d'un any, a les seves determinacions, mitjançant l'oportuna

revisió del seu planejament general.

Article 21

Els plans generals municipals d'ordenació, com a

instrument d'ordenació integral del territori, comprendran

un o varis termes municipals complets. Classificaran el sòl

per a l'establiment del règim jurídic corresponent,

definiran els elements fonamentals de l'estructura general

adoptada per a l'ordenació urbanística del territori i

establiran el programa per al seu desenvolupament i

execució, així com el termini mínim de la seva vigència.

Article 22

-1 En el sòl urbà, els plans Generals Municipals tenen per

objecte: completar l'ordenació mitjançant la regulació

detallada de l'ús dels terrenys i de l'edificació;

assenyalar la renovació o reforma interior que resultés

procedent; definir els elements de l'estructura general del

pla corresponents a aquesta classe de terreny i proposar

els programes i mesures concretes d'actuació per a la seva

execució.

-2 En el sòl urbanitzable, els plans Generals Municipals

tenen per objecte: definir els elements fonamentals de

l'estructura general de l'ordenació urbanística del

territori; establir, segons les seves categories, una

regulació genèrica dels diferents usos globals i nivells

d'intensitat i fixar els programes de desenvolupament a

curt i mig termini referits a un conjunt d'actuacions

públiques i privades.

Així mateix regularan la forma i condicions amb què

podran incorporar-se al desenvolupament urbà actuacions no

programades mitjançant els corresponents Programes

d'Actuació Urbanística per a la realització d'àmbits

urbanístics integrats.

-3 Els plans Generals Municipals tenen per objecte

específic, en el sòl no urbanitzable, preservar el susdit

sòl del procés de desenvolupament urbà i establir, en el

seu cas, mesures de protecció del territori i del paisatge.

Article 23

-1 Els plans Generals Municipals d'ordenació contenen les

determinacions de caràcter general següents:

  1. Classificació del sòl amb expressió de les superfícies

    assignades a cadascun dels tipus i categories de sòl

    adoptats.

  2. Estructura general i orgànica del territori integrada

    pels elements determinants del desenvolupament urbà i, en

    particular, pels sistemes de comunicació i les seves zones

    de protecció, l'equipament comunitari, centres públics i

    els espais lliures destinats a parcs públics i zones

    verdes. Aquests últims en proporció no inferior a cinc

    metres quadrats per habitant, sens perjudici de les

    previsions per a jardins que fan els articles 120.3.1r,

    quan el planejament faci ús de la facultat de l'article

    122.4 sobre assenyalament de sistemes pels plans parcials.

    En tot cas es justificarà l'emplaçament dels sistemes en

    cada classe de règim jurídic del sòl.

  3. Programació en dues etapes de quatre anys del

    desenvolupament del Pla en ordre a coordinar les actuacions

    i inversions públiques i privades, i d'acord amb els plans

    i programes dels diferents Departaments.

  4. Mesures per a la protecció del medi ambient,

    conservació de la natura i defensa del paisatge, elements

    naturals i conjunts urbans i històrico-artístics, de

    conformitat, en el seu cas, amb la legislació específica

    que sigui d'aplicació en cada supòsit.

  5. Assenyalament de les circumstàncies d'acord amb les

    quals sigui procedent, en el seu moment, la revisió del

    Pla, en funció de la població total i el seu índex de

    creixement, recursos, usos i intensitat d'ocupació i altres

    elements que varen justificar la classificació del sòl

    inicialment adoptada.

    -2 A més de les determinacions de caràcter general, els

    Plans Generals hauran de contenir les següents:

    2.1 En sòl urbà:

  6. Delimitació del seu perímetre amb assenyalament, en el

    seu cas, de l'àmbit de les operaciones de reforma interior

    que s'estimin necessàries.

  7. Assignació d'usos detallats corresponents a les

    diferents zones.

  8. Delimitació dels espais lliures i zones verdes

    destinats a parcs i jardins públics, així com les zones

    esportives, d'esbarjo i expansió.

  9. Emplaçaments reservats per a temples, centres docents,

    públics o privats, assistencials i sanitaris i altres

    serveis d'interès públic i social.

  10. Traçat i característiques de la xarxa viària i

    previsió d'aparcaments amb assenyalament d'alineacions i

    rasants referit a la totalitat o part d'aquest sòl.

  11. Reglamentació detallada de l'ús, volum i condicions

    higiènico-sanitàries dels terrenys i construccions, així

    com de les característiques estètiques de l'ordenació, de

    l'edificació i del seu entorn.

  12. Característiques i traçat de les galeries i xarxes de

    serveis, per a l'abastament d'aigua, gas, energia

    elèctrica, del clavagueram i d'aquells altres serveis que,

    en el seu cas, prevegi el Pla.

  13. Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i

    de l'execució de les obres d'urbanització.

  14. Delimitació de les unitats d'actuació a efectes de la

    cessió obligatòria i gratuïta de sòls amb destinació a

    jardins, places, centres docents i assistencials.

    En aquestes determinacions s'expressaran les que

    conservin, modifiquin i perfeccionin l'ordenació existent.

    Les dotacions dels apartats c) i d) s'establiran en funció

    de les característiques sòcio-econòmiques de la població i

    acomplint l'establert a la legislació específica de la

    matèria.

    2.2 En sòl urbanitzable programat:

  15. Desenvolupament dels sistemes de l'estructura general

    de l'ordenació urbanística del territori i en el seu cas,

    dels altres sistemes que el planejament general adscrigui a

    un sector de planejament, amb la precisió suficient per a

    permetre la redacció de plans parcials.

  16. Determinació de l'aprofitament mitjà de cadascun dels

    sectors de planejament parcial.

  17. Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua,

    gas, energia elèctrica, servei telefònic, clavegueram i

    altres serveis que en el seu cas prevegi el Pla.

  18. Divisió del territori en sectors per al

    desenvolupament en plans parcials amb fixació de la

    densitat màxima d'habitatge per hectàrea.

  19. Justificació de la màxima adscripció de sistemes a

    sectors d'acord amb l'article 25.

    El contingut del Pla General incorporarà a aquesta

    categoria de sòl les determinacions de Pla General

    contingudes, si s'escau, en els plans parcials que

    respecti.

    2.3 En sòl urbanitzable no programat:

  20. Assenyalament dels usos incompatibles amb els

    previstos en les diferents classes de sòl i amb

    l'estructura general.

  21. Establiment de les característiques tècniques i

    magnituds mínimes que han de reunir les actuacions

    d'aquesta categoria de sòl, en funció dels diferents usos,

    i les dotacions, serveis i equipaments que els hi

    corresponguin.

  22. Fixació de les densitats màximes d'habitatges per

    hectàrea.

    2.4 En el sòl no urbanitzable, el Pla General establirà les

    mesures i condicions que calguin per a la conservació i

    protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals,

    bé sigui sòl, flora, fauna o paisatge, a fi d'evitar la

    seva degradació, i de les edificacions i paratges que per

    les seves característiques especials ho aconsellen, amb

    l'àmbit d'aplicació que en cada cas sigui necessari.

    -3 Les determinacions a què fa referència aquest article es

    desenvoluparan en els següents documents:

    Memòria i estudis complementaris.

    Plànols i plans d'informació i d'ordenació urbanística

    del territori.

    Normes urbanístiques.

    Programa d'actuació.

    Estudi econòmic i financer.

Article 24

-1 Així mateix els plans generals preveuran les reserves de

sòl necessàries per a l'equipament comercial públic, i

altres de grans centres comercials d'interès social en

funció de les necessitats de la població actual i

potencial.

-2 Aquestes reserves ho són amb independència de les

regulacions que per a sostre comercial prevegin els plans

parcials en desenvolupament del sòl urbanitzable.

-3 Les reserves comercials s'establiran considerant la

qualitat del servei i la capacitat adquisitiva de la

població.

-4 Els aspectes que, com a mínim, ha de contemplar el

planejament urbanístic, a fi de garantir l'adequada

implantació, són els següents:

  1. La localització dels establiments comercials respondrà

    a criteris de proximitat, accessibilitat i comoditat per

    facilitar les compres quotidianes o freqüents.

  2. Per als altres tipus de béns i serveis respondrà a

    criteris de concentració per garantir una oferta àmplia.

Article 25

-1 Els plans parcials d'Ordenació tenen per objecte en el

sòl classificat com a urbanitzable programat, desenvolupar,

mitjançant l'ordenació detallada d'una part del seu àmbit

territorial, el Pla General i, en el seu cas, les Normes

Complementàries i Subsidiàries del Planejament, i en el sòl

classificat com a urbanitzable no programat, el

desenvolupament dels Programes d'Actuació Urbanística.

No podran redactar-se plans parcials sense Pla General

previ o Normes Complementàries i Subsidiàries del

Planejament i, en cap cas, podran modificar les

determinacions d'uns i altres.

-2 Sens perjudici del que disposa l'article 112 d'aquesta

Llei, els plans parcials d'Ordenació contindran aquestes

determinacions:

  1. Assignació d'usos i delimitació de les zones en què es

    divideix el territori planejat per raó d'aquells i, si

    s'escau, la divisió en polígons.

  2. D'acord amb el nombre màxim de vivendes previstes, els

    Plans parcials amb fins residencials han de reservar els

    sòls de cessió obligatòria i gratuïta per atendre els fins

    i destinacions següents:

    Assenyalament de reserves de terrenys per a parcs i

    jardins, zones esportives i d'esbarjo públic en proporció

    adequada a les necessitats col·lectives. La superfície

    destinada a la citada reserva serà com a mínim de divuit

    metres quadrats per habitatge. Aquesta reserva no podrà ser

    inferior al deu per cent de la superfície total ordenada.

    Fixació de reserves de terrenys per a centres culturals i

    docents públics i privats, en la proporció mínima de deu

    metres quadrats per habitatge, agrupats segons els mòduls

    necessaris per a formar unitats escolars completes.

    Emplaçaments reservats per a temples, centres

    assistencials i sanitaris, esportius i altres serveis

    d'interès públic i social, en superfície mínima de sis

    metres quadrats per vivenda sense que en cap cas aquesta

    superfície de sòl pugui ser inferior al quatre per cent de

    la superfície.

    Traçat i característiques de la xarxa de comunicacions

    pròpies del sector i del seu enllaç amb el sistema general

    de comunicacions previst en el Pla General d'Ordenació, amb

    assenyalament d'alineacions, rasants i, en el seu cas,

    zones de protecció de la xarxa viària, i previsió

    d'aparcaments, en proporció mínima d'una plaça per cada

    cent metres quadrats d'edificació.

    Quan es tracta de zones que el planejament destina en

    exclusiva a usos comercials, d'oficina, industrials i

    d'emmagatzematge, no caldrà fer previsió de sòl destinat a

    centres docents. En aquest cas la reserva per a altres

    serveis d'interès públic i social serà el 4% de la

    superfície de la zona o sector.

    Per raons d'interès públic, la suma de les superfícies

    mínimes de cessió obligatòria i de cessió gratuïta

    previstes per aquest article podrà ésser afectada pels

    ajuntaments, en cada sector, a una única o diverses

    d'aquestes destinacions sempre que així ho reguli en el pla

    general per al conjunt dels sectors d'un mateix cuadrienni.

    El programa d'actuació ha de garantir que a la fi del

    quadrienni les superfícies resultants per a cadascun dels

    fins seran idèntiques a les que resultarien de l'aplicació

    individualitzada de les cessions anteriorment exposades a

    cada sector.

  3. Característiques i traçat de les galeries i xarxes

    d'abastament d'aigua, clavagueram, energia elèctrica, gas i

    d'aquells altres serveis que, si s'escau, prevegi el pla.

  4. Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i

    de l'execució de les obres d'urbanització.

  5. Pla d'etapes per a l'execució de les obres

    d'urbanització i, si s'escau, d'edificació.

  6. Determinació del nombre màxim d'habitatges.

  7. Càlcul de l'aprofitament mitjà sectorial en el supòsit

    que l'àmbit de planejament comprengui zones de qualificació

    diferent o quan el planejament general prevegi, dins de

    l'àmbit del sector, reserves de terrenys per a sistemes.

    -3 Els plans parcials comprendran els plànols d'informació,

    inclòs el cadastral, i els estudis justificatius de les

    seves determinacions, així com els plans de projecte,

    determinació dels serveis i ordenances reguladores

    necessàries per a la seva execució, i, si s'escau, els que

    es fixin reglamentàriament.

Article 26

-1 Els Estudis de Detall podran formular-se quan siguin

precisos per completar o, en el seu cas, adaptar

determinacions establertes en els plans Generals per al sòl

urbà i en els plans parcials.

-2 El seu contingut tindrà per finalitat preveure o

reajustar, segons els casos:

  1. L'assenyalament d'alineacions i rasants; i/o

  2. L'ordenació dels volums d'acord amb les

especificacions del Pla.

-3 Els Estudis de Detall mantindran les determinacions

fonamentals del Pla, sense alterar l'aprofitament que

correspon als terrenys compresos en l'Estudi.

En cap cas podran ocasionar perjudici ni afectar les

condicions de l'ordenació dels predis que hi limiten.

-4 També podran formular-se Estudis de Detall quan siguin

precisos per completar el senyalament d'alineacions i

rasants, respecte a les Normes Complementàries i

Subsidiàries de Planejament.

-5 Els Estudis de Detall comprendran els documents

justificatius dels extrems assenyalats en el número 2.

Article 27

-1 Els Projectes d'Urbanització són projectes d'obres que

tenen per finalitat portar a la pràctica els plans Generals

Municipals en el sòl urbà, els plans parcials i, en el seu

cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del

Planejament. No podran contenir determinacions sobre

ordenació ni règim del sòl i de l'edificació, i hauran de

detallar i programar les obres que comprenguin amb la

precisió necessària perquè puguin ser executades per un

tècnic diferent de l'autor del projecte.

-2 Els Projectes d'Urbanització no podran modificar les

previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que

puguin efectuar les adaptacions exigides per l'execució

material de les obres.

-3 Els Projectes d'Urbanització comprendran una Memòria

descriptiva de les característiques de les obres, plànol de

situació en relació amb el conjunt urbà i plànols de

projecte i de detall, amidaments, quadres de preus,

pressupost i plec de condicions de les obres i serveis.

Article 28

-1 L'ordenació i urbanització de terrenys classificats com

a sòl urbanitzable no programat s'efectuarà, de conformitat

amb el Pla General Municipal respectiu, mitjançant

Programes d'Actuació Urbanística per a la realització

d'àmbits urbanístics integrats.

-2 Els Programes d'Actuació Urbanística contindran les

següents determinacions:

  1. Desenvolupament dels sistemes d'estructura general de

    l'ordenació urbanística del territori, amb indicació dels

    sistemes d'actuació adequats per a fer efectives les

    reserves de sòl incloses en cada actuació.

  2. Assenyalament d'usos i nivells d'intensitat, amb

    expressió de l'aprofitament mitjà en tot el seu àmbit.

  3. Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua,

    clavegueram, telèfons, energia elèctrica, comunicacions i

    altres serveis que es prevegin.

  4. Divisió del territori per al seu desenvolupament en

    etapes.

    Aquestes determinacions es completaran per a cada etapa

    amb els corresponents plans parcials i els Projectes

    d'Urbanització. En les promocions privades s'inclouran a

    més els programes d'edificació.

    -3 Els Programes d'Actuació Urbanística comprendran els

    estudis i plànols d'informació justificatius de les seves

    determinacions, incloses l'anàlisi de la seva relació amb

    les previsions del Pla General Municipal i els documents i

    plànols d'ordenació i de projecte necessaris per a la seva

    execució.

Article 29

-1 En el desenvolupament de les previsions contingudes en

els plans Territorials Sectorials, plans Directors de

Coordinació, plans Generals d'Ordenació Urbana, i en les

Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament es

podran redactar, si fos necessari, plans Especials per a

l'ordenació de recintes i conjunts artístics, protecció del

paisatge i de les vies de comunicació, conservació de

determinats àmbits del medi rural, reforma interior,

equipaments comercials, sanejament de poblacions i

qualsevol altres finalitats anàlogues, sense que en cap

cas puguin substituir als plans Generals Municipals com a

instruments d'ordenació integral del territori.

-2 També podran redactar-se plans Especials per a

l'execució directa d'obres corresponents a la

infrastructura del territori o als elements determinants

del desenvolupament urbà pel que fa a l'assenyalament i

localització de les infrastructures bàsiques relatives a

les comunicacions terrestres, marítimes i àeries, a

l'abastament d'aigua, sanejament, subministrament d'energia

i altres d'anàlogues, i de les contingudes al número 1,

paràgraf b) de l'article 23 d'aquesta Llei.

-3 Els plans Especials contindran les determinacions

previstes en el planejament territorial o d'ordenació

urbana corresponent; i, en defecte d'aquests, les pròpies

de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades

i desenvolupades en els estudis, plànols i normes

corresponents.

Article 30

-1 La conservació i valoració del Patrimoni històric i

artístic i belleses naturals, en tant que objecte de

planejament especial, comprendrà, entre d'altres, aquests

aspectes:

  1. Elements naturals i urbans el conjunt dels quals

    contribueix a caracteritzar el panorama.

  2. Places, carrers i edificis d'interès.

  3. Jardins de caràcter històric, artístic o botànic.

  4. Realçament de construccions significatives.

  5. Composició i detall dels edificis situats en

    emplaçaments que hagin de ser objecte de mesures especials

    de protecció.

  6. Ús i destí d'edificacions antigues i modernes.

    -2 Als efectes expressats es podran dictar normes especials

    per a la conservació, restauració i millora dels edificis i

    elements naturals i urbanístics, sens perjudici, en el seu

    cas, de l'aplicació de la normativa específica.

Article 31

El planejament especial per a la protecció del paisatge,

quan tingui per objecte preservar determinats llocs o

perspectives panoràmiques del territori de Catalunya, es

referirà, entre d'altres, als aspectes següents:

  1. Belleses naturals, panoràmiques o perspectives del

    territori que convingui mantenir per al foment del turisme.

  2. Predis rústics o de pintoresca situació, amenitat,

    singularitat geogràfica o record històric.

  3. Edificis aïllats que es distingeixen pel seu

    emplaçament o bellesa arquitectònica i parcs i jardins

    destacats per la bellesa, disposició artística,

    transcendència històrica o importància de les espècies

    botàniques que hi hagin.

  4. Perímetres edificats que formen un conjunt de valor

    pels seus elements tradicionals arquitectònics o estètics.

Article 32

La protecció en l'ordre urbanístic de les vies de

comunicació, quant a la restricció del destí i de l'ús dels

terrenys que atermenen, permetrà:

  1. Dividir els terrenys en zones d'utilització,

    edificació, vegetació i panoràmiques.

  2. Prohibir o limitar, d'acord amb la legislació vigent,

    l'accés directe a les finques des de la carretera.

  3. Senyalar distàncies mínimes per a la desembocadura

    d'altres vies.

  4. Disposar la reculada de les edificacions com a

    previsió de futures ampliacions i l'establiment de calçades

    de servei.

  5. Ordenar els estacionaments i els llocs

    d'aprovisionament i descans.

  6. Mantenir i millorar l'estètica de les vies i zones

    adjacents.

Article 33

El planejament urbanístic especial podrà afectar, amb

fins de protecció, horts, conreus i espais forestals,

mitjançant restriccions d'ús apropiades per impedir la seva

desaparició o alteració.

Article 34

La millora del medi urbà o rural i dels suburbis de les

ciutats podrà ser objecte de plans Especials encaminats a

aquestes finalitats:

  1. Modificar l'aspecte exterior de les edificacions, el

    seu caràcter arquitectònic i el seu estat de conservació.

  2. Alterar determinats elements vegetals, jardins o

    arbrat.

  3. Prohibir construccions i usos perjudicials.

  4. Sotmetre a normes urbanístiques l'acoplament de les

    edificacions.

Article 35

-1 Els plans Especials de reforma interior tenen per

objecte la realització en sòl urbà, d'operacions

encaminades a la descongestió, creació de dotacions

urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejament de

barris insalubres, resolució de problemes de circulació o

d'estètica i millora del medi ambient o dels serveis

públics o altres fins anàlegs.

-2 Els plans Especials de reforma interior contindran les

determinacions i documents adequats als objectius

perseguits i com a mínim els que preveu l'article 25

d'aquesta Llei, llevat que algun d'ells sigui necessari per

no guardar relació amb la reforma.

-3 Quan es tracti d'operacions de reforma interior no

previstes en el Pla General, el Pla Especial no podrà

modificar l'estructura fonamental d'aquell; a aquest efecte

s'acompanyarà, a més un estudi que justifiqui la seva

necessitat o conveniència, la seva coherència amb el Pla

General i la incidència sobre el mateix.

Article 36

L'Administració actuant i els particulars poden

elaborar Plans especials per realitzar els equipaments

comercials públics i els altres centres comercials

previstos en les reserves de sòl del planejament general.

La tramitació dels esmentats plans especials, requereix el

preceptiu informe de la Comissió Territorial d'Equipaments

Comercials.

Article 37

-1 Es conceptuaran com a plans i projectes de sanejament

els que es refereixen a obres en el sòl i subsòl per

millorar les condicions de salubritat, higiene i

seguretat.

-2 Aquests plans i projectes comprendran les obres

d'abastament d'aigües potables, depuració i aprofitament de

les residuals, instal·lació de clavagueram, drenatges,

fonts, abeuradors, safareigos, recollida i tractament

d'escombraries.

-3 També es consideraran com a plans i projectes de

sanejament urbà els d'abastament d'aigües d'edificis i

establiments de servei públic pertanyents a l'Estat,

Generalitat de Catalunya, Municipi i Província, i altres

organismes públics competents en la matèria, ja comptin amb

instal·lació pròpia o s'assorteixin d'altres conduccions.

Article 38

La protecció a què els plans Especials es refereixen,

quan es tracti de conservar o millorar monuments, jardins,

parcs naturals o paisatges, requerirà la seva inclusió en

catàlegs aprovats pel Departament de Política Territorial i

Obres Públiques o la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a

proposta d'altres òrgans o particulars.

Capítol 2

Formació i aprovació dels plans

Secció 1

Actes preparatoris

Article 39

Els organismes Públics, els concessionaris de serveis

públics i els particulars prestaran llur concurs a la

redacció de plans d'Ordenació i, a l'efecte, facilitaran a

les Entitats Locals, Comissions d'Urbanisme, Direcció

General d'Urbanisme i altres organismes competents, els

documents i informacions necessaris.

Article 40

-1 Els òrgans competents per a l'aprovació inicial dels

instruments de planejament general, especial, parcial o

dels estudis de detall poden acordar, amb la finalitat

d'estudiar-ne la formació o bé la reforma, la suspensió de

l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys,

d'edificació i d'enderrocament, en àmbits determinats.

-2 Els efectes d'aquesta suspensió no poden durar més d'un

any.

-3 Aquest acord es publicarà en el Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la

província, si escau.

Article 41

-1 L'aprovació inicial dels instruments de planejament

esmentats en l'article anterior obliga l'administració

actuant a acordar la suspensió de l'atorgament de

llicències de parcel·lació, d'edificació i d'enderrocament

en els àmbits per als quals les noves determinacions

comportin modificació del règim urbanístic.

-2 Constitueixen modificació del règim urbanístic les

determinacions que comporten:

  1. Canvi en la classificació del sòl.

  2. Afectació de terrenys per a sistemes.

  3. Modificació dels usos globals admesos en un sector.

  4. Modificació del coeficient d'edificabilitat neta d'una

zona.

-3 A més, a l'hora de l'aprovació inicial l'administració

actuant pot acordar la suspensió de l'atorgament de les

llicències esmentades en el punt 1 d'aquest article en els

àmbits per als quals es pretengui assolir objectius

urbanístics concrets, que han d'ésser explicitats i

explicitats i justificats.

-4 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta,

sense que en calgui declaració expressa, la suspensió de

l'atorgament de llicències de parcel·lació i d'edificació

en l'àmbit del polígon o de la unitat d'actuació fins que

l'acord aprovatori de la reparcel·lació no serà ferm en via

administrativa.

Article 42

-1 En els casos previstos en els dos articles precedents, a

més a més d'adoptar-se els acords de suspensió amb les

formalitats previstes pel reglament, cal delimitar

explícitament els àmbits afectats, confegint un Plànol de

delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de

llicències, en el qual s'han de grafiar a escala adequada i

amb detall i claredat suficient tots aquests àmbits.

-2 Si abans d'acabar-se el termini d'un any previst per

l'article 40.2 s'hagués produït l'acord d'aprovació

inicial, l'administració actuant podrà fer ús del que

estableix l'article 41, i els seus efectes s'extingiran

definitivament un cop transcorreguts dos anys des de la

vigència de l'acord de suspensió adoptat per estudiar el

pla o la reforma d'aquest.

-3 Si l'aprovació inicial es produeix un cop transcorregut

el termini d'un any previst en l'article 40.2, la suspensió

decidida amb motiu de l'aprovació inicial tindrà també la

durada màxima d'un any comptat des de la publicació de

l'acord de suspensió.

-4 Si amb anterioritat a l'acord d'aprovació inicial no

s'hagués suspès l'atorgament de llicències conformement al

que disposa l'article 40.1, la suspensió que es decidís amb

motiu de l'aprovació inicial tindrà una durada màxima de

dos anys.

-5 En tots els casos els efectes de la suspensió

s'extingiran amb l'entrada en vigor de l'instrument de

planejament de què es tracti, per raó de l'aprovació

definitiva d'aquest.

-6 Un cop extingits els efectes de la suspensió en

qualsevol dels casos previstos per aquest article i pels

articles precedents, no es podran acordar noves suspensioms

en aquells àmbits per idèntica finalitat dins els cinc anys

següents.

Article 43

Els peticionaris de llicències sol·licitades amb

anterioritat a la publicació de la suspensió tindran dret a

ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la

devolució, si s'escau, de les taxes municipals.

Article 44

-1 Les entitats i organismes interessats podran formular

avenços de Pla i avantprojectes parcials que serveixin

d'orientació a la redacció dels plans sobre bases

acceptades en principi.

-2 Els avenços i avantprojectes es podran trametre a

l'ajuntament, a la Comissió d'Urbanisme o pel Departament

de Política Territorial i Obres Públiques sense informació

pública.

-3 L'aprovació només tindrà efectes administratius interns

preparatoris de la redacció dels plans i projectes

definitius.

Secció 2

Competències

Article 45

-1 Els plans Directors de Coordinació seran formulats pels

organismes o entitats que, a proposta del conseller de

Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de

la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, determini el Consell

Executiu, el qual assenyalarà, a més, els organismes o

entitats que hagin d'intervenir en la seva elaboració, el

seu àmbit territorial i el termini en el qual han de quedar

redactats. La proposta del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques es farà per pròpia iniciativa

o d'un altre Departament de la Generalitat, o a instància

d'una Entitat Local o d'una Entitat Urbanística Especial

competent. Tot això, sens perjudici de les competències de

redacció que tinguin atribuïdes per llei altres organismes

públics.

-2 En l'elaboració dels plans Directors de Coordinació

intervindrà directament el Departament de Política

Territorial i Obres Públiques i seran representades les

Entitats Locals compreses per raó de l'àmbit del Pla i les

entitats urbanístiques especials competents per a la seva

redacció.

Article 46

-1 Els plans Municipals seran formulats pels ajuntaments.

No obstant això, podran aquests encomanar la seva

formulació a la respectiva Comissió d'Urbanisme o d'altres

ens locals.

-2 En tot cas, la redacció podrà encarregar-se als tècnics

de la Corporació o Comissió o als que es designessin

lliurement o per concurs, entre facultatius competents amb

títol oficial reconegut.

Article 47

-1 Si les necessitats urbanístiques d'un municipi

aconsellessin l'extensió del planejament a altres termes

municipals veïns, es podrà disposar la formació d'un Pla de

conjunt, d'ofici o a instància del municipi.

L'organisme competent per adoptar l'acord serà la

Comissió d'Urbanisme quan es tracti de municipis tots ells

inclosos en el seu àmbit territorial de competència. En els

altres supòsits l'acord l'adoptarà el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques.

-2 El conseller o la Comissió determinaran l'extensió

territorial dels plans, l'ajuntament o Organisme que hagués

de redactar-los i la proporció en què els municipis

afectats han de contribuir a les despeses.

-3 Els ajuntaments compresos en el Pla assumiran les

obligacions que d'aquests es derivessin.

Article 48

-1 En el cas que els plans Municipals no es formessin dins

el termini que assenyalen els articles 51 i 52 d'aquesta

Llei, el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques podrà disposar que es redactin per la Direcció

General d'Urbanisme o per la Comissió d'Urbanisme. Així

mateix, la Comissió d'Urbanisme podrà acordar que es

redactin per la pròpia Comissió.

-2 Les despeses de redacció dels plans Municipals seran

sufragades per les respectives entitats Locals, llevat de

circumstàncies especials i justificades en expedient

expedient instruït a l'efecte.

Article 49

-1 Els plans Especials podran ser formulats per les

Entitats Locals, entitats Urbanístiques especials i òrgans

competents en l'ordre urbanístic segons aquesta Llei.

La formulació dels plans Especials a què es refereix

l'article 29.2 d'aquesta Llei es podrà realitzar per qui

tingui al seu càrrec l'execució directa de les obres

corresponents a la infrastructura del territori o als

elements determinants del desenvolupament urbà.

-2 Els Programes d'Actuació Urbanística es formaran per les

entitats Locals i, si s'escau, per les urbanístiques

competents o pels adjudicataris corresponents, conforme al

que disposa el Capítol 7 del Títol 4 d'aquesta Llei.

Article 50

-1 La competència per aprovar definitivament els plans i

projectes d'ordenació urbana correspon:

  1. Al Govern de la Generalitat, els plans Directors de

    Coordinació.

  2. Al conseller de Política Territorial i Obres

    Públiques, els plans, Programes d'Actuació Urbanística,

    Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament que es

    refereixin a municipis de més de 50.000 habitants i, en tot

    cas, els que afectin a diversos municipis.

    S'exceptua de l'anterior, l'aprovació definitiva dels Plans

    parcials corresponents a sectors d'urbanització

    prioritària.

  3. A les Comissions d'Urbanisme, els plans, excepte els

    parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària,

    i Programes d'Actuació Urbanística i Normes Complementàries

    i Subsidiàries de planejament en els casos restants.

  4. A les corporacions municipals competents, els plans

    parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària,

    els estudis de detall i els projectes d'urbanització

    informant de tots ells a la Comissió d'Urbanisme.

    -2 Quan la iniciativa dels plans Especials correspongui a

    entitats locals o urbanístiques especials, la seva

    aprovació definitiva correspondrà:

  5. Amb caràcter general, als òrgans competents per

    aprovar els plans parcials.

  6. En els altres casos, al conseller de Política

    Territorial i Obres Públiques.

    En els supòsits dels plans Especials previstos per

    l'article 29.2 correspondrà al conseller de Política

    Territorial i Obres Públiques.

    Secció 3

    Terminis

Article 51

-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació de municipis

de més de cinquanta mil habitants hauran de ser formulats

en el termini que assenyali el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques.

-2 Els plans Generals d'Ordenació dels altres municipis es

redactaran en els terminis que fixi el conseller de

Política Territorial i Obres Públiques o les Comissions

d'Urbanisme.

Article 52

Els plans parcials es formaran en els terminis previstos

en el Pla General, en el Programa d'Actuació Urbanística,

si s'escau, o en els terminis que determini el conseller de

Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió

d'Urbanisme.

Article 53

Els Projectes d'Urbanització es redactaran amb

l'antelació necessària perquè les obres a què es refereixen

es puguin realitzar d'acord amb els terminis previstos en

el corresponent programa d'actuació.

Secció 4

Procediment

Article 54

-1 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques

sotmetrà els plans Directors de Coordinació al tràmit

d'informació pública i informe de les corporacions Locals

el territori de les quals afectin, previst a l'article 59

d'aquesta Llei, així com a informe dels Departaments que no

hagin intervingut en llur elaboració i als que interessi

per raó de llur competència. Els informes s'entendran

favorables si no són emesos en el termini de dos mesos.

-2 L'aprovació dels plans Directors de Coordinació

correspon al Govern de la Generalitat a proposta del

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques previ

informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

Article 55

Els plans Generals Municipals d'Ordenació es tramitaran

d'acord amb el procediment establert a l'article 59

d'aquesta Llei amb les especialitats següents:

  1. L'aprovació inicial i provisional correspon a

    l'ajuntament quan es refereixin a un únic municipi, i a

    l'Entitat Local competent quan s'estenguin a més d'un terme

    municipal.

  2. L'aprovació definitiva dels plans de poblacions de més

    de 50.000 habitants és competència del conseller de

    Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la

    Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de les Comissions

    d'Urbanisme corresponents, informes que s'entendran

    favorables si no s'emeten en el termini d'un mes.

Article 56

Per facilitar la participació dels ciutadans i de les

institucions en el planejament durant els treballs previs

d'elaboració del pla general se'n donarà àmplia informació

pública a través dels mitjans de comunicació locals i

generals, i es presentaran amb propostes i solucions

alternatives adequadament explicitades.

Article 57

-1 En la tramitació de plans Generals, de Normes

Subsidiàries i de plans parcials i Especials, una vegada

aprovats inicialment, se'n demanarà un informe als

organismes següents:

  1. La Demarcació de Carreteres de l'Estat de Catalunya.

  2. Els Serveis Territorials de les Direccions Generals de

    Carreteres, de Transports, de Ports i Costes i d'Obres

    Hidràuliques del Departament de Política Territorial i

    Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

  3. La Red Nacional de Ferrocarriles Españoles i els

    Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

  4. Els altres a què sigui preceptiu de demanar-lo.

    -2 Al llarg del tràmit dels plans Generals o de les Normes

    subsidiàries, dins l'exigència de participació de la Llei,

    s'ha de comunicar a les corporacions locals limítrofes

    l'acord d'aprovació inicial.

    -3 Els informes s'han d'evacuar en el termini de deu dies,

    llevat que una disposició n'autoritzi un altre de més llarg

    que en cap cas no serà superior a dos mesos. Aquests

    informes s'han d'incloure en l'expedient, i les

    determinacions que s'hi incorporin s'han de fer constar en

    l'acord d'aprovació provisional.

    -4 Si l'informe no es rep en el termini assenyalat, hom

    seguirà les actuacions, sens perjudici de la

    reponsabilitat en què hagi incorregut el funcionari o bé

    l'autoritat causants del retard.

Article 58

-1 En la tramitació del planejament general i de les

revisions d'aquest els ajuntaments han de donar audiència a

la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials a fi que

emeti un informe sobre les reserves de sòl per a

equipaments comercials públics i altres centres comercials

i sobre les determinacions del planejament general pel que

fa a la reserva de sostre per a usos comercials en els

sectors a desenvolupar mitjançant plans parcials.

-2 Igualment es donarà audiència a aquesta Comissió quan es

tramitin plans Especials per realitzar els equipaments i

centres esmentats a l'apartat anterior.

-3 D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de maig, es demanarà

informe preceptiu de l'administració forestal pel que fa a

la delimitació, la qualificació i regulació normativa dels

terrenys forestals.

Article 59

-1 Aprovat inicialment el Pla General Municipal o el

Programa d'Actuació Urbanística o el planejament especial

de l'article 29.2 d'aquesta Llei i els seus programes

d'actuació per la corporació o organisme que l'hagués

redactat, aquest ho sotmetrà a informació pública durant un

mes; transcorregut aquest termini, si el Pla no hagués

estat redactat per l'ajuntament respectiu, s'obrirà un

altre període d'igual duració per donar audiència a les

corporacions Locals al territori del qual afectessin.

-2 La comissió o organisme que hagi aprovat inicialment el

Pla, en vista del resultat de la informació pública,

l'aprovarà provisionalment amb les modificacions que

procedeixin i el sotmetrà a l'Autoritat o òrgan competent

que hagi d'atorgar l'aprovació definitiva, a fi que ho

examini en tots els seus aspectes i ho decideixi en el

termini de sis mesos des de l'ingrés de l'expedient en el

Registre. Transcorregut aquest termini sense comunicar la

resolució, s'entendrà aprovat per silenci administratiu.

-3 Si l'Autoritat o òrgan a qui correspon l'aprovació

definitiva no l'atorgués, assenyalarà les deficiències

d'ordre tècnic i subsegüents modificacions que calgui

introduir-hi perquè, subsanades per la corporació o

organisme que hagi efectuat l'aprovació provisional,

s'elevi novament a la citada aprovació definitiva, llevat

que hagi estat relevada de fer-ho per l'escassa importància

de les rectificacions.

-4 Els plans Especials referenciats a l'article 29.2

d'aquesta Llei s'ajustaran a les prescripcions següents:

  1. El termini per procedir a l'aprovació provisional no

    podrà excedir d'un any, comptat a partir de l'aprovació

    inicial.

  2. Transcorregut aquest termini, i un mes més tard des de

    la denúncia de mora per l'organisme interessat, la Comissió

    d'Urbanisme o, si s'escau, el conseller de Política

    Territorial i Obres Públiques, quedarà automàticament

    subrogat en les competències de l'ajuntament en ordre a la

    tramitació, i en el seu cas, aprovació del Pla.

  3. El termini per procedir a l'aprovació definitiva

    d'aquests plans no podrà excedir de tres mesos comptats a

    partir de l'ingrés de l'expedient en el registre

    corresponent. Transcorregut el citat termini sense

    comunicar la resolució corresponent s'entendrà atorgada

    l'aprovació definitiva per silenci administratiu.

Article 60

-1 Els plans parcials d'iniciativa particular i tots els

especials que es redactaran per desplegar el planejament

general i els seus programes d'actuació s'han de tramitar

seguint el procediment següent:

La corporació municipal o bé l'òrgan competent ha

d'acordar inicialment la resolució que correspongui dins

els seixanta dies següents a l'entrada de l'expedient en el

seu registre general.

L'informe dels serveis tècnics i jurídics s'ha de referir

exclusivament a l'anàlisi del compliment de les

disposicions legals i reglamentàries, al desenvolupament

del pla general, als criteris d'ordenació física proposats,

amb atenció especial a l'ordenació aprovada dels sectors

adjacents, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i

gratuïta i a les previsions per agilitar la gestió.

-2 Els acords de suspensió o de denegació han d'ésser

motivats i no són possibles la inadmissió a tràmit ni el

rebuig per manca de documents, la qual circumstància, si es

produeix, ha de constar en l'acord de suspensió.

Els acords de suspensió han d'assenyalar les deficiències

que calgui esmenar, i, una vegada esmenades aquestes,

l'acord d'aprovació inicial haurà d'ésser adoptat dins els

trenta dies següents al de la nova presentació del projecte

esmenat en el registre general, i no pot ésser adoptat un

segon acord suspensiu, llevat que les directrius

municipals, tot i respectar el planejament general vigent

en el moment d'aquesta presentació, concretin una ordenació

física diferent de la proposada pel projecte, en el qual

cas es podrà prendre un darrer acord suspensiu que

expliciti les directrius esmentades.

Si un cop transcorreguts tres mesos de la devolució d'un

pla parcial o bé d'un especial l'aprovació inicial dels

quals hagués estat suspesa, aquests no haguessin estat

retornats, degudament esmenats, s'entendrà caducat

l'expedient als efectes administratius, sense que en calgui

declaració expressa i sens perjudici d'una ulterior

incoació. Amb aquesta finalitat, en la notificació de la

suspensió s'ha de fer l'advertiment corresponent.

-3 Una vegada aprovats inicialment, els plans parcials i

els especials han d'ésser sotmesos a informació pública

durant un mes, i l'edicte ha d'ésser tramès per a la seva

publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies

següents a l'adopció de l'acord.

-4 La corporació o l'organisme que ha aprovat inicialment

el pla, una vegada emès l'informe de les al·legacions

presentades en el termini d'informació pública, l'aprovarà

provisionalment amb les modificacions procedents dins els

tres mesos següents a la data de la publicació de l'acord

d'aprovació inicial o de la publicació de l'acord de

pròrroga del termini d'informació pública, si s'adopta.

Tot seguit, en el termini màxim d'un mes, el projecte ha

d'ésser sotmès a l'autoritat o bé a l'organisme competent

perquè l'aprovi definitivament, llevat dels sectors

declarats d'urbanització prioritària i regulats en el

Capítol VI del Títol IV d'aquesta Llei, en el qual cas,

independentment de la grandària de les poblacions,

l'aprovació definitiva dels plans parcials correspondrà a

l'ajuntament. El projecte ha d'anar en forma de text refós

i ha d'incloure les esmenes acceptades, a fi que sigui

examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos

següents a l'ingrés de l'expedient en el registre general;

si un cop transcorregut aquest termini, la resolució que

correspongui no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà

que és aprovat per silenci administratiu.

-5 Quan l'expedient serà formalment complet,

l'Administració competent podrà adoptar alguna d'aquestes

decisions:

  1. Aprovar el pla purament i simple.

  2. Suspendre l'aprovació del pla per deficiències que han

    d'ésser esmenades per la corporació o bé per l'organisme

    que ha atorgat l'aprovació provisional.

    Si dins els tres mesos següents a la notificació de

    l'acord l'organisme competent no esmena les deficiències

    del pla, s'hi podrà subrogar la comissió d'urbanisme

    competent.

  3. Denegar motivadament l'aprovació definitiva del pla,

    per raó de l'alteració substancial del planejament general,

    de l'incompliment de les determinacions legals o

    reglamentàries o de defectes no esmenables en la

    tramitació.

    Hi ha alteració substancial del planejament general bé

    per l'increment de l'aprofitament urbanístic o de la

    intensitat dels usos privats, bé per l'incompliment de la

    previsió de les reserves per sòls de cessió gratuïta i

    obligatòria fixades per aquell i per aquesta Llei, o bé per

    alteració dels usos globals previstos.

Article 61

-1 Si, havent transcorregut el termini de seixanta dies a

què es refereix el segon paràgraf de l'article 60.1

d'aquesta Llei, la corporació o bé l'organisme competent no

ha comunicat l'aprovació, la suspensió o la denegació

inicial del pla parcial o bé de l'especial, el promotor

podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la

documentació, davant la comissió d'urbanisme competent, la

qual se subrogarà en el lloc de l'organisme competent per

fer-ne l'aprovació inicial. La Comissió d'Urbanisme

disposarà de seixanta dies per adoptar el pronunciament

inicial, i de quatre mesos, comptats des de la data de

publicació d'obertura de la informació pública, per a

l'aprovació que correspongui, i no caldrà la provisional si

resulta competent per a l'aprovació definitiva. En el

primer termini esmentat la Comissió donarà audiència de deu

dies a l'ajuntament de què es tracti. Si, havent

transcorregut el termini anterior i havent-se produït la

informació pública, la resolució no hagués estat notificada

a l'ajuntament i al promotor, el pla s'entendrà que és

aprovat definitivament per silenci administratiu.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què

es refereix l'article 60.4 d'aquesta Llei, la corporació o

bé l'organisme competent no ha aprovat provisionalment el

pla, o bé no s'hagués publicat l'edicte d'obertura del

termini d'informació pública, el promotor podrà presentar

la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant

la Comissió d'Urbanisme.

-3 En el primer cas previst pel punt precedent, la Comissió

d'Urbanisme ha de requerir a l'ajuntament o bé a

l'organisme que hagués aprovat inicialment el pla que li

lliuri les al·legacions produïdes al llarg del termini

d'informació pública, i a partir d'aleshores disposarà de

quatre mesos per acordar la resolució definitiva i sense

necessitat de la provisional, si en resulta competent. Si,

un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha

estat notificada, s'entendrà que el pla és aprovat

definitivament per silenci administratiu. Si el lliurament

de les al·legacions no es produeix dins els quinze dies

següents al requeriment, la Comissió d'Urbanisme obrirà el

període d'informació pública i es procedirà de la manera

abans establerta fins a la resolució definitiva.

-4 En el segon cas previst en el punt 2 la Comissió

d'Urbanisme obrirà el període d'informació pública i, si en

resulta competent, procedirà a fer-ne l'aprovació

definitiva, sense necessitat de la provisional, tal com

estableix el punt precedent.

Article 62

-1 En qualsevol cas, si la promoció del pla parcial és de

l'administració pública o bé d'empreses mixtes, l'aprovació

inicial s'haurà de resoldre dins els quaranta-cinc dies

següents a la presentació; el termini d'informació pública

es pot reduir a quinze dies, amb la declaració prèvia

d'urgència del govern de la Generalitat. La resta de

tràmit, l'aprovació provisional i la definitiva, seguirà el

procediment i els terminis fixats amb caràcter general per

l'article 60 d'aquesta Llei.

-2 En aquests supòsits s'han d'aplicar les previsions de

l'article 61, amb les modificacions següents: en el cas de

subrogar-se perquè no s'ha produït l'aprovació inicial, la

Comissió d'Urbanisme disposarà del mateix termini que

l'ajuntament o bé que l'òrgan competent per adoptar-la:

si la subrogació té lloc perquè l'aprovació provisional no

s'ha produït, la Comissió disposarà de tres mesos per

adoptar la resolució definitiva, si en resulta competent i

no ha d'obrir el període d'informació pública, o bé

disposarà de quatre mesos comptats des de la data de la

publicació de l'edicte corresponent en el Diari Oficial de

la Generalitat de Catalunya si s'ha de fer l'obertura del

tràmit esmentat.

Article 63

-1 Els sectors de planejament parcial establerts pels Plans

Generals d'Ordenació o bé per normes subsidiàries de

planejament poden ésser objecte de desenvolupament parcial

per subsectors, sempre que es compleixin les condicions

següents:

  1. Que el pla parcial es presenti a tràmit amb un avenç

    de pla referit a tot el sector que justifiqui la

    conveniència i l'oportunitat de la promoció, la coherència

    de les xarxes viàries i de l'emplaçament de jardins, de

    places, de dotacions i de centres d'interès públic amb el

    conjunt de tot el sector i l'enllaç amb les xarxes generals

    i viàries que hi ha en funcionament. La iniciativa de

    particular en la tramitació del pla ha de mantenir les

    mateixes condicions de publicitat que aquesta Llei

    estableix per a l'àmbit del sector.

  2. Que l'edificabilitat proposada no ultrapassi la que

    els correspongui per l'aprofitament mitjà del sector que és

    objecte d'actuació i es garanteixi la distribució

    equitativa de les càrregues i dels beneficis del

    planejament.

  3. Que disposin de terrenys de cessió obligatòria i

    gratuïta, en la proporció exigida pel planejament general i

    per aquesta Llei, en relació amb la superfície del

    subsector i el seu aprofitament. Quan no es podran fer

    efectius aquests sòls per causa de les previsions de

    l'avanç, la cessió gratuïta exigida podrà ésser substituïda

    per la cessió de terrenys edificables, a compte de la

    posterior reparcel·lació, amb l'obligació d'incorporar

    aquests sòls, amb aquesta concreta finalitat, al Patrimoni

    Municipal del Sòl.

    -2 En cap cas no poden ésser aprovats plans parcials de

    subsectors que comportin cessions gratuïtes

    proporcionalment inferiors a les corresponents per a

    sectors sencers, segons la normativa urbanística vigent i

    el punt anterior.

    -3 L'aprovació de l'avanç del pla parcial per al conjunt

    del sector, una vegada sotmès a informació pública, té els

    efectes que estableix l'article 44.3 d'aquesta Llei.

    -4 La memòria del pla parcial s'ha de complementar amb un

    annex específic, demostratiu de la conveniència i

    viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l'actuació, i

    referit a les lletres b) i c) del punt 1.

    -5 Els terrenys als quals es refereix la lletra c) del punt

    1 han d'ésser cedits a l'administració immediatament

    després de l'aprovació definitiva del pla parcial, i la

    publicació de l'edicte d'aquest acord no es farà fins que

    s'haurà acreditat a l'organisme competent l'adscripció dels

    béns al Patrimoni Municipal del Sòl i per a aquell fi.

Article 64

-1 La tramitació dels projectes d'urbanització, s'ha de

subjectar a les regles següents:

  1. L'acord d'aprovació inicial s'ha de prendre dins els

    trenta dies següents a la presentació del projecte.

    L'acord es lliurarà abans de deu dies comptats des de la

    data de l'adopció al Diari Oficial de la Generalitat de

    Catalunya o al Butlletí Oficial de la provincia, si

    escau.

  2. La informació pública és de quinze dies.

  3. Es pot sol·licitar facultativament l'informe previ del

    Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat que

    correspongui, el qual s'entendrà que és emès pel transcurs

    del termini d'un mes comptat des de l'entrada d'un exemplar

    del projecte complet al dit Servei.

  4. L'aprovació definitiva, sense necessitat del tràmit

    d'aprovació provisional, ha d'ésser acordada per

    l'administració urbanística actuant que ha atorgat

    l'aprovació inicial, dins els tres mesos següents a la

    data, de la publicació; si, havent transcorregut aquest

    termini, la resolució no ha estat comunicada, el projecte

    s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci

    administratiu.

  5. Una vegada aprovat definitivament el projecte,

    l'Administració aprovant trametrà, dins els deu dies

    següents, un exemplar d'aquest i una còpia de l'expedient

    administratiu, ambdós complets, a la comissió d'urbanisme

    competent.

    -2 Els projectes d'urbanització hauran de complir els plecs

    generals de condicions tècniques aprovats amb caràcter

    general pel conseller de Política Territorial i Obres

    Públiques i, mínimament, els criteris que aquests

    continguin.

Article 65

-1 Si, havent transcorregut el termini de trenta dies a què

es refereix l'article 64.1.a), l'administració competent no

ha pres cap acord inicial, el promotor podrà presentar la

sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la

comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació,

tramitarà el projecte fins que haurà estat aprovat

definitivament.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què

es refereix l'article 64.1.d), l'administració competent no

ha convocat la informació pública, el promotor podrà

presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la

documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual,

per subrogació, l'aprovarà defintivament, prèvia obertura

de la informació pública, dins els tres mesos següents a la

data de la publicació de l'edicte corresponent; es produirà

silenci administratiu positiu si, un cop transcorregut

aquest termini, la resolució no ha estat comunicada.

-3 En ambdós supòsits d'aquest article la comissió ha de

donar una audiència de deu dies a l'ajuntament de què es

tracti.

Article 66

Els Estudis de Detall s'han de tramitar d'acord amb el

que preveuen els articles 64 i 65 d'aquesta Llei, llevat

del que estableix l'article 70.

Article 67

Les Normes i ordenances sobre ús del sòl i edificació, i

els catàlegs a què es refereix l'article 38, es formaran

d'acord al procediment que per als plans s'assenyala a

l'article 59 d'aquesta Llei.

Article 68

Quan es tractés de plans Especials definits en l'article

29 d'aquesta Llei, la finalitat dels quals fos millorar les

condicions urbanístiques i especialment les estètiques dels

pobles d'una comarca o ruta turística, i que no

no comportessin en el planejament modificació d'alineacions

ni suposessin destrucció d'edificis, la tramitació es

reduirà a l'aprovació prèvia pel conseller de Política

Territorial i Obres Públiques o per la Comissió

d'Urbanisme, informació pública durant quinze dies als

serveis territorials corresponents, comunicació als

ajuntaments afectats i aprovació definitiva dels esmentats

òrgans.

Article 69

-1 Quan els plans parcials es presentin amb l'escriptura de

constitució de la junta, les bases de compensació, els

estatuts, el projecte de compensació i els projectes

d'urbanització es tramitaran tots ells de manera

simultània, però en expedients separats, d'acord amb els

articles 60 i 61 d'aquesta Llei. En aquest cas els acords

d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions

locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació

definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa

corporació en fos competent pel fet de tractar-se de

sectors d'urbanització prioritària.

-2 En aquests casos caldrà l'acceptació expressa de les

dues terceres parts com a mínim dels propietaris que

representin almenys el 60% de la propietat del sector.

-3 Un cop aprovat definitivament el pla parcial, si el

projecte d'urbanització es presenta amb les bases de

compensació, els estatuts i el projecte de compensació, es

tramitaran tots de manera simultània d'acord amb l'article

64 d'aquesta Llei.

Article 70

-1 Quan el promotor entengui que un pla parcial, un

projecte d'urbanització, un estudi de detall, una

delimitació de polígon o una unitat d'actuació i l'acte de

constitució definitiva de les juntes de compensació han

estat aprovats per silenci administratiu, haurà de trametre

un exemplar complet del projecte de què es tracti a la

comissió d'urbanisme competent.

-2 En tots els supòsits a què fa referència aquest article,

la comissió d'urbanisme, a instància de part, ha d'ordenar

la publicació i la notificació reglamentària de l'acte

presumpte.

Article 71

Els acords del Govern de la Generalitat, conseller de

Política Territorial i Obres Públiques i Comissions

d'Urbanisme aprovatoris dels plans, Programes d'Actuació,

Normes Complementàries i Subsidiàries, Estudis, Projectes o

Normes, Ordenances o Catàlegs, es publicaran en el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Secció 5

Vigència i revisió dels plans

Article 72

Els plans d'Ordenació i els Projectes d'Urbanització

tindran vigència indefinida.

Article 73

-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació es revisaran

en el termini que aquests s'assenyali i, en tot cas, quan

es presentin les circumstàncies que s'estableixen en

l'epígraf e) del número 1 de l'article 23 d'aquesta Llei.

-2 Quan les circumstàncies ho exigeixin, el conseller de

Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la

Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà ordenar la revisió

dels plans Generals d'Ordenació, prèvia audiència de les

Entitats Locals afectades, o acordar-la a instància de les

mateixes o de les entitats Urbanístiques especials o dels

Departaments interessats.

-3 La revisió del planejament general, qualsevol que sigui

l'instrument que n'és l'objecte, s'ha de fer mitjançant la

formulació, la tramitació i l'aprovació d'un pla general o

d'una norma subsidiària, segons la figura oportuna per les

condicions urbanístiques de l'àmbit territorial.

Article 74

-1 Els ajuntaments revisaran cada quatre anys el programa

d'actuació contingut en el Pla General.

-2 Si com a conseqüència d'aquesta revisió es modifiqués el

sòl classificat com urbanitzable programat, la revisió del

programa es completarà amb les determinacions i documents

exigits per al citat sòl i se subjectarà a les disposicions

enunciades per a la formació dels plans, conforme al que

disposa l'article 75 d'aquesta Llei.

Article 75

-1 Les modificacions de qualsevol dels elements dels Plans,

projectes, programes, normes i ordenances es subjectaran a

les mateixes disposicions enunciades per a la seva

seva formació.

-2 No obstant això, quan la modificació tendeixi a

incrementar el volum edificable d'una zona, es requerirà

per aprovar-la la previsió dels majors espais lliures que

requereixi l'augment de la densitat de població, i el vot

favorable de la Corporació amb el quòrum establert per

l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de

Catalunya i, si s'escau, el vot favorable dels dos terços

dels membres de la Comissió d'Urbanisme que haguessin

d'acordar l'aprovació.

-3 El mateix quòrum es precisarà quan la modificació

suscités oposició del 25 per 100 dels propietaris del

sector afectat o dels de les finques emplaçades davant del

mateix.

Article 76

Si la modificació dels plans, Normes Complementàries i

Subsidiàries i programes d'Actuació tingués per objecte

una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones

verdes o espais lliures; zones esportives o espais destinat

destinats a equipaments esportius previstos en el Pla,

haurà de ser aprovada pel Govern de la Generalitat, previs

informes favorables de la Comissió Jurídica Assessora i del

conseller de Política Territorial i Obres Públiques i

acords de la Corporació Local interessada, adoptats amb el

quòrum de l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de

règim local de Catalunya.

Article 77

El Govern de la Generalitat, per Decret, a proposta del

conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, si

s'escau, a proposta d'aquest i del titular o titulars

d'altres Departaments interessats, i previ informe de la

Comissió d'Urbanisme de Catalunya i audiència de les

Entitats Locals interessades, podrà suspendre la vigència

dels plans en la forma, terminis i efectes assenyalats en

els articles 40 a 42 d'aquesta Llei, en tot o part del seu

àmbit per acordar la seva revisió. En tant no s'aprovi el

Pla revisat, es dictaran Normes Complementàries i

Subsidiàries del Planejament en el termini màxim de sis

mesos a partir de l'acord de suspensió.

Secció 6

Iniciativa i col·laboració particular

Article 78

-1 Les persones privades podran formular plans Municipals,

Especials i Projectes d'Urbanització.

-2 Si han obtingut la prèvia autorització de l'ajuntament,

els seran facilitats pels organismes públics quants

elements informatius necessitin per portar a terme la

redacció i podran efectuar en finques particulars les

ocupacions necessàries per a l'execució del Pla d'acord amb

la Llei d'expropiació forçosa.

Article 79

-1 Els plans i projectes redactats per particulars hauran

de contenir els documents que per a cada classe indica el

Capítol primer.

-2 Quan es refereixin a urbanitzacions d'iniciativa

particular, s'hauran de consignar a més a més les dades

següents:

  1. Memòria justificativa de la necessitat o conveniència

    de la urbanització.

  2. Nom, cognoms i adreça dels propietaris afectats.

  3. Mode d'execució de les obres d'urbanització i previsió

    sobre la seva conservació futura.

  4. Compromisos que s'haguessin de contraure entre

    l'urbanitzador i l'ajuntament, i entre aquell i els futurs

    propietaris de solars.

  5. Garanties de l'exacte compliment dels compromisos

    citats.

  6. Mitjans econòmics de tota mena.

Article 80

-1 En els plans parcials que tenen per objecte

urbanitzacions d'iniciativa particular, els compromisos que

contreguin els propietaris han d'expressar, a més de les

determinacions establertes a l'article anterior, el que

segueix:

  1. Que no es procedirà a la parcel·lació urbanística, ni

    mitjançant un document privat ni mitjançant un document

    públic, translatiu del domini, en l'àmbit del pla parcial,

    fins que no s'haurà obtingut la llicència de parcel·lació.

  2. Que una vegada obtinguda la llicència de parcel·lació,

    tant en els documents públics com en els privats,

    translatius del domini de les parcel·les resultants, es

    faran constar l'existència de la junta de compensació, o

    conservació, quan s'escaigui, i l'adhesió de l'adquirent

    als seus estatuts.

  3. Que el promotor haurà de consignar en la documentació

    del pla, a més de les determinacions previstes en la

    legislació vigent, justificació de la seva potencial

    suficiència en relació amb l'avaluació econòmica de

    l'execució de les obres d'urbanització i de la implantació

    de serveis.

    -2 Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció

    privada, s'ha de formalitzar el compromís del promotor

    d'executar i, quan s'escaigui, de conservar la urbanització

    segons el pla, així com les garanties reals o obligacionals

    que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa

    la legislació urbanística.

    -3 L'incompliment pel promotor de les obligacions contretes

    i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla

    d'etapes del pla parcial facultarà a l'Administració,

    segons l'entitat i la transcendència d'aquest incompliment

    per adoptar alguna o algunes de les mesures següents:

  4. imposició de sancions pecuniàries;

  5. realització de les garanties;

  6. suspensió dels efectes del pla, i

  7. subrogació de l'administració de l'execució, amb

    indemnització de la quantitat estricta del valor del sòl,

    segons la qualificació immediata anterior a l'aprovació del

    pla, i de l'obra útil realitzada.

    -4 L'Administració també pot expropiar els terrenys

    compresos en l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que

    disposa l'article 174.3 d'aquesta Llei.

Article 81

-1 A fi d'assegurar l'obligació d'urbanitzar, s'ha de

constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost

del projecte d'urbanització. Sense aquest requisit no es

pot iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.

-2 La garantia per assegurar l'obligació d'urbanitzar pot

constituir-se:

  1. en metàl·lic;

  2. mitjançant hipoteca dels terrenys susceptibles

    d'edificació privada i compresos en el sector objecte

    d'urbanització, a excepció del sòl objecte de cessió del

    10% de l'aprofitament mitjà. Aquesta hipoteca s'ha de

    posposar automàticament a qualsevol altra que es

    constitueixi a fi de garantir crèdits destinats a finançar

    les obres d'urbanització.

  3. en títols de deute públic de l'Estat o la Generalitat,

    o de qualsevol ens local, en el territori dels quals es

    porti a terme l'actuació urbanística particular;

  4. mitjançant aval, que ha d'ésser atorgat per un banc

    oficial o privat, inscrit en el registre general de bancs i

    banquers, o per una caixa d'estalvis pertanyent a les

    caixes confederades o per una entitat d'assegurances, o

  5. mitjançant hipoteca de terrenys dins del mateix terme

    municipal susceptibles d'edificació privada situats fora

    del sector objecte d'urbanització, d'un valor suficient per

    cobrir l'import de la garantia.

    -3 La constitució de la garantia ha de fer-se en el termini

    d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació del

    requeriment que amb aquesta finalitat formuli

    l'Administració actuant un cop adoptat l'acord d'aprovació

    definitiva del pla, i sempre serà requisit previ a

    l'execució de qualsevol obra d'urbanització i a la

    publicació de l'acord d'aprovació definitiva.

    -4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc de

    la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte a la

    garantia constituïda, la facultat de disposició que hagués

    correspost a la primera.

    -5 Quan per variació de preus o modificació del projecte

    d'urbanització s'augmenti el pressupost de les obres

    d'urbanització, caldrà complementar la garantia inicialment

    constituïda. L'actuació per variació de preus es podrà

    demanar cada any com a màxim, previ informe dels serveis

    tècnics municipals o de la Generalitat.

Article 82

La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons

de l'entitat pública corresponent a disposició de l'alcalde

o de l'òrgan competent.

Article 83

Les fiances prestades per persones o entitats diferents

del promotor de la urbanització són subjectes en tots els

casos a les mateixes responsabilitats que si fossin

constituïdes pel mateix promotor. En aquest supòsit, fins i

tot quan la fiança es farà mitjançant aval, no es podrà

utilitzar el benefici d'excussió a que es refereix

l'article 1830 i els concordants del Codi Civil.

Article 84

S'ha d'establir per reglament:

  1. La forma de dipositar els títols de deute públic o els

    avals.

  2. La formalització de les variacions que experimentin

    les fiances.

  3. El model d'aval i els requisits de la seva

    autorització.

  4. El procediment per actuar contra una garantia prestada

    mitjançant aval.

  5. Qualsevol altra norma complementària del que

    estableixin els articles precedents.

Article 85

-1 Les multes que s'imposin en matèria d'execució d'obres

d'urbanització i les indemnitzacions que

correspongui de satisfer s'efectuaran a costa de la fiança.

El promotor estarà obligat a reposar la fiança.

-2 Quan la fiança no serà suficient per satisfer les

responsabilitats a què es refereix el paràgraf anterior,

l'Administració procedirà a cobrar la diferència,

mitjançant l'execució sobre el patrimoni del promotor.

Article 86

-1 El promotor d'un pla o projecte d'urbanització

d'iniciativa privada quedarà deslliurat de l'obligació

d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, del

que correspongui a l'entitat local atorgant.

-2 De l'obligació de conservació, se'n deslliurarà per la

conversió en càrrega real que correspongui a cada

parcel·la, com a estatut de la seva propietat.

-3 Tot això s'entén sens perjudici del que estableix

l'article 177.4 d'aquesta Llei.

-4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran

o es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el

lliurament de tots els terrenys que siguin de cessió de les

obres d'urbanització i les instal·lacions i les dotacions

l'execució de les quals fos prevista en el pla i en el

projecte d'urbanització. Si és substituït en les seves

obligacions per una entitat urbanística col·laboradora de

compensació o de conservació, no es cancel·laran ni es

tornaran les garanties fins que l'esmentada entitat no les

haurà constituïdes de manera convenient.

Article 87

-1 Els plans i projectes d'iniciativa particular es

tramitaran d'acord amb el previst aquesta Llei, amb citació

personal per a la informació pública dels propietaris dels

terrenys que hi són compresos.

-2 Si afectessin a diversos municipis, es presentaran a

l'Entitat Local competent i seguiran el procediment a què

es refereix l'apartat anterior.

-3 L'acte d'aprovació podrà imposar les condicions,

modalitats i terminis que fossin convenients.

Capítol 3

Efectes de l'aprovació dels plans

Secció 1

Publicitat, executorietat i obligatorietat

Article 88

-1 Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries,

Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall i

projectes, amb les seves normes, ordenances i catàlegs,

seran públics, i qualsevol persona podrà en tot moment

consultar-los i informar-se dels mateixos en l'ajuntament

del terme a què es refereixin.

-2 Tot administrat tindrà dret a què l'ajuntament l'informi

per escrit, en el termini d'un mes a comptar de la

sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o

sector.

-3 La publicitat relativa a urbanitzacions d'iniciativa

particular haurà d'expressar la data d'aprovació del

corresponent Pla i no podrà contenir cap indicació en pugna

amb les seves clàusules.

Article 89

Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries,

Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall,

projectes, normes, ordenances i Catàlegs seran

immediatament executius, un cop publicada la seva aprovació

definitiva, i si s'atorgués a reserva de la subsanació de

deficiències, mentre no s'efectués, els hi faltarà

executorietat pel que fa al sector a què es refereixin.

Article 90

-1 Els particulars, a l'igual que l'Administració, quedaran

obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació

urbana contingudes en aquesta Llei i en els Plans,

Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall,

projectes, normes i ordenances aprovades d'acord a la

mateixa.

-2 L'aprovació dels plans no limitarà les facultats que

corresponguin als diferents Departaments per a l'exercici,

d'acord amb les previsions del Pla, de les seves

competències, segons la legislació aplicable per raó de la

matèria.

Els plans redactats a l'empara de la legislació sectorial

en deascord amb les determinacions d'un Pla Director de

Coordinació, hauran d'adaptar-se a les directrius

contingudes en agost en el termini d'un any.

-3 Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació

que es continguessin en els plans o ordenances, així com

les que amb independència d'aquestes es concedissin.

Article 91

-1 L'obligatorietat d'observança dels plans comportarà les

limitacions següents:

L'ús dels predis no podrà apartar-se del destí previst,

ni cabrà efectuar-hi explotacions de jaciments, fixació de

rètols de propaganda, moviments de terra, tales d'arbrat o

qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació

urbanística, la seva legislació especial o de manera

diferent al regulat en el Pla.

Les noves construccions s'ajustaran a l'ordenació

aprovada.

Quan el descobriment d'usos no previstos en aprovar els

Plans sigui de tal importància que alteri substancialment

el destí del sòl, se'n procedirà a la revisió d'ofici o a

instància de part per ajustar-los a la nova situació.

-2 No obstant això, si no haguessin de dificultar

l'execució dels plans, es podran autoritzar sobre els

terrenys, previ informe favorable de la Comissió

d'Urbanisme, usos o obres justificades de caràcter

provisional, que s'hauran d'enderrocar quan ho acordés

l'ajuntament, sense dret a indemnització, i l'autorització

acceptada pel propietari s'haurà d'inscriure, sota les

indicades condicions, en el Registre de la Propietat.

-3 L'arrendament i el dret de superfície dels terrenys a

què es refereix el paràgraf anterior, o de les

construccions provisionals que s'hi aixequin, estaran

exclosos del règim especial d'arrendaments rústics i urbans

i, en tot cas, finalitzaran automàticament amb l'ordre de

l'ajuntament acordant l'enderrocament o desallotjament per

executar els projectes d'urbanització.

Article 92

En la valoració del sòl als efectes tributaris es tindrà

en compte la classificació del sòl, i les limitacions de

tota classe en l'ús i aprofitament, imposades pels plans,

programes, normes, ordenances, i catàlegs, per a la

protecció del paisatge urbà i rural.

Article 93

-1 Quan els edificis i instal·lacions anteriors a

l'aprovació del planejament estiguin subjectes, per raó del

planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament

de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació

d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf

següent.

-2 En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no

s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de

volum, modernització o increment del seu valor

d'expropiació, però sí les petites reparacions que

exigissin la higiene, ornament i conservació de l'immoble.

No obstant això, quan no estigués prevista l'expropiació,

cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el termini

de quinze anys, a comptar de la data en què es pretengués

realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i

circumstancials de consolidació.

-3 Quan les determinacions del planejament no haguessin de

donar lloc a la situació de fora d'ordenació, en els

edificis i instal·lacions amb volum disconforme

s'autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d'ús

d'acord amb les condicions bàsiques del nou pla.

Els augments de volum s'aplicarà les determinacions del

nou planejament.

-4 Quant a l'ús, mentre no esdevingui incompatible amb el

nou planejament, es podrà mantenir l'existent, bé que, en

cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits

de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que

per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

-5 Quan la disconformitat amb el pla no impedeixi

l'edificació en el mateix solar que ocupa l'edifici, el

propietari podrà enderrocar-lo sotmetent-se al Pla

d'ordenació, i s'entendrà comprès el cas dins del número 2

de l'article 68, Secció 3ª del Capítol VIII de la Llei

d'arrendaments urbans, o normes que el substitueixin, sense

que sigui exigible el compromís d'edificar una tercera part

més de les vivendes quan ho prohibeixi el citat Pla.

-6 En tots els casos les disposicions transitòries del nou

planejament han de contenir les previsions oportunes per

resoldre totes les qüestions que les determinacions

urbanístiques plantegin enfront de les preexistències, i

d'acord amb aquest article.

Article 94

-1 La persona que alieni terrenys no susceptibles

d'edificació segons el Pla, o edificis i indústries fora

d'ordenació, haurà de fer constar expressament aquestes

qualificacions en el corresponent títol d'alienació.

-2 En les alienacions de terrenys d'urbanitzacions

d'iniciativa particular, haurà de fer-se constar la data de

l'acte de la seva aprovació i les clàusules que es

refereixin a la disposició de les parcel·les i compromisos

amb els adquirents.

-3 En els actes d'alienació de terrenys en procés

d'urbanització, hauran de consignar-se els compromisos que

el propietari hagi assumit al respecte aquesta, i el

compliment de la qual estigui pendent.

-4 La infracció de qualsevol d'aquestes disposicions

facultarà l'adquirent per resoldre el contracte, en el

termini d'un any a comptar de la data del seu atorgament, i

exigir la indemnització dels danys i perjudicis que

s'haguessin irrogat.

Article 95

-1 Els ajuntaments podran crear en la corresponent

ordenança un document acreditatiu de les circumstàncies

urbanístiques que concorrin en les finques compreses en el

terme municipal.

-2 Aquest document es denominarà Cèdula urbanística de

terreny o d'edifici, segons el caràcter de la finca a què

es refereixi, i els ajuntaments podran exigir-lo per a la

parcel·lació, edificació i qualsevol utilització dels

predis.

-3 Serà obligatòria la creació de la citada Cèdula per a

les finques compreses en polígons en els que s'apliqui

qualsevol dels sistemes d'actuació assenyalats en aquesta

Llei.

Article 96

-1 En els municipis amb planejament general els particulars

poden demanar informes d'aprofitament urbanístics, referit

a una finca concreta, presentant la sol·licitud en el

registre general de l'ajuntament.

-2 Aquesta informació s'estableix a més de les altres

mesures de publicitat dels plans.

-3 Els ajuntaments han de lliurar els Certificats d'aquests

informes en el termini d'un mes, comptat des de

l'enregistrement de la sol·licitud, a fi de no incórrer en

els supòsits de negligència a què es refereix l'article 15.

Aquests certificats han d'ésser emesos pel secretari

general de la corporació i per ordre i amb el vist-i-plau

de l'alcaldia.

Article 97

-1 Els Certificats d'aprofitament urbanístic s'han de

referir necessàriament als aspectes següents, respecte a la

finca de què es tracti:

  1. Si el sòl és urbà, urbanitzable o no urbanitzable.

  2. L'ús del sòl, l'altura, el volum i la situació de

    l'edificació, l'ocupació màxima de la parcel·la i

    l'aprofitament del subsòl.

  3. Si és solar o no i, si s'escau, els serveis que hi

    manquen per a ser-ho.

  4. El planejament general, l'especial i el parcial i

    l'estudi de detall, a les determinacions dels quals

    estigués subjecta la finca, amb expressió del polígon o de

    la unitat d'actuació, si s'escau, i de si manca o no

    projecte d'urbanització.

  5. Si hi ha suspensió de l'atorgament de llicències, bé

    com a conseqüència d'ésser necessari un projecte de

    reparcel·lació o de compensació, bé per haver estat

    acordada expressament.

  6. Si és possible o no d'obtenir llicència ajustada als

    paràmetres de la lletra b), condicionada o no a l'execució

    simultània d'obres d'urbanització.

  7. Si la revisió del planejament és en curs.

    -2 En cas que l'informe es demani acompanyat de

    documentació gràfica, aquest s'hi haurà de referir.

    -3 Si resultés del certificat d'aprofitament urbanístic que

    la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la

    notificació a l'interessat serà preceptiu d'atorgar

    llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que

    la devolució del projecte no fos procedent i que la

    llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid

    encara que amb posterioritat a la notificació del

    certificat s'hagués aprovat definitivament una nova

    ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de

    l'atorgament de llicències.

    -4 El requeriment per esmenar deficiències, previst en la

    reglamentació de serveis de les corporacions locals, només

    pot ésser formulat una vegada, i no impedeix l'aplicació

    del que s'ha establert quan l'esmena s'haurà produït dins

    els quinze dies següents al requeriment.

    Secció 2

    Legitimació d'expropiacions

Article 98

-1 L'aprovació de plans d'ordenació urbana i de polígons

d'expropiació implicarà la declaració d'utilitat pública de

les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i

edificis corresponents als fins d'expropiació o imposició

de servituds.

-2 Els beneficis de l'expropiació podran estendre's a les

persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats

d'organismes competents per a l'execució de plans o obres

determinades.

-3 El procediment per determinar el valor dels terrenys

serà l'assenyalat en la Llei d'expropiació forçosa, llevat

el que disposa l'article 189 d'aquesta Llei. Els criteris

de valoració seran en tot cas els establerts en aquesta

Llei.

Article 99

-1 En els plans o projectes s'estimaran compresos, per als

efectes expropiatoris, a més de les superfícies que

haguessin de ser materialment ocupades per les obres

previstes, totes les que fossin necessàries per assegurar

el ple valor i rendiment d'aquelles.

-2 Es consideraran superfícies expropiables les zones

laterals d'influència i inclús els sectors complets

assenyalats en el Pla.

-3 Seran expropiables els terrenys i edificis destinats en

el Pla a l'establiment de serveis públics o a la

construcció de temples, mercats, centres culturals, docents

assistencials i sanitaris, zones esportives i altres

anàlegs amb fins no lucratius.

-4 Si per a la regulació o formació d'illes o espais

lliures convingués suprimir algun pati, carrer o plaça o

porció d'aquestes, s'expropiaran les finques amb façana o

llums directes sobre aquelles, a sol·licitud dels

propietaris.

Article 100

En cas que els propietaris d'immobles no realitzessin les

obres d'adaptació requerides per plans, normes o projectes

de caràcter històric o artístic, es podrà expropiar total o

parcialment l'edifici o només la seva façana.

Article 101

Els terrenys de qualsevol classe que s'expropiïn per

raons urbanístiques hauran de ser destinats al fi específic

que s'establís en el pla corresponent.

Si es pretengués modificar la seva afectació o

esgotar-se la seva vigència el Pla sense haver-se complert

el destí a què es varen afectar, procedirà la reversió dels

terrenys d'acord al que disposa la Llei d'expropiació

forçosa.

Article 102

-1 Quan per a l'execució d'un Pla no fos necessària

l'expropiació del domini i n'hi hagués prou amb la

constitució d'alguna servitud sobre el mateix, prevista pel

Dret privat o administratiu, es podrà imposar, si no

s'obtingués conveni amb el propietari, d'acord al

procediment de la Llei d'expropiació forçosa, mitjançant

els requisits que a continuació s'expressen:

  1. Autorització de la Comissió d'Urbanisme.

  2. No excedir la indemnització que procedís abonar de la

meitat de l'import de la que correspondria satisfer per

l'expropiació absoluta.

-2 Quan s'haguessin de modificar o suprimir servituds

privades per estar en contradicció amb les disposicions del

Pla, es podran expropiar d'acord amb el procediment de

l'esmentada Llei.

-3 Els actes administratius de constitució, modificació o

extinció forçosa de servitud seran inscribibles en el

Registre de la Propietat, en la forma prevista per a les

actes d'expropiació.

Article 103

-1 Quan transcorrin cinc anys des de l'entrada en vigor del

Pla o Programa d'Actuació Urbanística sense que s'hagi

portat a efecte l'expropiació dels terrenys, que, d'acord

amb la seva qualificació urbanística, no siguin edificables

pels seus propietaris, ni hagin de ser objecte de cessió

obligatòria per no resultar possible la justa distribució

dels beneficis i càrregues en el polígon o unitat

d'actuació, el titular dels béns o els seus causa-havents

advertiran l'Administració competent del seu propòsit

d'iniciar l'expedient d'apreuament, que es podrà portar a

terme per ministeri de la Llei, si transcorreguessin altres

dos anys des del moment d'efectuar l'advertiment.

A tal efecte, el propietari podrà presentar el

corresponent full d'apreuament, i si transcorreguessin tres

mesos sense que l'Administració l'acceptés, podrà

dirigir-se al Jurat provincial d'Expropiació, que fixarà

l'apreuament conforme als criteris d'aquesta Llei i d'acord

amb el procediment establert en els articles 31 i següents

de la Llei d'expropiació forçosa.

-2 Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, la

valoració s'entendrà referida al moment de la iniciació de

l'expedient d'apreuament per ministeri de la Llei i els

interessos de demora es devengaran des de la presentació

pel propietari de la corresponent taxació.

Capítol 4

Normes d'ordenació complementàries i subsidiàries del

planejament

Article 104

-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques

podrà dictar Normes Complementàries i Subsidiàries del

Planejament.

-2 Les Entitats Locals, les Comissions d'Urbanisme i altres

organismes competents per formular plans Generals

Municipals podran redactar o proposar Normes d'igual

caràcter per a tot o part del territori sobre el que

exerceixin la seva competència, quan les particulars

característiques d'aquest ho justifiquin.

-3 En un i altre cas, es tramitaran d'acord al procediment

establert per l'article 59, llevat que per raons d'urgència

apreciades pel Govern de la Generalitat i previ informe

favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i

escoltades les entitats locals afectades, el conseller de

Política Territorial i Obres Públiques acordi la seva

entrada en vigor sense necessitat d'aquesta tramitació.

-4 Les Normes Subsidiàries es desenvoluparan, en tot cas,

dintre els límits assenyalats per aquesta Llei per als

Plans d'ordenació i contindran, en el seu cas, els supòsits

en virtut dels quals sigui procedent la seva revisió o

substitució per un Pla.

Article 105

-1 En els municipis o part d'ells on no hi hagués Pla

d'ordenació regiran les Normes promulgades d'acord amb

l'article 104 d'aquesta Llei.

-2 Les mateixes Normes s'aplicaran per regular aspectes no

previstos en el Pla d'Ordenació.

-3 Les Normes Complementàries i Subsidiàries del

Planejament contindran les següents determinacions:

  1. Fins i objectius de la seva promulgació.

  2. Delimitació dels territoris i nuclis urbans que

    constitueixin l'àmbit de la seva aplicació.

  3. Relacions i incidències amb el planejament que

    complementin, en el seu cas.

  4. Normes urbanístiques mínimes de l'ordenació que

    estableixin.

  5. Previsions mínimes per a edificis i serveis públics i

    per a fins d'interès general o comunitari, justificant llur

    emplaçament en cada classe de sòl.

  6. Delimitació al sòl urbà de les Unitats d'Actuació que

    calgui.

  7. Delimitació al sòl apte per ésser urbanitzat dels

    sectors de planejament, determinant les prioritats per

    desenvolupar-los.

  8. Adscriure sistemes a sectors determinants, justificant

    el compliment de les condicions previstes a l'article 123

    d'aquesta Llei.

  9. Definir la densitat màxima d'habitatges per hectàrea a

    cada sector sense ultrapassar els límits fixats per aquesta

    Llei.

    -4 Per a la urbanització i edificació a l'empara de Normes

    Complementàries i Subsidiàries, aquestes hauran de

    preveure, a més de les determinacions assenyalades a

    l'apartat anterior, els següents extrems:

  10. Projecció, dimensions i característiques del

    desplegament previsible.

  11. Esquema indicatiu d'infrastructures i serveis urbans.

  12. Assenyalament de les zones en què es pugui urbanitzar

    d'acord amb les prescripcions contingudes en les mateixes

    Normes.

    El desplegament d'aquestes determinacions es portarà a

    terme a través dels corresponents plans parcials.

    -5 Les Normes es compondran dels documents necessaris per

    justificar les determinacions i extrems que comprenguin i

    la funció per a la qual es dictin i s'hauran de redactar

    amb el grau de precisió adequat a la classe de Pla que

    supleixin o complementin i de conformitat amb els

    corresponents preceptes d'aquesta Llei.

Article 106

-1 No podran aixecar-se construccions en llocs propers a

les carreteres sinó d'acord amb el que, a més del que en

aquesta Llei es disposa, estableixi la legislació

específicament aplicable.

-2 D'acord amb l'establert per la Llei 16/1985, d'11 de

juliol, es defineixen les limitacions següents a les

finques pròximes a les vies de comunicació:

  1. La zona d'afectació de les carreteres abasta una

    distància de cinquanta metres en les de la xarxa bàsica de

    Catalunya, de cent metres en les autopistes i les autovies

    i de trenta metres en la resta de carreteres.

  2. La línia d'edificació s'ha de situar a vint-i-cinc

    metres en les carreteres de la xarxa bàsica de Catalunya, a

    cinquanta metres en les autopistes i les autovies i a

    divuit metres en la resta de les carreteres.

Article 107

Les construcions hauran d'adaptar-se, bàsicament, a

l'ambient on estiguin situades, i a tal efecte:

  1. Les construccions en llocs immediats o que formin part

    d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric,

    arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb

    aquest, o quan, sense existir conjunt d'edificis, n'hi

    hagués algun de gran importància o qualitat dels caràcters

    indicats.

  2. En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural

    o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts

    urbans de característiques històrico-artístiques, típiques

    o tradicionals o en les immediacions de les carreteres i

    camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la

    situació, massa, alçària dels edificis, murs i tanques, o

    la instal·lació d'altres elements limiti el camp visual per

    contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del

    paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

Article 108

Els espais naturals i les terres agrícoles qualificats

d'especial protecció als plans territorials parcials no

poden ésser dedicats a utilitzacions que impliquin

transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que

lesionin el valor específic que es vulgui protegir, de

conformitat amb allò que estableix la Llei 23/83 de 21 de

novembre.

Article 109

Les normes addicionals de protecció d'espais naturals

afectats per activitats extractives previstos a la Llei

12/1981, de 24 de desembre, no són aplicables als espais

naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a

l'empara d'aquesta Llei o de la Llei d'Espais Naturals,

però s'hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major

protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Article 110

D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, els terrenys

forestals han de tenir el tractament següent:

-1 Els terrenys forestals no subjectes pels processos de

consolidació i d'expansió d'estructures urbanes es

classificaran de sòl no urbanitzable.

-2 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o

protectors han d'ésser qualificats pels instruments de

planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d'especial

protecció.

-3 Les finques forestals d'extensió igual o inferior a la

superfície de la unitat mínima de producció forestal,

fixada pel Govern de la Generalitat, tenen la condició

d'indivisibles.

Article 111

Mentre no hi hagi Pla o norma urbanística que ho

autoritzi no podrà edificar-se amb una alçària superior a

tres plantes amidades en cada punt del terreny, sens

perjudici de les altres limitacions que siguin aplicables.

Quan es tracti de solars enclavats en nuclis o illes

edificats en més de les seves dues terceres parts, els

ajuntaments podran autoritzar alçàries que arribin a la

mitjana dels edificis ja construïts.

En sòl no urbanitzable s'estarà al que disposa el número

1 de l'article 128 d'aquesta Llei.

Article 112

En els plans parcials s'haurà de fixar una densitat que

no podrà ser superior a 75 vivendes per hectàrea, en funció

dels tipus de població, usos detallats i altres

característiques que es determinin reglamentàriament.

En casos excepcionals, el Govern de la Generalitat, amb

el dictamen previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya,

podrà autoritzar densitats fins a 100 habitatges per

hectàrea, quan les circumstàncies urbanístiques de la

localitat ho exigeixin.

Títol 3

Règim urbanístic del sòl

Capítol 1

Classificació del sòl

Article 113

Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre

els límits i amb el compliment dels deures establerts en

aquesta Llei, o en virtut d'aquesta, pels plans

d'Ordenació, d'acord amb la classificació urbanística dels

predis.

Article 114

El territori dels municipis on existeixi Pla General

Municipal d'Ordenació es classificarà en tots o alguns dels

tipus següents: sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Article 115

Constituiran el sòl urbà:

  1. Els terrenys que el Pla de forma expressa inclou en

    aquesta classe per comptar amb accés rodat, abastament

    d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia

    elèctrica, o per estar compresos en àrees consolidades per

    l'edificació almenys en dues terceres parts de la seva

    superfície, en la forma que aquell determini.

  2. Els que en l'execució del Pla arribin a disposar dels

    mateixos elements d'urbanització que es refereix al

    paràgraf anterior.

Article 116

-1 Constituiran el sòl urbanitzable els terrenys que el Pla

General Municipal declari aptes, en principi, per ésser

urbanitzats.

-2 Dintre del sòl urbanitzable, el Pla establirà totes o

alguna de les següents categories:

  1. Sòl programat, constituït per aquell que hagi d'ésser

    urbanitzat segons el programa del mateix Pla.

  2. Sòl no programat, integrat pel que pugui ser objecte

    d'urbanització mitjançant l'aprovació de Programes

    d'Actuació Urbanística.

Article 117

Constituiran el sòl no urbanitzable:

  1. Els que el Pla no inclogui en algun dels tipus de sòl

    a què es refereixin els articles anteriors.

  2. Els espais que el Pla determini per atorgar-los una

    especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, per raó del

    seu excepcional valor agrícola, forestal o ramader, de les

    possibilitats d'explotació dels seus recursos naturals,

    dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o per

    a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic.

Article 118

-1 En els municipis que no tinguin Pla General Municipal

d'Ordenació, el territori es classificarà en sòl urbà i sòl

no urbanitzable.

-2 Constituiran el sòl urbà els terrenys que per comptar

amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i

subministrament d'energia elèctrica o per estar compresos

en àrees consolidades per l'edificació almenys en la meitat

de la seva superfície s'incloguin en un Projecte de

delimitació, que, tramitat per l'ajuntament d'acord amb

l'article 59 d'aquesta Llei serà aprovat per la Comissió

d'Urbanisme, amb l'informe previ de l'Entitat Local

competent.

-3 Constituiran el sòl no urbanitzable els altres espais

del terme municipal.

Article 119

Als efectes d'aquesta Llei, tindran la consideració de

solars les superfícies de sòl urbà aptes per a l'edificació

que reuneixin els requisits següents:

Que estiguin urbanitzades d'acord amb les normes mínimes

establertes en cada cas pel Pla, i si aquest no existís o

no les concretés, caldrà que a més de tenir els serveis

assenyalats en els articles 115 i 118.2, la via a què doni

el front de la parcel·la tingui pavimentada la calçada i

i encintat de voreres.

Que tinguin assenyalades alineacions i rasants si existís

Pla d'ordenació.

Article 120

-1 El sòl urbà, a més de les limitacions específiques que

imposi el planejament, no podrà ser edificat fins que la

respectiva parcel·la mereixi la qualificació de solar,

llevat que s'asseguri l'execució simultània de la

urbanització i de l'edificació mitjançant les garanties que

reglamentàriament es determinen.

-2 No obstant això, podran autoritzar-se construccions

destinades a fins industrials en les zones permeses, quan

la seguretat, salubritat i no contaminació quedin

suficientment ateses i el propietari assumeixi les

obligacions establertes en el paràgraf 1r de l'apartat

següent mitjançant inscripció en el Registre de la

Propietat.

-3 Els propietaris del sòl urbà hauran de:

Cedir gratuïtament i obligatòriament als ajuntaments

respectius els terrenys que, reservats pels plans

d'urbanisme, ja estiguin al servei general de tota la

població, o al servei del districte, polígon o unitat

d'actuació, estiguin destinats a jardins, places i centres

docents i assistencials quan aquests sòls vinguin reservats

pels plans en el marc d'una unitat d'actuació delimitats

expressament en el planejament.

Igualment la cessió per a carrers i vies és gratuïta i

obligatòria i ha de ser executada prèviament a

l'edificació. L'obertura i ampliació de vials sobre solars

o edificis en nuclis urbans comporta idèntica cessió quan

aquesta és compensada per les condicions d'edificació

diferencials previstes pels plans.

Costejar la urbanització.

Edificar els solars quan el Pla així ho estableixi dins

el termini que aquest assenyali, o, en el seu defecte, en

els terminis fixats en aquesta Llei.

-4 La distribució equitativa de les càrregues a les quals

es refereix el paràgraf 3.1 quan les diferències

d'aprofitament urbanístic entre finques ultrapassin el 15%

de l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació i es faci

declaració expressa d'aquesta lesió, s'efectuarà mitjançant

la reparcel·lació. S'establirà també el mateix procediment

per a l'obertura i l'eixamplament de vials quan aquella

lesió es produeixi, i es delimitaran les unitats d'actuació

que calgui.

-5 En tots els altres supòsits, o en les reserves per a

altres fins, l'adquisició s'ha de fer mitjançant

l'expropiació. L'apreuament de l'expropiació pot, si és

convenient, ésser rescabalat per la part que s'estimi

d'interès directe, segons el que disposa l'article 196

d'aquesta Llei, per contribucions especials, havent estat

delimitat prèviament l'àmbit urbà beneficiari de la

millora.

Article 121

-1 El sòl urbanitzable programat i el sòl apte per ser

urbanitzat estaran subjectes a la limitació de no poder ser

urbanitzats fins que s'aprovi el corresponent Pla Parcial.

Mentrestant, no s'hi podran realitzar obres o

instal·lacions tret de les que s'hagin d'executar

mitjançant la redacció dels plans Especials a què es

refereix l'article 29.2 d'aquesta Llei i les de caràcter

provisional previstes a l'article 91.2, ni podran

destinar-se els terrenys a usos o aprofitaments diferents

dels que assenyali el Pla General.

-2 Als efectes de la gestió urbanística, es determinarà:

  1. L'aprofitament mitjà de cadascun dels sectors en què

    es divideix el sòl urbanitzable programat.

  2. L'aprofitament de cada finca, referint a la seva

    superfície l'aprofitament mitjà del sector en què es troba

    enclavada, sense que tingui rellevància la seva

    qualificació concreta en el Pla.

    -3 Els propietaris del sòl urbanitzable programat i de sòl

    apte per ser urbanitzat hauran de:

  3. Cedir obligatòriament i gratuïtament a favor de

    l'ajuntament o, si s'escau, l'òrgan urbanístic actuant, els

    terrenys que es destinin amb caràcter permanent a vials,

    accessos i estacionaments adjacents a la via pública, parcs

    i jardins públics, zones esportives públiques i d'esbarjo i

    expansió, centres culturals i docents i altres serveis

    públics necessaris.

  4. Cedir a l'administració actuant sòl on es pugui

    edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament

    mitjà del sector.

  5. Costejar la urbanització.

  6. Edificar els solars, quan el Pla així ho estableixi i

    en el termini que ell mateix assenyali o, si no és així, en

    els terminis fixats en aquesta Llei.

    Els terrenys que, en virtut d'aquest article,

    s'incorporin al Patrimoni Municipal del Sòl es destinaran

    preferentment als fins previstos als articles 234 i 235

    d'aquesta Llei.

    -4 Quan l'aprofitament real d'una finca, segons la

    qualificació establerta pel Pla General, no arribi al 90%

    de l'aprofitament que li correspon, haurà de compensar-se,

    per adjudicació de terrenys edificables en el sector, en

    àrees de situació i condicions similars. Si aquest defecte

    fos inferior a un 15% del corresponent a la finca,

    l'adjudicació podrà substituir-se, segons el criteri de

    l'Administració competent, per una indemnització en

    metàl·lic.

Article 122

-1 Els sòls reservats per a tots els fins enunciats al

paràgraf 2 de l'article 25 computen als efectes de

l'edificabilitat sectorial establerta pel pla general o per

les normes subsidiàries, i s'hauran de determinar en funció

del nombre màxim de vivendes de cada sector.

-2 En el sòl urbanitzable, els sistemes inclosos pel

planejament general en els sectors de planejament parcial

estan subjectes al règim de gestió següent:

Se'ls aplicarà la cessió gratuïta quan se'ls atorga

l'aprofitament mitjà del sector. Aquest aprofitament

s'acumularà a l'aprofitament urbanístic de les zones, i es

determinarà segons l'edificabilitat zonal ponderada quan

comprendrà diverses zones de qualificació diferent; aquesta

ponderació es farà tenint en compte la proporció de les

superfícies d'aquestes zones dins el sector i la seva

valoració relativa, amb les limitacions establertes per

l'article 123.

Els polígons que es delimitin incorporaran la part

d'aquests sistemes que els correspongui, als efectes de la

seva cessió.

Els sòls per a aquests sistemes poden ésser, en tots els

casos, objecte d'actuacions aïllades mitjançant

l'expropiació; aleshores no s'hi aplicarà el que estableix

el punt 4 d'aquest article.

-3 Pel que fa als sòls aptes per a ésser urbanitzats segons

les normes subsidiàries, els propietaris de sòls afectats

per sistemes poden oferir la cessió gratuïta d'aquests

terrenys un cop incorporats en sectors del pla parcial, amb

les mateixes condicions d'aprofitament previstes pels sòls

urbanitzables programats de pla general. Per això s'han de

delimitar en les normes subsidiàries sectors de planejament

i determinar les prioritats per desenvolupar-les.

-4 Els sòls ocupats per sistemes generals que siguin

adscrits a un sector determinat s'afegiran al sòl d'aquest

a l'efecte d'incrementar les reserves mínimes per a

dotacions exigides per aquest article amb les limitacions

establertes per l'article 123 sempre que així ho reguli el

planejament general. Els polígons que es delimitin han

d'incoporar la part dels sistemes adscrits a un sector que

els correspongui als efectes del present article.

Article 123

-1 La inclusió dins dels sectors de sistemes previstos per

l'article 122 ha d'estar limitada de tal manera que la

intensitat neta d'edificació en cada zona del pla parcial,

referida al sòl d'aprofitament privat, no ultrapassi dues

vegades i mitja l'edificabilitat zonal, un cop

desenvolupada l'ordenació física prevista.

-2 La cessió no s'aplicarà als sòls per sistemes el còmput

dels quals determini intensitats netes que ultrapassin els

màxims establerts. En aquest sentit l'Administració actuant

ha d'expropiar aquests sistemes i pot fer efectiu

l'apreuament de l'expropiació bé amb càrrec al 10% de

l'aprofitament mitjà del sector, bé en efectiu.

-3 En el càlcul del sostre edificable d'una zona, a

l'efecte de determinar l'edificabilitat neta, s'ha de

considerar, a més de l'edificabilitat pròpia de la zona,

l'afegida en compensació de la cessió dels sistemes.

-4 Els estudis econòmico-financers dels plans han de

justificar les previsions adoptades en relació amb la forma

d'obtenció dels sistemes, i en els supòsits d'expropiació

les previsions d'inversió municipal o dels organismes

competents corresponents al llarg del termini de previsió

de planejament.

Article 124

-1 La determinació de l'aprofitament mitjà pel que fa al

sòl urbanitzable programat s'ha de fer en redactar-se el

pla general per a cadascun dels sectors de planejament

parcial.

-2 L'aprofitament d'un sector comprèn l'aprofitament del

conjunt de les zones i l'atribuït als sistemes inclosos

dins el sector, d'acord amb el que disposa l'article 122

d'aquesta Llei.

-3 La cessió a l'administració actuant del 10% de

l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de fer en sòl

edificable de cadascuna de les zones del sector, d'acord

amb el que determina l'article 122 d'aquesta Llei.

-4 L'aprofitament de cada finca serà el 90% de

l'aprofitament mitjà del sector on es localitzi referit a

la seva extensió superficial.

Article 125

-1 Per calcular el valor de l'aprofitament mitjà d'un

sector s'ha de considerar el valor relatiu de cadascuna de

les zones incloses en el pla parcial en el moment de

redactar-lo.

Pel que fa als sectors delimitats que inclouen zones

diferents, la relació de valor entre aquestes s'ha de fer

considerant: a) la intensitat dels usos admesos, b) la

rigidesa a la demanda de l'ús de cada zona en el moment de

la tramitació del pla i c) les repercussions admissibles

del valor de sòl i de la urbanització. No s'han de

considerar les revaloracions que es generin per causa de la

ubicació urbana diferencial de les finques dins una mateixa

zona.

-2 L'aprofitament mitjà per al conjunt de les zones

incloses dins un sector serà el resultat de ponderar,

respecte a la superfície total de les zones, els valors

relatius de cadascuna per la seva extensió.

Article 126

L'aprofitament corresponent als sistemes inclosos pel

planejament general dins els sectors s'ha de distribuir

entre les zones d'aquests, segons usos i intensitats

d'usos, en funció de l'extensió de cadascuna i del seu

valor relatiu. Aquest aprofitament s'ha d'afegir a

l'atribuït a cada zona segons la seva qualificació.

Article 127

-1 Mentre no s'aprovin Programes d'Actuació Urbanística,

els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no

programat estaran subjectes a les següents limitacions, a

més de les que resultin aplicables en virtut d'altres

lleis:

  1. Hauran de respectar-se les incompatibilitats d'usos

    assenyalats en el Pla General.

  2. No es podran realitzar altres construccions que les

    destinades a explotacions agrícoles que tinguin relació amb

    la naturalesa i destinació de la finca i s'ajustin si

    s'escau als plans o normes del Departament d'Agricultura,

    Ramaderia i Pesca, com també les construccions i

    instal·lacions vinculades a l'execució, entreteniment i

    servei de les obres públiques. No obstant això, podran

    autoritzar-se, seguint el procediment previst a l'article

    68 d'aquesta Llei, edificacions i instal·lacions d'utilitat

    pública o interès social que hagin d'emplaçar-se en el medi

    rural, com també edificis aïllats destinats a vivenda

    familiar on no existeixi la possibilitat de formació d'un

    nucli de població. En aquest supòsit, en el moment de

    l'autorització, es tindran en consideració els efectes

    sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.

  3. Els tipus de les construccions hauran de ser adequats

    a la seva condició i situació aïllada, conforme a les

    normes que el Pla estableixi, i quedaran prohibides les

    edificacions característiques de les zones urbanes.

  4. En les transferències de propietat, divisions i

    segregacions de terrenys rústics no podran efectuar-se

    fraccionaments en contra el que disposa la legislació

    agrària i forestal.

    -2 Aprovat un Programa d'Actuació Urbanística, s'estarà al

    disposat en els números 2, 3 i 4 de l'article 121 d'aquesta

    Llei sens perjudici de les obligacions, limitacions i

    càrregues addicionals que s'assenyalin en el Programa i en

    l'acord d'aprovació.

    -3 Pel que fa als sòls urbanitzables no programats, els

    programes d'actuació urbanística han de proposar els

    sistemes d'actuació adequats per a l'efectivitat de les

    reserves de sòl incloses en cada actuació.

Article 128

-1 Els terrenys que es classifiquin com a sòl no

urbanitzable en el Pla General o per aplicació de l'article

118 estaran subjectes a les limitacions que s'estableixen a

l'article 127 d'aquesta Llei.

-2 Els espais que per les seves característiques segons el

Pla General hagin de ser objecte d'una especial protecció

als efectes d'aquesta Llei, no podran ser dedicats a

utilitzacions que impliquin transformació de la seva

destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que

es vulgui protegir.

Article 129

-1 L'ordenació de l'ús dels terrenys i construccions

enunciada en els articles precedents no conferirà dret als

propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres

limitacions i deures que defineixen el contingut normal de

la propietat segons la seva qualificació urbanística. Els

afectats tindran, no obstant això, dret a la distribució

equitativa dels beneficis i càrregues del planejament en

els termes previstos en aquesta Llei.

-2 La modificació o revisió de l'ordenació dels terrenys i

construccions establerta pels plans parcials, pels plans

especials i pels Programes d'Actuació Urbanística només

podrà donar lloc a indemnització si es produeix abans de

transcórrer els terminis previstos per a l'execució dels

respectius plans o Programes, o transcorreguts aquells si

l'execució no s'ha portat a efecte per causes imputables a

l'Administració.

-3 Les ordenacions que imposin vinculacions o limitacions

singualars que comporten una restricció de l'aprofitament

urbanístic del sòl que no pugui ser objecte de distribució

equitativa entre els interessats conferiran dret a

indemnització.

Article 130

L'alienació de finques no modificarà la situació del seu

titular pel que fa a les limitacions i deures instituïts

per aquesta Llei o imposats, en virtut d'aquesta, pels

actes d'execució dels seus preceptes, i l'adquirent quedarà

subrogat en el lloc de l'anterior propietari en els

compromisos que hagués contret amb les corporacions

públiques respecte a la urbanització i edificació.

Capítol 2

Patrimoni municipal del sòl

Article 131

-1 Els ajuntaments de població superior a 50.000 habitants,

els que voluntàriament ho acordin i els altres que

asssenyali el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, constituiran el seu respectiu Patrimoni

Municipal del sòl.

-2 El Patrimoni Municipal del Sòl tindrà per finalitat

preveure, posar en marxa i desplegar tècnicament i

econòmica l'expansió de les poblacions, i s'adscriurà a la

gestió urbanística per a la immediata preparació i

alienació de solars edificables i reserva de terrenys de

futura utilització.

Article 132

-1 L'adquisició de terrenys per constituir el Patrimoni es

verificarà conforme al programa d'actuació del Pla General

Municipal d'Ordenació Urbana, si estigués aprovat.

-2 L'adquisició de terrenys per formar reserves de sòl es

podrà efectuar mitjançant expropiació, amb l'aprovació

prèvia per la Comissió d'Urbanisme d'un projecte integrat

per Memòria justificativa i plànol delimitador de la

superfície corresponent.

-3 Quan resultin inclosos en el Pla béns propis, quedaran

afectats al Patrimoni municipal del sòl.

-4 El volum patrimonial es temperarà a les necessitats del

Pla General i als mitjans econòmics de cada ajuntament.

Article 133

Els ajuntaments que tinguin reconegut un àmbit de

planejament urbanístic singular, segons l'article 47,

d'aquesta Llei, podran estendre el seu Patrimoni de

sòl als termes municipals que comprengui.

Article 134

Les alienacions de terrenys del Patrimoni estaran

supeditades a la conveniència d'edificar-los o al

compliment del Pla General, dintre els terminis que, en un

i altre cas, s'assenyalin.

Article 135

Els ingressos obtinguts per la gestió urbanística

mitjançant alienació de terrenys del Patrimoni es

destinaran a la conservació i ampliació del mateix.

Article 136

En tot cas es tindrà en compte la regulació específica

que respecte al patrimoni municipal del sòl s'estableix en

el règim previst per a l'actuació per subsectors.

Article 137

Els ajuntaments a què es refereix l'article 131 d'aquesta

Llei han de preveure específicament en els seus

pressupostos les partides per a la constitució, conservació

i ampliació del patrimoni municipal del sòl. La quantia de

la despesa no pot ser inferior al 5% del total consignat en

els capítols I i II del Pressupost.

Capítol 3

Parcel·lacions i reparcel·lacions

Article 138

La parcel·lació urbanística i les obres d'urbanització,

com també l'edificació, han d'ésser precedides per la

formulació, la tramitació i l'aprovació reglamentàries de

llur planejament, amb les excepcions que aquesta Llei

estableix.

Article 139

-1 Es considerarà parcel·lació urbanística la divisió

simultània o successiva de terrenys en dos o més lots quan

pugui donar lloc a la constitució d'un nucli de població.

-2 Es considerarà il·legal, a efectes urbanístics, tota

parcel·lació que sigui contrària a allò que estableix el

Pla, Programa o Norma urbanística que els hi sigui

d'aplicació o que infringeixi el que disposa l'article

141.1 d'aquesta Llei.

-3 Es defineix com a nucli de població l'assentament urbà

generador de requeriments o necessitats assistencials i de

serveis urbans.

-4 Les condicions objectives que poden donar lloc a la

constitució d'un nucli de població seran objecte

d'enumeració en els plans Generals o Normes Subsidiàries en

funció de les peculiaritats que concorrin en cada àmbit

municipal o supramunicipal.

Article 140

-1 Seran indivisibles:

  1. Les parcel·les determinades com a mínimes en el

    corresponent Pla o Norma, a fi de constituir finques

    independents.

  2. Les parcel·les les dimensions de les quals siguin

    iguals o menors a les determinades com a mínimes en el Pla,

    excepte si els lots resultants s'adquirissin simultàniament

    pels propietaris de terrenys contigus, amb el fi

    d'agrupar-los i formar una nova finca.

  3. Les parcel·les les dimensions de les quals siguin

    menors que el doble de la superfície determinada com a

    mínima en el Pla, llevat que l'excés sobre el citat mínim

    es pugui segregar amb el fi indicat a l'apartat anterior.

  4. Les parcel·les edificables en una proporció de volum

    en relació amb la seva àrea quan es constituís el

    corresponent a tota la superfície, o, en el supòsit que

    s'edifiqués en proporció menor, la porció d'excés, amb les

    excepcions indicades a l'apartat anterior.

  5. Les finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les

    quals sigui inferior al doble de les mínimes de conreu o de

    producció forestal definides per a cada àmbit territorial.

    -2 Els Notaris i Registradors faran constar en la

    descripció de les finques la qualitat d'"indivisible" de

    les que es trobessin en qualsevol dels casos expressats.

    -3 En atorgar-se llicència d'edificació sobre una parcel·la

    compresa a l'apartat d) del paràgraf 1, es comunicarà al

    Registre de la Propietat per a la seva constància en la

    inscripció de la finca.

Article 141

-1 No es podrà efectuar cap parcel·lació urbanística i

conseqüentment no es podrà atorgar llicència de

parcel·lació sense que prèviament hagi estat aprovat un Pla

General o, si s'escau, un Pla Especial que el desplegui,

quan afecti sòl urbà, o sense l'aprovació prèvia del Pla

Parcial del sector corresponent per al sòl urbanitzable. En

sòl no urbanitzable no es podran realitzar parcel·lacions

urbanístiques.

-2 Els notaris i registradors de la propietat exigiran per

autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de

divisió de terrenys, i que s'acrediti l'atorgament de la

llicència, que els primers hauran de testimoniar en el

document.

-3 Tota parcel·lació urbanística quedarà subjecte a

llicència.

-4 En cap cas es consideraran solars, ni es permetrà

edificar-hi, els lots resultants d'una parcel·lació o

reparcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions

d'aquest article o de l'anterior.

Article 142

-1 Qualsevol llicència de parcel·lació s'atorgarà amb la

presentació prèvia del projecte corresponent, que ha de

constar dels documents següents:

  1. La memòria justificativa de la procedència, sobre la

    base del pla general previ o parcial, de les dimensions de

    les parcel·les o dels lots per a cada zona.

  2. El pla parcel·lari a escala adequada que detalli tant

    les parcel·les divisibles com les indivisibles i indiqui la

    ubicació de zones verdes, d'espais lliures de dotacions,

    d'equipaments, de serveis i del sòl corresponent al 10%

    d'aprofitament mitjà del sector o dels polígons d'actuació

    del pla, si s'escau.

    -2 Quan algun dels punts exigits en els documents als quals

    es refereix el número anterior constés en els instruments

    de planejament aprovats amb caràcter definitiu, la inclusió

    d'aquests punts podrà ésser substituïda per la certificació

    de l'òrgan competent de la qual resultin les neces`tin les

    necessàries indicacions, que amb aquesta finalitat

    acompanyarà el projecte de parcel·lació.

Article 143

No es pot fer ús de la facultat d'atorgar llicència

d'edificació condicionada a la realització simultània de

les obres i serveis d'urbanització sense la prèvia

aprovació definitiva del projecte corresponent

d'urbanització i de la constitució de la garantia prevista

en l'article 81 d'aquesta Llei.

Article 144

-1 El notari ha d'exigir a l'atorgant, en les escriptures

de divisió i de segregació de finques, l'aportació de la

llicència de parcel·lació corresponent a l'operació

urbanística a què aquesta escriptura faci referència.

-2 La llicència es pot justificar mitjançant certificació

de l'acord municipal de concessió o mitjançant còpia del

plànol parcel·lari, en la qual s'expressi, per diligència

del secretari de l'ajuntament, que és reproducció fidel i

exacta del que figura en l'expedient de parcel·lació del

qual es tracti, com també la data de concessió.

-3 El notari ha de testimoniar en l'escriptura

l'acreditament de l'atorgament de la llicència i, en tot

cas, en un apartat corresponent a la situació urbanística

de la finca, farà les advertències pertinents sobre les

responsabilitats de tota mena en què puguin incórrer els

atorgants per no tenir les llicències urbanístiques

adequades per a l'actuació que pretenguin sobre els

terrenys corresponents a les finques objecte de

l'instrument públic.

Article 145

-1 Presentada l'escriptura de divisió o segregació de

finques en el Registre de la Propietat, el registrador, en

vista de les circumstàncies descriptives de la finca o

finques o, si s'escau, del nombre de segregacions

practicades de la mateixa matriu, ha d'advertir de la

necessitat d'aportar la llicència de parcel·lació, llevat

que l'esmentada aportació resulti del mateix títol

presentat en els termes previstos en l'article anterior.

-2 Si s'aportés la llicència o la certificació que és

innecessària, el registrador de la propietat l'arxivarà; i,

si s'escau, posarà una nota al marge de la inscripció

practicada fent-hi constar les circumstàncies concurrents.

Article 146

La protocol·lització feta pel notari del plànol a què fa

referència l'apartat 2 de l'article 144 d'aquesta Llei i el

seu arxiu fet pel registrador de la propietat, s'entendrà

que és suficient perquè tots dos considerin que ha estat

aportada la llicència respecte a fraccionaments ulteriors

que s'hi acomodin. En tot cas s'entendrà que hi ha

acomodació en les circumstàncies descriptives de les noves

finques respecte a la descripció gràfica que en faci el

plànol, encara que hi hagi diferències en l'extensió

superficial que no ultrapassin el 3%.

Article 147

-1 S'entendrà per reparcel·lació l'agrupació de finques

compreses en el polígon o unitat d'actuació per a la seva

nova divisió ajustada al Pla, amb adjudicació de les

parcel·les resultants als interessats, en proporció als

seus respectius drets.

-2 La reparcel·lació té per objecte distribuir justament

els beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística,

regularitzar la configuració de les finques i situar el seu

aprofitament en zones aptes per a l'edificació d'acord amb

el Pla.

-3 Tota reparcel·lació queda subjecta a l'aprovació del

corresponent projecte.

-4 Els projectes de reparcel·lació es tramitaran d'acord

amb el que es preveu als articles 64 i 65 d'aquesta Llei,

excepte el que estableix l'article 70.

Article 148

-1 L'expedient de reparcel·lació s'entendrà iniciat quan

s'aprovi la delimitació del polígon o unitat d'actuació,

excepte en els casos següents:

  1. Que la reparcel·lació s'hagi tramitat i aprovat

    conjuntament amb l'esmentada aprovació.

  2. Que s'hagi aprovat expressament l'actuació pel sistema

    d'expropiació o sigui innecessària en virtut de l'acord

    aprovatori en el sistema de compensació.

    -2 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació

    comportarà, sense necessitat de declaració expressa, la

    suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació i

    edificació en l'àmbit del polígon o unitat d'actuació fins

    que sigui ferm en via administrativa l'acord aprovatori de

    la reparcel·lació.

    Els peticionaris de llicències sol·licitades amb

    anterioritat a la data d'iniciació de l'expedient de

    reparcel·lació tindran dret a ser rescabalats en la forma

    que assenyala l'article 43 d'aquesta Llei.

    L'Entitat Local podrà deixar sense efecte, prèvia la

    indemnització de danys i perjudicis que correspongui, les

    llicències concedides amb anterioritat a la data

    d'iniciació de l'expedient que sigui incompatible amb

    l'execució del plantejament.

    -3 El projecte de reparcel·lació es formularà:

  3. Pels dos terços dels propietaris interessats que

    representin com a mínim el 80 per 100 de la superfície

    reparcel·lable, dintre els tres mesos següents a

    l'aprovació de la delimitació d'un polígon o unitat

    d'actuació.

  4. Per l'Entitat Local o urbanística actuant, d'ofici o a

    instància d'algun dels propietaris afectats, quan aquests

    no haguessin fet ús del seu dret o no haguessin subsanat

    dins el termini que se'ls hagués marcat els defectes que

    s'haguessin apreciat en el projecte que varen formular.

    Els projectes redactats d'ofici procuraran atenir-se als

    criteris expressament manifestats pels interessats en els

    tres mesos següents a l'aprovació de la delimitació del

    polígon o unitat d'actuació.

    Els projectes se sotmetran a informació pública durant un

    mes, amb citació personal dels interessats, i seran

    aprovats per l'ajuntament o, si s'escau, per l'òrgan

    urbanístic que se subrogui en les competències municipals,

    excepte en el supòsit que el planejament municipal estigués

    adaptat a la Llei del sòl, que en aquest cas el termini

    d'informació pública serà de quinze dies.

    -4 En els casos d'iniciativa pública, quan el projecte de

    reparcel·lació es presenti juntament amb el pla parcial i

    el projecte d'urbanització, es tramitaran tots de manera

    simultània, d'acord amb l'article 62 d'aquesta Llei, i les

    aprovacions es condicionaran al que estableix l'apartat

    següent.

    Quan es presentarà el projecte de reparcel·lació

    juntament amb el projecte d'urbanització, es procedirà tal

    com preveu el punt 3 de l'article 69.

    -5 En el primer supòsit previst a l'apartat anterior, els

    acords d'aprovació definitiva corresponents a les

    corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat

    a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la

    mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se

    de sectors d'urbanització prioritària.

Article 149

-1 En tot cas, el projecte de reparcel·lació tindrà en

compte els criteris següents:

  1. El dret dels propietaris serà proporcional a la

    superfície de les parcel·les respectives en el moment de

    l'aprovació de delimitació del polígon.

  2. Els solars resultants es valoraran amb criteris

    objectius i generals per a tot el polígon d'acord al seu ús

    i volum edificable i en funció de la seva situació,

    característiques, grau d'urbanització i destinació de les

    edificacions.

  3. Es procurarà, sempre que sigui possible, que les

    finques adjudicades estiguin situades en lloc proper al de

    les antigues propietats dels mateixos titulars.

  4. Quan l'escassa quantia dels drets d'alguns propietaris

    no permeti que se'ls adjudiquin finques independents a tots

    ells, els solars resultants s'adjudicaran en pro indiviso a

    tals propietaris. No obstant això, si la quantia d'aquells

    drets no arribés al 15% de la parcel·la mínima edificable,

    l'adjudicació es podrà substituir per una indemnització en

    metal·lic.

  5. En tot cas, les diferències d'adjudicació seran

    objecte de compensació econòmica entre els interessats,

    valorant-se al preu mitjà dels solars resultants.

  6. Les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i

    millores que no es puguin conservar es valoraran amb

    independència del sòl i el seu import se satisfarà al

    propietari interessat, amb càrrec al projecte en concepte

    de despeses d'urbanització.

    -2 En cap cas no es podran adjudicar com a finques

    independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima

    edificable o que no reuneixin la configuració i

    característiques adequades per a la seva edificació

    conforme al planejament.

    -3 No seran objecte de nova adjudicació, conservant-se les

    propietats primitives, sens perjudici de la regularització

    de límits quan sigui necessària i de les compensacions

    econòmiques que procedeixin:

  7. Els terrenys edificats d'acord al planejament.

  8. Les finques no edificades d'acord al planejament, quan

    la diferència en més o menys, entre l'aprofitament que els

    correspongui conforme al Pla i el que correspondria al

    propietari en proporció al seu dret en la reparcel·lació,

    sigui inferior al 15% d'aquest darrer.

    -4 En el sòl urbà, els drets dels propietaris en la

    reparcel·lació es regularan pel valor de les seves

    respectives parcel·les en la data d'aprovació del Pla que

    hagi motivat la reparcel·lació d'acord al que disposa

    l'article 158 d'aquesta Llei.

Article 150

L'acord aprovatori del projecte de reparcel·lació

produirà els efectes següents:

  1. Cessió de dret al municipi en què s'actuï en ple

    domini i lliure de càrregues de tots els terrenys de cessió

    obligatòria per a la seva incorporació al Patrimoni de sòl

    o la seva afectació conforme als usos previstos en el Pla.

  2. Subrogació, amb plena eficàcia real, de les antigues

    per les noves parcel·les.

  3. Afectació real de les parcel·les adjudicades al

    compliment de les càrregues i pagament de les despeses

    inherents al sistema d'actuació corresponent.

Article 151

-1 L'organisme que hagi aprovat el projecte de

reparcel·lació expedirà document amb les solemnitats i

requisits disposats per les actes dels seus acords, en el

que es detallin les propietats antigues i els seus

propietaris, segons els títols aportats i, en defecte

d'aquests, per descripció de les finques i indicació dels

seus propietaris, si són coneguts, i descripció de les

noves parcel·les amb adjudicació de cadascuna al respectiu

titular. Aquest document administratiu es protocolitzarà

notarialment, sens perjudici que també es pugui atorgar

escriptura pública, en els casos i la forma que

s'assenyalin reglamentàriament.

-2 La situació física i jurídica de les finques o drets

afectats per la reparcel·lació i la dels resultants d'elles

es reflectirà en el Registre de la Propietat, d'acord amb

el que disposa la legislació hipotecària en la forma que

reglamentàriament es determini.

-3 Si alguna càrrega resulta incompatible amb la nova

situació o característica de la finca, el Registrador es

limitarà a fer-ho constar en la corresponent assentada, i

les parts interessades podran anar al Jutjat competent per

sol·licitar la declaració de compatibilitat i

incompatibilitat de les càrregues o gravàmens sobre les

finques noves i, en aquest últim supòsit, la seva

transformació en un dret de crèdit amb garantia hipotecària

sobre la finca nova en la quantia en què la càrrega sigui

apreuada.

Article 152

-1 Les adjudicacions de terrenys a què doni lloc la

reparcel·lació, quan s'efectuïn en favor dels propietaris

compresos en el polígon corresponent o unitat d'actuació i

en proporció dels seus respectius drets, estaran exemptes,

amb caràcter permanent, de l'Impost General sobre

Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i

no tindran la consideració de transmissions de domini als

efectes de l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del

valor dels terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a

un propietari excedeixi del que proporcionalment

correspongui als terrenys aportats per ell, es giraran les

liquidacions procedents quant a l'excés.

-2 S'aplicaran supletòriament a la reparcel·lació les

normes de l'expropiació forçosa.

Capítol 4

Valoracions

Article 153

Les valoracions de terrenys s'efectuaran d'acord amb els

criteris establerts en aquesta Llei.

Article 154

-1 El valor inicial d'un predi o unitat de conreu, a

efectes d'aquesta Llei, es determinarà:

  1. Pel rendiment brut que li correspongui en l'explotació

    rústica efectiva o de què en sigui naturalment

    susceptible.

  2. Pel seu valor mitjà en venda a efectes de la seva

    explotació agrícola.

    En cap cas no es podran prendre en consideració valors o

    rendiments que tinguin relació directa o indirecta amb la

    possible utilització urbana dels terrenys.

    -2 En el rendiment rústic s'hi considera compresos

    l'agrícola, el forestal, el ramader, el cinegètic i

    qualsevol altre semblant.

    -3 Entre els rendiments pels quals una heretat en sigui

    naturalment susceptible, es podran estimar els resultats de

    transformacions que es puguin operar amb els mitjans

    normals, tant mecànics com tècnics o de capital, existents

    per al desplegament de l'explotació agrària i conduents al

    màxim aprofitament de la fertilitat de la terra, però no

    els hipotèticament resultants d'una suposada aplicació de

    mitjans extraordinaris.

    -4 En les unitats de conreu directament explotades pels

    propietaris s'establirà, a més, el premi d'afecció que els

    hagi de ser atribuït en el supòsit d'expropiació forçosa.

    -5 Quan el valor inicial a què s'arribi per aplicació dels

    criteris anteriors sigui inferior al que consti en

    valoracions catastrals, índexs municipals o altres

    estimacions públiques aprovades, prevaldrà la més alta de

    les que concorrin sobre el terreny.

Article 155

-1 El valor urbanístic es determinarà en funció de

l'aprofitament que correspongui als terrenys segons la seva

situació, conforme al rendiment que al citat aprofitament

s'atribueixi a efectes fiscals en iniciar-se l'expedient de

valoració.

-2 L'aprofitament que, en tot cas, servirà de base per a la

determinació del valor urbanístic, un cop deduïts els

terrenys en cessió obligatòria que afectin a aquell, serà

el que estableixen els preceptes següents:

  1. En el sòl urbà serà el permès pel Pla o, si s'escau,

    l'aprofitament mitjà fixat a les unitats d'actuació

    subjectes a reparcel·lació, i en defectes del Pla, tres

    metres cúbics per metre quadrat, referits a qualsevol ús.

  2. Pel que fa als sòls urbanitzables o aptes per a ésser

    urbanitzats, l'aprofitament que ha de servir de base per a

    determinar el valor urbanístic és el següent:

    El corresponent a l'aprofitament mitjà del sector per a

    les seves zones i sistemes inclosos.

    El corresponent al 90% de l'aprofitament mitjà dins el

    sòl urbanitzable, a determinar en l'expedient de

    l'apreuament de l'expropiació, per als sistemes no inclosos

    dins de cap sector.

  3. En el sòl urbanitzable no programat serà el que

    resulti del seu ús i intensitat d'ocupació, determinat en

    el Pla General.

    -3 El valor urbanístic que es determini en funció d'aquests

    criteris es podrà augmentar o disminuir en un 15% com a

    màxim en consideració del grau d'urbanització i de les

    particularitats específiques dels terrenys de què es

    tracti.

    La citada correcció s'aplicarà amb independència de les

    que, per conceptes anàlegs, siguin procedents d'acord amb

    la legislació tributària.

Article 156

-1 Les plantacions, obres, edificacions i instal·lacions

que hi hagin en el sòl s'apreciaran amb independència

d'aquest i incrementaran amb la seva quantia el valor total

de l'immoble, llevat que, pel seu caràcter de millores

permanents, hagin estat tingudes en compte en la

determinació del valor inicial o de l'urbanístic conforme

amb l'article anterior.

-2 Les indemnitzacions a favor dels arrendataris rústics i

urbans es fixaran d'acord amb el que es preveu a la Llei

d'Expropiació Forçosa.

Article 157

-1 Es taxaran conforme al valor inicial els terrenys

classificats com a sòl no urbanitzable.

-2 Als sistemes previstos en sòl no urbanitzable se'ls

aplicarà el valor inicial.

Article 158

Es taxaran conforme al valor urbanístic els terrenys

classificats com a sòl urbà o urbanitzable en totes les

seves categories.

Les taxacions tindran com a límit el valor inicial, que

prevaldrà sobre l'urbanístic quan aquest sigui inferior.

Article 159

Quan correspongui aplicar a la taxació de terrenys el

valor inicial o urbanístic, no es tindrà en compte el preu

consignat en els títols d'adquisició o de constitució de

gravamens, posteriors a la promulgació de la Llei sobre

Règim del sòl i Ordenació Urbana de 1975.

Article 160

Sempre que el valor assignat a una parcel·la en la qual

el propietari hagi costejat algunes obres d'urbanització,

no contraposades a plans vigents en el moment

d'executar-les, sigui inferior a la suma del valor inicial

i de la part proporcional del valor actual de les obres, es

completarà fins a cobrir l'import d'ambdós sumands.

Article 161

-1 La valoració dels drets reals sobre immobles, als

efectes de la seva constitució, modificació o extinció,

s'efectuarà d'acord amb les disposicions sobre expropiació

que específicament determinin el seu apreuament,

subsidiàriament, segons les normes del Dret Administratiu o

Civil que reguli la institució i, en el seu defecte, per

les establertes per als impostos de successions i

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

-2 En expropiar una finca gravada amb càrregues, la

corporació o organisme que l'efectuï podrà escollir entre

apreuar cadascun dels drets que hi concorren amb el de

domini per a distribuir-lo entre els titulars de cadascun

d'ells, o bé valorar l'immoble en el seu conjunt i

consignar el seu import en poder del Jutjat, perquè aquest

fixi i distribueixi, pel tràmit dels incidents, la

proporció que correspongui als respectius interessats.

Article 162

-1 Les valoracions tindran vigència durant deu anys.

-2 Quan circumstàncies reals i alienes a especulacions

originin notòries variacions en el mercat de terreny o en

la situació econòmica general, es revisaran els

apreuaments, d'ofici o a petició de qualsevol propietari

afectat.

-3 Servirà de base per a la revisió, sens perjudici

d'altres factors, l'índex general ponderat de preus a

l'engròs.

Article 163

El pagament de l'apreuament en les explotacions es podrà

verificar en efectiu o, d'acord amb l'expropiat, per

permuta amb altres parcel·les del beneficiari de

l'explotació, tenint en compte l'especialitat establerta en

l'article 207 d'aquesta Llei.

Títol 4

Execució dels plans d'ordenació

Capítol 1

Disposicions generals

Article 164

-1 L'execució dels plans d'ordenació correspon a la

Generalitat, a les entitats locals i a les entitats

urbanístiques especials en les seves respectives esferes

d'actuació, sens perjudici de la participació dels

particulars en la citada execució en els termes establerts

en el títol present.

-2 L'execució dels plans mitjançant el sistema

d'expropiació pot ser objecte de concessió administrativa,

que s'atorgarà mitjançant concurs, en les bases del qual es

fixaran els drets i les obligacions del concessionari.

Article 165

La Generalitat i les entitats locals podran constituir

societats anònimes o empreses d'economia mixta, d'acord amb

la legislació aplicable en cada cas per a l'execució dels

plans d'ordenació.

Article 166

-1 Les actuacions en sòl urbanitzable programat

requereixen la prèvia aprovació del Pla Parcial del sector

corresponent.

-2 En el sòl urbanitzable no programat només es podrà

actuar mitjançant l'aprovació de programes d'actuació

urbanística i dels corresponents plans parcials per a la

seva execució.

-3 S'exceptua del que es disposa en aquest article

l'execució dels sistemes de l'ordenació urbanística del

territori previstos en els plans territorials o en els

plans generals o la d'algun dels elements dels citats

sistemes.

Article 167

-1 L'execució dels plans i dels programes d'actuació

urbanística es realitzarà per polígons complets, llevat

quan es tracti d'executar directament els sistemes generals

o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades.

-2 Els polígons es delimitaran tenint en compte els

següents requisits:

  1. Que per les seves dimensions i característiques de

    l'ordenació siguin susceptibles d'assumir les cessions de

    sòl derivades de les exigències del Pla i dels Programes

    d'Actuació Urbanística.

  2. Que facin possible la distribució equitativa dels

    beneficis i càrregues de la urbanització.

  3. Que tinguin entitat suficient per a justificar

    tècnicament i econòmica l'autonomia de l'actuació.

    -3 En el sòl urbà, quan no sigui possible la determinació

    pel planejament d'un polígon amb els requisits establerts

    al número anterior, ni es tracti d'actuacions aïllades, les

    operacions urbanístiques es podran portar a terme

    mitjançant la delimitació pel mateix Pla d'unitats

    d'actuació que permetin, almenys, la distribució justa

    entre els propietaris dels beneficis i càrregues derivades

    del planejament.

    En els supòsits a què es refereix l'article 120.3.a)

    d'aquesta Llei la unitat d'actuació haurà d'estar

    expressament delimitada en el planejament.

    -4 No es podran delimitar polígons immediats a terrenys de

    cessió obligatòria i gratuïta sense incloure en els

    referits polígons i unitats la part corresponent dels

    indicats terrenys.

    No serà necessària la delimitació prèvia de les unitats

    d'actuació pel planejament quan es tracti de l'obtenció de

    carrers i vies, en el cas del qual la delimitació de la

    Unitat d'Actuació es podrà realitzar pel procediment

    previst a l'article 168 d'aquesta Llei.

Article 168

-1 La delimitació de polígons i unitats d'actuació, si no

es contingués en els plans, s'acordarà, d'ofici o a petició

dels particulars interessats, per l'entitats local o

urbanística especial actuant, d'acord amb el procediment

establert a l'article 64 i 65 d'aquesta Llei, excepte el

que estableix l'article 70.

-2 No obstant això, cap reclamació o recurs que es

fonamenti en errors o omissions no denunciats a la fase

d'informació pública podrà donar lloc a la retroacció

d'actuacions.

Capítol 2

Sistemes d'actuació

Article 169

-1 L'execució dels polígons o unitats d'actuació es

realitzarà mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació

següents:

  1. Compensació.

  2. Cooperació.

  3. Expropiació.

-2 L'Administració actuant escollirà el sistema d'actuació

aplicable segons les necessitats, mitjans econòmico-

financers amb què compti, col·laboració de la iniciativa

privada i altres circumstàncies que hi concorrin, donant

preferència als sistemes de compensació i cooperació,

llevat que raons d'urgència o necessitat exigeixin

l'expropiació.

-3 No obstant allò exposat a l'apartat anterior, els plans

parcials d'iniciativa particular s'executaran sempre pel

sistema de compensació.

-4 Quan el Pla d'ordenació o Programa d'Actuació

Urbanística no precisessin el sistema, la seva determinació

es portarà a terme mitjançant el procediment previst per a

la delimitació de polígons o unitats d'actuació. Si els

propietaris que representen el 60% de la superfície total

del polígon o unitat d'actuació sol·licitin en el tràmit

d'informació pública del procediment per a la seva

delimitació l'aplicació del sistema de compensació,

l'administració ho acordarà prèvia audiència dels altres

propietaris del polígon o unitat d'actuació, sempre que

l'administració no apreciï la concurriència de les raons

d'urgència o necessitat d'acord amb el que estableix

l'apartat següent d'aquest article.

-5 En tot cas serà procedent l'aplicació del sistema

d'expropiació quan la Junta de compensació, o si s'escau,

el propietari únic de tots els terrenys del polígon o la

unitat d'actuació incompleixin les obligacions inherents al

sistema de compensació.

Article 170

-1 Els propietaris dels terrenys afectats per una actuació

urbanística estan subjectes al compliment de les càrregues

següents:

  1. Efectuar les cessions de terrenys que s'estableixen en

    aquesta Llei.

  2. Sufragar les despeses de la urbanització.

    -2 L'Administració estarà obligada a afectar el sòl

    procedent de les cessions a la destinació prevista en els

    plans, i eventualment al Patrimoni municipal del sòl, i a

    realitzar la urbanització en els terminis previstos.

Article 171

Quan l'actuació en determinats polígons o unitats

d'actuació no sigui presumiblement rendible, per resultar

excessives les càrregues en relació amb l'escàs

aprofitament previst per a les zones edificables, el Govern

de la Generalitat, a proposta del conseller de Política

Territorial i Obres Públiques, i previ dictamen de la

Comissió Jurídica Assessora, amb audiència o, si s'escau, a

instància dels ajuntaments interessats, podrà autoritzar,

sense modificar les determinacions del Pla, una reducció de

la contribució dels propietaris a aquestes o una

compensació econòmica a càrrec de l'Administració,

procurant equiparar els costos de l'actuació als d'altres

anàlogues que hagin resultat viables.

Article 172

-1 En les despeses d'urbanització que hagin de ser

sufragades pels propietaris afectats s'hi inclouen els

conceptes següents:

  1. Les obres de vialitat, sanejament, subministre d'aigua

    i energia elèctrica, enllumenat públic, arbrat i

    jardineria, que estiguin previstes en els plans i els

    projectes i siguin d'interès per al sector o àrea

    d'actuació, sens perjudici del dret a reintegrar-se de les

    despeses d'instal·lació de les xarxes de subministre

    d'aigua i energia elèctrica amb càrrec a les empreses que

    prestin els serveis, llevat de la part a què hagin de

    contribuir els usuaris segons la reglamentació d'aquells.

  2. Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de

    construccions, destrucció de plantacions, obres i

    instal·lacions que exigeixi l'execució dels plans.

  3. El cost dels plans parcials i dels projectes

    d'urbanització i reparcel·lació.

    -2 El pagament d'aquests costos es podrà realitzar, previ

    acord amb els propietaris interessats, cedint aquests,

    gratuïtament i lliures de càrregues, terrenys edificables

    en la proporció que s'estimi suficient per a

    compensar-los.

Article 173

Els propietaris de sòl urbanitzable no programat que

sigui objecte d'un Programa d'Actuació Urbanística hauran

de subvenir a l'execució o suplement de les obres exteriors

d'infrastructura sobre les quals es recolzi l'actuació

urbanística, sens perjudici del compliment de les càrregues

a què es refereix el número 2 de l'article 127 d'aquesta

Llei.

Article 174

-1 Les obligacions i càrregues dels propietaris del sòl a

què es refereix aquest Capítol seran objecte de distribució

justa entre ells, juntament amb els beneficis derivats del

planejament, en la forma que lliurement convinguin

mitjançant compensació o reparcel·lació.

-2 En sòl urbà, quan les diferències d'aprofitament

urbanístic entre les finques no sobrepassin el 15% de

l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació, o

sobrepassant-lo no es faci declaració expressa de la lesió,

no caldrà la reparcel·lació física, amb independència de

les compensacions econòmiques que siguin procedents.

-3 L'incompliment de les obligacions i càrregues imposades

per aquesta Llei habilitarà a les administracions

competents per expropiar els terrenys afectats.

Article 175

Serà procedent la indemnització substitutòria entre els

afectats quan per les circumstàncies d'edificació en una

actuació urbanística no sigui possible portar a terme la

reparcel·lació material dels terrenys de tota o part

d'aquesta superior a un 50% de la superfície afectada.

Capítol 3

Sistema de compensació

Article 176

-1 En el sistema de compensació, els propietaris aporten

els terrenys de cessió obligatòria, realitzen al seu càrrec

la urbanització en els termes i condicions que es

determinen en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en

l'acord aprovatori del sistema i es constitueixen en Junta

de Compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un

sol titular.

-2 Les bases d'actuació i els Estatuts de la Junta de

Compensació seran tramitats i aprovats d'acord amb el

procediment previst a l'article 64 i 65 amb l'excepció

prevista a l'article 70 d'aquesta Llei. A tal efecte, els

propietaris que representin almenys el 60% de la superfície

total del polígon o unitat d'actuació presentaran a

l'administració actuant els corresponents projectes de

bases i estatuts. Amb anterioritat a la resolució que

s'adopti, es donarà audiència als altres propietaris.

-3 Els acords d'aprovació de la constitució de les juntes

de compensació s'han d'adoptar dins els trenta dies

següents a l'entrada de la documentació completa al

registre de l'Administració actuant, i la seva executivitat

s'ha de supeditar a l'aprovació definitiva del projecte de

bases i dels estatuts de la junta.

Si, havent transcorregut aquest termini, no s'ha

produït l'acord d'aprovació de la constitució, s'entendrà

que l'aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu

positiu i la seva executivitat quedarà supeditada a

l'aprovació definitiva del projecte de bases i dels

Estatuts de la junta.

Article 177

-1 Per portar a terme la urbanització del polígon o unitat

d'actuació caldrà que es constitueixi la junta de

compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un

sol propietari i aquesta situació es mantingui mentre durin

les obres d'urbanització. No obstant això, si el propietari

i el promotor són persones diferents, serà obligatòria la

constitució de la junta, a la qual s'haurà d'incorporar el

promotor com a empresa urbanitzadora.

-2 No es podrà iniciar cap obra d'urbanització ni es podran

alienar parcel·les sense que s'hagi complert el que disposa

el paràgraf 2 de l'article anterior.

-3 Les relacions amb l'ajuntament o amb l'Administració

actuant han d'ésser mantingudes només pel president o pel

representant legal de la junta de compensació o de l'únic

propietari dels terrenys, sens perjudici, en el primer cas,

de la facultat de l'ajuntament o de l'Administració actuant

d'exigir als propietaris, per la via de constrenyiment, el

compliment dels seus deures.

-4 El promotor no quedarà alliberat de cap manera de les

seves obligacions, encara que inicialment hagi estat

propietari únic, si prèviament no s'ha constituït una junta

de compensació, encara que els seus objectius es limitin a

l'execució de les obres d'urbanització, a les

instal·lacions i dotacions o, si s'escau, a la seva

conservació.

-5 La dissolució de la junta de compensació no podrà

acordar-se fins que aquesta no hagi subscrit amb

l'Administració actuant les actes en les quals es

formalitzen les cessions d'obres, instal·lacions i

dotacions.

Article 178

-1 Els propietaris del polígon o unitat d'actuació que no

hagin sol·licitat el sistema es podran incorporar amb

igualtat de drets i obligacions a la Junta de Compensació,

si no ho han fet en un moment anterior, dintre del termini

d'un mes a partir de la notificació de l'acord d'aprovació

dels Estatuts de la Junta. Si no ho fan, les seves finques

seran expropiades en favor de la Junta de Compensació, que

tindrà la condició jurídica de beneficiària.

-2 També es podran incorporar a la Junta les empreses

urbanitzadores que hagin de participar amb els propietaris

en la gestió del polígon o unitat d'actuació.

-3 La Junta de Compensació tindrà naturalesa

administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena

capacitat per al compliment dels seus fins.

-4 Un representant de l'administració actuant formarà part

de l'òrgan rector de la Junta en tot cas.

-5 Els acords de la Junta de Compensació seran recurribles

en alçada davant l'administració actuant.

Article 179

La transmissió al municipi corresponent, en ple domini i

lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió

obligatòria i de les obres o instal·lacions que hagin

d'executar a càrrec seu els propietaris tindrà lloc per

ministeri de la Llei en les condicions que

reglamentàriament es determinen.

Article 180

-1 La incorporació dels propietaris a la Junta de

Compensació no presuposa, llevat que els Estatuts disposin

una altra cosa, la transmissió a aquesta dels immobles

afectats als resultats de la gestió comú. En tot cas, els

terrenys quedaran directament afectats al compliment de les

obligacions inherents al sistema amb anotació en el

Registre de la propietat en la forma que s'assenyali

reglamentàriament.

-2 Les juntes de compensació actuaran com a fiduciàries amb

ple poder dispositiu sobre les finques pertanyents als

propietaris membres d'aquelles, sense cap més limitació que

les establertes en els Estatuts.

-3 Les transmissions de terrenys que es realitzin com a

conseqüència de la constitució de la Junta de Compensació

per aportació dels propietaris del polígon o unitat

d'actuació, en el cas que així ho disposin els estatuts, o

en virtut d'expropiació forçosa, i les adjudicacions de

solars que s'efectuïn a favor dels propietaris membres de

les esmentades juntes i en proporció als terrenys

incorporats per aquells, estaran exemptes, amb caràcter

permanent, de l'Impost General sobre Transmissions

Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i no tindran la

consideració de transmissions de domini als efectes de

l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del valor dels

terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a un

propietari excedeixi del que proporcionalment correspongui

als terrenys aportats pel ell, es giraran les liquidacions

procedents quant a l'excés.

Article 181

-1 La Junta de Compensació serà directament responsable,

davant l'administració competent, de la urbanització

completa del polígon o unitat d'actuació i, si s'escau, de

l'edificació dels solars resultants, quan així s'hagi

establert.

-2 Les quantitats endeutades a la Junta de Compensació pels

seus membres seran exigibles per via de constrenyiment,

mitjançant petició de la Junta a l'administració actuant.

-3 L'incompliment pels membres de la Junta de Compensació

de les obligacions i càrregues imposades per aquesta Llei

habilitarà a l'administració actuant per expropiar els seus

respectius drets en favor de la Junta de Compensació, que

tindrà la condició jurídica de beneficiària.

Capítol 4

Sistema de cooperació

Article 182

-1 En el sistema de cooperació, els propietaris aporten el

sòl de cessió obligatòria i l'administració executa les

obres d'urbanització amb càrrec a ells mateixos.

-2 L'aplicació del sistema de cooperació exigeix la

reparcel·lació dels terrenys compresos en el polígon o

unitat d'actuació, llevat que aquesta sigui innecessària

perquè resulti suficientment equitativa la distribució dels

beneficis i càrregues.

-3 Es podran constituir associacions administratives de

propietaris, bé a iniciativa d'aquests o per acord de

l'ajuntament, amb la finalitat de col·laborar en l'execució

de les obres d'urbanització.

Article 183

-1 Les càrregues de la urbanització es distribuiran entre

els seus propietaris en proporció al valor de les finques

que els siguin adjudicades en la reparcel·lació.

-2 L'administració actuant podrà exigir als propietaris

afectats el pagament de quantitats a compte de les despeses

d'urbanització. Aquestes quantitats no podran excedir de

l'import de les inversions previstes per als propers sis

mesos.

-3 L'administració actuant podrà, així mateix, quan les

circumstàncies ho aconsellin, convenir amb els propietaris

afectats un ajornament en el pagament de les despeses

d'urbanització.

Article 184

En el sistema de cooperació no es podran concedir

llicències d'edificació fins que no sigui ferm en via

administrativa l'acord aprovatori de la reparcel·lació del

polígon o unitat d'actuació, quan aquella sigui procedent,

sens perjudici del règim específic previst per a l'execució

de plans d'ordenació per sectors d'urbanització

prioritària.

Capítol 5

Sistema d'expropiació

Article 185

-1 El sistema d'expropiació s'aplicarà per polígons o

unitats d'actuació completes i comprendrà tots els béns i

drets hi ha inclosos.

-2 Sens perjudici del que disposa el número anterior,

l'expropiació forçosa es podrà aplicar per a l'execució

dels sistemes de l'ordenació urbanística del territori o la

d'algun dels seus elements, o per a realitzar actuacions

aïllades.

Article 186

-1 Quan l'execució dels plans es realitzi pel sistema

d'expropiació, la delimitació dels polígons o unitats

d'actuació haurà d'anar acompanyada d'una relació de

propietaris i d'una descripció dels béns o drets afectats,

redactades d'acord amb el que disposa la Llei d'Expropiació

Forçosa.

-2 Si no s'actua per polígons o unitats d'actuació

complets, l'aplicació de l'expropiació forçosa per a

l'execució dels sistemes o d'algun dels seus elements, com

actuacions aïllades, exigirà la formulació de la relació de

propietaris i descripció de béns i drets a què es refereix

l'article anterior, que haurà de ser aprovada per

l'organisme expropiant, prèvia l'obertura d'un període

d'informació pública per un termini de quinze dies.

Article 187

-1 Quan en la superfície delimitada existeixin béns de

domini públic i la seva destinació segons el planejament

sigui diferent del que va motivar la seva afectació o

adscripció a l'ús general o als serveis públics, se seguirà

el procediment previst en la legislació del Patrimoni de

l'Estat, de la Generalitat o, si s'escau, en la legislació

de Règim Local.

-2 Les vies rurals que es trobin compreses en la superfície

delimitada s'entendran de propietat municipal, llevat de

prova en contra. Quant a les vies urbanes que desapareixin

s'entendran transmeses de ple dret a l'organisme expropiant

i subrogades per les noves que resultin del planejament.

Article 188

Sobre la superfície compresa en l'àrea delimitada a

efectes expropiatoris no es podrà realitzar cap construcció

ni modificar les existents, llevat de casos concrets i

excepcionals, prèvia autorització expressa de l'organisme

expropiant, que, si no és l'ajuntament, ho comunicarà a

aquest a efectes de la concessió de l'oportuna llicència.

Article 189

L'expropiant podrà optar entre seguir l'expropiació

individualment per a cada finca o aplicar el procediment de

taxació conjunta d'acord amb el que es disposa a

continuació:

-1 El projecte d'expropiació serà exposat al públic per un

termini d'un mes, perquè els interessats, a qui hauran de

ser notificats els corresponents fulls de constrenyiment,

puguin formular observacions i reclamacions concernents a

la titularitat o valoració dels seus respectius drets.

-2 Informades aquestes per l'Administració actuant,

s'elevarà l'expedient a la Comissió d'Urbanisme per a la

seva resolució.

-3 La resolució serà notificada individualment als titulars

de béns i drets afectats. Si els interessats, dintre dels

vint dies següents, manifesten per escrit la seva

disconformitat amb la valoració establerta per la Comissió

d'Urbanisme, amb al·legació, si s'escau, de tot el que

estimin pertinent al seu dret, la Comissió d'Urbanisme

donarà trasllat de l'expedient al Jurat Provincial

d'Expropiació Forçosa per a la fixació de l'apreuament

conforme als criteris de valoració establerts per aquesta

Llei.

En un altre cas, el silenci de l'interessat es

considerarà com a acceptació de la valoració fixada per la

Comissió d'Urbanisme, i s'entendrà determinat

definitivament l'apreuament.

-4 La resolució de la Comissió d'Urbanisme implicarà la

declaració d'urgència de l'ocupació dels béns o drets

afectats, i el pagament o dipòsit de l'import de la

valoració establerta per aquesta produirà els efectes

previstos en els números 6, 7 i 8 de l'article 52 de la

Llei d'Expropiació Forçosa.

Article 190

-1 Sens perjudici del que es disposa a l'apartat següent,

les actuacions de l'expedient expropiatori se seguiran amb

els que figurin com a interessats en el projecte de

delimitació, redactat conforme a la Llei d'Expropiació

Forçosa, o acreditin, en legal forma, ser els veritables

titulars dels béns o drets en contra del que digui el

projecte. En el procediment de taxació conjunta, els errors

no denunciats i justificats en el termini assenyalat en el

punt 1 de l'article anterior no donaran lloc a la nul·litat

o reposició d'actuacions, conservant, no obstant i això,

els interessats el seu dret a ser indemnitzats en la forma

que correspongui.

-2 Arribat el moment del pagament de l'apreuament, només es

procedirà a fer-lo efectiu, i es consignarà en cas

contrari, a aquells interessats que aportin certificació

registral al seu favor, en la qual consti haver-se estès la

nota de l'article 32 del Reglament Hipotecari o, en el seu

defecte, els títols justificatius del seu dret, completats

amb certificacions negatives del Registre de la Propietat

referides a la mateixa finca descrita en els títols. Si

existissin càrregues hauran de comparèixer també els

titulars d'aquestes.

-3 Quan hi hagin pronunciaments registrals contraris a la

realitat es podrà pagar l'apreuament a qui hagi rectificat

o desvirtuat mitjançant qualsevol dels mitjans assenyalats

en la legislació hipotecària o amb acta de notorietat

tramitada conforme al Reglament Notarial.

Article 191

-1 Un cop efectuat el pagament o consignació es podran

aixecar una o més actes d'ocupació i inscriure, com una o

diverses finques registrals, la totalitat o part de la

superfície objecte de la seva actuació, sense que sigui

necessària la prèvia inscripció de totes i cadascuna de les

finques expropiades. El fet que alguna d'aquestes finques

no estigui immatriculada no serà obstacle perquè es pugui

practicar directament aquella inscripció. Al marge de la

inscripció de les finques agrupades, i amb efectes de

transferència, s'estendrà l'oportuna nota.

-2 Serà títol inscribible l'acta o actes d'ocupació

acompanyades de les actes de pagament o els justificants de

consignació de l'apreuament de totes les finques ocupades,

que hauran de ser descrites conforme a la legislació

hipotecària. El citat títol, com també els que siguin

necessaris per a practicar la inscripció a què es refereix

l'article següent, hauran d'anar acompanyats, si s'escau,

dels respectius plànols, una còpia de les quals s'arxivarà

en el Registre.

-3 Si en procedir-se a la inscripció sorgeixen dubtes

fundats sobre si dintre la superfície ocupada existeix

alguna finca registral no tinguda en compte en l'expedient

expropiatori, sens perjudici de practicar-se la inscripció,

es posarà tal circumstància, als efectes de l'article

següent, en coneixement de l'organisme expropiant.

Article 192

-1 Tramitat el procediment expropiatori en la forma

establerta en els articles anteriors i aixecada l'acta o

actes d'ocupació, s'entendrà adquirida lliure de càrregues

la totalitat de les finques que hi ha compreses per

l'Administració expropiant, la qual serà mantinguda en la

seva adquisició un cop que hagi inscrit el seu dret, sense

que hi càpiga exercitar cap acció real o interdictal contra

seu, fins i tot quan posteriorment apareguin tercers

interessats no tinguts en compte en l'expedient, qui, no

obstant i això, conservaran i podran exercitar quantes

accions personals els puguin correspondre per apercebre

l'apreuament o les indemnitzacions expropiatòries i

discutir la seva quantia.

-2 Si amb posterioritat a la inscripció de l'acta conjunta

d'ocupació apareixen finques o drets anteriorment inscrits

que no es varen tenir en compte en l'expedient

expropiatori, l'administració expropiant, d'ofici o a

instància de la part interessada o del mateix Registrador,

sol·licitarà d'aquest que practiqui la cancel·lació

corresponent, sens perjudici del que disposa el número

anterior.

Article 193

-1 En el cas d'actuacions urbanístiques de promoció pública

en nous polígons per a la creació de sòl urbanitzat, el

pagament de l'apreuament dels béns i drets expropiats es

podrà efectuar per l'administració actuant, d'acord amb els

expropiats, amb parcel·les resultants de la mateixa

urbanització.

-2 La valoració dels béns i drets expropiats i de les

parcel·les resultants es farà d'acord amb els criteris

establerts en aquesta Llei, tenint en compte els costos de

la urbanització corresponent al pla segons el que disposa

l'article 172 i conforme al procediment establert en la

Llei d'Expropiació Forçosa. Tot això en la forma i

condicions que reglamentàriament es determinin.

Article 194

En tot el que no es preveu expressament en aquesta Llei

s'aplicarà la legislació general d'expropiació forçosa.

Article 195

En els supòsits d'expropiació previstos a l'apartat 2 de

l'article 186 d'aquesta Llei s'aplicarà sempre el

procediment de la Llei d'Expropiació Forçosa sens perjudici

que la taxació dels terrenys es realitzi d'acord amb els

criteris de valoració d'aquesta Llei.

Article 196

El cost de les expropiacions a què es refereix l'article

anterior podrà ser repercutit sobre els propietaris que

resultin especialment beneficiats per l'actuació

urbanística, mitjançant la imposició de contribucions

especials.

Capítol 6

Execucions de plans d'ordenació per a sectors

d'urbanització prioritària

Article 197

-1 Seran sectors d'urbanització prioritària els sòls

urbanitzables programats dels plans generals o aquells sòls

aptes per a ésser urbanitzats segons normes subsidiàries,

per a usos residencials, industrials o altres, que siguin

objecte d'aquesta declaració i delimitació. Aquesta

actuació urbanitzadora immediata es justifica per la

concurrència d'especials circumstàncies urbanístiques

d'emplaçament i de contigüitat als grans sistemes urbans de

Catalunya, de pressió urbanitzadora o demogràfica o de

proximitat a explotacions extractives, industrials i altres

d'anàlogues.

-2 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha

d'ésser acordada pel conseller de Política Territorial i

Obres Públiques a proposta de les corporacions municipals

interessades o de la Direcció General d'Urbanisme, vist un

informe de la comissió d'urbanisme o de l'ens metropolità

que correspongui. Quan la iniciativa sigui de la Direcció

General d'Urbanisme, es donarà audiència d'un mes a la

corporació municipal i, si s'escau, alhora, a l'ens

metropolità.

-3 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de

determinar quina serà l'administració actuant que formularà

els projectes oportuns.

Article 198

-1 La proposta de delimitació dels sectors d'urbanització

prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes i

posteriorment se sotmetrà a la Comissió d'Urbanisme de la

Generalitat o de l'ens metropolità que correspongui.

-2 La documentació de l'expedient de declaració de sector

d'urbanització prioritària ha de contenir:

  1. El plànol d'emplaçament a escala 1:5000.

  2. La delimitació de l'àmbit sobre un plànol topogràfic a

    escala 1:1000 com a mínim, amb la representació gràfica de

    l'estat físic dels terrenys i de la delimitació de les

    finques.

  3. La relació dels propietaris inclosos dins la

    delimitació.

  4. La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit

    delimitat.

  5. La determinació de l'Administració actuant.

  6. La memòria justificativa de l'actuació.

    -3 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització

    prioritària comporta la notificació i la inscripció

    d'aquell en el Registre de la Propietat, als efectes

    previstos per l'article 284 d'aquesta Llei, i la

    notificació de la declaració als particulars propietaris de

    les finques incloses dins la delimitació, als efectes

    previstos per l'article 211.

Article 199

-1 Perquè els terrenys puguin ésser declarats

d'urbanització prioritària han de reunir les condicions

específiques següents:

  1. Que es tracti de sòls classificats d'urbanitzables

    programats o aptes per a ésser urbanitzats per a usos

    residencials i també industrials.

  2. Que no disposin d'obra urbanitzadora ja executada a

    l'empara del planejament parcial.

  3. Que les edificacions existents no obstaculitzin la

    gestió immediata del sector per la seva importància, per

    l'estat d'ocupació i per l'ús.

    -2 En un mateix municipi no es poden desenvolupar

    simultàniament dos o més sectors d'urbanització prioritària

    del mateix ús (residencial o industrial). Per a procedir en

    un municipi a ulteriors declaracions serà condició

    indispensable que les obres d'urbanització del sector del

    mateix ús ja declarat siguin totalment executades. No

    obstant això, les entitats Locals supramunicipals podran

    desenvolupar simultàniament tants sectors d'urbanització

    prioritària com municipis comprenguin.

    -3 L'extensió de les actuacions d'urbanització prioritària

    ha d'ésser com a mínim de 3 ha, i en cap cas no pot

    ultrapassar la superfície necessària per a absorbir el 30%

    de les necessitats del decenni en matèria d'habitatge.

    Aquestes necessitats d'habitatge s'han de calcular en

    funció de l'estructura d'edats i amb independència dels

    habitatges construïts.

Article 200

La declaració de sectors d'urbanització prioritària té

per efecte específic l'aplicació del règim de gestió

urbanística regulat per aquesta Llei i porta implícita la

declaració d'interès immediat d'edificació en el termini

màxim de tres anys comptats a partir de la fermesa en via

administrativa del projecte de reparcel·lació. Significa

també l'interès immediat de l'execució de les obres

d'urbanització a partir de l'aprovació definitiva del

projecte d'urbanització, en els terminis assenyalats per

reglament.

Article 201

-1 En els sectors d'urbanització prioritària, la redacció i

l'aprovació inicial del pla parcial i dels projectes

d'urbanització necessaris per a l'execució de l'obra

urbanitzadora s'han de fer en el termini de sis mesos

comptats des de la data de la publicació de la declaració

en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i

l'edicte d'informació pública s'ha de trametre dins els deu

dies següents a l'adopció de l'acord.

-2 La tramitació d'aquests plans parcials i projectes

d'urbanització resta subjecta al que estableixen els

articles 60, 61, 62, 64 i 65 d'aquesta Llei amb el benentès

que no cal l'aprovació provisional prevista pel punt 4 de

l'article 60, ja que correspon a l'ajuntament l'aprovació

definitiva després de la informació pública. La subrogació

per la comissió d'urbanisme competent es produirà d'ofici

en els supòsits que transcorrin el termini indicat en el

punt anterior i els terminis previstos en aquesta Llei

sense que s'hagin produït els corresponents actes

administratius.

-3 Una vegada aprovat definitivament el Pla Parcial i els

projectes d'urbanització de sectors d'urbanització

prioritària, l'ajuntament ha de trametre un exemplar de

cadascun i una còpia de l'expedient administratiu, tots

complets, a la Comissió d'Urbanisme competent, dins els deu

dies següents a l'aprovació definitiva.

Article 202

-1 El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització

prioritària ha d'ésser el de cooperació.

-2 Les actuacions en sectors d'urbanització prioritària

requereixen la reparcel·lació de les finques, excepte en

els casos de renúncia expressa dels particulars o de

propietari únic.

-3 El projecte de reparcel·lació, redactat d'ofici per

l'administració actuant, haurà d'ésser aprovat

definitivament abans de dotze mesos de l'aprovació

definitiva del pla parcial o bé de la data de publicació en

el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la

declaració de sector d'urbanització prioritària, si el pla

és ja aprovat abans de la data de la declaració.

Article 203

-1 Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han

de constituir un únic polígon d'actuació.

-2 Si el pla parcial és aprovat i conté més d'un polígon

d'actuació, la declaració de sector d'urbanització

prioritària comportarà la modificació d'aquesta divisió,

als efectes del que preveu el punt anterior.

-3 L'ocupació dels terrenys destinats a vials i a serveis

tècnics abans de l'aprovació definitiva del projecte de

reparcel·lació dóna lloc a la indemnització reglamentària

pel període comprès entre l'ocupació i l'aprovació

definitiva del projecte de reparcel·lació.

Article 204

-1 L'administració actuant ha de formalitzar dins de tres

mesos, a partir de la descripció dels béns i dels drets

annexa a la declaració, el Registre de sòls d'Urbanització

Prioritària. Simultàniament ha de redactar un projecte de

taxació conjunta dels terrenys subjectes a la declaració

anterior que inclogui els valors urbanístics dels terrenys

i la valoració dels béns i dels drets diferents dels del

sòl que hi hagi en cada finca i que siguin en la

reparcel·lació presumiblement incompatibles amb la seva

destinació urbanística. Aquestes valoracions s'han

d'incloure en el registre esmentat.

-2 El projecte de taxació conjunta s'ha de sotmetre,

després del període d'informació pública, a la comissió

d'urbanisme, que l'aprovarà o el modificarà, sens perjudici

de la intervenció del Jurat Provincial d'Expropiació,

d'acord amb l'article 189 d'aquesta Llei. Les modificacions

de les valoracions proposades pel projecte de taxació

conjunta, fetes durant la tramitació o bé com a

conseqüencia de recursos, alteraran les valoracions

establertes en el Registre de sòls d'Urbanització

Prioritària.

-3 Aquestes valoracions constitueixen la base de partida

del projecte de reparcel·lació en el moment de la definició

de drets i fonamenten la valoració a inscriure en el

el Registre Municipal de Solars, que de manera obligatòria

s'ha d'obrir per a aquells àmbits.

Article 205

El projecte de taxació conjunta aprovat per la comissió

d'urbanisme competent causa els efectes expropiatoris

previstos per aquesta Llei, a partir de la declaració

d'incompliment de les obligacions d'urbanització o

d'edificació; es pot procedir a l'ocupació urgent dels

terrenys, un cop fet el dipòsit establert per l'article 189

d'aquesta llei.

Article 206

-1 Durant el termini esmentat en el punt 1 de l'article 204

d'aquesta Llei, sempre que ja sigui aprovat definitivament

el pla parcial, els propietaris incorporats poden proposar

a l'Administració actuant -ajuntament, Institut Català del

Sòl- o a les empreses mixtes que es constitueixin amb fins

d'urbanització la substitució de l'obligació de pagament de

les despeses d'urbanització per la cessió de terrenys

edificables dins el mateix sector. La base de valoració del

sòl i de la urbanització no pot ultrapassar el percentatge

màxim, admès com a valor protegible del sòl i de la

urbanització als efectes del règim d'habitatges de

protecció oficial i segons el mòdul en vigència en el

moment de l'acord. El valor de la urbanització ha d'ésser

el que es determinarà en l'expedient segons el cost dels

projectes d'urbanització. La determinació dels solars

edificables corresponents a l'administració s'ha de fer

sense incloure les superfícies de sòl de cessió obligatòria

i gratuïta del polígon objecte del pla parcial que li

correspongui per la part cedida en compensació.

-2 Els solars obtinguts per l'administració mitjançant

l'aplicació d'aquest article són edificables encara que la

reparcel·lació no sigui aprovada definitivament.

Article 207

No es poden acollir al que disposa l'article anterior els

propietaris per als quals les afeccions de terrenys per

cessió obligatòria i gratuïta ultrapassin en quinze punts

el percentatge mitjà de sòls de cessió del sector.

Article 208

-1 Les obres d'urbanització han d'ésser fetes per

l'administració actuant. Els propietaris de terrenys o les

empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització

estan obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat

des de la data del requeriment, les quantitats a compte de

l'obra urbanitzadora a fer dins els sis mesos següents, tot

sens perjudici de les mesures especials sobre crèdits a la

urbanització que s'estableixin.

-2 L'administració urbanística actuant ha de contribuir a

costejar l'obra urbanitzadora en un percentatge igual al

10%.

-3 Poden ésser objecte d'expropiació les finques dels

particulars que en el termini fixat pel punt 1 d'aquest

article no hagin fet el dipòsit necessari per costejar la

urbanització que els correspongui o que no hagin ofert a

l'administració actuant o als organismes i a les empreses

esmentades en l'article 206 els solars que els pertoquin

en pagament del seu cost.

Article 209

-1 S'ha de determinar per reglament el termini per a

l'execució total de les obres de sanejament, de compactació

i d'anivellament de terrenys vials, col·locació de voreres

als carrers, xarxa de subministrament i distribució d'aigua

i xarxa de distribució elèctrica, a partir de l'aprovació

definitiva del projecte d'urbanització. Si el pla parcial i

el projecte d'urbanització són ja aprovats en el moment de

la declaració d'àmbit d'urbanització prioritària, aquesta

declaració podrà modificar els terminis d'execució, els

quals comptaran a partir que haurà estat publicada. La

resta de l'obra urbanitzadora podrà executar-se

simultàniament a l'edificació.

-2 En el cas de distingir etapes d'execució, el termini

reglametari s'aplicarà des de l'aprovació del projecte

d'urbanització, i les obres es duran a terme complint les

previsions del pla d'etapes del pla parcial.

Article 210

-1 La no-execució de l'obra urbanitzadora bàsica en els

terminis reglamentaris o el fet que els propietaris no

dipositin en el termini d'un mes qualsevulla quantitat a

compte sol·licitada per l'administració per executar la

urbanització donaran lloc a la declaració d'incompliment de

l'obligació d'urbanitzar.

Si l'obra urbanitzadora és suficientment avançada i se'n

preveu la finalització dins els sis mesos següents, el

període d'urbanització bàsica es podrà prorrogar durant

aquests sis mesos. Aquesta pròrroga ha de ser atorgada per

la Direcció General d'Urbanisme sempre que se li sol·liciti

abans del venciment del termini i amb l'informe previ dels

serveis tècnics municipals i de la comissió d'urbanisme

competent. Finalitzat aquest termini no hi cabran més

pròrrogues.

-2 La declaració de l'incompliment de l'obligació dels

particulars de costejar la urbanització en els terminis

fixats l'ha de fer l'administració actuant, i si aquesta no

la fa, la Direcció General d'Urbanisme.

-3 La declaració d'incompliment quan l'administració

actuant és l'ajuntament, l'ha de fer la comissió

d'urbanisme. En aquest cas la Direcció General d'Urbanisme,

l'Institut Català del Sòl o bé l'ens local competent se

subrogaran en l'execució de la urbanització.

Article 211

La declaració d'incompliment del deure de costejar la

urbanització té els efectes següents:

  1. Legitima l'Administració per fer l'expropiació dels

    terrenys. El valor d'expropiació és el que s'ha inscrit en

    el Registre municipal de solars o el previst per l'article

    204.1, incrementat en ambdós supòsits pels costos

    d'urbanització que els particulars acreditin haver abonat.

  2. Si al cap de dos mesos l'administració no opta per

    l'expropiació iniciarà els tràmits per a l'adjudicació dels

    terrenys mitjançant alienació forçosa de conformitat amb la

    valoració assenyalada per la lletra a). En la subhasta

    pública els propietaris del sector disposen de dret

    preferent per a la seva adjudicació.

Article 212

-1 L'administració urbanística actuant, en primer lloc, i

l'Institut Català del Sòl, en segon lloc, tenen dret de

preempció en les subhastes de terrenys afectats per

l'incompliment de les obligacions.

-2 A aquesta subhasta, a què no pot anar el propietari dels

terrenys que haurà incomplert l'obligació d'urbanitzar,

s'hi pot presentar qualsevol persona física o jurídica.

L'adjudicatari de la subhasta ha d'iniciar les obres

d'edificació dins els sis mesos següents a la data

d'adjudicació definitiva dels terrenys. En cas

d'incompliment d'aquesta obligació, l'administració actuant

i l'Institut Català del Sòl procediran a l'expropiació de

la finca per un valor igual a l'establert en el Registre

Municipal de Solars.

Article 213

Si els plans parcials que desenvolupen els sectors

d'urbanització prioritària incorporen els plànols amb les

envolupants de les edificacions que es projectin

susceptibles d'aprofitament privat i el plànol parcel·lari,

l'aprovació definitiva del pla parcial, i la del projecte

de reparcel·lació, quan calgui, comportarà l'atorgament de

les llicències de parcel·lació i d'edificació

corresponents, les quals seran executives des de la

publicació de l'acord d'aprovació definitiva del projecte

d'urbanització, una vegada hauran estat presentats els

projectes d'execució davant l'ajuntament, moment en què es

produirà el report de les taxes preceptives.

Les edificacions han d'ésser fetes en els terminis

d'edificació previstos per l'article següent.

L'exercici pels òrgans corresponents de les competències

sobre protecció de la legalitat urbanística és inexcusable

en els casos que, o bé els projectes o bé les obres no

s'adequaran a les condicions d'edificació i d'ús del sòl

previstes pel pla parcial, i aquesta inadequació

constitueixi una infracció urbanística greu i manifesta.

Article 214

El termini per començar l'edificació és de tres anys a

partir del moment que l'acte aprovatori del projecte de

reparcel·lació serà ferm en via administrativa, encara que

no sigui acabada o en execució l'obra urbanitzadora bàsica,

llevat del que disposa l'article 212.2. Quan caldrà, la

llicència s'atorgarà condicionada a les garanties sobre les

quotes d'urbanització que corresponguin i a altres

condicions establertes per reglament.

Capítol 7

Execució dels programes d'actuació urbanística

Article 215

-1 Les entitats Locals i, si escau, les Urbanístiques

especials competents, d'ofici o a instància de part, podran

convocar concursos per a la formulació i execució de

Programes d'Actuació Urbanística, de conformitat amb les

determinacions i els criteris que a aquest efecte assenyali

el Pla General.

-2 Les bases del concurs assenyalaran les zones aptes per a

la localització de les actuacions, la magnitud de les

superfícies urbanitzables, les exigències mínimes de

planejament en relació amb les determinacions i els

criteris que a aquests efectes estableixi el Pla General,

amb assenyalament dels usos generals a què es destini

l'actuació, l'obligació dels promotors de construir un

percentatge d'edificació en termini determinats, les

garanties i sancions en cas d'incompliment i les altres

circumstàncies que configurin la referida obligació.

-3 En les bases es concretaran així mateix les altres

obligacions que han d'assumir els adjudicataris, que

comprendran, si més no, les següents:

  1. Cessió gratuïta a l'Entitat Local, o si escau, a la

    Urbanística especial competent, dels terrenys destinats a

    vials, parcs i jardins públics i altres serveis i dotacions

    d'interès general que, en cap cas, podran ser inferiors a

    les establertes en aquesta Llei.

  2. Construcció de la xarxa viària completa de la zona

    d'actuació i de les xarxes d'abastament d'aigua i energia

    elèctrica, sanejament, enllumenat públic i altres serveis

    que, si escau, es prevegin.

  3. Construcció de les necessàries connexions a l'exterior

    de la zona d'actuació, amb les xarxes assenyalades a

    l'apartat següent.

  4. Previsió i execució de l'equipament adequat a les

    dimensions i la finalitat de l'actuació que, quan es tracti

    d'ús residencial, consistirà com a mínim en la creació

    d'espais verds públics i en la construcció de centres

    docents, socials i comercials.

    -4 La cessió del 10 per 100 de l'aprofitament mitjà es

    podrà substituir per les majors obligacions que, a tal

    efecte, estableixin les bases.

    -5 Les bases podran establir també els preus màxims de

    venda o lloguer de les edificacions.

Article 216

-1 Les bases seran redactades per l'Entitat que convoqui el

concurs i seran aprovades per l'òrgan competent per a

l'aprovació del Programa d'Actuació.

-2 Els concursants, en formular les seves ofertes, hauran

de presentar avanços de planejament.

-3 L'adjudicació del concurs s'atorgarà per la mateixa

Entitat que el va convocar.

-4 En l'acte d'adjudicació del concurs es determinarà el

sistema d'actuació aplicable i s'aprovarà l'avanç de

planejament presentat pel concursant seleccionat, als

efectes de l'article 44 d'aquesta Llei, amb les

modificacions que, si escau, siguin procedents.

-5 En tot cas, la presentació de l'avanç de planejament no

limitarà les facultats de l'Administració respecte a

l'aprovació del Programa d'Actuació Urbanística i plans

parcials que el despleguin.

Article 217

Adjudicat el concurs, es procedirà pel concursant

seleccionat a formular el corresponent Programa d'actuació

d'acord amb l'avanç de planejament aprovat, si no s'hagués

fet anteriorment, amb subjecció a les determinacions

previstes a l'article 28 d'aquesta Llei i a la tramitació

establerta pels plans parcials.

Article 218

-1 D'acord amb les previsions del Pla General i sense

detriment dels programes que s'hi estableixen, les entitats

locals i, si escau, les Urbanístiques especials competents

podran formular i executar directament Programes d'Actuació

Urbanística sense que calgui en aquest supòsit la

convocatòria de concurs.

-2 Així mateix, es podran formular i executar Programes

d'actuació urbanística sense convocatòria prèvia de

concurs, quan es tracti de la urbanització de terrenys

destinats a instal·lacions d'activitats productives

rellevants o d'especial importància, com també per a la

formació de polígons industrials, i així ho acordi el

Govern de la Generalitat mitjançant Decret, a proposta del

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i del

competent per raó de la matèria, amb l'informe previ de les

corporacions Locals interessades i de la Comissió

d'Urbanisme de Catalunya, i dictamen de la Comissió

Jurídica Assessora. En el Decret es determinaran les

obligacions que ha de complir l'adjudicatari en relació amb

el que s'estableix a l'apartat 3 de l'article 215 d'aquesta

Llei.

Article 219

Cas d'haver-se formulat directament Programes d'Actuació

Urbanística per les entitats Locals i, si s'escau, per les

Urbanístiques especials, aquestes podran convocar concursos

per a l'execució i el desplegament d'aquests, amb subjecció

a les Lleis i disposicions que regulen les seves

respectives competències.

Article 220

Els Programes d'Actuació Urbanística s'executaran pels

sistemes de compensació, cooperació o expropiació. La

determinació del sistema s'efectuarà per l'Administració en

la forma prevista per aquesta Llei.

Article 221

En tot cas, l'aprovació del Programa d'Actuació

Urbanística implicarà la declaració d'utilitat pública i la

necessitat de l'ocupació a efectes d'expropiació forçosa

dels terrenys necessaris per a l'enllaç de la zona

d'actuació amb els corresponents elements dels sistemes

existents en l'exterior.

Article 222

L'incompliment de les obligacions contretes per

l'ajudicatari donarà lloc, si escau, a la resolució del

conveni i a la caducitat del programa d'Actuació

Urbanística respecte de la part pendent d'execució, sens

perjudici de les sancions que siguin procedents.

Títol 5

Exercici de les facultats relatives a l'ús i edificació del

sòl

Capítol 1

Foment de l'edificació

Secció 1

Terminis d'edificació i alienació forçosa de propietats

Article 223

-1 El propietari de solars, segons l'article 119 d'aquesta

Llei, haurà d'emprendre l'edificació dins el termini fixat

en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en els

determinats per a l'execució de plans d'ordenació per

sectors d'urbanització prioritària.

-2 Si no estigués determinat, el termini serà el següent:

  1. De dos anys, comptats des que la parcel·la, que

    mereixi la qualificació de solar, estigui compresa en àrees

    consolidades per l'edificació si més no en dues terceres

    parts de la seva superfície, si el propietari de la

    parcel·la hagués cedit els terrenys i costejat la

    urbanització.

  2. De tres anys, a comptar de la recepció provisional de

    les obres d'urbanització a què es refereix l'article 119.1

    d'aquesta Llei en els altres casos.

    -3 Als efectes d'aquesta Secció, tindran també la

    consideració de solars les finques en què hi hagui

    construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o

    inadequades al lloc en què radiquin, els propietaris dels

    quals hauran d'emprendre l'edificació dins el termini

    senyalat al paràgraf 2 de l'article 225 d'aquesta Llei.

Article 224

-1 Els terminis assenyalats per a l'edificació no

s'alteraran encara que durant aquests s'efectuessin

diverseses transmissions de domini.

-2 Els citats terminis seran prorrogables per un any si ho

acordés l'ajuntament mitjançant justa causa; per dos anys,

en virtut de la resolució motivada de la Comissió

d'Urbanisme, i per més temps, mitjançant acord del

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

fonamentat en l'excés de solars edificables.

-3 Les corporacions públiques i les Empreses industrials

que tinguessin o adquirissin solars per ampliacions o

futures necessitats justificades els podran retenir sense

edificar per terminis superiors als previstos a l'article

anterior, amb l'acord previ de l'ajuntament, escoltat el

corresponent Servei Territorial del Departament d'Indústria

i Energia i l'aprovació del conseller de Política

Política Territorial i Obres Públiques.

Article 225

-1 Transcorregut el termini corresponent i el de pròrroga,

si escau, sense que el propietari hagués emprès i seguit a

ritme normal l'edificació d'un solar, ajustada al Pla, la

parcel·la quedarà immediatament en venda forçosa i serà

individualitzada i inscrita per l'ajuntament, d'ofici o a

instància de qualsevol persona, en el Registre Municipal de

Solars.

-2 Les finques a què es refereix el paràgraf 3 de l'article

223 hauran de ser, amb l'expedient previ tramitat d'ofici o

a instància de part, incloses en el Registre de Solars,

però no passaran a la situació de venda forçosa fins que

hagi trancorregut el termini de dos anys, a comptar des

d'aquella inclusió, sense que durant aquest termini

s'haguessin iniciat o continuat per part del propietari les

obres d'edificació, o després no les executés amb ritme

normal.

Article 226

-1 La inclusió d'un solar o d'una finca en el Registre

implicarà la iniciació de l'expedient de valoració, el

resultat final del qual es farà constar en el mateix

Registre.

-2 L'apreuament dels solars, edificats o no, es fonamentarà

en el seu valor urbanístic, segons la present Llei.

-3 En l'apreuament es tindran en compte, si s'escau, les

indemnitzacions que s'hagin d'abonar als titulars de dret

d'arrendament o altres anàlegs en extingir-se aquests.

Article 227

-1 Qualsevol persona podrà adquirir, transcorreguts els

terminis de retenció pel propietari, assenyalats als

articles 223 i paràgraf 2 del 225 d'aquesta Llei, un solar

o finca inclosa en el Registre i sol·licitar de

l'ajuntament que ho expropiï i se li adjudiqui íntegrament

d'acord amb la valoració al·ludida a l'article anterior,

sempre que el peticionari assumeixi els compromisos

d'edificar segons el Pla i ingressar en la Dipositaria de

Fons Municipals, amb quinze dies d'antelació al pagament de

l'apreuament, la quantitat necessària per abonar-lo.

-2 L'ajuntament podrà expropiar d'ofici els solars i

finques en situació de venda forçosa per edificar-los.

-3 Les entitats Locals o la Comissió d'Urbanisme podran

formular i aplicar el règim de polígons d'expropiació a

tots o part dels solars i finques inclosos en el Registre.

-4 L'adquirent dels terrenys o finques expropiats podrà

escollir entre la continuació o l'extinció dels drets reals

que no fossin incompatibles amb la finalitat de

l'expropiació; i si no formulés cap manifestació,

s'entendrà que opta per l'expropiació absoluta.

Article 228

-1 L'ajuntament, un cop transcorreguts dos anys sense que

s'hagués exercitat cap de les facultats regulades per

l'article anterior, treurà a subhasta l'immoble, sota el

tipus de licitació que resultés de l'apreuament efectuat

segons l'article 226 i amb la clàusula segons la qual

l'adquirent haurà d'edificar segons el Pla.

-2 Sens perjudici del que estableix aquesta Llei en els

supòsits de l'incompliment de l'obligació de costejar la

urbanització en els sectors d'urbanització prioritària, la

subhasta es desplegarà d'acord amb els preceptes que

regulen la contractació de les corporacions Locals, però a

sol·licitud del propietari, abans que tingui lloc aquesta,

es podrà acordar que s'admetin licitacions a l'alça.

-3 Si resultés preu superior al tipus de licitació, la

diferència quedarà a benefici del propietari expropiat.

-4 Si la subhasta fos declarada deserta, es convocarà

novament, en el termini de sis mesos, amb rebaixa del preu

tipus en un 25 per 100.

-5 Si la segona subhasta quedés també deserta,

l'ajuntament, en el termini dels sis mesos següents, podrà

adquirir l'immoble pel preu mínim licitari i amb destinació

a l'edificació conforme al Pla.

-6 En el cas que l'ajuntament no exercités la facultat a

què es refereix el paràgraf anterior, l'estat de venda

forçosa de l'immoble quedarà en suspens per un any, durant

el qual el propietari podrà emprendre i continuar

l'edificació a ritme normal.

-7 Caducat el termini sense que el propietari l'hagués

efectuat, l'immoble tornarà a estar en situació permanent

de venda forçosa, d'acord amb el tipus de valoració

resultant de la darrera subhasta.

Article 229

-1 El propietari d'immobles en situació de venda forçosa

podrà, en tant subsisteixi, excloure'ls d'aquesta situació,

alienant-los directament, mitjançant l'atorgament

d'escriptura pública en la qual l'adquirent se sotmeti

expressament a l'obligació d'edificar segons el Pla i dins

els terminis assenyalats a l'article 223, llevat que amb

anterioritat s'haguessin sol·licitat l'adquisició directa o

l'expropiació prevista a l'article 227 d'aquesta Llei.

-2 El propietari d'immobles en situació de subhasta de

l'article anterior els podrà excloure d'aquesta abans de

l'acord de la seva convocatòria, conforme a aquests

requisits:

  1. Oferiment al públic de venda de l'immoble, mitjançant

    anunci publicat un cop a l'any en el Butlletí Oficial de la

    província i en els dos diaris de major circulació en la

    població, en el qual es detalli l'emplaçament, superfície,

    preus segons la valoració en el Registre i el número

    d'inscripció en aquest, amb indicació que la oferta es

    formula als efectes d'aquest article.

  2. Col·locació en l'immoble d'un rètol llegible des de la

    via pública amb l'expressió "Solar en venda" i número del

    Registre municipal.

  3. Atorgament d'escriptura de mandat a favor del

    conseller o funcionari municipal que designi l'alcalde

    perquè pugui alienar la finca a qualsevol persona que

    contregui el compromís d'edificar segons el Pla i aboni al

    comptat el preu en què s'hagués valorat l'immoble, el preu

    del qual es concretarà en el document.

  4. Lliurament a l'ajuntament d'una còpia autèntica de

    l'escriptura i dels títols de propietat, mitjançant

    resguard de recepció.

    -3 L'oferta tindrà vigència mentre no es notifiqués

    formalment la revocació del mandat i es publiquessin els

    anuncis a què es refereix l'apartat a) del paràgraf

    anterior.

    -4 En vigor l'oferta, qualsevol persona podrà acceptar-la,

    per la qual cosa ho haurà de comunicar a l'Alcaldia amb

    expressió d'haver constituït en poder del notari que

    designi, o en les arques municipals, en concepte d'arres,

    un dipòsit equivalent al 5 per 100 del preu i a compte

    d'aquest.

    -5 El regidor o funcionari apoderat atorgarà escriptura

    pública de venda davant el notari designat pel comprador,

    en el termini dels quinze dies hàbils següents a la data en

    què rebi la notificació de l'acceptació, i el preu

    l'ingressarà en la Dipositaria de Fons Municipals a

    disposició del propietari venedor.

Article 230

-1 L'alienació d'una finca inclosa en el Registre,

efectuada d'acord amb els articles 227, 228 i 229, produirà

la definitiva extinció dels arrendaments i altres drets

personals constituïts per qualsevol títol sense que

repercuteixin la nova construcció ni s'hagin de reservar

locals o cambres als antics ocupants.

-2 Si fos el propietari qui es proposés acometre o acabar

l'edificació, produirà el mateix efecte l'atorgament de la

llicència, encara que la sol·licités després de transcórrer

el termini disposat pels articles 223 i 224, però abans

d'haver-se sol·licitat l'adquisició per un tercer.

-3 Si fos procedent per raó de la naturalesa de

l'obligació, els al·ludits drets seran indemnitzats a

càrrec del propietari pel seu valor real, d'acord amb el

procediment establert a la Llei d'expropiació forçosa i el

que preveu el seu article 43. En qualsevol cas, el pagament

o dipòsit de la indemnització serà previ al desallotjament.

Article 231

-1 Els adquirents dels solars i construccions a què es

refereix aquest Capítol quedaran obligats a iniciar o

reprendre les obres d'edificació en el termini d'un any, a

partir de la data de presa de possessió de la finca, i

donar-hi el desplegament adequat per al seu normal

acabament.

-2 La mateixa obligació recaurà sobre el propietari que

hagués exercit la facultat de l'apartat 2 de l'article

anterior.

-3 En circumstàncies excepcionals i justificades, els

ajuntaments podran prorrogar per un altre any com a màxim

el compliment de l'esmentada obligació.

Article 232

-1 Si l'adquirent no complís les seves obligacions en ordre

a l'edificació, l'ajuntament ho declararà així, d'ofici o a

instància de qualsevol interessat.

-2 Dins els dos mesos següents a aquesta declaració el

propietari expropiat podrà exercitar el dret de reversió si

es comprometés a iniciar o seguir la construcció en el

termini de sis mesos des de que prengués possessió.

-3 Com a pagament de la reversió s'abonarà el 75 per 100

del preu satisfet per l'adquisició, incrementat amb el

valor de les construccions aprofitables.

-4 Si l'antic propietari no exercités en temps i forma el

dret de reversió, l'ajuntament podrà expropiar en les

mateixes condicions.

-5 Si el propietari, o la Corporació exercitants d'aquest

dret, no comencen les obres en el termini dels sis mesos ni

les segueixin al ritme adequat, l'immoble passarà novament

a la situació de venda forçosa.

Article 233

Els ajuntaments, amb l'autorització prèvia del conseller

de Política Territorial i Obres Públiques o aquest, amb

audiència d'aquells, podran deixar sense efecte el règim

general de l'edificació forçosa en tot el terme municipal o

en alguna part d'aquest quan:

-1 Quan en l'àmbit territorial afectat per la suspensió el

Pla General determini la necessitat o conveniència de

realitzar operacions de reforma interior o s'aprovi

inicialment un Pla especial d'aquella naturalesa.

-2 Quan concorrin densitats d'edificació o altres

circumstàncies de caràcter urbanístic, econòmic o social

que així ho aconsellin i en tant subsisteixin aquestes

circumstàncies.

Secció 2

Cessió de terrenys

Article 234

-1 Els ajuntaments podran cedir terrenys del Patrimoni

municipal del sòl per a ser edificats o destinats, en

general, als fins previstos en el Pla d'ordenació.

-2 La cessió de terrenys a què es refereix l'apartat 1

s'ajustarà als requisits establerts en la legislació de

règim local amb observança de les peculiaritats derivades

de la finalitat urbanística.

Article 235

Tota cessió de terrenys a títol gratuït o per preu

inferior al de cost precisarà que siguin destinats per

atendre necessitats d'habitatges de caràcter social en les

condicions i amb les formalitats establertes

reglamentàriament.

Article 236

Quan la permanença dels usos als quals es destinin els

terrenys ho requereixi, les entitats locals podran cedir

directament, per preu inferior al de cost o amb caràcter

gratuït, el domini de terrenys en favor d'entitats o

institucions públiques per a destinar-los a finalitats que

redundin en benefici manifest dels respectius municipis.

Article 237

-1 L'alienació de terrenys pertanyents a les Entitats

Locals requerirà subhasta pública, el tipus de licitació

del qual serà el valor urbanístic o, si excedís d'aquest,

el que resulti de sumar a l'import d'adquisició la part

proporcional de les obres i serveis establerts, despeses

complementàries de gestió o preparació, allotjament per a

famílies o empreses radicades i indemnitzacions satisfetes.

-2 Si la subhasta quedés deserta, la Corporació podrà

alienar directament dins el termini màxim d'un any, d'acord

al preu tipus de licitació i establint l'obligació de

començar l'edificació en el termini de sis mesos i

acabar-la en un altre adequat a la seva importància.

Article 238

-1 No obstant el que s'ha indicat en els articles

anteriors, l'alienació de terrenys del Patrimoni municipal

del sòl es podrà efectuar directament per als següents

fins:

  1. Edificis públics destinats a organismes oficials.

  2. Edificis de servei públic, de propietat pública o

    particular, que requereixin un emplaçament determinat sense

    propòsit especulatiu, com centres parroquials, culturals,

    sanitaris o instal·lacions esportives.

  3. Construcció de vivendes per organismes oficials.

    -2 L'alienació es realitzarà pel preu que correspongués en

    cas de subhasta.

Article 239

-1 Amb els mateixos requisits assenyalats a l'article

anterior i els altres que es preveuen en aquest, també es

podran alienar directament terrenys per edificar vivendes

als peticionaris següents:

  1. entitats de caràcter benèfic i social que siguin

    promotores de vivendes de protecció oficial.

  2. Persones amb baixos nivells d'ingressos, en operacions

    de conjunt aprovades per l'administració competent a

    iniciativa pròpia o de les corporacions Locals.

    -2 En el supòsit de l'apartat b) que antecedeix, els plans

    i plecs de condicions, amb fixació del preu, s'exposaran al

    públic en la Casa Consistorial durant dos mesos.

    -3 Dins aquest termini, les persones a qui interessi

    adquirir parcel·les dirigiran les seves sol·licituds a

    l'ajuntament, amb els documents justificatius de la seva

    situació familiar i econòmica.

    Secció 3

    Cessió de drets de superfície

Article 240

-1 La Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les

urbanístiques especials i les altres persones públiques,

dins l'àmbit de la seva competència, com també els

els particulars, podran constituir el dret de superfície en

terrenys de la seva propietat amb destinació a la

construcció de habitatges, serveis complementaris,

instal·lacions industrials i comercials o altres

edificacions determinades en els plans d'ordenació, el dret

del qual correspondrà al superficiari.

-2 El dret de superfície serà transmissible i susceptible

de gravamen amb les limitacions que s'haguessin fixat en

constituir-lo i es regirà per les disposicions contingudes

en aquesta secció, pel títol constitutiu del dret i,

dret i, subsidiàriament, per les normes del Dret privat.

Article 241

-1 La concessió del dret de la superfície per la

Generalitat i altres persones públiques s'efectuarà per

subhasta o per adjudicació directa o com a conseqüència

d'haver-se procedit a una expropiació parcial del domini

del sòl, perquè ho permet així l'execució del Pla.

L'adjudicació directa es podrà fer gratuïtament o per preu

inferior al cost, sempre que els terrenys siguin destinats

a atendre necessitats d'habitatges de caràcter social i als

fins previstos als articles 235 i 238 d'aquesta Llei.

-2 La constitució del dret de superfície haurà de ser en

tot cas formalitzada en escriptura pública i, com a

requisit constitutiu de la seva eficàcia, inscriure's en el

Registre de la propietat.

-3 Quan es constituís a títol onerós, la contraprestació

del superficiari podrà consistir en el pagament d'una suma

alçada per la concessió o d'un cànon periòdic, o

l'adjudicació en habitatges o en locals o en drets

d'arrendament d'unes o altres o en diverses d'aquestes

modalitats a la vegada, sens perjudici de la reversió total

d'allò edificat en finalitzar el termini que s'hagués

pactat quan es va constituir el dret de superfície.

Article 242

-1 El dret de superfície s'extingirà si no s'edifica en el

en el termini previst en el Pla o en el conveni, si fos

menor, o pel transcurs del termini que s'hagués pactat en

constituir-lo, que no podrà excedir de setanta-cinc anys en

el concedit per la Generalitat i altres persones públiques,

ni de noranta-nou en el convingut entre particulars.

-2 Quan s'extingeixi el dret de superfície perquè ha

transcorregut el termini, el propietari del sòl farà seva

la propietat d'allò edificat, sense que hagi de satisfer

cap indemnització qualsevol que sigui el títol en virtut

del qual s'hagués constituït aquell dret.

-3 L'extinció del dret de superfície per decurs del termini

provocarà la de tota classe de drets reals o personals

imposats pel superficiari.

-4 Si per qualsevol altra causa es reunissin en la mateixa

persona els drets de propietat del sòl i els del

superficiari, les càrregues que recaiguessin sobre un i

altre dret els continuaran gravant separadament.

Article 243

La concessió del dret de superfície per la Generalitat i

altres persones públiques i la seva constitució pels

particulars gaudirà dels aventatges que s'estableixin

reglamentàriament en la concessió de qualificacions,

préstecs i ajuts previstos en la legislació de protecció de

l'habitatge.

Secció 4

Alienació de béns immobles de l'Institut Català del Sòl

Article 244

-1 Els terrenys alienats per l'Institut Català del Sòl han

d'ésser edificats en el termini fixat en l'acte d'alienació

i no són susceptibles d'ésser transmesos independentment

dels habitatges que s'hi construeixin, els quals han

d'ésser utilitzats durant deu anys com a domicili

permanent.

-2 L'incompliment del que disposa el punt anterior

determinarà l'aplicació de l'expropiació forçosa per causa

d'interès social, d'acord amb el que preveuen els articles

compresos entre el 71 i el 75, ambdós inclosos, de la Llei

d'expropiació forçosa, del 16 de desembre de 1954.

-3 Els ajuntaments en el terme municipal dels quals

radiquen els béns han de vigilar el compliment de la funció

assenyalada en el punt 1 d'aquest article, i tan aviat com

hi hagi indicis racionals d'incompliment dels propietaris,

n'han d'informar l'Institut, als efectes del que preveu el

punt anterior i sens perjudici de les funcions que

legalment li corresponen.

-4 L'Institut Català del Sòl ha d'informar anualment els

ajuntaments sobre els terrenys alienats a què es refereix

el punt anterior i sobre les condicions incloses en els

actes d'alienació.

Capítol 2

Intervenció en l'edificació i ús del sòl

Secció 1

Disposicions generals

Article 245

La intervenció administrativa en l'ús del sòl i en

l'edificació, les mesures de protecció de la legalitat

urbanística i les relatives al procediment sancionador són

d'exercici inexcusable per aconseguir els objectius

enunciats en aquesta Llei.

Article 246

-1 L'Administració de la Generalitat i les entitats Locals,

en l'àmbit territorial de Catalunya i en llurs respectives

esferes de competència, han de vetllar pel compliment del

planejament urbanístic, exercint les potestats legals que

els incumbeixin.

-2 L'Administració de la Generalitat ha de facilitar a les

entitats locals, i aquestes han de facilitar a aquella, la

informació i col·laboració que sol·licitin per a la

protecció de la legalitat urbanística i l'adopció de les

mesures disciplinàries necessàries.

Secció 2

Llicències

Article 247

-1 Estaran subjectes a prèvia llicència, als efectes

d'aquesta Llei, els actes d'edificació i ús del sòl, com

les parcel·lacions urbanes, els moviments de terra, les

obres de nova planta, la modificació d'estructura o aspecte

exterior de les edificacions existents, la primera

utilització dels edificis i la modificació de l'ús

d'aquests, l'enderrocament de construccions, la col·locació

de rètols de propaganda visibles des de la via pública i

els altres actes que assenyalessin els plans. Quan els

actes d'edificació i ús del sòl es realitzessin per

particulars en terrenys de domini públic, s'exigirà també

llicència, sens perjudici de les autoritzacions o

concessions que sigui pertinent atorgar per part de l'ens

titular del domini públic.

-2 Les llicències s'atorgaran d'acord amb les previsions

d'aquesta Llei, dels plans d'ordenació urbana i programes

d'actuació urbanística i, si s'escau, de les normes

complementàries i subsidiàries del planejament i altres

figures de planejament.

-3 El procediment d'atorgament de les llicències s'ajustarà

al que preveu la legislació de règim local. En cap cas

s'entendran adquirides per silenci administratiu, facultats

en contra de les prescripcions d'aquesta Llei, dels plans,

projectes, programes i, si s'escau, de les normes

complementàries i subidiàries de planejament.

Article 248

-1 La competència per atorgar les llicències correspondrà

a l'ajuntament, llevat en els casos previstos per aquesta

Llei.

-2 Tota denegació de llicència haurà de ser motivada.

Article 249

-1 Totes les llicències han de preveure un termini per a

començar les obres projectades i un altre per a

acabar-les.

-2 La caducitat de la llicència es produeix per transcurs

d'ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense

haver-les acabades, un cop advertit el titular per

l'Administració actuant abans d'un o de tres mesos del

finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat

que la llicència ja contingui explícitament aquest

advertiment.

-3 La caducitat de la llicència ha d'ésser declarada per

l'organisme competent per a atorgar les llicències i

determinarà l'arxiu de les actuacions.

-4 Havent caducat la llicència, les obres no es podran

iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una

nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor, llevat

dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de

l'atorgament.

-5 Les pròrrogues d'ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia

del titular de la llicència abans de dos o de cinc mesos

del finiment dels previstos per al començament i per a

l'acabament de les obres, respectivament, s'entén que són

concedides ope legis per la meitat del termini de què es

tracti, i serà vàlida l'ordenació vigent en el moment que

la llicència fou atorgada, encara que s'hagués acordat la

suspensió de l'atorgament de llicències en casos de

pròrroga del termini de l'acabament de les obres. La

pròrroga de les llicències no pot ésser vàlidament demanada

si no ha passat almenys la meitat del termini a què es

refereix la sol·licitud. La sol·licitud i la consegüent

obtenció de la pròrroga del termini per a començar les

obres no comporten, per elles mateixes, la pròrroga del

termini per a acabar-les. La pròrroga per a acabar les

obres només pot ésser sol·licitada i obtinguda si s'ha fet

la cobertura d'aigües de l'edifici.

-6 Si, havent transcorregut els terminis de pròrroga ope

legis, les obres no han estat començades o bé acabades, la

llicència caducarà sense necessitat de l'advertiment previ

i, per a començar-les o bé acabar-les, caldrà demanar i

obtenir una nova llicència, ajustada a l'ordenació en

vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la

suspensió de l'atorgament de llicències.

-7 Els terminis per a l'execució de les obres enunciades en

l'article 247 d'aquesta Llei, en cas que les normes

urbanístiques, les ordenances d'edificació o la

reglamentació anàloga de les figures de planejament no els

determinessin, seran els següents:

  1. Un any per a començar les obres, i

  2. Tres anys per a acabar-les.

-8 En ambdós casos els terminis s'han de comptar des de la

data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta.

En el cas previst per l'article 213 d'aquesta Llei ambdós

terminis s'han de comptar des de la data del pagament de

les taxes preceptives.

Article 250

-1 Els actes detallats a l'article 247 que es promoguin per

òrgans de l'Estat, de la Generalitat o entitats de dret

públic que administrin béns estatals estaran igualment

subjectes a llicència municipal.

-2 Quan raons d'urgència o excepcional interès públic ho

exigeixin, el conseller competent per raó de la matèria

podrà acordar la remissió a l'ajuntament corresponent del

projecte de què es tracti, perquè, en el termini d'un mes,

notifiqui la conformitat o disconformitat d'aquest amb el

planejament urbanístic en vigor.

En cas de disconformitat, l'expedient es trametrà pel

Departament interessat al conseller de Política Territorial

i Obres Públiques, qui l'elevarà al Consell Executiu, amb

l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. El

Consell Executiu decidirà si és procedent executar el

projecte, i en aquest cas ordenarà la iniciació del

procediment de modificació o revisió del planejament,

conforme a la tramitació establerta en aquesta Llei.

-3 L'ajuntament podrà, en tot cas, acordar la suspensió de

les obres a què es refereix el punt 1 d'aquest article,

quan es pretengués portar a terme en absència o en

contradicció amb la notificació de conformitat amb el

planejament que s'estableix al número anterior, comunicant

la suspensió a l'òrgan redactor del projecte i al conseller

de Política Territorial i Obres Públiques, als efectes que

es preveu en aquell.

S'exceptuen d'aquesta facultat les obres que s'executin a

l'empara de la legislació sectorial quan aquesta així ho

prevegi. Igualment s'exceptuen d'aquesta facultat les obres

que afectin directament la defensa, per la suspensió de les

quals hi haurà de fer de mitjancer l'acord del Consell de

Ministres, amb la proposta prèvia del Ministre d'Obres

Públiques i Urbanisme a sol·licitud de l'ajuntament

competent i dels informes del conseller de Política

Territorial i Obres Públiques i del Ministre de la Defensa.

Secció 3

Ordres d'execució o suspensió d'obres o altres usos

Article 251

-1 Els propietaris de terrenys, urbanitzacions d'iniciativa

particular, edificacions i rètols hauran de mantenir-los en

condicions de seguretat, salubritat i ornat públic.

-2 Els ajuntaments i, si s'escau, els altres organismes

competents ordenaran, d'ofici o a instància de qualsevol

interessat, l'execució de les obres necessàries per

conservar aquelles condicions.

Article 252

-1 Les entitats locals i les comissions d'Urbanisme podran

també ordenar, per motius d'interès turístic o estètic,

l'execució d'obres de conservació i de reforma en façanes o

espais visibles des de la via pública, sense que estiguin

prèviament incloses en cap Pla d'ordenació.

-2 Les obres s'executaran a costa dels propietaris si es

continguessin en el límit del deure de conservació que els

correspon, i amb càrrec al fons de l'entitat que les ordeni

quan excedissin aquest límit per obtenir millores d'interès

general.

-3 Els propietaris de béns inclosos en els catàlegs a què

es referix l'article 38 d'aquesta Llei podran recaptar, per

a conservar-los, la cooperació de les entitats locals, que

la prestaran en condicions adequades.

Article 253

-1 Quan alguna construcció o part d'ella estigués en estat

ruïnós, l'ajuntament, d'ofici o a instància de qualsevol

interessat, declararà i acordarà la total o parcial

demolició, prèvia audiència del propietari i dels

residents, llevat imminent perill que ho impedís.

-2 Es declararà l'estat ruïnós en els següents supòsits:

  1. Dany no reparable tècnicament pels mitjans normals.

  2. Cost de la reparació superior al 50 per 100 del valor

    actual de l'edifici o plantes afectades.

  3. Circumstàncies urbanístiques que aconsellessin

    l'enderrocament de l'immoble.

    -3 Si el propietari no complís allò acordat per

    l'ajuntament, ho executarà aquest a càrrec de l'obligat.

    -4 Si existís urgència i perill en la demora, l'ajuntament

    o l'alcalde, sota la seva responsabilitat, per motius de

    seguretat, disposarà el que sigui necessari respecte a

    l'habitabilitat de l'immoble i el desallotjament dels seus

    ocupants.

    -5 Les mateixes disposicions establertes per aquesta Llei

    regiran en el supòsit que les deficiències de la

    construcció afectin la salubritat.

Article 254

-1 Quan els actes d'edificació o ús del sòl que detalla

l'article 247 s'efectuïn sense llicència o ordre d'execució

o sense ajustar-se a les condicions que s'hi assenyalen,

l'alcalde o el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, d'ofici o a instància del director general

d'Urbanisme, disposarà la suspensió immediata d'aquests

actes. L'acord de suspensió es comunicarà a l'ajuntament en

el termini de tres dies si aquell no hagués estat adoptat

per l'alcalde.

-2 En el termini de dos mesos comptats des de la

notificació de la suspensió, l'interessat haurà de

sol·licitar l'oportuna llicència o, si s'escau, ajustar les

obres a la llicència o ordre d'execució.

-3 No obstant això, quan, un cop atorgada una llicència, en

el curs de l'execució de les obres es modifiqués

l'estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior,

per raó d'higiene, de salubritat i d'habitabilitat dels

habitatges, les obres no seran aturades durant la

tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació

del projecte si la sol·licitud corresponent va acompanyada

d'un annex comprensiu de la justificació i de la

certificació corresponents de l'arquitecte director de les

obres, que es responsabilitzarà de la legalitat de les

alteracions a introduir-hi, i d'un aval bancari equivalent

al 3% del pressupost inicial, per a garantir l'execució de

les mesures de protecció de la legalitat urbanística en cas

que la modificació no fos legalment autoritzable.

-4 No s'aplicarà el que preveu el punt precedent si la

modificació té per objecte d'augmentar el nombre

d'habitatges autoritzats o bé comporta alteració de les

normes sobre ús del sòl, altura, volum, situació de les

edificacions i ocupació màxima permesa de les parcel·les.

Article 255

-1 Transcorregut el termini de dos mesos establert per

l'article 254.2 d'aquesta Llei sense haver instat

l'expressada llicència, o sense haver-se ajustat les obres

a les condicions assenyalades, l'ajuntament acordarà

l'enderrocament de les obres a càrrec de l'interessat i

procedirà a impedir definitivament els usos a què donés

lloc. D'igual manera procedirà si la llicència fos denegada

per ser el seu atorgament contrari a les prescripcions del

Pla o de les ordenances.

-2 Si l'ajuntament no procedís a l'enderrocament en el

termini d'un mes comptat des de l'expiració del terme a què

es refereix el punt anterior o des de que la llicència fos

denegada pels motius expressats, l'alcalde o el conseller

de Política Territorial i Obres Públiques disposarà

directament l'esmentat enderrocament, a costa, així mateix,

de l'interessat.

Article 256

-1 Sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des

del total acabament de les obres realitzades sense

llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les

condicions assenyalades en aquestes, les autoritats a què

es refereix l'article 254 d'aquesta Llei requeriran el

promotor de les obres o les persones que se subroguen

perquè sol·licitin, en el termini de dos mesos, l'oportuna

llicència. El requeriment es comunicarà a l'alcalde, en el

termini de tres dies, si aquella no hagués estat formulada

per aquest.

-2 Si l'interessat no sol·licita la llicència en el termini

de dos mesos, o si la llicència fos denegada perquè el seu

atorgament sigui contrari a les prescripcions del Pla o de

les ordenances, es procedirà conforme al que disposa

l'article 254.

-3 El que estableixen els anteriors articles s'entendrà amb

independència de les facultats que corresponguin a les

autoritats competents, en virtut del règim específic

d'autorització o concessió a què estan sotmesos determinats

actes d'edificació o ús del sòl.

Article 257

-1 L'alcalde disposarà la suspensió dels efectes d'una

llicència o ordre d'execució i consegüentment la

paralització immediata de les obres iniciades a la seva

empara, quan el contingut dels esmentats actes

administratius constitueixi manifestament una infracció

urbanística greu.

-2 Si el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, d'ofici o a instància del director general

d'Urbanisme, apreciés que les obres que es realitzen a

l'empara d'una llicència o ordre d'execució constitueixen

aquell mateix tipus d'infracció urbanística, ho posarà en

coneixement de la corporació municipal, a fi i efecte que

el seu president procedeixi segons el que preveu el número

anterior. Si en el termini de deu dies el president de la

Corporació municipal no adoptés les mesures expressades en

l'article esmentat, el conseller de Política Territorial i

Obres Públiques, d'ofici, acordarà la suspensió dels

efectes de la llicència o ordre d'execució i la immediata

paralització de les obres.

-3 En tot cas, l'autoritat que acordi la suspensió

procedirà, en el termini de tres dies, a donar trasllat

directe del citat acord a la Sala Contenciosa

Administrativa competent, als efectes previnguts en els

números 2 i següents de l'article 118 de la Llei de la

Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Article 258

-1 Les llicències o ordres d'execució el contingut de les

quals constitueixi alguna de les infraccions urbanístiques

greus definides en aquesta Llei hauran de ser revisades

dins els quatre anys des de la data de la seva expedició

per la Corporació municipal que les va atorgar a través

d'algun dels procediments de l'article 110 de la Llei de

procediment administratiu, bé d'ofici o a instància del

conseller de Política Territorial i Obres Públiques, a

sol·licitud, si s'escau, del director general d'Urbanisme.

La corporació haurà d'acordar, quan procedeixi,

l'enderrocament de les obres realitzades, tot això sens

perjudici de les responsabilitats que siguin exigibles

conforme al que disposa aquesta Llei.

-2 Si la Corporació municipal no procedís a l'adopció dels

acords anteriors, en el termini d'un mes des de la

comunicació del conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, aquest donarà compte a la Comissió d'Urbanisme

corresponent als efectes previstos en el número 6 de

l'article 5 d'aquesta Llei.

Article 259

El transcurs del termini de quatre anys sense exercir les

facultats que regula l'article 256 no impedirà

l'Administració actuant de procedir a la revisió de l'acte

tàcit de legalització de l'obra, segons l'article 258

d'aquesta mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi

infracció manifesta de les normes urbanístiques relatives a

parcel·lació, ús del sòl, altura, volum i situació de les

edificacions i ocupació de parcel·la.

Article 260

-1 Els actes d'edificació o ús del sòl detallats a

l'article 247 d'aquesta Llei que es realitzin sense

llicència o ordre d'execució sobre terrenys qualificats en

el planejament com a zones verdes o espais lliures seran

nuls de ple dret i quedaran subjectes al règim jurídic

establert als articles 251, 254 i 255 d'aquesta Llei mentre

estiguessin en curs d'execució; i al règim previst en

l'article 256 quan s'haguessin consumat, sense que tingui

aplicació la limitació de termini que estableix l'article

esmentat.

-2 Les llicències o ordres que s'atorguessin amb infracció

de la zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o

espais lliures previstos en els plans seran nul·les de ple

dret. Mentre les obres estiguessin en curs d'execució, es

procedirà a la suspensió dels efectes de la llicència i a

l'adopció de les altres mesures previstes en l'article 257

d'aquesta Llei. Si les obres estiguessin acabades, es

procedirà a la seva anul·lació d'ofici pels tràmits

previstos en l'article 109 de la Llei de procediment

administratiu.

-3 Si l'alcalde o la corporació municipal no adoptessin les

mesures establertes en els preceptes precedents, quan es

produeixi algun dels supòsits previstos en els números

anteriors, el director general d'Urbanisme donarà

coneixement de la situació creada per aquests al titular

del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,

el qual podrà exercitar les facultats i adoptar les mesures

corresponents previstes en els preceptes esmentats.

Secció 4

Inspecció urbanística

Article 261

-1 La inspecció urbanística ha d'ésser exercida per

l'Administració de la Generalitat, pels òrgans de

l'Administració Local, en el marc de les competències

respectives i d'acord amb la legislació vigent.

-2 Les corporacions locals mancades de mitjans tècnics i de

gestió adequats per a la inspecció i sanció poden

sol·licitar a la Generalitat o a altres entitats locals

competents la cooperació per fer efectius els serveis

municipals per mitjà de llurs òrgans corresponents.

-3 L'actuació de la Generalitat s'ha d'encaminar

preferentment a impedir activitats de parcel·lació o

urbanització que siguin il·legals, a protegir els sistemes

generals i a defensar l'ordre jurídic d'interès

supramunicipal.

-4 Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques

que realitzin organismes de la Generalitat o altres ens

locals hauran d'ésser comunicats en tot cas als ajuntaments

dels municipis on es trobin.

Secció 5

Infraccions urbanístiques i sancions

Article 262

-1 Constitueix infracció urbanística tota vulneració de les

prescripcions contingudes en aquesta Llei o en els plans,

programes, normes i ordenances, subjecta a sanció de

conformitat amb el que determinen aquesta Llei i el

Reglament de disciplina urbanística i d'acord amb la

tipificació que les esmentades disposicions legals i

reglamentàries establissin.

-2 Les infraccions urbanístiques comporten la imposició de

sancions als responsables, i també l'obligació de

rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a

càrrec d'aquests, tot això amb independència de les mesures

de protecció de la legalitat urbanística previstes en

aquesta llei.

Article 263

-1 Les infraccions urbanístiques es classificaran en greus

i lleus en la forma que es determina en aquesta Llei i en

les disposicions reglamentàries.

-2 Tindran, en principi, caràcter de greus les infraccions

que constitueixin incompliment de les normes relatives a

parcel·lacions, ús del sòl, alçària, volum i situació de

les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les

parcel·les.

-3 Les infraccions urbanístiques se sancionaran d'acord amb

el procediment que estableixen els articles 133 i següents

de la Llei de procediment administratiu.

Article 264

Es considera infracció urbanística de parcel·lació el

fraccionament simultani o successiu de terrenys, encara que

només sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a

la constitució d'un nucli de població i vulneri les

previsions del planejament que l'afecti.

Article 265

Qualsevol actuació urbanitzadora que contradigui el que

disposa l'article 81.3 serà considerada infracció

urbanística greu i sancionada amb una multa del 5% del

valor urbanístic dels terrenys.

Article 266

-1 Les tales i els abatiments d'arbres que infringeixin les

disposicions d'aplicació en terrenys que constitueixin

massa arbòria o que el pla d'ordenació hagi classificat com

a espai boscós, bosc forestal, arbreda o parc que s'ha de

conservar, protegir o crear, estiguin o no sotmesos al

règim forestal especial, seran sancionats amb una multa de

10.000 a 1.000.000 de pessetes. La multa es graduarà en

funció de la major o menor trascendència que la infracció

tingués en relació amb l'ús previst. Es podrà imposar una

multa superior a 1.000.000 de pessetes en els casos en què

el benefici obtingut hagi estat superior, la qual podrà

arribar a la quantia d'aquest.

-2 El propietari està obligat a restaurar la realitat

física alterada. No serà autoritzada cap urbanització fins

que no sigui realitzada la corresponent repoblació

forestal, segons el pla establert per l'òrgan urbanístic

competent.

-3 Els funcionaris dels serveis hidràulics i de conservació

de la natura han de denunciar les infraccions urbanístiques

contra les disposicions relatives a la protecció

urbanística dels espais boscosos.

Article 267

-1 Els anuncis, els cartells, les tanques publicitàries i

els fullets de propaganda d'urbanitzacions han d'indicar la

data en què han estat aprovades definitivament per la

Comissió Provincial d'Urbanisme o, si s'escau, per l'òrgan

competent del pla que legitimi l'actuació, i han de

recordar que el projecte autoritzat pot ésser consultat a

l'ajuntament o a la Comissió Provincial d'Urbanisme

corresponent.

En un lloc preeminent de la urbanització s'ha d'afixar

un cartell amb les dades fonamentals del pla i la seva data

d'aprovació.

-2 La publicitat no pot portar cap indicació disconforme

disconforme amb les prescripcions de l'acord d'aprovació

definitiva del pla o susceptible d'induir a error els

adquirents de parcel·les sobre les càrregues

d'urbanització i condicions a les quals s'ha subjectat

l'aprovació.

-3 Tota infracció de les disposicions del present article

serà sancionada amb una multa de 50.000 a 5.000.000 de

pessetes.

-4 El contingut dels anuncis, els cartells, les tanques

publicitàries i els fullets de propaganda han de ser

objecte d'una comunicació prèvia a l'ajuntament del

municipi en el qual es trobin situades les urbanitzacions.

Article 268

-1 En les obres que s'executessin sense llicència o amb

inobservança de les seves clàusules, seran sancionats amb

multes en la quantia determinada en aquesta Llei el

promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director

d'aquestes.

-2 Als efectes de responsabilitat per infracció urbanística

s'ha de considerar també com a promotor el propietari del

sòl sobre o a sota del qual s'efectua o ha estat efectuada

la infracció, com també el seu agent, gestor o impulsor.

-3 En les obres emparades en una llicència el contingut de

la qual sigui manifestament constitutiu d'una infracció

urbanística greu seran igualment sancionats amb multa: el

facultatiu que hagués informat favorablement el projecte i

els membres de la corporació que haguessin votat a favor de

l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ,

o quan aquest o l'informe previ del secretari fossin

desfavorables per raó d'aquella infracció.

-4 Les multes que s'imposin als diferents subjectes com a

conseqüència d'una mateixa infracció tindran entre si

caràcter independent.

-5 Per a graduar les multes s'atendrà primordialment a la

gravetat de la matèria, a l'entitat econòmica dels fets

constitutius de la infracció, a la seva reiteració per part

de la persona responsable i al grau de culpabilitat de

cadascun dels infractors.

Article 269

-1 Quan el benefici que resultés d'una infracció

urbanística fos superior a la sanció que correspongui,

podrà aquesta incrementar-se en la quantia equivalent al

benefici obtingut.

-2 En les parcel·lacions il·legals, l'import de la multa es

podrà ampliar a una quantitat igual a tot el benefici

obtingut més els danys i perjudicis ocasionats, i la

quantia de la sanció no serà mai inferior a la diferència

entre el valor inicial i el de venda de la parcel·la

corresponent.

Article 270

-1 Les autoritats competents per imposar les multes i les

seves màximes quanties són, en el terrirori de Catalunya,

les següents:

  1. Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els

    deu mil habitants, cent mil pessetes; en els que no

    excedeixin els cinquanta mil habitants, cinc-centes mil

    pessetes; en els que no excedeixin els cent mil habitants,

    un milió de pessetes; en els que no excedeixin els

    cinc-cents mil habitants, cinc milions de pessetes, i en

    els de més de cinc cents mil habitants, de deu milions de

    pessetes.

  2. La Direcció General d'Urbanisme, previ informe de les

    les comissions d'Urbanisme, fins a vint-i-cinc milions de

    pessetes.

  3. El conseller de Política Territorial i Obres

    Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de

    Catalunya, fins a cinquanta milions de pessetes.

  4. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller

    de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe

    de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cent

    milions de pessetes, o més si fos superior el benefici

    obtingut com a conseqüencia de la infracció.

    -2 Quan l'Administració actuant sigui un ens metropolità,

    una comarca o una agrupació municipal, la quantitat màxima

    de la multa que al seu president corresponent serà

    competent per imposar, es determinarà segons el que hi hagi

    previst en el paràgraf anterior per als alcaldes, però

    tenint en compte, com a xifra d'habitants, la població de

    tota la comarca corresponent, ens metropolità / agrupació

    municipal.

Article 271

-1 L'import de les multes imposades per les autoritats

locals per infraccions urbanístiques serà percebut per les

entitats locals actuants.

-2 Quan, iniciat el procediment sancionador per

l'Administració local, pel fet d'incloure la seva proposta

de resolució una multa d'una quantitat superior a la que

sigui de competència de l'òrgan que va trametre

l'expedient, la proposta s'hagués elevat a l'autoritat

competent per raó de la seva quantia, que hagués acordat la

sanció corresponent, l'import de la multa serà assignat a

l'entitat local corresponent.

-3 Si un ajuntament fos advertit per l'Administració de la

Generalitat, del fet determinant d'una sanció o aquest no

iniciés el procediment sancionador, en el termini d'un mes,

la multa que s'imposés, de resultes de l'expedient instruït

amb aquesta finalitat per la Generalitat, serà rebuda per

aquesta.

Article 272

-1 La interposició de recursos no suspendrà l'execució de

l'acte d'imposició de multa, llevat que l'interessat

garanteixi, en forma deguda, l'import de la multa.

-2 Quan s'ingressi l'import de la multa, per haver estat

desestimat el recurs interposat, es pagaran interessos de

demora en la quantia de l'interès bàsic o de redescompte

fixat pel Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, per tot

el temps que hagués durat la suspensió, més una sanció del

5% de la multa, en els casos en què el Tribunal hagués vist

mala fe o temeritat.

-3 L'import de la multa, encara que no hi hagués hagut la

suspensió prevista en els paràgrafs anteriors, acreditarà,

des que fou imposada fins que sigui totalment satisfeta, a

favor de l'entitat urbanística actuant, l'interès bàsic o

redescompte fixat pel Banc d'Espanya.

-4 En els casos en els quals, havent-se interposat recurs

per via governativa o contenciosa administrativa, fos

anul·lat parcialment l'acte d'imposició de la multa, el

report d'interès es produirà en relació amb la quantia de

la multa definitivament fixada.

Article 273

Si l'Administració de la Generalitat de Catalunya o

altres ens locals, dins llur àmbit territorial,

detectessin indicis d'haver-se comès una infracció

urbanística, els posaran immediatament en coneixement de

l'alcaldia competent, la qual, en el termini dels vuit dies

següents a la notificació, haurà d'elevar el seu parer

negatiu sobre l'afer o bé informar-los de la incoació dels

expedients corresponents.

Article 274

-1 Qualsevol actuació que contradigui les normes o el

planejament urbanístic en vigor ha de donar lloc al fet que

l'Administració competent adopti les mesures necessàries

perquè es procedeixi a la restauració de l'ordre jurídic

infringit i de la realitat física alterada o transformada

com a conseqüència de l'actuació il·legal.

-2 En cap cas l'Administració no pot deixar d'adoptar les

mesures tendents a tornar a posar els béns afectats en

l'estat anterior a la producció de la situació il·legal.

-3 Les sancions per les infraccions urbanístiques que

s'apreciïn s'imposaran amb independència de les mesures a

les quals fan referència els apartats anteriors.

-4 Instruït l'expedient de restauració de l'ordre jurídic

infringit, i immemdiatament abans de redactar la proposta

de resolució, es comunicarà als interessats a fi que, en un

termini no inferior a deu dies ni superior a quinze,

al·leguin i presentin els documents i les justificacions

que creguin pertinents.

-5 Fora del que preveu aquest article, l'Administració que

instrueixi el procediment sancionador aplicarà la

legislació comuna i la que li sigui específica.

Article 275

-1 Un cop un òrgan competent haurà adoptat una resolució

que impliqui la suspensió d'actes d'ús de sòl o

d'edificació o dels efectes de llicències o ordres

d'execució, aquella tindrà efectes immediats a partir del

moment que haurà estat notificada a cada interessat.

-2 Les propostes de resolució que hagin d'adoptar les

autoritats urbanístiques de la Generalitat o altres

corporacions competents supramunicipals hauran d'ésser

comunicades prèviament a l'ajuntament o als ajuntaments

dels termes municipals als quals es refereixin. Així

mateix, se'ls ha de concedir un termini d'audiència, que

mai no serà inferior a cinc dies en cas d'extrema urgència

i de quinze dies en tots els altres casos.

-3 Constatat l'incompliment d'una de les resolucions a les

quals fa referència l'apartat 1 d'aquest article, l'òrgan

que l'hagués adoptada, per si mateix o a proposta de

l'instructor de l'expedient, el farà conèixer als tribunals

de justícia, als efectes d'exigència de les

responsabilitats d'ordre penal en que haguessin pogut

incórrer els infractors.

Article 276

Acordada la suspensió de les obres per l'autoritat

competent, l'alcalde adoptarà les mesures necessàries per

assegurar la total interrupció dels treballs i fins i tot

podrà retirar, si es tracta d'obres que s'executen sense

llicència, els materials preparats per ésser utilitzats a

l'obra o la maquinària aprofitable quan l'interessat no ho

hagués fet en el termini de les quaranta-vuit hores

següents a la notificació de l'acord de suspensió i hi

hagués risc d'incompliment del que hi ha ordenat. Les

despeses de transport i custòdia seran a càrrec de

l'infractor.

Article 277

-1 En els supòsits de flagrant infracció urbanística greu

apreciada en virtut d'expedient sumari, comprensiu, si més

no, d'informe tècnic i jurídic, el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques o, per la delegació, el

director general d'Urbanisme, podrà aplicar, amb audiència

de l'interessat, sempre que no perjudiqui la tramitació

urgent del cas, amb caràcter de mesures provisionals

oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que

pogués recaure i durant el termini de tres mesos, les

previstes en els articles 254, 255, 256, 257 i 260

d'aquesta Llei.

-2 Suprimit.

Article 278

Els que, com a conseqüència d'una infracció urbanística

patissin dany o perjudici podran exigir de qualsevol dels

infractors, amb caràcter solidari, el rescabalament i la

indemnització.

Article 279

-1 Les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys

d'haver-se comès.

-2 El termini de prescripció començarà a computar-se des

del dia en què s'hagués comès la infracció o, si s'escau,

des d'aquell en què hagués pogut incoar-se el procediment.

Article 280

Tothom qui, en qualitat de funcionari públic o en virtut

de contracte concertat amb una entitat pública, faci

treballs o estudis per a la redacció de plans o projectes

d'ordenació urbana té l'obligació de guardar-ne secret

professional. En el termini de dos anys les mateixes

persones tampoc no podran intervenir en els projectes i en

la direcció d'obres particulars relacionats amb la

urbanització en la qual hagi intervingut.

Article 281

Els col·legis professionals que tinguessin encomanat el

visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de

llicències, conforme al que disposa l'article 247,

denegaran aquest visat als que continguessin alguna de les

infraccions previstes en l'article 264.2 d'aquesta Llei.

Títol 6

Règim jurídic

Capítol 1

Peticions, actes i acords

Article 282

Les corporacions locals i els organismes urbanístics

hauran de resoldre les peticions fonamentades que se'ls

dirigeixin d'acord amb aquesta Llei, o declarar les raons

que hi hagués per no fer-ho.

Article 283

Les decisions que adoptessin el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques i les Comissions d'Urbanisme

mitjançant justificada subrogació en l'exercici de la

competència municipal es consideraran com a actes de la

Corporació titular, als sols efectes dels recursos

admissibles.

Article 284

-1 Els actes administratius que es produissin en l'exercici

de les funcions regulades en aquesta Llei podran ser

anotats o inscrits en el Registre de la Propietat, conforme

a l'establert en la legislació hipotecària, segons

escaigui, per acord de la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a

proposta de la Corporació encarregada de la urbanització.

-2 El disposat en el paràgraf anterior s'entendrà sens

perjudici dels casos previstos per altres preceptes

d'aquesta Llei, en els quals no serà necessària la

intervenció de la Comissió d'Urbanisme.

Article 285

-1 El Registre de la Propietat en la seva funció

d'instrument de publicitat de les relacions

jurídico-immobiliàries ha de reforçar l'eficàcia dels actes

administratius en matèria d'urbanisme i ser un mitjà idoni

d'informació i garantia de l'activitat controladora i

sancionadora de l'Administració, tal com s'estableix en

aquesta Llei.

-2 Això s'entén sens perjudici de les funcions que

l'ordenament jurídic reconeix als notaris i als

registradors, i en cap cas no en limitarà la facultat

qualificadora.

Article 286

-1 En virtut dels articles 284 i 285 d'aquesta Llei, poden

ser objecte d'anotació en el Registre de la Propietat,

d'acord amb el que estableix la legislació hipotecària, els

actes administratius següents:

  1. La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl

    efectuats sense llicència o ordre d'execució, o bé sense

    ajustar-se a les condicions que s'hi estableixin.

  2. La suspensió dels efectes d'una llicència o d'una

    ordre d'execució i la paralització de les obres iniciades a

    la seva empara.

  3. La declaració de lesivitat d'una llicència o d'una

    ordre d'execució.

  4. L'anul·lació administrativa d'una llicència o d'una

    ordre d'execució o la resolució administrativa dictada en

    execució d'una sentència que hagués declarat l'anul·lació.

  5. L'acord de reposició del sòl a l'estat anterior a

    l'execució de les obres constitutives de la infracció.

  6. L'ordre d'enderrocament de les obres a què fa

    referència l'article 91.3 d'aquesta Llei.

  7. La resolució que, per a finques hipotecàries

    determinades, concreti la qualificació de fora d'ordenació

    dels edificis o instal·lacions.

    -2 Els efectes de l'anotació es limitaran a donar

    publicitat a qualsevol interessat en la situació

    administrativa que afecti la superfície o l'edificació que

    integra una finca hipotecària determinada.

Article 287

-1 També pot ser objecte d'anotació la resolució amb

imposició d'una sanció econòmica, que posi fi a l'expedient

sancionador, i també la d'incoació de l'expedient quan la

presumpta infracció es refereixi a la realització de

parcel·lacions i obres d'urbanitzacions sobre sòl no

urbanitzable o d'edificacions sobre terrenys destinats pel

planejament a zones verdes o espais lliures, execució de

sistemes generals o equipament comunitari públic.

-2 Si per executar la sanció imposada fos decretat

l'embargament per l'autoritat competent, aquesta resolució

podrà ser objecte d'anotació, d'acord amb el que estableix

la legislació tributària.

Article 288

Podrà ser objecte d'anotació l'ordre d'execució forçosa

dimanant d'un expedient d'execució subsidiària de les obres

d'urbanització o de les necessàries per a la seva

conservació, a fi de donar publicitat a la situació

administrativa en què es troba la finca i de garantir a

l'Administració la possibilitat d'ocupació de la finca

davant d'accions del titular registral, basades en el

procediment interdictal ordinari, o en l'específic que

preveu l'article 41 de la Llei Hipotecària.

Article 289

-1 Poden ser objecte de nota marginal a la inscripció de la

finca o finques hipotecàries corresponents al terreny o

terrenys sobre els quals es projecti l'obra o la

instal·lació les condicions imposades en la concessió de

llicències d'obres, a l'empara del que estableixen els

articles 39, 40, 41, 42 i 43 del Reglament de Gestió

urbanística.

-2 La nota s'ha de prendre en virtur de la certificació de

l'acord municipal de concessió de llicència, acompanyada

d'instància signada pel titular registral dels terrenys, la

firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.

-3 En la sol·licitud s'ha de descriure la finca, conforme

al que disposa la legislació hipotecària, i s'hi han de fer

constar les circumstàncies d'identificació registral

d'aquesta.

Article 290

Els títols per a la pràctica dels assentaments a què es

refereixen els articles anteriors són els següents:

  1. Certificació de l'acord o de la resolució corresponent

    si l'òrgan o l'autoritat que l'hagués adoptat fossin el

    Govern de la Generalitat, el conseller de Política

    Territorial i Obres Públiques, el director general

    d'Urbanisme o les Comissions Provincials d'Urbanisme.

  2. Certificació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme

    respectiva, a instància pròpia o de la corporació local

    afectada, quan l'origen de l'expedient resulti d'una

    decisió d'aquesta.

Article 291

-1 Els ajuntaments podran utilitzar l'execució forçosa i la

via de constrenyiment per exigir el compliment dels

corresponents deures i compromisos als propietaris,

individuals o associats, i a les empreses urbanitzadores.

-2 Els procediments d'execució i constrenyiment es

dirigiran, entre tot, contra els béns de les persones que

no haguessin complert les seves obligacions, i només en cas

d'insolvència, davant l'Associació administrativa de

propietaris.

-3 També podran exercir les mateixes facultats, a

sol·licitud de l'Associació, contra els propietaris que

incomplissin els compromisos que s'haguessin contret.

Article 292

Les entitats locals podran revisar d'ofici els seus actes

i acords en matèria d'urbanisme, d'acord amb el que

disposen els articles 109 i següents de la Llei de

Procediment Administratiu.

Capítol 2

Responsabilitat de l'Administració

Article 293

La procedència d'indemnització per causa d'anul·lació

d'una llicència en via administrativa o contenciosa

administrativa es determinarà conforme a les Normes que

regulen amb caràcter general la responsabilitat de

l'Administració. En cap cas no procediria la indemnització

si hi hagués dol, culpa o negligència greus imputables al

perjudicat.

Capítol 3

Accions i recursos

Article 294

Els acords de la Comissió d'Urbanisme i també aquells a

què es refereix l'article 274.1.b) seran susceptibles de

recurs d'alçada davant el conseller de Política Territorial

i Obres Públiques.

Article 295

Tindran caràcter jurídico-administratiu totes les

qüestions que se suscitessin amb ocasió o com a

conseqüència dels actes i convenis regulats en aquesta Llei

entre el Departament de Política Territorial i Obres

Públiques o les corporacions Locals i els propietaris,

individuals o associats o Empreses urbanitzadores, incloses

les relatives a cessions de terrenys per a urbanitzar o

edificar.

Article 296

-1 Serà pública l'acció per exigir davant els òrgans

administratius i de la jurisdicció contenciosa

administrativa la observança de la legislació urbanística i

dels plans, programes, projectes, Normes i Ordenances.

-2 Si la citada acció està motivada per l'execució d'obres

que es considerin il·legals, podrà exercir-se durant la

seva execució i fins a quatre anys després del seu

acabament.

Article 297

Els propietaris i titulars de drets reals, a més del que

preveuen l'article 296 al 277 d'aquesta Llei podran exigir

davant els Tribunals Ordinaris l'enderrocament de les obres

i instal·lacions que vulnerin el que està estatuït respecte

a la distància entre construccions, pous, cisternes o

fosses, comunitat d'elements constructius o d'altres

urbans, i també les disposicions relatives a usos

incòmodes, insalubres o perillosos, que estiguessin

directament orientades a tutelar l'ús de les altres

finques.

Article 298

-1 Els actes de les entitats Locals, sigui quin sigui el

seu objecte, que posi fi a la via administrativa podran ser

objecte de recurs directament davant la Jurisdicció

Contenciosa Administrativa.

-2 Els actes d'aprovació definitiva de plans d'Ordenació i

projectes d'urbanització seran impugnats davant la

jurisdicció contenciosa administrativa en els termes que

preveu l'article 29 de la Llei reguladora de l'esmentada

jurisdicció.

Disposicions addicionals

Primera

-1 El règim urbanístic dels espais naturals de protecció

especial, declarats a l'empara de la Llei 12/1985 de 13 de

juny, d'espais naturals, tindran el règim urbanística que

fixin la Llei o el Decret de declaració, les normes que el

despleguin i els plans especials corresponents.

-2 Els Centres Recreatius Turístics es regiran per la Llei

2/1989, de 16 de febrer, del Parlament de Catalunya.

-3 Els plans Comarcals de Muntanya es regiran per la Llei

d'Alta Muntanya i hauran de contenir com a mínim, entre

altres aspectes, les directrius urbanístiques a l'àmbit

comarcal.

-4 Els terrenys forestals no afectats pels processos de

consolidació i d'expansió d'estructures urbanes i que no

formen part d'una explotació agrària han de ser qualificats

pels instruments de planejament urbanístic de sòl no

urbanitzable.

Segona

Els plans d'ordenació urbanística dels municipis, quan es

revisin, hauran d'adaptar-se a les prescripcions de la Llei

22/1983, de 21 denovembre, de Protecció de l'Ambient

Atmosfèric.

Tercera

Els municipis han d'elaborar un plànol refós, referit a

tot el terme municipal, d'escala adequada, en el qual es

representin les classificacions urbanístiques, l'estructura

orgànica del territori, la divisió en sectors al sòl

urbanitzable, la zonificació i la ubicació d'usos i,

específicament per al sòl urbà, indicar-hi les normes i les

ordenances bàsiques d'aplicació segons les zones, dins el

termini de sis mesos.

Quarta

Les exaccions i els beneficis que preveu la legislació

urbanística s'aplicaran d'acord amb les determinacions de

la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les

Hisendes Locals.

Cinquena

De conformitat amb el que estableix la Llei 7/1987, de 4

d'abril, en el marc de les determinacions del Pla

Territorial Parcial, correspon als ajuntaments i, si

s'escau, a les comarques, d'elaborar els plans generals

d'ordenació urbana i de fer-ne l'aprovació inicial i la

provisional, sens perjudici de les mesures d'intervenció

subsidiària establertes en aquesta Llei.

Disposicions transitòries

Primera

-1 Els plans Generals d'Ordenació que a l'entrada en vigor

d'aquesta Llei no haguessin estat adaptats a la Llei de

Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hauran adaptat a aquesta

Llei en ser revisats quadrienalment els seus programes

d'actuació.

-2 Les normes subsidiàries de planejament que no hagin

estat, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, adaptades a la

Llei de Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hi hauran

d'adaptar en ser revisades.

Segona

Les disposicions contingudes als articles 73.3, 56 i 57

d'aquesta Llei i les referents a l'execució de plans

d'ordenació per a sectors d'urbanització prioritària i el

desenvolupament per subsectors s'han d'aplicar amb

independència de les adaptacions previstes a la Disposició

Transitòria 1 d'aquesta Llei.

Tercera

Els òrgans que tenen atribuïda la competència per aprovar

definitivament el pla general o la norma subsidiària de

planejament municipal poden assenyalar un termini no

inferior a un any per formular les figures de planejament

general o bé per revisar-les i adpatar-les a aquesta Llei,

i en cas d'incompliment poden subrogar-se sense cap més

tràmit en les competències municipals per formular i

tramitar els projectes corresponents.

Quarta

En tant el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques no hagi aprovat els criteris i els plecs generals

de condicions tècniques dels projectes d'urbanització, serà

preceptiu l'informe previ del Servei Territorial

d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, abans de

l'aprovació definitiva dels projectes pels ajuntaments,

quan els correspongui, segons el que preveu l'article 64

d'aquesta Llei. L'informe s'entendrà que és emès pel

transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada

d'un exemplar del projecte complet a l'esmentat Servei.

Cinquena

Els projectes d'urbanització que es promoguin en termes

municipals mancats de planejament s'han de tramitar d'acord

amb el que preveuen els articles 60, 61 i 62 d'aquesta

Llei.

Sisena

En tant els ajuntaments de més de 12.000 habitants no

disposin de sectors d'urbanització prioritària en execució,

en distribució suficient segons el Pla territorial general

per afrontar les exigències del procés urbanitzador

immediat, la declaració de sector d'urbanització

prioritària feta pel conseller per als ajuntaments de menys

de 12.000 habitants tindrà caràcter excepcional. En aquests

supòsits, la iniciativa correspondrà exclusivament a la

Direcció General d'Urbanisme després d'una audiència d'un

mes a la Corporació municipal i d'un informe de la Comissió

d'Urbanisme o ens metropolità competent.

Setena

-1 L'ajuntament, prèvia audiència dels afectats, podrà

disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el

polígon o la unitat d'actuació delimitats amb anterioritat

a l'entrada en vigor de la Llei 9/1981 de 18 de novembre,

quedin subjectes a l'obligació de conservar les obres

d'urbanització i al manteniment de les dotacions i

instal·lacions, encara que no s'hagi previst en aprovar el

corresponent pla, quan, concorrent les circumstàncies que

s'enuncien a continuació, l'interès públic ho reclami.

-2 A fi d'imposar l'obligació de conservació i de

manteniment caldrà:

  1. Que les obres d'urbanització, encara que estiguin

    aparentment acabades, no s'hagin fet d'acord amb les

    prescripcions del projecte d'urbanització i no fos

    possible d'exigir el que correspon al promotor.

  2. Que, pel fet que el polígon o la unitat d'actuació no

    tinguin consolidada l'edificació, com a mínim, de les dues

    terceres parts de la superfície o pel fet que sigui

    desproporcionada la seva extensió en relació amb la total

    del terme municipal, es pugui considerar que hi ha

    desequilibri no justificat entre els tributs que graven la

    propietat i el cost de conservació i manteniment.

    -3 L'obligació de conservar i de mantenir la urbanització

    que s'imposi als propietaris durarà el temps que

    s'estableixi, que no podrà ésser superior a cinc anys. Dins

    d'aquest temps, l'ajuntament adoptarà les mesures de foment

    de l'edificació o tributàries necessàries per a poder

    assumir, d'ara endavant, la càrrega imposada

    transitòriament als propietaris.

    -4 En el supòsit previst en aquesta disposició, acabada la

    urbanització, els propietaris del polígon o la unitat

    d'actuació hauran d'integrar-se en una entitat de

    conservació.

    Vuitena

    De conformitat amb la Llei 7/1987, de 4 d'abril, en tant

    no s'aprovi el Pla territorial parcial de l'àmbit de les

    comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el

    Vallès Occidental i el Vallès Oriental, la iniciativa de la

    modificació del Pla general metropolità i de la revisió del

    Programa d'actuació correspon a la Comissió d'Urbanisme de

    Barcelona. Si la modificació del Pla afecta elements amb

    una incidència territorial limitada a un terme municipal o

    a una comarca, la iniciativa correspon també als ens locals

    interessats.

    Disposicions finals

    Primera

    Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al

    que estableix aquesta Llei.

    Segona

    -1 El Govern, quan les circumstàncies ho aconsellin, podrà

    elevar, per Decret, previ dictamen de la Comissió Jurídica

    Assessora, les quanties de les reserves i les previsions a

    què es refereixen els articles 23.1.b) i 25.2.b). Aquestes

    quanties solament podran disminuir-se quan circumstàncies

    excepcionals ho exigeixin, previ dictamen favorable de la

    Comissió Jurídica Assessora. Igualment, el Govern podrà

    establir altres reserves i previsions de naturalesa anàloga

    a proposta del conseller de Política Territorial i Obres

    Públiques i, si s'escau, del titular d'aquest Departament i

    del conseller competent, per raó de la matèria.

    -2 S'autoritza el Govern per establir, mitjançant Decret,

    els criteris d'acord amb els quals els plans generals hagin

    de fixar la quantia de les reserves i previsions aplicables

    al sòl urbà o, si s'escau, per a determinar la seva quantia

    directament, segons les circumstàncies urbanístiques de les

    poblacions afectades.

    -3 El Govern, per Decret, a proposta del conseller de

    Política Territorial i Obres Públiques, fixarà les

    condicions i proporció en què es pugui adscriure a la

    construcció d'habitatges de caràcter social, la superfície

    edificable resultant d'actuacions públiques per a la

    creació de sòl urbanitzat, corresponent a l'aprofitament a

    què es refereixen els articles 121.3 i 127.2, i també la

    seva cessió a preu de cost o inferior, quan es promoguin

    els habitatges per entitats públiques o sense ànim de

    lucre.

    Tercera

    S'autoritza el Govern per adaptar per Decret, a proposta

    del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, la

    quantia de les multes establertes a l'article 274, a

    l'evolució de les circumstàncies sòcio-econòmiques en

    funció de l'índex general ponderat de preus a l'engròs

    publicat per l'Institut Català d'Estadística.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR